La vida a Les Bernous V

El dimarts, el dimecres i el dijous d'aquella setmana, mati i tarda, excepte la del dimarts que feia de mainadera-escaladora recollint els nens a l'escola, portant a l'Ernest a classes de mandolina i després anant a escalar tots, van estar posant parquet, amb l'Steve, a la sala d'estar de la casa gran.
La veritat és que s'ho passava bé fent-ho, l'Steve el va haver de corregir en mil coses abans no va aconseguir fer-ho bé i atrapar el seu ritme, i no era fàcil explicar-li les coses, perquè encara entenia poc el francès. Havia estat aquelles dues primeres setmanes estudiant com podia, llegint en francès i preguntant, pero la comunicacio havia estat en anglès principalment, i els seus progréssos eren lents. Precisament, va anar-li molt bé per millorar que l'Steve li parlés tant sols en francès.
Estava mig llampat. Preferia crits de joia i renecs sense motiu aparent i feia de cada petit bon resultat un triomf sense precedents, cosa que en Peter agraïa, era realment encoratjador.
Quan van haver acabat, van assentar-se davant la llar de foc i van brindar amb una merescuda cervesa acompanyats de la resta de la familia.

Aquell dissabte la Cristine va marxar a preparar coses pel mercat de Nadal, compartien parada amb un amic seu venent figuretes de Nadal fetes amb merdes de vaca seques, feien molt bon efecte i gens de pudor. Tot un art per descobrir, pero que no tenia ganes d'aprendre. La Cris s'estaria tota la setmana fora, cosa que volia dir que en Pete treballaria només amb l'Steve i, per tant, aprendria francès a tot drap. La cintia parlava molt bé l'anglès, i fins i tot una mica d'espanyol i sovint li treia les castanyes del foc a en Pete quan no hi havia manera d'entendre's amb l'Steve, i també van compartir converses molt interessants. Era una sort tenir-la allà.

El diumenge, sota la pluja, amb l'Steve i en Michael van podar unes groselles, de les branques podades van arrencar el lloc per on s'intuïa el rebrot, permetent d'aquesta manera que per allà féssin noves arrels, després van enterrar-les de nou tant endins de la terra enriquida amb fems com van poder, i les van abrigar, tot seguit, amb palla. Tres mesos després l'Steph les cobriria completament amb terra i un any després tindria un arbust nou de cada una de les branques podades. Veure per creure. En Peter ja s'ho creia.