Esta casa era una ruina, especial viajeros

Després d'unes setmanes fantàstiques a Vendée tocava tornar a Pignans, viatge que van fer acompanyats d'una covoitureuse, una noia camerunesa que no callava ni sota l'aigua i que amb la tonteria de voler fer-li una visita sorpresa a la seva germana els va fer perdre una mica de temps buscant el seu pis per Montpellier, pero malgrat tot, molt simpàtica, i després de més de 12 hores a la carretera en Peter i en Franz van arribar a casa els pares del segon per posar-se a treballar en la renovacio de la que seria la futura caseta del jardiner.
La casa l'havia estat ocupant un tal Leonardo, un informàtic enormement desordenat i a qui no semblava preocuparli la bruticia, i que amb els anys havia aconseguit una casa digne d'un dels millors programes de "esta casa era una ruina".
No era una casa ecologica, no van fer servir els materials ni les tècniques amb les que a en Peter li hagués agradat treballar, pero tot aprenentatge suma i conèixer tot allo de ben segur que li serviria.
Anem doncs a veure passet a passet el procés:

imagineu-vos tota la casa en un estat semblant

aquesta és la porta nova que van obrir

vista de la segona porta des de l'exterior

vista de la porta original d'entrada des de fora

vista de la porta d'entrada des de l'interior

si aixo es el que queda un cop "net" imagineu-vos com devia estar....

el primer pas va ser retirar el teulat

Teules i estructura de fusta. Tot fora!

un cop retirat el teulat van preparar tot el material per fer un cinturo de formigo armat que donaria la volta als quatre murs per donar-los força i resistència, doncs corria el risc que queiéssin, i el pressupost no donava per fer-ne de nous.

formigonera, ciment, bastida mobil, i taulons de fusta per fer l'encofrat. I molta motivacio! Els blocs de formigo eren per fer la pendent del teulat més endavant.

aqui es veu com és l'encofrat. En realitat, pero, després van adonar-se que era molt més pràctic foradar el mur amb un gros trepant i fer passar els sergents de manera que quedés completament lliure la part superior de l'encofrat per poder posar bé a nivell el formigo sense molèsties. També es veuen les barres d'acer corrugat que es posen per donar-li més resistència al formigo.

Una de les coses més importants en qualsevol obra, a part de mantenir el lloc de treball net i ordenat, és reflexionar abans de fer les coses. Si es vol colocar un teulat amb plafons i aillant, amb acabat exterior i interior, tard o d'hora l'hauràs de fixar en algun lloc. Un lloc interessant podrien ser aquestes barres de fusta. Com veieu, tenen clavades uns claus. No ho van fer per divertir-se i prou. Amb aquests claus, posarien les barres sobre el formigo quan aquest estigués encara fresc. D'aquesta manera quedarien fixades automàticament i s'estalviarien haver d'esperar 21 dies per poder perforar el formigo i la fusta, cosa que els portaria molta més feina i un resultat segurament menys bonic, bonic per eficaç, és clar.

Aqui es veu l'encofrat amb les barres de fusta que sobresurten una mica del mur, ja que el teulat tambe sobresortirà del mur i, encara que no es vegi, ja hi ha el formigo posat. Només toca esperar a que s'assequi i es faci fort. Van tenir el cap de setmana sencer per aixo. Amb dos o tres dies es suficient per a què el formigo hagi calat i poder retirar l'encofrat i treballar-hi a sobre. Perforar o sotmetre'l a masses vibracions no és massa recomanat, pero van poder començar a pujar la inclinacio del teulat.

Per a fer-ho van fixar una barra de fusta que van fer sobresortir del mur a l'alçada que volien posar la punta del teulat i des de l'extrem de la barra a l'extrem del mur hi van lligar un fil ben tens per tenir la inclinacio de referència i posar els blocs de formigo, fixats amb ciment, en conseqüència. El resultat es un petit mur escalonat. Aquests desnivells esglaonats se salven amb un altre encofrat que van reomplir també amb formigo per donar un acabat llis i que quedarà bastant ben tancat un cop posat el teulat. Aquest cop, pero, no hi van posar les barres de fusta, doncs els donava un resultat més elevat del que volien. Aixi doncs, aquestes barres de fusta les van fixar més endavant amb el procés "tradicional": perforar i fixar amb visos.

Aquest és el resultat final. Com veieu, van posar un tros de fusta del tamany de la biga de la casa per a poder-la posar fàcilment més endavant.

una vista més atractiva del resultat final del cinturo i de la pendent del teulat.

El següent pas va ser petar tot el terra, van demanar una perforadora elèctrica ben potent a un vei i es van massatjar bé els braços fins a aixecar tot el terra.

Van llogar tambe una mini excavadora per a poder enterrar tots els tubs de desguàs, arribada d'aigua a la casa i a l'hort, i elèctrics, a una profunditat suficient per a protegir-los de possibles futures gelades.

la destrossa és considerable...

a davant de la casa el forat va ser encara més gros doncs hi hauria la sortida principal d'aigues, amb els corresponents resguards per poder accedir fàcilment en cas d'embussaments o possibles reparacions. Van fer també un sifon ajuntant tubs i colzes.

i ho van portar tot a la fossa scèptica, que cobririen més endavant amb una petita paret de blocs de formigo amb una tapa metàlica per a poder-hi accedir des del terra un cop tot plegat fos enterrat.

també van posar resguards pels tubs d'arribada d'aigua, tant per la casa com pel jardi, i per l'arribada d'electricitat. Aixi, un s'estalvia de cavar el terra per trobar les coses en possibles casos de reparacions.

Aqui es veu com tot el sistema de desguàs ja ha estat recobert i s'ha fet un petit box per cobrir i protegir l'entrada de la fossa i s'ha fet un encofrat per a poder-hi abocar una mica de formigo que li donarà resistència i permetrà tapar-ho a un nivell més precis.

L'arribada d'aigua i la sortida tambe tenen el seu paper dins de la casa, aixi que després de retirar les parts més "brutes" de la picada i les pedres més grosses, van repartir el volum de runa més o menys a nivell i després van cobrir el terra amb sorra per poder fer un nivell més precis. Com es veu, hi ha una linia blava a sobre la sorra, aquesta marca el nivell del terra acabat, es a dir, l'enrajolat.

aquests son els tubs d'aigua calenta i freda de l'escalfador d'aigua i de la banyera, i el tub de desguàs de la banyera.

d'esquerra a dreta: desguàs del lavabo, arribades d'aigua calenta i freda del lavabo, desguàs del vàter, arribada d'aigua freda del vàter, porta d'entrada, arribades d'aigua calenta i freda de la pica de la cuina, desguàs de la pica, arribada d'aigua pel rentaplats i desguàs del mateix.

detall de la porta d'entrada, a la que se li va posar un encofrat (un altre, encara) per a poder anivellar el marc de la porta.

Caos! Aqui ja van instalar la columna per sostenir la biga, enfonsada uns quants centimetres en el terra i fixada amb una bona capa de formigo. També es veu tot el merder de cablejat elèctric. Per a aixo, amb un plànol de la casa del que volien com a instalacio elèctrica van anar a una empresa que els proporcionava tot el material. Caixes elèctriques, cables, tubs, interruptors, endolls, tot ben indicat i amb uns plànols per a la instalacio que facilitaven enormement la feina. Els cables s'estiren i es fixen a la paret deixant penjant un bon tros de més (sempre es pot retallar, pero costaria més allargar un cable massa curt) al lloc on hi haurà el punt de llum, l'interruptor, l'endoll, etc. No té més.

Despres de cobrir tot el terra amb sorra i anivellar-lo, més o menys, doncs sempre serem a temps d'anivellar-lo un cop posat el formigo, pero si que ens estalviarà una mica més de temps si ja està bastant ben ajustat; van passar-se una bona estona entretenint-se posant l'aillant, porexpan, intentant ajustar-lo al màxim a les parets per evitar el pont tèrmic i intentant, de nou, posar-ho a nivell. Després van extendre la malla d'acer corrugat per armar el formigo de la llosa.

I van preparar tot el material per un dels dies més durs de treball.

Pero el resultat final mereix l'esforç!

Aqui es detalla una de les entrades, on s'hi posa una fusta al nivell d'acabat del terra per a poder anivellar el terra amb la sortida de la casa. D'aquesta manera queda una entrada neta i llisa, amb un petit esglao.

Tot seguit van començar a posar el teulat.

Teulat acabat! Jolie o pas jolie? Un dia de feina i acabat interior, exterior i aillament.

En acabat es posa l'espuma aillant, un invent del dimoni espectacular. S'infla d'una manera espectacular, ailla, i a més a més és solida com una pedra! la cobertura es fixa amb reblons i el teulat es fixa amb visos a l'extrem més baix, i uns quants a tota la llargada de la pendent en els dos extrems del teulat, que son els que resistiran els cops de vent.

Tot seguit van obrir portes i finestres i van polir els marcs per posar-les correctament.

Voilà el marc de la segona porta d'entrada. Treball de professional!

Porta d'entrada...

... i la finestra de la cuina. Els forats que puguin quedar al voltant es tapen tambe amb l'escuma expansiva, i aquesta a més a més, fixarà ben fixada l'estructura.

I tot seguit, les parets. Plaques de guix amb un bon gruix d'aillant, aproximadament uns 12cm en total d'espessor. Una feina de paciència i uns quants dies. Cal tallar els plafons a les mides corresponents per deixar els forats de les finestres i de tota l'electricitat.

Aixi que paciència i anar prenent i reprenent les cotes i assegurant-se de no fer errors. Que se'n fan.

I després els marcs de les finestres, una mica en diagonal per poder obrir bé i deixar entrar millor la llum. De nou, paciència i little by little!

I mentre un fa una cosa, l'altre en pot fer una altra. Per exemple, una terrassa i una petita fossa per desviar l'aigua de la pluja lluny de la casa mentre s'espera a que s'instalin les goteres. Es cava un forat fent inclinacio per portar l'aigua lluny de la casa i es cobreix amb plàastic. Després es s'omple amb runa o pedres, i després amb sorra per anivellar-ho al nivell de la terra de l'exterior.

Tot seguit s'hi posa una tela geotextil per evitar que creixi l'herba

I es posa una barreja de terra i grava a tota la superficie de la terrassa. I es comprimeix tant bé com es pugui, si no es té un rodet pesant per fer-ho, es rega una mica la terra i s'hi camina una mica i ja es fa el fet.

Seguidament, amb unes quantes pedres es delimita la superficie i es crea una barrera per evitar que la grava que es posarà posteriorment s'escampi per tot arreu. Es pot fer, també, un esglao per la porta d'entrada i evitar, d'aquesta manera, deixar-se la figura cada vegada que es vol entrar i sortir de la casa. Per fer l'esglao, de nou un encofrat (amb la forma que es vulgui si es tenen ganes de passar una estona divertida fent-l'ho)

I finalment s'hi afegeix la grava del color que es desitgi. Una grava d'un color massa blanc pot molestar als ulls amb el reflex del sol, aixi que van decidir posar-hi una grava d'un color més grisos. Aquesta és només una manera de fer una terrasseta ràpida i barata. Per gustos colors. Herba, gespa, males herbes, rajoles quadrades, hexagonals, rectangulars, triangulars o d'espines per a funambulistes. La questio es experimentar!

I aixi es com queda una vegada posades les plaques per la paret.

Durant tot aquest procés, pero, no eren del tot infeliços. Es prenien el seu ritme per fer les coses, s'entenien be, feien broma i reien. I tenien una piscina per refrescar-se després d'una llarga jornada de treball. En Peter, a més a més, s'havia emportat la guitarra de  l'Arianne i va tenir tant de temps per practicar i tocar que va aconseguir aprendre's unes quantes cançons. A més a més, van rebre la visita de tota la familia durant una setmana i van tenir temps d'anar al cinema i d'anar d'excursio als canons del riu Verdon, espectaculars!

Saul, Juliette i Renaud

A més a més, en Franz estava tant content amb en Peter que un dia, coneixent els seus plans de voler viatjar fent autoestop fins a Berlin un cop acabades les obres, va decidir regalar-li un bitllet d'avio fins a Berlin! Marxaria el dia 3 de juny, i deixaria en Fred sol per acabar les tasques d'enrajolar el terra, pintar les parets, posar els envans per delimitar la distribucio de la casa i instalar els mobles.
La idea d'en Peter era marxar a Berlin a visitar un amic que allà hi vivia, i va resultar a més a més, que podria visitar una amiga seva que casualment també estaria per allà aquells dies! Després viatjaria en autoestop fins a Amsterdam, on es trobaria amb la seva germana qui visitaria una amiga seva i passarien allà un cap de setmana que pintava tant prometedor com la resta. Després volia viatjar, sempre en autoestop, fins a Antwerpen, a Belgica, on tenia pensat visitar uns familiars. I tot seguit faria ruta cap a Vendée de nou, per unir-se encara a la familia Kharitokhoff i passar amb ells un estiu que pintava també prometedor. Fos com fos, quedava encara per a tot allo, i ja es veuria com s'arribaria fins allà.

Malhauradament, pero, i per aixo s'acaba tant bruscament el reportatge d'avui. En Franz va tenir un pinçament a l'esquena dos dies abans de que en Peter hagués marxat que el va deixar practicament immobilitzat, podent-se moure amb penes i treballs, i les obres corrien el risc de quedar paralitzades una llarga temporada. No tenia ganes de fer esforços innecessaris i arriscar-se a empitjorar el seu estat i correr el risc de no estar al cent per cent per l'estiu que a ell li esperava. I necessitava estar en forma!