sábado, 18 de enero de 2014

De nou a la carretera III

Va llevar-se a les 05:30 del mati, cada dilluns l'Steve portava a la Caterine i la Monica a Couiza per agafar un bus d'1€ a Carcassone, pensava fer allo, pero aquell dilluns l'Steve les portava directament a Carcassone, genial.
Van menjar uns croissants a l'apartament, guapissim, de les noies, i l'Steve el va deixar al costat del peatge direccio Narbone. Era el primer cop que en Peter feia autoestop en una autopista, i no estava segur de la seva efectivitat, pero no havien passat ni deu minuts que un cotxe es va aturar.
En les autopistes és una mica més dificil que un cotxe es pari, pero com que en passen tants tard o d'hora un s'atura, el millor de les autopistes és que normalment pots cobrir distàncies molt llargues en poca estona i en tant sols un cotxe, aixi que si, les autopistes eren efectives.

L'Elisabeth va resultar ser una dona molt curiosa que li va fer moltes preguntes del viatge i va ajudar-lo una mica amb el seu precari francès. El va deixar al centre de Narbonne a les 09:30 del mati aproximadament. Ja havia fet més de la meitat del trajecte que volia fer aquell dia. Collonut, s'ho podria prendre amb calma.
A Narbonne va ser incapaç de trobar cap llibreria on comprar un altre mapa, doncs el que tenia, malgrat ser un bon mapa, nomes era dels pirineus, i no abarcava més enllà de Bèziers. També volia comprar un diccionari francès-espanyol, ja que fent-se llistes de paraules i traduint-les a Les Bernous, va aprendre molt ràpid. Necessitava també una pinta per pentinar-se la barba, un desodorant i pasta de dents. Aixi que sense trencar-s'hi més el cap es va encaminar al centre comercial a les afores de Narbonne, que a més també estava a prop de l'autopista. En total es va gastar 16,45€, dels diners que havia guanyat treballant en diversos llocs amb en Fabrice quan va estar a La Coume.

Al peatge a Béziers-Montpellier es va trobar un altre autoestopista de nom impronunciable amb la maleta més grossa que havia vist mai, i situat just al costat d'on surt el tiquet, una mica agressiu va trobar en Peter, que preferia posar-se després de la barrera entre dues vies. No duia cartell, error, pero es dirigia a Montepllier també. Per no molestar en Peter va menjar alguna cosa, doncs entre pitos i flautes, llibreries inexistents i centres comercials ja s'havien fet les 12 del migdia, i confiava que mentrestant algu recolliria a l'home de nom impronunciable. Pero no.

Finalment, uns 20 minuts després, quan l'impronunciable home va ser recollit, es va posar on ja s'havia posat a Carcassone, amb el seu doble cartell de Béziers-Montpellier, fins que uns minuts després una parella de lesbianes encantadores el van recollir. Es dirigien a l'aeroport de Montpellier, i anaven amb força pressa, pero tot i aixi van prendre una sortida que no els hi tocava per deixar en Peter a prop de Poussan, el seu desti.

Va anar caminant des de la sortida fins a la carretera a Poussan, doncs la sortida estava simplement a l'altre costat de l'autopista i Poussant tocava l'autopista. I va fer dit perque, degut a la falta d'indicacions, no sabia segur si es dirigia en la direccio correcta.
Una dona va portar-lo fins al bar de Poussan, on va preguntar epr l'Ulysses, el seu amfitrio, pero ningu semblava haver-ne sentit a parlar mai. Va demanar també si sabien on era la granja, Catfarm uncle Ruud. Ningu no n'havia sentit a parlar. Ai ai ai... que en un poble petit com Poussan ningu hagués sentit a parlar d'aquell lloc on tants joves i viatgers hi passaven no podia ser bona cosa es va dir en Peter. Pero a algu li sonava el nom de Ruud, aixi que el barman li va deixar les claus del seu cotxe a un client espanyol que el va portar fins alla.

En Peter es trobava, doncs, davant una porta de fusta amb sistema electronic, a l'interior reinava el caos. Hi havia una berlingo, un munt de fusta apilada sense massa criteri, portes i taulons de fusta vella, un cobert a mig construir que no feia pinta de ser massa solid, i deixalles i coses aparentment inutils amuntegades aqui i alla. Després de flipar una estona es va posar a cridar:

- Bonjour! Bonjour!

Va xiular, xilava fort amb els dits, i va seguir cridant, doncs la prota no s'obria ni a patades (encara que no n'hi havia donat).

- Bonjour! Bonjour!

Finalment va sortir una dona, d'aparença atrotinada, caminant a poc a poc. Tenia els cabells blancs i desordenats, no era grassa, pero era grossa i tenia un ull més obert que l'altre. Parlava un anglès dificilissim d'entendre, molt lent i sense vocalitzar, arrossegant les esses. Semblava no saber res dels mails que en Pete havia enviat, i li va preguntar quant temps tenia pensat quedar-se allà, ja que en aquells moments, segons semblava, hi havia molta gent a la casa. Quan li va dir que volia quedar-se un mes, menys del que realment volia, la dona va obrir uns ulls com unes taronges, els dos, i en Peter va temer el pitjor.

Tot i aixi la dona la va conduir a l'interior, tant brut i caotic com l'exterior i, per sorpresa d'en Pete, li va oferir un cafè. Almenys era amable. Després li va ensenyar el lavabo i els diversos llocs on podria dormir, descartant-los de seguida indicant-li que alli ja dormia algu.
Tampoc va posar molt bona cara quan li va comentar que no tenia diners, pero va oferir-se a ajudar per pagar l'estada alla, en qualsevol feina, per dura o complicada que fos.

En aquell moment, les tres de la tarda, no hi havia ningu encara a la casa, ja que tothom semblava haver anat a donar una volta amb bici. Aixi que sense dubtar-ho un segon, va demanar-li si podia connectar-se i va posar-se a buscar un altre amfitrio per anar-hi de seguida que pugués. No pensava quedar-se en aquell caos de desorganitzacio més temps de l'imprescindible.
Encara que una part d'ell li deia que no sentenciés abans d'hora i que esperés a conèixer la resta d'hostes. Potser l'ambient era collonut. Aquell indret no deuria tenir tots aquells comentaris positius a la pàgina de helpx en va.

No hay comentarios:

Publicar un comentario