Es va llevar d'hora i va començar a caminar cap a l'exterior de la ciutat, ja havia après, i és de logica, que dins d'una ciutat, el temps d'espera per trobar un cotxe que et porti on vols pot elevar-se a més d'un dia, no forçosament, pero en Peter preferia caminar mitja hora o una hora, fer exercici, veure la ciutat i posar-se en un bon lloc, que estar-se tres hores parat al mateix punt perdent la paciència.
Aixi que un cop fora la ciutat, direccio Utrecht, situat en un punt no massa bo, ja que els cotxes passaven quan ja havien agafat molta velocitat, malgrat tenien un bon espai per frenar i parar-se sense molestar a ningu, va fer dit amb alegria. Al cap d'uns trenta minuts va parar-se un home juvenivol, un enginyer amb molta feina que de jove havia estat fent autoestop per Europa.
L'home el va deixar just després d'Utrecht, en una gasolinera, i allà, va escriure un cartell tranquilament i es va encaminar cap a davant la porta de la gasolinera per preguntar a tota persona que passés, pero mentre s'hi dirigia es va creuar amb una noia que se'l va mirar curiosa, per un moment va dubtar si parar-la i preguntar-li, pero va dir-se que el seu lloc era davant la gasolinera. Tenia la costum de prendre-s'ho amb molta calma, escrivia el cartell tranquilament i sense presses i no començava a preguntar fins que era a lloc. Seguir aquell ritual el feia calmar l'ansietat de trobar algu i li treia les presses de sobre. Tres passes més endavant, una veu darrera seu el va fer girar. La noia li preguntava si no volia que el portés un tros de carretera. Ella anava a Eindhoven, i no a Breda, com ell havia escrit, pero un cop van haver comprovat en el mapa que des d'Eindhoven tambe sortien carreteres que anaven directament a Antwerpen, aixi que va enfilar-se al seu cotxe alegrement.
Pel cami van tenir temps de parlar de moltes coses, tenien la mateixa edat i una manera de pensar que es complementava molt bé i la conversa fluia lleugera, recolzant-se uns arguments sobre els altres i abans que se n'adnés ja era a lloc. La Kasha va deixar-lo al centre d'Eindhoven, on va poder trobar un altre cartro per escriure el seu proxim cartell i va tornar a caminar una bona estona per posar-se a la sortida de la ciutat.
Allà, poca estona després va parar-se una dona de mitjana edat que el va portar una mica més enllà de la frontera belga, i el va deixar en una estacio de servei bruta i deixada, plena de papers i escombraries per terra. Aparentment, ningu es cuidava de netejar-la, i allà, pocs minuts després d'haver començat a preguntar, un home va accedir a Deixar-lo a Antwerpen directament.
En Dominic, que aixi es deia l'home, va trobar molt interessant la historia d'en Peter, i el va deixar exactament al mateix carrer on vivia la seva familia que l'acolliria.
Devien ser aproximadament les tres de la tarda quan va trucar el timbre de casa seva i va treure el cap per la fienstra l'Isis que va copsar de seguida de qui es tractava i va obrir-li la porta el seu tiet Angel, un home amb un somriure que semblava indicar-li que li divertia la vida. El van rebre calurosament i el van convidar a menjar, intuïnt encertadament que tindria gana. I de seguida van posar-se a parlar, sobretot de per quin costat eren familia. Podria semblar estrany a alguns que sent familia no es coneguéssin, pero és una cosa que passa més sovint del que un es pensa.
Resulta que l'avi d'en Peter i el pare de l'Angel eren cosins, i l'avia d'en Peter i la mare de l'Angel eren germanes. Es a dir, imagineu-vos que el vostre germà, o germana, es casa amb el cosi, o cosina, de la teva parella. Aixo els posava en una linia dins l'arbre geneologic mes proxima que la dels tiets segons, pero mes allunyada que la dels tiets directes. I convertia en els fills de l'Angel i la Isis en una cosa semblant a cosins. Total, tiets i cosins. I ell el nou nebot. Que al final un es perd.
En aquella casa regnava aquella espècie de desordre en el que tothom sap on té les coses excepte quan estan ordenades. I tenien una biblioteca enorme a la que li feia falta una classificacio i informatitzacio del que contenia. Ordenar, informatitzar i classificar tots els llibres que hi havia en aquella casa era una feina que podria portar mesos de feina constant, pero en Peter s'hi va posar de seguida per avançar feina, i almenys donar una metodologia que facilités el procés a qui s'atrevis a continuar la feina.
I mentrestant va anar intercalant altres feinetes per la casa que convenia fer, entre passejades per la ciutat, lectures interessants i fins i tot va tenir temps de veure un partit del mundial Belgica-Russia, partit que no va mirar gaire atentament en realitat, ja que va estar tota l'estona parlant amb el seu cosi Sergi. A vegades li feia pensar molt en ell feia un any enrere. Portaven un estil de vida similar. Pero no seria ell qui l'emputxaria a fer un viatge com el que estava fent. Cada persona necessita unes coses, i cada persona ha de trobar el seu cami, com a molt podria servir-li d'exemple o d'inspiracio.
En fi, malgrat alguns petits malentesos amb la seva cosina Coral, (tots hem d'aprendre a conviure els uns amb els altres, i sobretot que no tothom veu les coses de la mateixa manera i el que son paraules sense importancia per uns poden ser ferides per uns altres) l'estada va ser molt agradable, tranquila, acollidora i càlida. I fins i tot amb la seva cosina, s'entenien be sense tenir en compte aquelles diferències, i després de pràcticament dues setmanes els hi va agafar carinyo a tots de seguida. Tornaria a visitar-los en el futur, no sabia on el portaria el seu viatge i quant de temps passarien sense veure's, pero que tornarien a veure's era clar.
Aviat va començar a estudiar-se el mapa d'Europa i pensar en una ruta per tornar a casa de la familia Kharitokhoff, la intencio seria visitar Bruixes, tant famosa i romantica ciutat, sobretot per visitar tot sol com tenia intencio de fer, i baixar fent una mica de volta per la costa del canal de la mànega fins arribar a Bretanya, regio de França de la que encara no s'havia cansat de sentir elogis, aixi que visitaria la regio més plujosa de França, sense tenda de campanya, amb diners a la butxaca, aixo si, pero sense intencio d'utilitzar-ne. Un dels objectius d'aquell viatge sempre havia estat aprendre a no recorrer a la solucio facil, pagar, i a explotar les seves habilitats iles opcions que tenia al davant per sortir de situacions dificils.
Tenia ganes de fer carretera de nou!
En Dominic, que aixi es deia l'home, va trobar molt interessant la historia d'en Peter, i el va deixar exactament al mateix carrer on vivia la seva familia que l'acolliria.
Devien ser aproximadament les tres de la tarda quan va trucar el timbre de casa seva i va treure el cap per la fienstra l'Isis que va copsar de seguida de qui es tractava i va obrir-li la porta el seu tiet Angel, un home amb un somriure que semblava indicar-li que li divertia la vida. El van rebre calurosament i el van convidar a menjar, intuïnt encertadament que tindria gana. I de seguida van posar-se a parlar, sobretot de per quin costat eren familia. Podria semblar estrany a alguns que sent familia no es coneguéssin, pero és una cosa que passa més sovint del que un es pensa.
Resulta que l'avi d'en Peter i el pare de l'Angel eren cosins, i l'avia d'en Peter i la mare de l'Angel eren germanes. Es a dir, imagineu-vos que el vostre germà, o germana, es casa amb el cosi, o cosina, de la teva parella. Aixo els posava en una linia dins l'arbre geneologic mes proxima que la dels tiets segons, pero mes allunyada que la dels tiets directes. I convertia en els fills de l'Angel i la Isis en una cosa semblant a cosins. Total, tiets i cosins. I ell el nou nebot. Que al final un es perd.
En aquella casa regnava aquella espècie de desordre en el que tothom sap on té les coses excepte quan estan ordenades. I tenien una biblioteca enorme a la que li feia falta una classificacio i informatitzacio del que contenia. Ordenar, informatitzar i classificar tots els llibres que hi havia en aquella casa era una feina que podria portar mesos de feina constant, pero en Peter s'hi va posar de seguida per avançar feina, i almenys donar una metodologia que facilités el procés a qui s'atrevis a continuar la feina.
I mentrestant va anar intercalant altres feinetes per la casa que convenia fer, entre passejades per la ciutat, lectures interessants i fins i tot va tenir temps de veure un partit del mundial Belgica-Russia, partit que no va mirar gaire atentament en realitat, ja que va estar tota l'estona parlant amb el seu cosi Sergi. A vegades li feia pensar molt en ell feia un any enrere. Portaven un estil de vida similar. Pero no seria ell qui l'emputxaria a fer un viatge com el que estava fent. Cada persona necessita unes coses, i cada persona ha de trobar el seu cami, com a molt podria servir-li d'exemple o d'inspiracio.En fi, malgrat alguns petits malentesos amb la seva cosina Coral, (tots hem d'aprendre a conviure els uns amb els altres, i sobretot que no tothom veu les coses de la mateixa manera i el que son paraules sense importancia per uns poden ser ferides per uns altres) l'estada va ser molt agradable, tranquila, acollidora i càlida. I fins i tot amb la seva cosina, s'entenien be sense tenir en compte aquelles diferències, i després de pràcticament dues setmanes els hi va agafar carinyo a tots de seguida. Tornaria a visitar-los en el futur, no sabia on el portaria el seu viatge i quant de temps passarien sense veure's, pero que tornarien a veure's era clar.
Aviat va començar a estudiar-se el mapa d'Europa i pensar en una ruta per tornar a casa de la familia Kharitokhoff, la intencio seria visitar Bruixes, tant famosa i romantica ciutat, sobretot per visitar tot sol com tenia intencio de fer, i baixar fent una mica de volta per la costa del canal de la mànega fins arribar a Bretanya, regio de França de la que encara no s'havia cansat de sentir elogis, aixi que visitaria la regio més plujosa de França, sense tenda de campanya, amb diners a la butxaca, aixo si, pero sense intencio d'utilitzar-ne. Un dels objectius d'aquell viatge sempre havia estat aprendre a no recorrer a la solucio facil, pagar, i a explotar les seves habilitats iles opcions que tenia al davant per sortir de situacions dificils.
Tenia ganes de fer carretera de nou!
No hay comentarios:
Publicar un comentario