Construint un xiringuito

En Franz havia arribat d'acabar de construir la caseta a casa el seu pare, a Pignans, al sud de França, un dia abans que ell, aixi que encara havien d'acabar de descarregar el camio i, bàsicament, d'instalar-se i començar a enfocar la temporada d'estiu.

En Joseph, el helper anglès, seguia amb ells, i pel que semblava i les noticies que li havien arribat, la seva estada seguia sent positiva, ajudant enormement a la familia, aixo si, seguint estrictament els seus horaris de helper: quatre hores de feina al dia i els caps de setmana lliures. Pero fos com fos, havia tingut temps per acabar de construir l'habitacio, una saleta d'uns 12m², amb un altell amb un llit de matrimoni, i un llit individual a sota, una taula, una calaixera, un penja robes i dues butaques. Des del punt de vista d'en Peter, era perfecta. Petita, funcional i acollidora. I en Joseph no havia vulgut instalar-s'hi, aixi que seria la seva habitacio a partir d'aquell instant. Li agradava dormir amb els germans a la seva habitacio i parlar una mica abans d'anar a dormir, sobretot per compartir més temps amb la Juliette, pero d'aquesta manera deixava a tots més intimitat.

A en Peter, els horaris no li deien gran cosa. Ell se sentia part de la familia, i malament si no feia tot el que estava a les seves mans per ajudar a qualsevol hora en qualsevol tasca. Ell sempre s'havia mostrat cent per cent disponible, i el que rebia a canvi era un tracte càlid i proper i molta confiança, bàsicament i a efectes pràctics, era un altre dels germans, com si no tinguéssin prou fills en Franz i la Maëlle, que en tenien set.

Sense més temps per reposar, que, desmitifiquem la fatiga, per més cansat que un estigui, amb una nit de bon son n'hi ha prou per recuperar-se de qualsevol esforç, l'endemà van anar a la platja de La Tranche Sur Mer, un poble coster situat just davant de l'illa de Re, on instalarien el xiringuito per passar-hi la temporada d'estiu i guanyar uns quants diners per passar l'any i pagar les escoles i cursos dels fills.

El lloc era magnific, just davant del mar, i a l'atlàntic el mar es mou, les marees l'apropen i l'allunyen dues o tres vegades cada dia. Just darrere hi havia un camping, i al costat tres entrades a la platja, per barques, per la gent del càmping i des del punt de socors. En aquell indret, la mar era tranquila, l'illa de Re frenava la força de l'atlàntic i les onades mai eren prou grans com per veure cap dia de prohibicions de bany, i el vent bufava sovint, pero mai violent. Aixi que podriem dir que era una platja perfecta per a windsurfers i/o petits barcos de vela lleugera, per a una o dues persones. Aquella era també la seva intencio aquella temporada, llogar uns quants barcos per tenir una altra font d'ingressos i més moviment a prop de la cabana. De passada, en Peter aprofitaria per conèixer els rudiments de navegacio a vela i començar a familiaritzar-se amb conceptes tècnics dalt d'un barco per preparar-se pel viatge que volia fer fins a Brasil.

El primer que van haver de fer va ser moure una mica de sorra, la cabana feia uns 30m² i aparentment havien tret sorra respecte al que hi havia l'any anterior, aixi que van moure sorra del lloc on posarien la cabana fins a davant per anivellar una mica tot l'entorn, i tot seguit van començar a posar les plaques pel terra. Després van descarregar tots els "prefabricats" de fusta que havien portat de casa seva que havien construir l'any anterior per la cabana, i un parell més per agrandir-la, i després de trencar-s'hi una mica el cap per trobar el sentit correcte, van començar a fixar-los els uns als altres fins que van aconseguir aixecar tot el rectangle que constituia el volum de la cabana. I seguidament van posar les plaques de teulat prefabricat (aquest si, en una fabrica) per deixar la construccio tancada. Els hi va portar tot el dia fer allo.

Els dies que seguirien continuarien avançant amb les feines de la cabana: el tancament interior amb panells de fusta, la instal-lacio elèctrica i d'aigua, i la instal-lacio de lavabo, vàter, dutxa, rentadora, rentaplats i distribucio dels mobles a l'interior de la cuina, congeladors pels gelats, neveres, taules, torradores de pa, planxes de crepes, planxes pels paninis, microones, cuina...

Almenys estarien ben equipats, d'aixo no n'hi havia cap mena de dubte.

Un determinat dia, tornant de la platja, van parar a casa de l'Alisandre, un amic de la familia que tenia un viver de plantes. Aquell cap de setmana estarien fora de vacances amb tota la familia i li van demanar a en James, que en principi es quedava tot el cap de setmana a casa els Kharitokhoff, si podia donar de menjar als gossos que es quedaven a la casa, sobretot perquè la gossa acabava de tenir cries. En teoria, en Peter i tota la familia ja estarien instal-lats a la platja, aixi que per aixo li demanaven a en James.

Quan en Peter va fer la traduccio en anglès del que li demanaven, una traduccio una mica maldestre, val a dir-ho, en James va fer cara de disgut, va fer com qui es rumia molt la resposta i va accedir a fer-ho visiblement disgustat. A aquesta reaccio en Peter va afegir-hi ràpidament que si no li anava bé, ell podria fer-ho, que segurament es quedaria a la casa ell o algu altre de la familia.

En Franz i en Renaud també es va adonar que alguna cosa no rutllava, pero com que no havien entès la conversa no van afegir-hi res. Després l'Alisandre va demanar-los que es quedéssin a beure un vas i mentre estaven assentats al voltant de la taula, en James, que no havia volgut beure, cosa que en principi no li va estranyar a en Peter ja que en ell no acostumava a beure alcohol, va excusar-se i va dir que tornava a la casa a peu.

En Renaud va seguir-lo un moment per parlar amb ell, pero va insistir en marxar corrents, que li aclariria les idees, i que quan tornéssin amb el camio, si el trobàven pel cami, el recollissin.

A taula, tots es preguntàven què li devia passar, i en Peter els va explicar la reaccio que havia vist en en James i la manera en que havia acceptat l'encàrrec que li demanaven. En Franz va caure-hi de seguida en que li estaven demanant de treballar per ells un cap de setmana i que era culpa seva d'haver-ho fet, ja que segons semblava algunes altres vegades, quan li havien demanat ajuda fora d'horari o algun cap de setmana, no ho havia rebut amb gaire entusiasme, tot i que ho havia acabat fent.

Més tard, un cop a casa, en James va excusar-se i va dir-los que aquell vespre no tenia gana i que no soparia amb ells. Havien parat la taula a fora, en una de les taules que estaven preparant per fer servir a la terrassa que posarien a fora del xiringuito, els pares, els tres fills petits, en Peter i la filla gran. Allo va sorprendre a la Maëlle i a l'Arianne i en Peter els va explicar el que havia passat i de seguida van anar a buscar en Franz per anar a parlar amb en John i aclarir el malentès. L'Arianne, que havia passat un any a Nova Zelanda, dominava molt més bé l'anglès que la Maëlle qui, malgrat tot, el parlava molt bé, i ajudaria a interpretar i traduir el que volien dir per evitar malentesos a causa d'una mala traduccio.

La conversa va durar una bona estona i semblava que no havia arribat a cap bon port. En James considerava que no el tractaven amb la consideracio que es mereixia, i en Franz i la Maëlle s'havien excusat per la peticio fora de lloc que li havien fet, malgrat sempre l'havien tractat amb cortesia i una generositat fora de mesura.

La cosa va aguantar tant sols un parell o tres de dies més.

Un dia que en Franz i la Maëlle van arribar tard a casa, en Peter va estar mirant una pel-licula amb els germans a l'habitacio dels pares mentre plovia a fora a bots i barrals, cosa que el va fer decidir-se per dormir a l'habitacio dels germans, com feia habitualment abans, l'Arianne ja havia marxat, aixi que tenia el seu llit per ell. Quan ja estaven al llit, van arribar els pares, i en anar-los a saludar i parlar una estona, mentre revisaven el mail abans d'anar a dormir, van veure que en James els havia enviat un missatge, llarguissim on, aparentment i segons el que li havien explicat, els posava a parir. Criticava l'inexistent maltracte que rebia, criticava la fobia a l'anglès i a les coses angleses, criticava la manera d'educar dels seus fills...

El missatge va ferir enromement a la familia que l'havia tractat sempre tant bé...

L'endemà al mati, després d'un esmorzar sense paraules en James els va dir que els havia enviat un mail i que després de llegir-lo li agradaria que li diguéssin com havien de procedir.

Aquell mati, en Peter se'l va passar a fora, amb un amic de la familia que havia arribat en mal moment, mentre a dins de casa, la familia i en James intentaven resoldre les seves diferències.

Diferències que no es van resoldre, aixi que mentre en Peter tocava la guitarra a la seva habitacio, va venir en James a acomiadar-se d'ell.

- Adeu, és el moment de marxar per a mi.

- Bé, adéu... Em sap greu que les coses hagin anat aixi...

- Si, a mi també, pero a vegades, quan no hi ha manera d'entendre's, el millor és separar els camins. 

- Si, bé. Ha estat un plaer coneixer-te, i poder treballar amb tu.

- El mateix et dic. I et desitjo molta sort, ets un bon noi, molt complet, ets bo pels treballs fisics i pels treballs mentals. Segueix aixi.

- Gràcies. Bona sort pel cami.

- Bona sort a tu també.

A en Peter, en James no li havia fet res, tot i que no estava d'acord amb les coses que havia dit a la familia, pero al cap i a la fi, què hi podia fer ell? Li desitjava sort de tot cor.

Una nova etapa començava amb els Kharitokhoff.