jueves, 23 de enero de 2014

Fent endreça

Per sort el sofa era bastant llarg i no va haver de dormir en una postura excessivament incomode, tot i que no va dormir tant be com hagues volgut. Tocava prendre's les coses amb calma i aprendre a estar content en una situacio complicada o acabaria els dies amargat.

El que corria mes pressa era tallar llenya per l'estufa. Aixi que van sortir amb els guants posats i en Peter i l'Alonso es van plantar davant de tot aquell munt de fusta, que no es podia considerar llenya. Eren trossos de fusta robats en una deixalleria. Aixi era com aconseguien la llenya en aquella casa. La majoria de fusta era de congolmerat, portes, taules, mobles, escales, taulons, algun palet amb sort... Poca era fusta realment bona per cremar, escalfaria, si, pero era fusta prima que l'estufa es menjaria com si d'un tros de mantega es tractes. Pero no hi havia cap altra alternativa, aixi que van endollar la maquina per tallar la fusta en trossos que cabessin a l'estufa i van començar amb la feina.
No havien tallat ni tres trossos que la llum va saltar i van haver de deixar estar la maquina perque no hi havia prou potencia per fer-la anar, aixi que a cops de destral i de massa, posant la fusta recolzada sobre una pedra van anar tallant i trinxant tot el que podien.
El cobert on la guardaven eren tres trossos de metall de teulat mal posats que cobrien mes aviat poc de l'humitat i la pluja, i la fusta s'amuntegava a sota amb tant de desordre que ocupava mes espai del que hauria d'ocupar i deixava massa fusta a fora, mullant-se. Aixi que el primer que van fer va ser treure-la tota, posar uns palets a sota i cobrir-los amb dues planxes de fusta per tapar els forats i a mesura que anaven tallant la fusta l'anaven posada ordenadament per a que n'hi cabes el maxim possible.

Mentrestant la Katie posava ordre a dins de la casa ja que no volia treballar amb la fusta, i l'interior demanava tambe, a crits, una mica d'ordre; i era, en aquell moment, la seva habitacio, motiu de mes per fer neteja, doncs la pols s'acumulava capa rera capa engreixant tots els mobles.

Deixar l'interior en un minim de condicions i tota la fusta acabada els va portar dos dies almenys. Tots ajudaven en la mesura que els era possible. En Ted anava d'aqui alla fent alguna cosa, pero sense dedicar-se en profunditat a res, i en Dick carregava el remolc del tractor de deixalles que anirien portant a una deixalleria.
Tambe calia ordenar la paret del costat de la caseta petita, ja que estava plena d'eines i objectes d'utilitat dubtosa, i ordenar l'interior de la caseta petita on el pis de baix servia de taller i necessitava tambe ordre, i recuperar totes les eines que estaven extraviades pels exteriors de la casa que, com tothom sap, es el millor lloc per guardar en condicions i en bon estat de conservacio, eines com claus angleses, tornavisos, carretons d'eines, martells, claus i cargols, alicates i trepants de totes mides.

Mica en mica el lloc començava a semblar el que hauria de semblar, un bon lloc on estar, tot i que encara quedava molta feina per fer, i el veritable amfitrio, el fill de la vella Ruth, l'Unai, estava en aquells moments en un altre projecte, a Netherlands, i la resta de feines "importants" que s'havien de fer, no es podien fer si no hi era ell per aclarir exactament com volia les coses. Acabar un parterra, connctar les plaques solars, fer un teulat per un cobert...

Fos com fos, totes les feines i l'estada en general, sobretot aguantar la vella Ruth i els seus canvis d'humor, sempre es feien mes agradables amb la Kathelin i l'Alonso.

El divendres van agafar les bicis tots tres, en Peter amb una de la casa mig atrotinada (com de costum) que van arreglar abans de marxar, i van anar a Montpellier a buscar unes peces que necessitaven per les bicis i aprofitarien el trajecte per fer un passeig magnific i agradable i visitar de passada la ciutat.

no hi ha masses fotos amb la Katie,
es el que sol passar-li al fotograf...
Es deien constantment entre ells que les coses eren estranyes en aquella casa, perque ho eren, i per corroborar-ho, el dissabte van tenir el dia lliure, i el diumenge van treballar en el teulat del cobert que havia estat tant mal començat que els hi faria falta un micracle per poder-lo acabar en un minim de condicions.

2 comentarios:

  1. bé Nart! així m'agrada! veig que continues fent slackline! una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Swatseeee que crack nen espero que vagi sent cada dia més fàcil la vida en aquest nou lloc!!!!Una abraçada nen disfruta i apren!

    ResponderEliminar