viernes, 31 de enero de 2014

Segona setmana a la casa dels mals endreços o "conoce a James"

En Dick va marxar el divendres de la primera setmana i la vella Ruth ho va agrair. Cada cop que es connectava feia mala cara, i cada cop que en Dick no hi era present es queixava del "laptop boy".
A en Peter li queia be, tenia un munt de coses interessants a explicar i li anava be parlar amb ell perque practicava angles. I a mes a mes tambe sabia fer uns quants trucs de magia amb les cartes i van estar compartint coneixements, i li va ensenyar una versio d'un joc que sabia fer ell pero encara millor. Ja ho practicaria mes endavant. No sabia mai quan necessitaria fer un espectacle de magia per guanyar quatre duros...

Com que no hi havia qui sabes exactament les feines que calia fer semblava ser que un tal James, un altre helper que havia estat alla abans que ells i a qui en Peter i l'Alonso no volien coneixer perque li haguessin dit quatre coses, va estar treballant en el que li venia de gust, fent "chapuzas" aqui i alla. Aixi que els hi va tocar desfer algun dels desastrosos treballs que havia fet, com ara posar un tub per l'estufa de la casa petita, pero no de qualsevol manera, no. El va posar estrategicament malament, el va posar consciençudament malament, va fer una chapuza de tal magnitud que hagues sigut proclamat el rei dels chapuzeros. Va arreplegar tubs de diversos diametres, pero no de mig centimetre de diametre de diferencia, almenys de 4cm! i com que, evidentment, no hi havia Deu que els mantingues units, no se li va ocorrer res mes que fer-se el McGyver i va enroscar-hi un filferro sense cap mena de criteri, i despres va unir-ho tot amb una quantitat immensa de ciment! Ciment senyores i senyors! Evidentment, quan van provar si aquella obra d'art funcionava i deixava sortir el fum com hauria de fer-ho un tub d'estufa, no van trigar gaire en comprovar que el fum s'escapava per tot arreu, i que degotava sutge i liquid marro pudent de tub d'estufa (no em pregunteu com es diu aquest liquid perque no ho se) i que deixava la paret, la finestra, el terra per la part de fora, i l'interior de la cuina fet un fastic. Aplaudiment, si us plau.
Com es d'esperar la vella Ruth no va trigar gaire en demanar-li que s'allunyes tant com pugues de la seva granja, que malgrat el desordre, podia presumir d'unes obres i uns treballs força ben fets.
Aixi que van estar-se una bona estona per desfer tot aquell merder, treure el ciment enganxat als tubs a cops de martell i reparar la finestra que havia fet servir per fer sortir el tub.
Tot i aixi, el geni d'en James, digne d'un programa d'art attack, o de bricomania, encara va tenir temps de començar a construir el cobert del tractor, posant quatre columnes aprofitant les fustes d'unes bigues velles. Fusta forta i resistent com tothom sap, pero que no devia trobar trossos de prou longitud i va ajuntar-ne uns altres de mes curts a sobre i els va unir amb unes barres de ferro i uns quants cargols. Semblava solid, pero ni de bon tros era la manera correcta de fer allo... I per si no fos poc, i com era d'esperar, va prendre les mides amb un metre i un nivell que per força havia d'estar mal calibrat o no funcionava correctament, perque no va fer un quadrat de quatre costats iguals, ni tant sols un rectangle, de dos costats d'una mida i dos d'una altra amb tots els costats perpendiculars. Allo semblava mes un trapezi escale que cap altra cosa. A mes a mes (si, encara hi ha mes) les bigues que va posar a dalt de tot eren totes de longituds diferents i no va calcular be quantes en necessitava i n'hi van faltar dues, que va solventar alegrement amb trossos de fusta del mateix tamany enganxats a distancies completament aleatories i sense cap mena de calcul per a que les seguents bigues transversals es puguessin fixar correctament.

Aixi es doncs, que en Peter i l'Alonso es van passar la majoria dels matins d'aquella setmana divertint-se d'allo mes cada vegada que s'adonaven del seguent desastre que havia fet el famos James; el que mes semblava divertir-los era el fet de pensar que, segurament, l'home havia acabat cada un dels seus treballs i se'ls devia mirar amb cara de satisfaccio dient-se a si mateix "ho he clavat". En fi, ells dos tampoc eren experts en la materia, ni molt menys, de fet, era el primer cop que cap dels dos es posava a posar un teulat a una estructura, i evidentment van cometre alguns errors, pero anaven rectificant i aprenent de mica en mica i al final, el dia abans que l'Alonso i la Kathelin marxessin, van posar unes quantes files de teules, ben fixades amb els seus cargols a dalt i a baix les primeres i les ultimes, i la resta enganxades amb silicona (era el que els havien ofert per a fer-ho) i van mirar-s'ho i es van dir "ho hem clavat".
La situacio divertida seria quan els seguents que arribessin a continuar el teulat es caguessin en ells perque no hi havia cap mena de correspondencia entre les linies de les bigues i les linies de les teules, pero es el que passa quan un no fonamenta be un edifici. Que al final cau. Si aquell havia de ser el cas, esperaven no ser-hi per quan passes.


El que es feia mes dificil eren les hores amb la vella Ruth. Sense saber perque, tenia un despreci immens cap a la dona moderna, i escarnia constantment els crits de joia de la Katie, que era tant alegre i expressava tant obertament les seves emocions que no podia evitar els sons de sorpresa davant alguna cosa, de gust amb els exquisits plats que cuinava la vella (aixo si que ho tenia), o d'alegria quan jugava amb els gats, i la vella Ruth sempre se'n fotia, constantment la jutjava i posava en dubte tot el que la Katie deia... L'Alonso no volia crear una situacio complicada sortint en defensa de la seva parella i demanant-li a la Ruth que pares, i fins i tot en Peter se sentia ofes i li sabia greu com la tractava, pero tampoc era la seva guerra i la Kathelin era gran per defensar-se sola o decidir si volia defensar-se obertament, i de totes maneres la Katie era forta i tampoc es deixava deprimir pels seus comentaris, pero si que se li veia a la cara que tot allo la començava a cansar, i cada dia buscaven amb mes desig un nou lloc on anar per fugir del mal humor d'aquella dona insopurtable.

Aquella setmana, la seva busqueda va donar fruit, i el divendres la Katie i l'Alonso van marxar per continuar el seu viatge. Havien tingut mes sort que en Peter buscant un nou hoste que els allotges uns dies, i es dirigien cap a la frontera amb Italia, a passar unes setmanes en un projecte que semblava molt millor que aquell on havien anat a parar. Pero com que res passa per a que si i de tot se'n treu alguna cosa bona, s'havien conegut amb en Peter, i ell esperava tornar-los a veure fossin on fossin, un cop acabes el seu viatge. Aixi que amb el dubte de com anirien les coses amb la vella quan es quedes sol, en Peter els hi va dir adeu i els hi va desitjar sort i va seguir treballant parsimoniosament amb el teulat.

Katie, servidor i Alonso. Bon viatge i molts aprenentatges!!



Ni un accent, ho sento, escric des d'un apple que deu ser holandes i no tinc ni idea de com posar accents a les lletres.

2 comentarios:

  1. jajaja que crack!Oju que ara diuen que ve una ciclogénesis explosiva d'aquestes encara us tirarà a terra el cobert!Una abraçada swatse!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ciclogenesis explosiva d'aquestes diu... jajaja home, ploure estàa plovent bastant ultimament aqui... pero el teulat tranquil que caure no caurà, perquè el vam fer a consciència, no crec que m'equivoqui de gaire si dic que és el teulat mes fort de tots els que hi ha en aquesta "granja"! L'Alonso estarà d'acord amb mi! XD

      Eliminar