viernes, 3 de enero de 2014

La vida a Les Bernous VII, o com matar un xai

Van esmolar els ganivets amb una màquina d'esmolar per deixar-los perfectes i després d'esmorzar van baixar a buscar els xais.

L'Steve va atrapar el primer facilment per les banyes i el va estirar a terra recolzant-s'hi amb un genoll per tenir-lo quiet amb el seu pes, pero sense deixar-li anar una de les banyes.
Li va explicar a en Peter com es feia i li va ensenyar.
Palpant amb la mà el coll de l'animal va buscar-li la tràquia, doncs amb el ganivet havia de travessar per darrere i després tallar amb força estirant cap enfora. Ho va fer sense més preambuls, i un cop degollat, l'animal va moure's una bona estona amb brusquedat fins morir dessagnat tacant de sang la neu del cami.

Després li va tallar els collons, ja que si no ho fas de seguida la carn xaieja, aafa un gust molt fort. En Peter tenia els seus dubtes, pero si en el futur ho havia de fer, tard o d'hora hauria d'aprendre com i no hi havia cap motiu per deixar passar aquella oportunitat. L'animal era gros, i fort, i no sabia si podria sostenir-lo i tallar-li el coll al mateix temps, pero ho intentaria.

L'Steven va atrapar-lo i li va donar estirat a terra. En Peter li va posar un genoll a sobre la panxa, li va agafar el cap per una banya i li va buscar la tràquia amb la mà. Va respirar fondo i va enfonsar el ganivet i va estirar fort cap enfora. Un raig de sang va sortir disparat fent un soroll sord, pero alguna cosa no havia anat bé i no sortia tanta sang com hauria i l'animal es dessagnava lentament, agonitzant, mentre movia les cames frenèticament i en Peter el seguia aguantant sota el seu pes.
L'Steve es va apropar i va dir-li que malgrat el tall era bo i el moviment també, probablement no havia enfonsat prou el ganivet, i va tornar a degollar-lo per escurçar-li el patiment.


Tot seguit van traslladar els dos xais a la casa gran, sota un cobert, i van penjar-los per les potes del darrere. Amb un ganivet ben esmolat cada un van treure-li la pell, començant per un tall a les potes de darrere i cuidadosament, mirant de no tallar la carn, estirant la pell i tallant suaument amb el ganivet van anar treient tota la llana. La tasca era relativament senzilla i agradable, ja que en Peter tenia les mans gelades, i el contacte amb el cos encara calent que fumejava vapor de l'animal va escalfar-li les mans.

Un cop treta tota la pell, la de la cara és opcional si es vol aprofitar o no alguna cosa del cap, van posar sal sobre la part interior i les van enrotllar; al cap d'un temps s'hauria assecat sense podrir-se i podrien fer-la servir per cobrir una cadira, per tapar-se a les nits, o alguna cosa per l'estil.

Després van obrir la panxa, amb molt de compte de no foradar els estomacs, perquè vessaria l'herba que encara hi tenen i el tuf que fot és considerable. Aixi que, començant entre les dues potes del darrere, més o menys on hi hauria els collons, i després posant els dits per dins per estirar la pell i separar-la dels organs, van obrir un bon forat, fins a les costelles, per treure'ls.

Els estomacs i els budells pràcticament cauen sols, son la part que ocupa més espai; el fetge, el cor i els ronyons es guarden per cuinar-los si a un li agraden; els pulmons, la tràquia i el pancrees es tiren. Quan s'ha acabat, es deixa reposar la carn 6 dies, després s'esquarteren i es congela la carn.


Un cop acabat tot plegat, van estar-s'hi tot el mati, van dinar, fetge de xai a la planxa acabat de collir com aquell qui diu. La carn és forta de gust, solia rebutjar-la abans, pero volia provar el que acabava de fer, i se la va menjar de gust.
Quan van haver acabat van donar les gràcies a la mare naturalesa.

"No és per plaer que ho he fet, si no per necessitat, pero si que hi trobaré plaer en la carn que em donaràs, i m'encarregaré de tornar a la terra allo que tu m'has donat. Gràcies mare naturalesa pels teus regals."

No hay comentarios:

Publicar un comentario