lunes, 20 de enero de 2014

La gent de la garnja desordenada

Mica en mica van anar arribant la resta de persones.
El primer fou en Dick, un noi holandès de 23 anys, alt, amb una barba que volia créixer pero no ho feia. Semblava saber una mica més com anaven les coses allà, i va respondre tots els dubtes que tenia en Peter. Era un noi obert, pero que passava moltes hores davant el seu ordinador, cosa que disgustava profundament a la vella Ruth i sovint en feia mofa. Tenia un ukelele blau cel, i de seguida van posar-se a parlar animadament de viatges, musica i hobbys en general.
Poc després va arribar un Ted, un xinès de 29 anys, que portava allà des del desembre, era timid, o potser era aquell respecte a vegades excessiu d'alguns xinessos, pero li costava parlar sense tartamudejar, encara que va interessar-se pels origens d'en Pete i l'objectiu del seu viatge.

Poc després van demanar-li que rentés els plats. En Peter va flipar bastar, doncs no creia que li toqués a ell rentar uns plats que no havia embrutat ell, i n'hi haviamolts i molt bruts. Pero no va creure que negar-s'hi d'entrada fos un bon començament, i si que ho seria posar un mica d'ordre en aquell caos, aixi que va posar a escalfar aigua a la cuina, ja que el tema de l'aigua calenta era també una cosa que li donaria uns quants maldecaps. Mentre esperava van arribar l'Alonso i la Kathelin, l'Alfonso era espanyol, de València, i la Kathelin era també holandesa, de 27 i 30 anys respectivament.

Al principi no es va atrevir a comentar amb cap d'ells l'estat de les coses i la opinio que tenia d'aquell indret, preferia sondejar-los una mica primer, saber si podia confiar en ells i si ells pensaven el mateix. Tampoc volia sentenciar a la primera, encara no sabia el motiu d'aquell desordre i estava segur que acabaria trobant una explicacio.

Després de rentar els plats, pero, l'Alonso va abordar-lo en castellà, ja que ningu semblava entendre'l:

- Oye, tu sabes como va esto? porque Katie y yo estamos un poco confundidos, y la vieja no parece muy dada a explicaciones y esto esta realmente desordenado y sucio y no sabemos muy bien que pensar.

En Peter va agrair aquella pregunta enormement encara que no en tenia la resposta.

- Pues yo estoy como vosotros. He llegado hoy y he flipado...

- Ah! Tambien has llegado hoy?

- Si, si! Y ya te digo, yo tambien estoy un poco desconcertado; lo primero que me ha mostrado la vieja y lo que para ella parecia lo mas importante ha sido su silla. Puede que sea porque vengo de dos muy buenas experiencias en helpx, pero esto es lo peor que he visto hasta ahora. Tanto dentro como fuera reina el caos. Yo ya he mandado varios mails para largarme cuanto antes...

- Pues nosotros estamos pensando lo mismo...

- Pero bueno, no sé, no hace ni tres horas que he llegado y no quiero juzgar antes de hora, puede que todo tenga una explicacion o que el ambiente de trabajo sea cojonudo, yo que sé. Voy a esperar un poco antes de desilusionarme completamente.

- Tienes razon, vamos a ver como van las cosas hoy, y mañana, y después vemos como lo llevamos. Gracias.

- No hombre, gracias a ti! yo ya estaba un poco acojonado porque los otros dos parecen comodos entre tanta mierda, y no me atrevia a preguntarles nada.

- Lo mismo digo tio!

Poc després van sopar, poc, no va haver-hi massa menjar, pero en Peter va quedar content de poder omplir la panxa.
En acabat la Katie, que era una noia que es meravellava per cada petita cosa, cosa que feia l'estada allà més agradable i alegre, va proposar de jugar a l'uno. Jugaven amb algunes regles que el feien més divertit i més dinàmic del que mai havia jugat en Peter, i van acabar rient de valent i passant-s'ho realment bé. Fins i tot la vella Ruth, que va jugar amb ells, va divertir-se i riure com no s'esperava en Peter que pogués fer.

Començava a sentir-se una mica més bé. Tenia dues persones en qui recolzar-se, dos "aliats", i la resta no semblaven tampoc males persones, i tot el que havia conegut d'ells fins aquell moment només li donava per pensar tot el contrari.
Pero dormiria en un sofà.



Les fotos no les he fet jo (no tinc càmera) i no il·lustren prou bé el desordre, pero un se'n fa una idea, no?

No hay comentarios:

Publicar un comentario