lunes, 6 de enero de 2014

La vida a Les Bernous VIII

Durant aquella setmana i fins que es va fondre la neu a mitjans de la següent, va encarregar-se d'alimentar les gallines, els ànecs, els conills, els burros i les ovelles, els dos ultims perquè no podien menjar herba ja que la neu la cobria.

Per les gallines els hi donava, a part de les restes de menjar de la cuina, que les aus es menjaven amb delit, gra germinat. Tenien tres galledes apilades, la primera començant per baix contenia el gra amb aigua, la segona feia dos dies que el gra era a dins i només contenia gra remullat i escorregut, i la tercera contenia el gra germinat que donava als animals. Un cop buida la galleda la reomplia amb gra sec, el cobria amb aigua, i la posava sota de tot, fent pujar les galledes un nivell cada dia.
Canviava l'aigua, donava gra sec a le


s gallines i als conills, i una mica d'herba seca als conills i recollia els ous que haguéssin post les gallines. Almenys un cada dia. A la familia no s'acostumava menjar gaires ous, aixi que quan se n'havien acumulat uns quants, en PEter feia un pa de pessic amb nous, panses o xocolata que tots menjaven encantats.

Als burros els hi donava palla i a les ovelles herba seca i una mica de gra, no massa, ja que llavors perdien força, pero se'l menjaven com qui no ha menjat en tres mesos, i els hi agradava donar-los-hi una mica per tenir-les contentes. Tot plegat amb el 4x4, amunt i avall, les ovelles a un lloc i els ases a un altre. Li portava pràcticament tot el mati, mentre la Cristine i l'Steven feien paperassa, que semblava no acabar-se mai.

Aquella setmana van comptar amb la companyia d'en Boris, un vei que s'estava construint una casa a Les Bernous, pero que de moment no vivia alli, vivia a Eus, un petit poble situat en la pendent d'una muntanya al costat d'una carretera per on en Peter havia passat quan s'estava a La Coume i s'hi havia fixat precisament, en aquell poblet. Semblava increïble!
A les nits, després de sopar, es trobaven a la cabane i estaven una estona fent-la petar i tocant la guitarra. Un aprenia guitarra, i l'altre anglès, tots i hi sortien guanyant.
A més a més també va arribar, per estar-se uns dies amb ells un amic de la familia, en Renaud, que els havia ajudat en els inicis. Era un home de trenta pocs, vital, bromista, rialler, juganer, amb cert carisma, parlava una mica d'espanyol i van estar intercanviant algunes histories de viatges que havien fet, bé, en Peter sobretot de viatges que volia fer.
Aquella setmana va fer molt bon temps i, tot i que la neu no es va fondre, van estar treballant posant un filat nou pel bestiar a la muntanya, traginant estaques quasi tant altes com ell muntanya amunt, fent forats a terra i clavant-les. La part més dura era portar les estaques amunt, pero en Peter, malgrat l'esgotament, continuava sense flaquejar dient-se que era un entrenament collonut per la carretera ja que enfortia cames i esquena per trajinar la motxilla i caminar.

La nit següent van sopar a casa uns amics de la familia una quantitat de menjar tant enorme que va estar cagant aquell sopar els dos dies següents. L'entrant era una pizza que les millors pizzeries d'italia no poden ni somiar fer, després va venir una sopa cuinada sobre l'estufa que estava espectacular, amb senglar, verdures i castanyes, i després un estofat cuinat en una caixa romana, el nom no el recordava bé, era en alemany, pero significava caixa romana, i era una especie de caixa de dues peces feta de terrissa, el menjar que en va sortir realment era exquisit també. Després els hi van oferir pa amb una fusta de formatges, i després un flam artesà. En Peter va menjar dos plats de cada cosa. I per acabar van prendre's un tè sorprenent a fora, al voltant d'una enorme foguera mentre l'amfitrio, l'Arnaud, tocava un saxo petitissim i en Peter marcava el ritme amb un djembé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario