Le Moulin de la boule

De Pignans a Thorigny (prop de La Roche Sur Yon) hi ha aproximadament mil quilometres i vora vuit hores de trajecte amb cotxe.
Es van anar turnant el volant, i a Montpellier van recollir un covoitureur per abaratir costos del viatge. Un noi de 28 anys anomenat Yifan, d'origen xinès, que havia estudiat horticultura i viatjava a Bordeaux a visitar uns amics.
Passat Bordeaux, en una estacio de servei on van parar a posar gas GPL al cotxe, van recollir a dues autoestopistes alemanes que aprofitaven dues setmanes de vacances de la universitat per visitar Nantes ja que, com bé havia intuit en Peter, el grup Beirut n'hi dedicava una canço.

Finalment, després de tot un dia al cotxe i un viatge entretingut, en Franz i en Peter van arribar a casa el primer.

La casa, de fusta, que havia construit en uns dos mesos el mateix Franz com a vivenda provisional abans de restaurar una casa pairal en ruines, estava en un terreny de mitja hectàrea, rodejada per un prat d'herba ufanosa.
A davant de la casa, duns dos cents metres quadrats de superficie habitable entre planta baixa i primer pis, pero no tota destinada a aquesta fi, hi havia un tancat fet amb unes estaques grosses de fusta de xiprer i enreixat de malla, molt ben feta, i a dins i pasturaven mitja dotzena de cabres i una dotzena de cabrits, fent una diferència en el tallat de cabells de l'herba de dins i de fora del tancat. En un raco del tancat, a tocar de la carretera, petita i poc transitada, hi havia un estable per les cabres.
Fora la tanca hi havia una petita superficie de gespa artificial que els nens feien servir per jugar a futbol, o instalar-hi, establement, una taula de pim pom; al costat, una taula de marbre i estructura metàlica reposava pesadament just davant de la porta d'entrada, amb unes quantes cadires de fusta al voltant.
Una mica més enllà hi havia un immens llit elàstic i just darrere un petit tancat on abocaven el compost, els fems de les cabres i els excrements dels vàters secs, i al costat un hort amb una forma creativa, circular, amb diverses rangleres semicirculars que s'entrecreuaven divertidament sense tocar-se a l'interior, fetes amb la tècnica de la lassanya (recordeu Les Bernous?) Aqui i allà havien plantat arbres que havien trobat en contenidors a la ciutat, i a l'altre limit del terreny, oposat a l'estable de les cabres, s'alçava una cabana de fusta en procés de construccio, dividida en tres cambres, una de les quals estava destinada a ser l'habitacio d'en Peter un cop acabada. Les parets exteriors eren fetes amb un encofrat de fusta on a l'interior hi abocaven terra que comprimien donant com a resultat una paret d'uns 40cm de gruix, aillada i molt solida.
Just darrera de la cabana hi havia un bany sec, cosa que en Peter va agrair, li agradaven els banys secs, no nomes no malgastaven aigua, si no que donaven compost (principalment per flors o arbres, poc recomanable per l'hort, aixo si) i solien fer menys pudor si estaven ben construits i airejats; i al costat hi havia tambe una dutxa solar, i daltres rangleres d'hort lassanya on plantaven alguna altra verdura mes, flors i arbres.

Adossat a la casa hi havia un cobert que s'extenia més enllà de la paret on, a sota, hi dormia una caravana on habitava en Joseph, un altre helper, anglès, un home interessant de qui us parlaré més endavant.
Darrera de la casa un altre cobert protegia de les inclemències del temps alguns estris per l'hort, multicultor que no feien servir perque no cal, i tallagespes que tampoc cal quan tens cabres, i alguna petita barca d'optimist i un dos cavalls vell i destartalat de qui, intuia, n'havien aprofitat algunes peces per restaurar un altre dos cavalls, en realitat tres cavalls, pero ja us podeu imaginar el model de cotxe.

Els va rebre en Saul, el fill petit, de dotze anys, encara fent l'escola a casa, que estava sol en aquell moment. Un noi avispat, viu, curios i rialler.
Després que en Franz li ensenyés tota la propietat, van arribar amb el vell 2CV la Maëlle, la mare, una dona amb els cabells grisos, ulleres, ulls clars i sincers i un somriure d'una calidesa fora de l'habitual; l'Arianne, la germana gran, d'uns vint-i-sis anys, tranquila i serena, amable, cordial i interessant; i la Juliette, la filla petita de disset anys, una mica més timida degut a la joventut, amb una xispa d'orgull, i madura per la seva edat, o aixo deixava entreveure la seva mirada segura, riallera i bromista. Si, probablement eren certs aspectes de la seva personalitat, entre d'altres que en Peter aniria coneixent, pero el que aquests adjectius volen descriure no és res més que la seva mirada, la seva actitud, tal i com en Peter ho va percebre en aquelles persones a primer cop d'ull.

Van estar parlant del viatge, una mica de cada un d'ells, amb tota confiança i un afecte sorprenent per la joventut de la seva relacio, i la complicitat ja existent entre en Franz i en Peter, va donar peu a fer broma i a prendre's el pèl els uns als altres de seguida.

Poc després va arribar en Renaud, un altre fill, de quinze anys (després d'haver conegut els quatre avis, ja nomes li faltava conèixer els dos fills grans i la filla del mig per conèixer la familia al complet. Els tiets ja era una cosa que se li escava) que venia de l'entrenament de futbol. Semblava el tipic adolescent en edat rebel, pero darrera d'aquella mirada lleugerament arrogant, en Peter descobriria un noi humil i amb un sentit de l'humor agut, dels que a en Peter li agradaven.

A l'hora de sopar s'els va afegir en Joseph, que va resultar ser un home amb un passat complicat i carregat de vivències que li havien pintat una mirada suau i oberta, disposat a deixar-se sorprendre i aprendre de tot el que li vingués.

Després d'aquell àpat es va sentir com a casa, perfectament integrat i acceptat i una corrent d'energia positiva va eriçar-li els pèls per carregar-li les piles pels dies que passaria allà. Tenia ganes de viure entre ells!