sábado, 8 de marzo de 2014

De nou a la carretera V

La nit anterior a la seva marxa, la familia el va convidar a sopar en un restaurant a Cliousclat, i en acabat van mirar tots plegats una pel·lícula, en Peter hagués preferit jugar tots a alguna cosa, però no va haver-hi manera de desenganxar els dos germans més petits de la tele...
L'endemà, doncs, es va llevar com habitualment i va esmorzar bé. Quan es va haver despertat tota la familia i quan l'Alain va estar a punt, doncs marxarien junts a peu fins a Marsanne per un camí a través de la muntanya, va acomiadar-se de tots i va rebre una carta d'agraïment de part de tota la familia on a més a més hi havia 80€ "pour la route" havien dit.

Van caminar pel bosc travessant la muntanya per camins majoritàriament amples, visibles i fàcils, i van estar parlant, principalment, de com canviar el món.

No hi ha una manera de canviar el món, n'hi ha moltes, i a la vegada no n'hi ha cap. El món és el que vols veure. Si vols veure seats panda els veus per tot arreu, si vols veure misèria i decadència, la veuràs fins i tot en un somriure, i si vols veure esperança i entusiasme els veuràs fins i tot en uns ulls plorosos.
Només hi ha un món a canviar, el teu. El més difícil de canviar. Borrar totes les idees preconcebudes, tots els prejudicis, fixar la vista en allò que un vol i no en el que li posen davant dels nassos, veure el mal que s'amaga darrera de la comoditat d'una vida fàcil viscuda per inèrcia, ser conseqüent amb el que penses a traves d'actes que demostrin que creus en allò que dius, ser ferm en aquestes conviccions i conscient de qui i com ets, acceptar-te, ser flexible també, per no caure en la intolerància, la desesperació i la ràbia...
És tota una odissea, un viatge cap a Ítaca, un camí gens fàcil, com el que et mena als llocs més bonics.

Un cop a Marsanne, havent menjat tots dos i havent-se acomiadat, en Peter va dirigir-se a la sortida del poble per mirar de parar algun cotxe, però no en passaven gaires i no va haver-hi manera; així que abans que se li comencés a fer tard, doncs entre pitos i flautes ja eren vora les dues de la tarda, va decidir començar a caminar. I caminant i cantant, com qui no vol la cosa, però cansat, val a dir-ho, va arribar a Cleon d'Andran. Allà va fer-se un cartell per arribar a La Begude de Mazenc, on el va portar un noi ben simpàtic.
A La Begude just fer-se el cartell i plantar-se a la carretera es va parar una noia amb una express destartalada, però que encara feia quilometres, que li hagués agradat que el portés més lluny d'on el va deixar, simplement per seguir parlant amb ella, però tampoc es podia queixar perquè el va deixar a Taulignan, on sense haver d'esperar massa un home gran el va portar fins a Valréas i el va deixar a la sortida, indret perfecte per fer autoestop, i ben aviat va parar a un golf negre amb una enganxina que posava "good vibrations", només faltaria que no es parés!
El noi timid i poc parlador que el conduia el va deixar al centre de Nyons, i un cop allà va preguntar a uns joves que estaven fent la birra on era el bar que li havia indicat el seu amic Bambou, i aquests li van dir que seguís el carrer fins al final per a trobar-lo.
Un cop allà, va descarregar-se la maleta de l'esquena i cansat va esbufegar. Un home que passava per allà va preguntar-li si tot anava bé, i es van posar a parlar, i com qui no vol la cosa va acabar aconseguint que el deixés trucar amb el seu móbil, però en Bambou no va contestar, tot i que quan li va dir que buscava a un espanyol que vivia en aquella plaça li va dir que en el pis que tenien just a sobre hi vivien espanyols. Així que es va posar a cridar fins que van treure el cap per la finestra i el van convidar a pujar amb ells mentre esperaven que tornés en Bambou, de qui eren amics.

Va agrair-li l'ajuda a l'home i va reunir-se amb en José, el Pirata i la Tania que vivien en un pis minúscul just al costat d'on vivia en Bambou. Allà van estar parlant una mica i tocant la guitarra compartint un got de vi fins que va arribar el seu amic.
Després de les salutacions va informar-lo que aquella nit tenien un sopar a casa uns amics, així que s'en van anar a comprar quatre coses que faltaven per fer el plat que aportarien ells i després de preparar-lo van fer cami cap allà. També va explicar-li que ell treballava en un restaurant i que solia dinar i sopar allà, i que pel tema menjar solien fer-ho junts amb els veins que reciclaven* molt menjar de diversos supermercats, així que per aquell tema no s'havia de preocupar massa ni gastar-se masses diners.
*(recuperar el menjar en bon estat dels contenidors dels supermercats)

El sopar va ser molt agradable en un ambient familiar i acollidor, i finalment, després d'un dia esgotador. Estava clar que fos el que fos el temps que passés allà, seria una experiència totalment diferent de tot el que havia estat fent. Aprendria molt, n'estava segur.

1 comentario: