Juliette

La partida precipitada i estranya d'en James va deixar a la familia amb un mal gust de boca durant uns quants dies. Pero aviat van preferir ocupar les seves ments amb pensaments més bonics i van seguir volcats als preparatius de la cabana.

Alguns dies, en Renaud, la Juliette i en Peter dormien a la cabana i alguns dies eren els pares i en Saul qui hi dormien, aixi, mentre no haguéssin acabat de deixar-la habitable, hi havia algu a prop per a vigilar-la i algu a casa per seguir portant coses a la cabana l'endemà i ocupar-se dels animals que hi deixaven.

En Peter era un més de la familia, bromejava, jugava i es molestava amb en Renaud com amb el germà petit que mai havia tingut, i amb la Juliette bromejaven i feien broma, i parlaven de coses serioses, i practicaven espanyol, i treballaven junts i s'anaven apropant cada dia més. Els dos van construir l'habitacio on dormirien els quatre, amb unes quantes fustes, un metre i una serra circular van construir una estructura solida a una alçada determinada on hi reposarien dos somiers i els respectius matalassos i a sota dos més. Els matalassos arribaven de costat a costat de les parets i per la llargada a una mica més de la meitat de l'amplada de la cabana. Aixi que a l'habitacio encara quedava una mica d'espai per uns quants armaris on guardar la roba de tots sis, tovalloles, sabates i motxilles i cistells.

Havien treballat magnificament bé junts, quan un tenia una idea l'altre l'aprovava de seguida si la trobava bona o suggeria una cosa diferent si havia vist una altra manera de procedir que l'altre no havia remarcat i procedien sense discussions i fluidament. Estaven tant contents del resultat que van firmar el projecte. Un ex-futur-enginyer i una futura-enginyera.

Moltes nits, abans d'anar a dormir, en Peter s'asseia a les taules que havien instal-lat com a terrassa per contemplar les estrelles, i sense falta de dir res, ella s'asseia amb ell i s'estaven parlant una bona estona, fins que anaven a l'habitacio, tant sols per després seguir parlant a través del matalàs, ell al de dalt, ella al de sota, a vegades fins més enllà de les dues de la matinada...

En Peter a vegades tenia massa clar que era correspost, li agradava una noia molt més jove que ell, qualsevol es posaria les mans el cap, vuit anys de diferència poden ser molts, pero l'amor no es fa aquestes preguntes, i no li va demanar permis a en Peter per apoderar-se d'ell. La Juliette era madura, intel-ligent i amb molts més coneixements que la majoria de noies que havia conegut en tota la seva vida. Tenia una manera de pensar en sintonia amb la seva, i a vegades tenien converses en les que, ni de bon tros, ningu s'hagués imaginat estar parlant amb una noia de disset anys. I a vegades ella feia coses, en les que s'hi veia clarament marcat un "tinc disset anys, què esperaves?". Pero tothom creix.

A la cabana, mica en mica venien els clients, i en Peter cada dia se sentia més unit a tota la familia. Un cap de setmana van rebre la visita d'uns tiets i cosins, i un altre dia van dibuixar un enorme laberint en la sorra endurida despullada per la marea, un laberint magnific que molta gent va fer, i molts s'hi van perdre. El van fer ell i la Juliette, entenent-se i compenetrant-se a les mil meravelles, com sempre. Pero seguia sense tenir clar els sentiments de la Juliette, un dia o altre petaria, un dia o altre no s'aguantaria més i li diria com li agradava, la de nits que feia que somniava amb ella... Ella hi havia dies que semblava fer com si ell no existis, quan es llevava solia ser freda i li costava arrencar, i potser hi havia algun dia que anava completament a la seva bola, compartien alguns moments, algunes bromes i alguns riures, pero poca cosa més. Aixo si, pràcticament sempre acabaven parlant fins tard entre el matalàs. I hi havia dies que, fes el que fes en Peter, ella el seguia per acompanyar-lo. En Peter estava fet un embolic. Li agrado i tot aixo es nou per ella i no sap com portar-ho? No li agrado? Em veu com un amic, com un germà?

Un determinat divendres, cap a finals de Juliol, en Peter va decidir agafar el cotxe i anar a visitar el port de La Rochelle per buscar un barco per anar al Brasil. O si més no, per començar la seva busqueda. Visitar el port, la capitaneria, posar algun anunci, buscar en la borsa d'equipers i capitans, preguntar a la gent, passejar-se pel moll i preguntar a la gent, localitzar el bar del port i posar un anunci i preguntar a la gent... Potser no trobaria un barco aquell mateix dia, pero començaria a respondre's unes quantes preguntes i començaria aprendre a buscar i moure's per un port.

La Juliette l'acompanyaria, agafarien les bicicletes, aparcarien el cotxe i començarien a buscar. Mentre ella aprofitaria també per visitar la ciutat i l'institut on estudiaria el següent curs.

Van estar parlant i fent broma com sempre durant el viatge d'anada, d'una horeta de durada, i van aparcar cap al centre de la ciutat i van descarregar les bicis per dirigir-se al port. Allà van començar per preguntar a un home que estava repintant el seu barco, en Peter va preguntar-li si coneixia a algu que estigués preparant un viatge transatlàntic o almenys on creia que podria ser el millor lloc on preguntar o on dirigir-se per preguntar i informar-se, evidentment, l'home li va dir que s'havia de dirigir a la capitaneria i li va indicar la direccio.

Com a primer contacte no estava malament, sabia la resposta que rebria, pero havia de posar-s'hi tard o d'hora.

A la capitaneria en Peter va sentir una olor que li era familiar en un moment en què es van apropar molt l'un a l'altre amb la Juliette. Era la mateixa olor que havia sentit moltes altres vegades quan estava amb una noia, aquella olor que sentia just el moment abans de llançar-se i fer-li el primer peto... Eren imaginacions seves?

Bé, a capitaneria va veure un panell amb uns quants anuncis, fins i tot anuncis de gent que buscava un barco per travessar l'atlàntic. Aixi que va deicidir posar el seu. Va preguntar a la recepcio i li van donar uns quants papers per escriure l'anunci i li van dir que el deixés allà quan acabés que ells el penjarien. Un cop acabat, va dirigir-se a l'ordinador que hi havia a la disposicio del public, i allà va trobar-se dins d'una pàgina magnifica. Hi havia accés directe a una borsa d'intercanvi, gent que buscava un barco per fer una excursio o per fer una petita travessa o fins i tot transatlàntics (travesses de l'atlàntic) i anuncis de capitans que buscaven equipers, gent que els ajudés amb el barco, per vigilar la vela, netejar o cuinar.

En Peter hi va passar una bona estona explorant anuncis i pàgines, i hi va veure algun que li va interessar, pero no podia posar-s'hi en contacte a no ser que s'inscrivés a la pàgina i pagués. Ho faria un altre dia. Pero es va guardar la direccio de la pagina. La cosa és que com més s'apropava a la opcio de marxar a Brasil, menys ganes tenia de deixar enrere a la Juliette...

Quan van deixar la capitaneria van anar a passejar pel moll, allà van preguntar a algu que van veure sobre un barco, pero no n'eren els propietaris i ningu sabia res. Els catamarans que van veure, nous, devien esperar un skipper (algu que sap navegar que el propietari del barco contracta per portar-li el barco a qualsevol indret del mon) que els portés al port on habitava el seu propietari. A aquells era a qui havia de preguntar. Pero allà no hi havia ningu encara. Estaven una mica massa lluny de l'estacio de transatlàntics. En un moment donat, la Juliette es va entrabancar i li va anar de bon poc que no es fot a l'aigua, pero quasi inconscientment, en Peter li va agafar la mà i ella a ell també, per mantenir l'equilibri, i d'una manera tendra i innocent van saltar guspires...

Després de deixar capitaneria i el moll van anar a recorrer la zona de bars a prop del port, allà va deixar un anunci en un bar on li van dir que la majoria de capitans que passaven per allà, solien passar-hi cap al vespre, i sent l'hora que era, les quatre de la tarda, van decidir anar a donar una volta per la ciutat i visitar-la. Pero en passar per davant de l'aquàrium, la Juliette va proposar-li d'anar-hi. Que era una visita interessant i entretinguda i que aixi farien temps.

En Peter va començar a flipar... "Merda, s'acosta el moment de dir-li, una visita a l'aquàrium els dos sols... estàs malinterpretant alguna cosa?" Fos com fos, cada cop estaven els dos més callats, bromejaven menys, la tensio creixia...

A l'aquàrium, ara un s'apropava per darrere a l'altre, ara ella li estirava la mà per a què s'acostés a veure algun peix estrany... En Peter ni s'hi fixava...

Van assentar-se a veure els taurons en una graderia, de costat, en silenci... en Peter li volia dir, pero hi havia molta gent al voltant, no se sentia comode, ella tampoc deia gran cosa... Què passava?

Una hora i mitja llarga de visita va passar i van sortir sense haver-se dit res... A en Peter li va costar fins i tot donar-li les gràcies per la visita a l'aquàrium i per haver-lo acompanyat al port, tement i desitjant que aquell comentari podria desencadenar la declaracio d'amor...

Es van sentir amb gana, aixi que van anar a comprar alguna cosa per menjar, una pizza, i van anar a menjar-se-la en un parc, sota els arbres i a la ombra d'un dia caloros i xafogos.

Era el moment.

Va començar a tallar la pizza

- Juliette, et semblarà una bojeria el que et diré ara, pero... M'agrades, m'agrades molt.