tag:blogger.com,1999:blog-49811513625364800772024-03-06T05:31:23.856+01:00La volta al mon en 80 videsExperiències d'un viatge pel MonArnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.comBlogger44125tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-17942942654072529502014-09-14T15:03:00.000+02:002014-09-17T20:52:56.107+02:00Fent net amb la Juliette<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="Standard">
<span lang="DE">La setmana abans de marxar a l'Île de Ré, en
Peter i la Juliette van orquestrar un regal pels seus pares. Feien els anys el
mateix dia, aixi que tenien la sort de poder fer un regal conjunt enlloc
d'haver de pensar alguna cosa per cada un. I la Juliette feia ja unes setmanes
que havia pensat regalar-los un viatget a l'Île d'Aix. Aixi que entre ella i en
Peter van buscar els preus per el barco que els portaria fins allà i van buscar
el millor dia per fer-ho, van buscar també un allotjament a la illa per dues
nits. Finalment, marxarien cap allà el dia després que ells arribéssin de l'Île
de Ré, aixi els donarien el regal el mateix dia que ells tornarien, i els pares
podrien reposar després d'haver passat un cap de setmana treballant intensament
sense ells i serien de tornada el mateix dia que feien anys i podrien
celebrar-ho junts.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">El regal els va entusiasmar i l'endemà, amb les
maletes amb quatre coses imprescindibles fetes van dirigir-se al moll.
Malhauradament, la mala mar va obligar al port a cancel-lar el viatge d'aquell
dia, els hi retornarien els diners, pero perdrien una nit a la pensio si
decidien marxar l'endemà... No els hi va quedar més remei, doncs, que anar fins
a La Rochelle i agafar un barco des d'allà.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Finalment, en Renaud, que va voler acompanyar
en Peter i els seus pares fins a La Rochelle, i en Peter van acomiadar-se dels
pares i van retornar al xiringuito, preparats per passar tres dies més sols.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Arribant, van trobar que en Saul estava
malalat, una punta de creixement que en deien, i un excés de fatiga també. Aixi
que va passar tot el dia estirat al llit, fins i tot va vomitar després de
menjar una mica, i va ser feina d'en Peter estar per ell, netejar la palangana
on havia vomitat i portar-li tot el que li fes falta, perquè als seus germans
els feia massa fàstic el vomit...</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">No va fer massa bon dia tampoc, vent, fred,
nuvols... com pràcticament tot el mes d'agost, aixi que, com que no era massa
divertit passar-se tot el dia veient passar el vent, a estones tancaven la
barraca i s'estiraven a l'habitacio per mirar alguna pel-licula.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">L'endemà al vespre, en Renaud i en Peter van
haver de tornar a casa seva, perquè s'havien d'atrapar uns pollastres i
portar-los a l'escorxador, ja que, misteriosament, anaven caient un darrere
l'altre, morts per alguna bèstia o malaltia. Aixi que van decidir fer net abans
que es quedéssin sense. L'endemà a primera hora van portar els animals a matar,
i van entornar-se a dormir una mica més, ja que, atrapant els animals a la nit,
aprofitant que dormien, s'hi havien passat una bona estona i havien anat a
dormir molt tard. En llevar-se, van trobar una cabra morta, que havia quedat
atrapada amb els cordills que lligaven les bales de palla i no havia pogut anar
a abeurar-se. Els hi va tocar, doncs, cavar un forat a terra i enterrar-la.
Teoricament no estava permès fer allo, els animals morts s'havien de portar a
l'escorxador, segurament per una qüestio de fer pagar, pero no tenien cap ganes
de fer-ho, i el forat a terra al jardi semblava la cosa més pràctica i menys
molesta. Suats i bruts de terra van prendre's una dutxa i en Peter va posar-se
una samarreta vella dels nens, i van tornar cap a la cabana.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Arribant, va anar a dir bon dia a la Juliette,
que estava preparant la pasta pel fish & chips, i ella, d'un borde fora del
normal, es va apartar d'ell quan li anava a fer els dos petons dient-li un
insult que sovint tenia a la boca guardat per ell i que per ell detestava "casos".
Cas social. En Peter va decidir no enfadar-s'hi malgrat la ganivetada, i
després de demanar-li a en Renaud que s'encarregues de la bugada, va anar a
parlar amb la Juliette per mirar de tancar el tema definitivament. Aquells
ultims dies la cosa havia anat de mal en pitjor i no tenia ganes de passar la
barrera de l'amor i caure en l'odi.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">En què penses?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Com? En res...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No sé, com que et veig aqui tant
concentrada netejant les fregidores... Jo, quan faig feines d'aquestes el cap
no para, o canto per dins alguna canço que, malhauradament, sovint no m'agrada
pero no sé perquè la tinc al cap; o medito, penso i reflexiono mil coses...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No, no sé... No pensava en res en
concret. I tu?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Estava pensant en aixo mateix que
t'acabo de dir. - les respostes d'elles eren brusques, donaven a entendre un
"deixa'm en pau" que a ell no li va agradar gens... - ok, ok, no cal
que siguem desagradables... Suposo que no te n'adones, no?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">De què?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Que ets desagradable. Que em
tractes malament.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ah si? Si, suposo que ho faig
sense voler, ho sento.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Es perquè no t'agrado? Perquè no
t'agrada que t'agradi? Em tractes aixi per intentar fer que deixis
d'agradar-me, o ho fas per evitar enamorar-te de mi?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No. Tu no m'agrades. No sé què
vols que et digui. Suposo que no estic contenta amb la situacio i actuo aixi
sense pensar-ho. Pero no m'agrades...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ok, et crec. Pero no puc evitar
pensar, després de veure com ens portem quan estem be i relaxats, i com actues
quan no ets desagradable, que en alguna part de tu, t'agrado.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No vull fer-me més pesat del que
ja m'estic fent, ho sento, pero veig que no fem net i vull que quedi tot clar.
Tens rao, no es el moment per tu per estar amb ningu, partint de la base que no
t'agrado, com dius, ets jove i no estàs preparada. I jo també sento que no és
el nostre moment. Encara hi han coses en mi que estan per resoldre i si, ets
massa jove encara i a vegades actues tant infantilment que no podria estar amb
tu. Fins i tot amb noies de la meva edat sovint em desencantava d'elles pel seu
infantilisme...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- En Peter guardava
massa mal, massa mal que li havia fet ella amb la seva actitud davant la
situacio, infantil i poc madura, reaccionant, insultant i mossegant enlloc de
parlar i dir el que realment pensava, i en Peter parlava sense clemència, amb
retrets enlloc de fer-ho des de l'amor i el diàleg. Si, ell parlava, finalment,
potser tard, pero al final parlava, era la unica cosa bona que se li podia dir
d'ell. Pero parlava malament. Calia aprendre a fer-ho allo també. - Aixi que
no, no es el nostre moment. Pero veig en tu tantes qualitats...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Les veuràs també en d'altres.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">... veig en tu tantes qualitats,
que seria capaç de quedar-me aqui, si m'ho demanéssis.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No t'has de bloquejar. Tu fes la
teva vida. No et quedis aqui per a mi!</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Pero no vull trobar altres
qualitats en una altra persona, és amb tu amb qui jo vull estar. I més
endavant, quan torni de Brasil, tornaré aqui i et faré la mateixa pregunta. I
potser llavors, quan vegis les coses d'una altra manera, quan estiguis
preparada per comprometre't i buscar una relacio, quan els teus ulls estiguin
posats en aquesta direccio. Estic segur que em veuràs diferent.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Potser si, mai se sap. El futur es
imprevisible.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Mai se sap...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En Peter havia dit el que tenia per dir. O si
més no, el que en aquell moment sentia que tenia per dir. O el que s'havia
atrevit a dir. Sempre li acabaven faltant dos pebrots per dir tot el que havia
de dir de la manera que volia dir-ho. I el seu orgull no li permetia obrir el
seu cor completament, posar-se de genolls si feia falta, plorar de sentiment i
mostrar el seu amor, el seu cor obert, exposat i vulnerable. Pero autèntic i
veritable. Massa poc masculi, massa nenaza, fora de tot el que havia de ser un
home en aquella societat... En moments aixi un veia el mal que feien els
prejudicis instaurats per la societat, les pel-licules, la publicitat... Un
home, un macho espanyol, no plora mai, no mostra els sentiments, és dur, i
gilipolles, i mai trobarà l'amor.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Estava clar que ella tampoc deia moltes coses.
Mai deia exactament el que pensava de tot plegat quan el tema era delicat...
Qui sap per què. Per por? Per orgull? Per respecte?</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Els pares van tornar, i la Juliette va voler
acompanyar en Peter a buscar-los. Al final, aquells dies els quatre, en Peter i
la Juliette van parlar pràcticament només si no era imprescindible, de coses
banals i sense importància, ella no era menys agressiva, pero tampoc més, no
intentava fer bromes, ell tampoc. Per sort, una amiga passava també els ultims
dies a la platja i la seva precència va fer passar més bé el temps entre tots ells.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Els pares van estar més que contents amb el
regal, van reposar moltissim i van coneixer gent magnifica. El viatge els havia
fet bé, tal i com volien. I un dia, ja tota la familia reinstal-lats, la Maëlle
va trobar-se una rentadora que havia acabat el programa, massa plena amb la
roba neta i molla a dins, que amb el temps havia acabat agafant mala olor.
Fallo d'en Peter, l'havia omplert massa sense fixar-s'hi i entre pitos i
flautes no havia pensat més en estendre la roba. La Maëlle va comentar-li el
fet sense més ni més, pero visiblement contrariada, cosa que li va semblar
normal a en Peter i ni tant sols li va ofendre, assumia l'error. Pero la
Juliette, segurament amb bones intencions, pero totalment en mal moment, va fer
un comentari pseudodespectiu, pseudobromista. I va fer vessar el vas. En Peter
va dir-los que estava tip d'aquell tipus de comentaris, que treballava molt i
que durant els dies que havien estat sols ell s'havia hagut d'ocupar de totes
les rentadores, mentre ells semblaven ni tant sols preocupar-se d'ocupar-se del
xiringuito... No va voler seguir, perquè encès, no hagués dit res de bo. La
Maëlle es va disculpar, pensant que era per culpa seva que en Peter s'havia
encès, i ell de seguida li va treure aquella idea del cap. Pero va seguir de morros
tot el sopar.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Què passa? - va interrogar-lo la
Maëlle.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Res... - va fer ell sorrut. No
tenia ganes de parlar-ne amb tota la familia davant.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No, res no. Es evident que et
passa algo.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ok, si. Pero no tinc ganes de
parlar-ne.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Doncs estàs fotut perquè ho hauràs
de fer... - la Maëlle insistia. Ben fet que feia.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">... Doncs que ja no puc més. Estic
tip que la Juliette em tracti com em tracti. Estic tip dels seus insults, i de
ser el blanc de totes les mofes. Que cada vegada que obro la boca ella es rigui
del meu francès. Potser no tant quan estem tots aqui. Pero quan estem amb els
nois, ja he perdut les ganes de parlar o de fer broma, perquè si intento fer
broma i dic alguna paraula mal dita es riu de mi.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ostres... Peter... Em sap greu...
De debo que no ho faig expressament... Et demano disculpes... - allo semblava
haver-la agafat per sorpresa... Pero en Peter no podia més...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Doncs ningu ho diria... Es un atac
continu, un rere l'altre... i quan estàs davant dels teus pares tot va bé, pero
quan estàs sola canvies radicalment, a l'Île de Ré... si vaig perdre els nervis
va ser sobretot perquè veia aquest canvi, com parles malament, paraulotes una
darrera l'altra, insults i faltes de respecte. I després encara et creus amb el
dret de donar-me lliçons de bon llenguatge. I ja t'ho vaig dir quan ho vas fer,
que abans de alliçonar-me a mi, et miris a tu com parles.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Bé, està clar que et passava
alguna cosa i tenies alguna cosa a dir... - va fer la Maëlle, que també
semblava sorpresa i a qui li sabia un greu enorme haver arribat a aquella
situacio...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Aixo que dius de l'Île de Ré no es
veritat. - va saltar ella encara.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Vaya que no... I mira, ara amb la
rentadora, ja n'he tingut prou, després de tot el que faig, un minim error i la
primera cosa que se t'acudeix dir es un retret.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Pero si no he dit res! - encara
tenia el coratge de dir allo...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ostia que no... si no, perquè he
desbordat el vas? Es que ho fas sense adonar-te'n! Aixo es tant cert que,
fixa't, ni te'n recordes que ho has dit! Jo no puc més, tu.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Vaja... Doncs em sap molt de greu,
Peter, de debo... Et demano perdo.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">... - En Peter estava encegat per
la rabia...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Bé, la perdones? - va demanar-li
la Maëlle.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No ho sé...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Com que no ho saps?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Com puc fer-ho?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Només tu pots fer-ho. Agafes i
decideixes perdonar-la. Va, diga-li que la perdones.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ok. Et perdono. - va dir-li
mirant-la. I si, una part d'ell va sentir-se millor. Pero sabia que no havia
dit tot el que es guardava. I potser millor, perquè tot el que tenia a escupir
era merda...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Van acabar de sopar, i la Juliette va intentar
encara parlar amb ell, fer una mica de broma, des de les bones maneres, fer-se
perdonar, per dir-ho d'alguna manera. Pero ell, malgrat haver-ho dit, no la
perdonava... Van mirar, abans d'anar a dormir, un capitol d'una serie, i ella
va intentar bromejar, com feia ell sempre, pero ell no va respondre... Aquella
nit va dormir poc... El cap li bullia d'activitat, de mals pensaments... No
volia deixar-se dominar per l'odi i la rabia, pero potser ja era massa tard...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">L'endemà al mati va esmorzar en silenci i sense
gana, i en un determinat moment, la conversa entre la Maëlle i la Juliette va
anar a parar a l'altre helper, l'anglès, en James. Pero estava clar que
parlaven d'en Peter. I li van venir ganes de preguntar-los si estaven parlant
d'ell o no, i que almenys tinguéssin els pebrots de dir-ho clarament... Pero va
callar, com sempre, com mai ho hauria d'haver fet.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">I de nou, com sempre, la Maëlle va veure que
seguia malament, i va decidir seguir apretant el fruit per acabar d'exprimir
tot el mal.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Alguna cosa no va bé...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">No... he dormit fatal. - Aquella
vegada no faria gaires més voltes.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Què passa?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Suposo que no l'he perdonat
encara.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Tens el cor trencat?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Si... m'ha fet massa mal... -
pràcticament no podia ni mirar a la Juliette als ulls. Sentia que si ho feia el
delataria l'odi...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Jo no sé què més puc dir... - va
dir la Juliette que semblava començar a estar-ne una mica tipa de tot plegat.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">M'has fet massa mal, no sé si et
puc perdonar...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Se sent l'odi en les teves
paraules – va dir la Juliette en un retret evident.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Si, segurament si... - La Juliette
va començar a dir alguna cosa pero la Maëlle els va interrompre abans
comencéssin a saltar les ganivetades.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Bé, Franz, digues alguna cosa!
Perquè no anem pas bé aixi...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Uff... Bé... - en Franz solia
preferir no intervenir, pero quan ho feia era clar, i parlava des de l'amor. -
Està clar que en Peter té el cor trencat, que els insults i el tracte que ha
rebut de la Juliette ultimament li han fet massa mal, pero no hauries
d'haver-te guardat les coses tant de temps, perquè ja veus el que passa
després. De seguida que hi ha alguna cosa que no t'agrada has de parar-ho. Tot
seguit. Sense retrets, des de l'amor. A vegades diem les coses sense adonar-nos
de com les diem i del mal que podem fer als altres en fer-ho, i és en aquest
precis moment quan hem de fer-ho veure als altres, no després quan no té cap
sentit i quan el fet de dir-ho és un retret i ha començat a podrir-se dins
nostre. I tu, Juliette, si que és cert que a vegades tens maneres de dir les
coses agressives. No només amb ell, amb tothom, i ja saps que més d'una vegada
ens hem enfadat tu i jo per aquest motiu. Aixi que entenc molt bé que ell se
senti aixi, i més si està enamorat de tu. Pero està clar que els dos voleu una
relacio que no podeu aconseguir. Primer perquè en Peter està enamorat de tu i
tu no ho estàs d'ell, i ell vol una relacio que tu no li pots donar, i també
perquè tu voldries tenir una relacio d'amistat amb ell que ell no et pot donar,
i aixo fa que els dos estigueu decepcionats amb la relacio que teniu. I fins
que els dos no sigueu clars respecte el que penseu i us perdoneu pel mal que us
heu fet, fins que no sigueu completament honestos amb els vostres sentiments,
no podreu tenir ni una cosa ni l'altra i no podreu viure junts. - La Juliette,
com sempre, callava.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Jo estic d'acord amb tu. I tu,
Juliette? Tu no dius res. Què en penses de tot plegat? Perquè jo crec que no
puc perdonar-te perquè tinc la sensacio que tot et rellisca, que t'entra per
una orella i et surt per una altra, mai dius exactament el que penses de tot
plegat i el que dius dona a entendre que te la suda. - Finalment ella es va
deixar anar. I quan va començar a parlar van començar-li a caure les llàgrimes.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Doncs el que penso és que n'estic
farta! Que estic tipa de la situacio. Que sento que no puc viure, que em
controles, que no tenim una relacio natural. Que tot el que parlem i tot el que
fem és fals... - en Peter va quedar sorprès per les seves llàgrimes... pero per
fi va veure què pensava ella realment, va veure que ell també li havia fet mal,
que tot plegat era important per ella i que finalment la podia perdonar, i
també que volia que ella la perdonés.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Em sap greu Juliette. Jo et juro
que no volia arribar a aquesta situacio. Quan et vaig dir que m'agradaves ho
vaig fer per ser clar i perquè no hi haguéssin ambigüetats entre nosaltres i
vaig ser honest des del primer moment...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Aixo ja ho has dit mil vegades! -
ara se sentia l'odi en les seves paraules, pero en Peter no li va voler fer
veure...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Ara veig que t'importa, que no
t'entra per una orella i et surt per una altra... I si jo l'he cagat no parlant
abans... Perquè tu no ho deies abans tot aixo?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Perquè no ho sabia! - no hi havia
manera de parar les seves llàgrimes... Pero en aquell moment en Peter parlava
amb molta més delicadesa.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Bé, sigui com sigui, ara sento que
ja no tinc interès en tu de la mateixa manera, no sé si ho hauràs notat, pero
aquests ultims dies he estat molt més distant i aquest control, aquestes
mirades meves ja no les has notat aquests dies...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Si...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">I ara sento que et puc perdonar,
que vull perdonar-te pel mal que m'has fet. Pero sobretot que vull que em
perdonis tu a mi pel que jo t'he fet. Per haver-nos portat en aquesta situacio,
per no haver-te pogut donar l'amistat que volies de mi i per la decepcio que
t'ha ocasionat tot plegat. Et perdono. Em perdones?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="DE" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="DE">Si... - es van fer dos petons i es
van fer una llarga abraçada. Per fi. Des de feia molts dies, en Peter va deixar
de sentir aquella opressio al pit. Havia fet net. La Juliette sempre seria la
dona perfecta. Un bon partit. Un partit excepcional fins i tot. Pero ja havia
passat a la llista dels seus amors platonics, aquells per qui, una part dins
seu, molt al fons, guardava l'esperança d'un pla quinquennal.</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-89866360484226004592014-09-13T16:28:00.004+02:002014-09-13T16:28:49.288+02:00Île de Ré <span lang="DE">Els dos o tres dies següents van ser estranys,
parlaven, si, pero es notava encara una mica forçat tot plegat, no feien tanta
broma i molt menys hi havia empentetes o pessics, pero després, tot d'una, la
cosa va tornar a la normalitat. Van començar a cuinar galetes junts, pastissos
i baignets. Tornàven a fer broma i tornàven a apropar-se. Cosa que,
evidentment, va tornar a confondre a en Peter. Si ella no estava interessada en
ell, perquè s'acostava a ell d'aquella manera? Com el tocava, com el burxava, com
el buscava... Ell no s'acabava de creure la seva versio. Dins seu pensava que
ella si que estava enamorada d'ell, pero que per alguna estranya rao es negava
a acceptar-ho. Tenia por de comprometre's, de perdre el "control" de
la seva vida, d'equivocar-se, de que ell marxés i es quedés alli tota sola...</span>
<div class="Standard">
<span lang="DE">I malgrat ella s'apropava a vegades, a vegades
s'allunyava, feia o deia alguna cosa, un petit gest minuscul i imperceptible,
pero que evidenciava el seu rebuig cap a ell. I després d'uns dies
meravellosos, en els que jugàven, s'entenien, treballaven plegats i es passaven
tot el dia parlant, passaven un dia gris, i ell s'entristia, callava,
pensava... I tota la familia vivia també la seva desesperança...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
-<span lang="DE"> Alguna cosa no va bé, Peter, amb
nosaltres, quan algu té un problema, tota la familia viu aquest problema. Tots
veiem que no estàs bé... què et passa? Treu-ho! Digues-ho!</span>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Com? Sé què pensa ella, què vols
que li digui?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">El que sents!</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<span lang="DE" style="font-family: OpenSymbol; mso-bidi-font-family: OpenSymbol; mso-fareast-font-family: OpenSymbol;"><span style="mso-list: Ignore;">- <span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="DE">El que passa és que no puc ser
sincer, perquè si ho fos li diria a cada instant com m'agrada, l'abraçaria i me
la menjaria a petons, i no li puc dir perquè em fa por la seva indiferència, i
d'entrada, ja sé el que pensa ella, aixi que res canviarà per més que li
insisteixi.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<span lang="DE" style="font-family: OpenSymbol; mso-bidi-font-family: OpenSymbol; mso-fareast-font-family: OpenSymbol;"><span style="mso-list: Ignore;">- <span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="DE">Jo t'animo a que siguis sincer i
sencer, i que diguis tot el que tinguis a dir. I mentrestant, que deixis anar
el tros, que deixis d'obsessionar-te, de fer-te preguntes, que actuis si has
d'actuar, i que deixis passar el temps que faci falta si és el que has de fer,
pero des de l'espera serena del que té el convenciment que tot anirà bé, com ha
d'anar, i que Déu posa les coses al seu lloc. I no des de l'espera desesperada
del que lluita contra l'impossible, perquè aixi no viuràs, ni seràs feliç ni
aconseguiràs el que vols.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Els dies que van seguir van ser dificils fins
que un dia va sentir-se millor, resignat davant de la realitat, se sentia més
deixat anar, menys preocupat pel que ella pensés. I disposat a parlar-li els
peus cada vegada que passés la linia. Ella, segurament inconscientment,
contrariada pel fet d'haver perdut una amistat que valorava, tenia dificultats
per no mostrar-se agressiva i faltava de tacte, l'insultava, de manera juganera
i en broma, pero l'insultava. Es burlava d'ell i el seu francès. I ell era el
blanc de totes les bromes i el culpable de tot el que passés. Ella intentava
fer-ho en broma, pero li mancava aquella petita entonacio a darrere, juganera,
que donava entendre el caràcter juganer de les paraules, i en Peter sentia la
hostilitat en els seus mots i allo el feria. Aixi que va haver de dir-li que es
mostrés menys agressiva, no només amb ell, si no amb tothom, doncs sovint tenia
una manera brusca de dir les coses, i que havia de fer l'esforç de pensar com
diria les coses abans de dir-les, i mirar d'evitar, d'aquesta manera, crear
hostilitats.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Després d'allo, oli en un llum.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Aixi que van preparar la partida per una
excursioneta a l'Île de Ré. En Renaud, amb qui havien desenvolupat una amistat
enorme, quasi com un germà, qui, de passada, li havia fet molt de costat durant
el mal tràngol amb la Juliette, en Peter i la Juliette sortirien el divendres
amb el camio carregat amb tres bicicletes i les motxiles per passar el cap de
setmana i tornar el dilluns. L'objectiu era sobreviure sense diners, a l'estil
d'en Peter, amb una bossa de fruits secs i alguna altra provisio que la Maëlle
va forçar-los a emportar-se, amb aquell darrer neguit de mare que veu marxar
indefensos els seus fills. Demanarien a la gent, a bars, restaurants,
supermercats i fleques el menjar que creguéssin que necessitaven si tenien
gana, i acamparien a l'aire lliure mentre amb bicicleta explorarien la illa,
que no feia més de 30km de llargada i algun centenar de metres en la part més
estreta.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyFvSE19WNlvRJSqP7Xzil_-dH-FugDf1FP205riYI5xzEWqgsFgEOd25BXnQ4nuHo_AvkdpzZRfWC04n0hC_69wIP9spRggH6pm0_hSj_3VmkjX3MfSByVllCBTb_xQJUF2OTIKQVFN0I/s1600/2014-08-22+21.07.48.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyFvSE19WNlvRJSqP7Xzil_-dH-FugDf1FP205riYI5xzEWqgsFgEOd25BXnQ4nuHo_AvkdpzZRfWC04n0hC_69wIP9spRggH6pm0_hSj_3VmkjX3MfSByVllCBTb_xQJUF2OTIKQVFN0I/s1600/2014-08-22+21.07.48.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el cel amenaça...</td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Van marxar a la tarda vespre i van arribar al
parquing abans de travessar el pont que porta a l'illa que començava a
fosquejar, aixi que el primer dubte i la primera decisio en equip va
presentar-se. Dormir al camio i marxar l'endemà, o marxar en aquell moment i
espavilar-se per trobar una zona per acampar a les enfosques i arriscar-se a trobar
pluja?</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En Renaud era partidari de marxar en aquell
moment i espavilar-se amb el que fos que acabés arribant, i la Juliette era més
aviat partidària de quedar-se. En Peter no volia imposar la seva experiència ni
la seva opinio, i decantar-se cap a un dels dos costats volia dir estar en
desacord amb l'altre... Finalment van decidir marxar i espavilar-se. Era o no
era una aventura?</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Van travessar el pont, de 3km, i passat el
primer poble van endinsar-se entre uns arbres al costat de la carretera i entre
la foscor van trobar una zona adient per acampar. Van preparar la zona i un foc
i van menjar uns quants fruits secs i una mica de formatge. Quatre gotes els
van espantar aixi que van decidir fer servir el plàstic que tenien per
aillar-se de la humitat del terra i el van fer servir per aillar-se de la
humitat del cel. Pero la pluja no va anar a més, aixi que no es van mullar
gens.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">L'endemà van despertar-se i van aixecar el
campament entre fines gotes de pluja que queien, fent-los temer el pitjor, pero
la sort seguia del seu costat i els nuvols van escampar.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrey3l1lO2TfJHRT_dxFlgEGVTCOfS-T3tQu44akkQNjhg6Edxp2uPZlsP2aS2aFRitCwGaNrRd_T10PGeD3YJSRch7MO3WLWv2p62VzUyl0NLnN0eKxqgGu96A7Pad3pxEGI1hjXO9by9/s1600/2014-08-23+15.25.53.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrey3l1lO2TfJHRT_dxFlgEGVTCOfS-T3tQu44akkQNjhg6Edxp2uPZlsP2aS2aFRitCwGaNrRd_T10PGeD3YJSRch7MO3WLWv2p62VzUyl0NLnN0eKxqgGu96A7Pad3pxEGI1hjXO9by9/s1600/2014-08-23+15.25.53.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">foto mal enquadrada</td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard">
<span lang="DE">A mesura que van anar fent quilometres la gana
els va apretar i les cames els pesaven, aixi que paraven atencio a tot el que
veien pel cami, pomers amb pomes encara verdes, pero que la fam els faria
menjar de totes maneres, mores delicioses i raïms en vinyes privades que,
segons tenien entès, tenien el dret d'agafar-ne un manat sense represàlies, i
fins i tot la gana els va despertar l'instint caçador i, en veure uns conills
passejant lliurement pels camps, van plantejar-se seriosament la possibilitat
d'atrapar-ne un, la visio d'un conill rostint-se al foc era terriblement
temptadora...</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Els quilometres passaven i van decidir visitar
aquell mateix dia el far, a l'altra punta. Un cop alli, decepcionats van veure
que s'havia de pagar per pujar-hi, aixi que es van conformar amb la foto mal
enquadrada que els va fer una parella d'espanyols al peu del far.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Assentats en una taula de pic-nique van menjar
quatre fruits secs i el filet de macro espanyol al vi blanc enllaunat que
s'havien emportat de casa... estava tant bo i tenien tanta gana que semblava
que després d'haver menjat en tinguéssin més, aixi que, havent rebut el no
d'una fleca i una carnisseria que havien trobat de cami, van preguntar a un
restaurant si tenien qualsevol cosa de menjar que tiréssin a les escombraries i
que ells puguéssin recuperar. "No, aqui no tirem res" era la resposta
que els donaven tots... Si, els collons!</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Pero en fi, no valia la pena enfadar-s'hi.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">El seguent moviment era buscar un lloc on
dormir, en Peter era partidari del bosc que tenien al davant, la Juliette de
l'interior, un bosc més allunyat de la platja on no hi estigués escrit
estrictament la prohibicio de fer foc (encara que, evidentment, aquesta
prohibicio hi era per tota la illa), i en Renaud era partidari de la platja.
Van anar descartant un lloc darrere l'altre per diversos motius, i al final van
anar a parar al poble amb la idea de, almenys, trobar una barra de pa. Pel
cami, pero, encara van tenir temps de trobar una bosseta amb unes quantes
xuxeries, i mitja ampolla de vi negre, aparentment bo. Només els faltava el pa
per acompanyar amb el formatge i farien el combo perfecte!</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Aixi que aquell era el moment d'en Peter. Sol,
amb la motxilla a l'esquena, van decidir que seria millor i més convincent per
demanar qualsevol cosa a quelsevol lloc, i va entrar primerament en una
sandwitxeria:</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l4 level1 lfo2; text-indent: 0cm;">
<span lang="DE" style="font-family: OpenSymbol; mso-bidi-font-family: OpenSymbol; mso-fareast-font-family: OpenSymbol;"><span style="mso-list: Ignore;">- <span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="DE">Bon vespre, miri... Tinc una
peticio una mica estranya per a vostè. Soc espanyol, i des de fa uns quants
mesos estic fent un viatge pel mon, de moment per frança, i la idea principal
es la de viatjar sense diners i trobar la manera i les alternatives de
sobreviure. Normalment faig servir un sistema per internet d'intercanvi
d'ajuda, treballant en el que se'm demani i soc pagat amb menjar i allotjament.
I a vegades, quan em desplaço d'un lloc a l'altre, no em queda més remei que
demanar en establiments com el seu qualsevol cosa per a menjar. No li demano
que em regali res que pugui vendre. Més aviat m'interesso per qualsevol cosa
que ja no pugui vendre, pero que segueix en prou bon estat com per ser menjat,
pero que ningu vol comprar perquè és lleig. Aixi que si vostè té pensat
tirar-ho a les escombraries, abans de que ho faci, jo estaré encantat de
recuperar-ho.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">La dona va escoltar-lo i va semblar voler
donar-li alguna cosa, pero quan li va preguntar al marit...</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">No, ho sento, aqui no tirem res.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">La mateixa resposta de sempre. Sense haver-se
desencoratjat va entrar a la fleca amb el mateix discurs. Allà, pero van dir-li
que encara tenien molt pa per vendre, pero que si passava quan estiguéssin
tancant, si els n'hi sobrava, n'hi donarien. Bones noticies.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Amb la injeccio d'ànims que acabava de rebre
encara va atrevir-se amb la carnisseria i després del "aqui no tirem
res" inicial, va aplicar la nova tècnica:</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo4; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">I si passo a l'hora de tancar?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo4; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">D'acord, llavors potser podem
donar-te alguna cosa. Passa a l'hora de tancar, vora les 20:00, 20:15.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo4; text-indent: 0cm;">
<span lang="DE" style="font-family: OpenSymbol; mso-bidi-font-family: OpenSymbol; mso-fareast-font-family: OpenSymbol;"><span style="mso-list: Ignore;">- <span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="DE">Perfecte, fins llavors!</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Evidentment, no volien mostrar a cap client que
tenien coses "en mal estat", o que es podien aconseguir coses sense
pagar... Hi hauria d'haver pensat abans de demanar de passar a l'hora de
tancar, pero mai és massa tard per aprendre alguna cosa.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Va retrobar-se amb en Renaud i la Juliette que
esperaven al principi del carrer amb les bicicletes i els va donar les bones
noticies. La idea de tenir pa i potser carn rostida els va entusiasmar d'allo
més, i van reprendre la busqueda de campament amb més ganes, i tant bona
predisposicio que de seguida van trobar un lloc entre un bosquet de pins situat
al mig d'una pista d'entrenament de cavalls, relativament a prop de la platja.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En Peter els va deixar instal-lar el campament
mentre ell tornava al poble a l'hora convinguda amb els establiments, havia
buidat la motxilla i hi havia posat tant sols les ampolles d'aigua que volia
omplir. Va arribar al poble uns 5 minuts abans de les vuit del vespre, aixi que
va esperar que sortis l'ultim client de la carnisseria i va entrar-hi.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">De seguida el van reconeixer i el propietari va
entrar a dins de l'obrador i en va sortir amb una bossa que embolicava un tros
de carn, no va ni comprovar el que li donava, es podia donar per satisfet amb
qualsevol cosa. Tot seguit la resta de treballadors que seguien per allà,
encuriosits van començar a fer-li preguntes, d'on venia, on anava, perquè
viatjava, com viatjava... La cara d'incredulitat que feien valia l'esforç de
respondre l'interrogatori.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Tot seguit, per fer temps fins a dos quarts de
nou, l'hora que tancava la fleca, va anar fins a l'altre cap del carrer, i va
entrar en un restaurant que tenia la musica a l'interior a tot volum, on hi
treballaven principalment joves d'aproximadament la seva edat. Allà els va
demanar si li podien omplir les ampolles d'aigua i van acceptar sense cap
problema, omplint-les d'aigua ben fresca. Fantàstic, la metiat de la feina ja
estava feta.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Baixant de nou pel carrer, direccio la fleca,
va passar per davant d'un petit supermercat de barri que tenia a fora exposades
unes quantes caixes amb fruites i verdures, i va dir-se que no perdia res per
demanar si tenien uns quants fruits lletjos que li poguéssin donar, encara que
fossin només pomes, serien ben madures i més agradables de menjar que les
verdes i àcides que havien "robat" dels altres arbres.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Va dirigir-se a l'home que estava endreçant uns
bricks de llet a la prestatgeria i pràcticament sense haver acabat de donar els
detalls de la seva historia o perquè li demanava el menjar, l'homa va acceptar
en donar-li el que ell volgués acceptar. Primer de tot li va oferir uns raves
vermells, que es mengen crus i son ben bons, i encara que no era el que hagués
esperat o ni tant sols se li hagués acudit que podria menjar-ne, va
acceptar-los encantat. L'home li va demanar que s'esparés un moment mentre
acabava d'endreçar els bricks de llet i donava unes indicacions als seus fills
que treballaven allà ajudant-lo, i tot seguit va començar a donar-li altres
coses. Tants raves vermells que no sabria què fer-ne, quatre o cinc cogombres,
uns vuit pots de humus, tres paquets de salsitxetes envasades al buit que estaven
perdent el buit, tres formatges d'aspecte i olor terribles, pero, per tant,
segurament deliciosos, uns quants avocats, tres melons, bananes, préssecs,
tomàquets... li estaven omplint tant la motxilla, que finalment la van omplir
completament, i van haver de donar-li una bossa de compra de roba per poder-hi
posar les altres coses... Qui s'ho hagués esperat? Va entrar-hi quasi sense
esperances, i li van omplir les mans a cabassos. La dona que venia els batuts
de fruita i les flors al costat va preguntar-li perquè demanava el menjar i com
era que s'havia trobat en la situacio d'estar al carrer demanant menjar. En
Peter la va tranquilitzar explicant-li la situacio, el seu viatge i el que
esperava aprendre d'una vida senzilla sense diners, i la dona va estar contenta
pel que li va dir i encantada d'ajudar-lo, a casa seva, segons deia, mentre no
es demanés alcohol, sempre donarien al que li fes falta.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Encara volien omplir-li més la bossa, pero en
Peter ja en tenia prou per ell i els dos germans per la resta de dies que
passarien a la illa, i de totes maneres no es veia capaç de poder portar gaire
més pes amb la bicicleta.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Els ho va agrair de tot cor i va dirigir-se a
la fleca. Només li faltava el pa.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Allà, pero, van dir-li que arribava massa
d'hora (faltaven 5 minuts pel tancament) i li van dir que si tornava en deu
minuts, potser, li podrien donar un sandwitx... En Peter va dir que no era
necessari que es molestéssin, que li acabaen d'omplir els sacs i que ja es
donava per content amb allo, intentant també, fer veure a les flequeres que
se'l miraven entre divertides i burletes, que no costa gens ser generos.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieFTacuKr16wM28u-i-rJLtPQa5zvIqCjC6-lWkrGRntlw2Gz8s45YKE01rrLcLpa4UnbT7d0eihtnIy4Y38dlxBDHPW1ohrtZ4-BsDId03G3M8MyzfxFnmrXvSojjGqo7t1Hp1Uxtu6vF/s1600/2014-08-23+21.10.39.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieFTacuKr16wM28u-i-rJLtPQa5zvIqCjC6-lWkrGRntlw2Gz8s45YKE01rrLcLpa4UnbT7d0eihtnIy4Y38dlxBDHPW1ohrtZ4-BsDId03G3M8MyzfxFnmrXvSojjGqo7t1Hp1Uxtu6vF/s1600/2014-08-23+21.10.39.jpg" height="150" width="200" /></a><span lang="DE">Va tornar al campament, i en Renaud i la
Juliette estaven estirats, amb un petit foc que havien encès fumejant,
extenuats, esperant-lo ansiosos... Va voler-ho fer dramàticament i va anar
treient el menjar mica en mica, peça a peça, preguntant-los si els agradava el
que anaven veient...</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">No donàven crèdit als seus ulls, i a cada cosa
que els donava els seus crits de joia escalfaven el cor d'en Peter.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Amb tot aquell banquet als seus peus, escampat
sobre la lona de plàstic que havien estirat al terra, van encendre un foc per
escalfar la costella de carn rostida que li havien donat a la carnisseria i fer
a la brasa les petites salsitxetes. Tenien tanta gana que van començar a untar
els cogombres amb l'humus directament i se'ls menjaven com si fossin xurros amb
xocolata desfeta.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Amb els estomacs plens van decidir recollir una
mica tot aquell escampall d'abus i desmesura i van anar a passejar fins a la
platja, on es menjarien les xuxeries com a postre. Van perdre's la posta de sol
menjant com golafres, pero encara van veure les ultimes llums del crepuscle,
finalment van adormir-se entre brunzits de mosquits.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">A en Peter feia temps que l'havien deixat de
picar els mosquits, pero els dos germans van despertar-se amb la cara feta un
poema. Van enfilar a les bicicletes, repartint-se la nova càrrega de menjar i
van decidir arribar a mitja illa, de cami de tornada al pont, per passar la
ultima nit relativament a prop, poder arribar d'hora al possible lloc de
campament i reposar tota la tarda, potser banyar-se a l'altre costat de l'illa,
i no haver de fer gaires quilometres l'endemà.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Durant tot el dia, per alguna estranya rao,
tant en Renaud com la Juliette van mostrar-se estranyament maleducats, parlaven
amb un llenguatge impropi d'ells, menyspreant els llocs on estaven i les coses
que veien, i malgrat fins i tot en Peter va fer una mica el tonto al carril
bici, sense molestar a la resta de ciclistes, al final en Renaud va acabar
passant-se de la ralla, fent veure que anava tot dret cap als ciclistes que
venien de cara i apartant-se a l'ultim moment. La Juliette, en dues ocasions,
va fer caure, sense voler, una ampolla buida d'aigua, i va haver de ser en
Peter qui la va recollir perquè ella ni es va dignar a aturar-se ni a
demanar-li si podia recollir-la per ella, ni donar-li les gràcies quan li havia
tornat. A la segona vegada, en veure que ella continuava el seu cami tot i
haver-se adonat que li havia caigut, en Peter, ja havent recollit l'apolla, va
decidir no seguir-li el joc, va llençar l'apolla altra vegada, va dir-li a la
Juliette, quan la va atrapar, que fes el favor de recollir la seva ampolla i
mostrar una mica de respecte i va marxar sense esperar-los.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Com diuen en francès, va petar un cable. Ja
n'estava tip d'aquella hipocresia. Davant dels seus pares eren molt més ben
educats i respectuosos, pero lluny d'ells, aquella actitud passota,
irrespectuosa, egoista i infantil, totalment en desacord a l'educacio que els
hi havien donat els seus pares, el va posar dels nervis. Feia ja uns quants
quilometres que pedalava sol, i atacat pels remordiments d'una possible reaccio
desmesurada, mirava enrere i no els veia. Eren capaços d'haver-se perdut? Els
cartells no deixaven lloc als dubtes, pero tot i aixi va aturar-se a
esperar-los. Quinze minuts després van apareixer. Resulta que després d'haver
recollit l'ampolla, en Renaud va prendre la direccio equivocada i van fer uns
bons quants quilometres, a tota velocitat per intentar atrapar-lo, en la
direccio oposada. Després de preguntar-li a un home, van adonar-se que seguien
el mal cami i van haver de fer marxa enrere fins atrapar-lo.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">El primer que els va dir en Peter va ser
demanar-los perdo per la seva reaccio, possiblement desmesurada. Pero els hi va
demanar una mica de responsabilitat i bona educacio, que ell no estava allà per
fer de mainadera i que si us plau, es comportéssin com els adults que volien
aparentar ser si volien el respecte i el tracte d'adults que creien mereixer.
Podien fer l'idiota i divertir-se com nens si els venia de gust, pero
respectant la resta de gent i la resta de coses, i no feia falta fer-se el guai
parlant com un imbècil de ciutat, perquè de tota manera ells no eren aquelles
persones. L'unic que va demanar-li disculpes va ser en Renaud, la Juliette,
massa orgullosa per reconèixer que s'havien perdut per culpa seva, va culpar al
seu germà, dient que ella tant sols l'havia seguit i que havia sigut ell qui
havia près la mala direccio. En fi... no era feina d'en Peter educar aquelles
criatures, i masses vegades en el passat havia rebut insults i havia estat
criticat per ser massa condescendent o alliçonador.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Finalment van arribar a un poble a l'altra
costa de la illa, i allà van separar-se per buscar un lloc on acampar. En Peter
va trobar una zona interessant darrera la duna de la platja, amb uns quants
arbres i prou ampli per poder trobar un lloc on estar tranquils i encendre un
foc. No eren ni les 4 de la tarda. Objectiu acomplert.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Allà van passejar-se una mica fins trobar
exactament l'indret on establirien el campament, sota uns arbres, on ja hi
havia restes d'un foc a terra, i just a darrera de la duna que els separava de
l'oceà. De nou, mentre els germans instal-laven el campament en Peter va anar a
buscar aigua, preguntant a la casa d'un particular:</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Disculpi, em sap greu molestar-los
– la parella de retirats estava comodament tombada en unes tombones llegint
relaxadament – només vull demanar-los si serien tant amables d'omplir-me
aquestes ampolles amb aigua de l'aixeta.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Només faltaria – va fer l'home
aixecant-se i prenent les ampolles, i tot seguit va entrar a la casa.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
<span lang="DE" style="font-family: OpenSymbol; mso-bidi-font-family: OpenSymbol; mso-fareast-font-family: OpenSymbol;"><span style="mso-list: Ignore;">- <span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"></span></span></span><span lang="DE">Ets espanyol? - va preguntar la
dona des de la tumbona.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Si. Tant evident es?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Si. Be, en el passat vaig passar
una temporada amb una familia a espanya, i és per aixo que he reconegut de
segida l'accent. De quina regio d'espanya ets?</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">De Catalunya.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Oh, precisament vaig estar amb una
familia de Tarragona. Una ciutat preciosa!</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Be, no la conec personalment, pero
imagino que amb l'amfiteatre romà i tot plegat, deu ser una ciutat ben
interessant de visitar, amb molta historia i bonica.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Si, si. -just en aquell moment va
tornar el seu marit.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Moltes gràcies, de debo... - va
vacilar – no voldria abusar, senyor, pero si tenen algun tros de pa sec o
alguna cosa per l'estil que ja no vulguin menjar, jo el prendré amb molt de
gust...</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Bé, només tenim un petit crosto
que ens ha sobrat, pero te'l donaré, només faltaria.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">I com és que estàs per aqui? - va
preguntar la dona.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Doncs fa temps que viatjo, vaig
sortir de casa meva l'octubre passat, sense diners, i normalment, per menjar i
dormir faig servir una pagina d'internet on puc contactar amb granjes que
busquen gent per ajudar en diverses tasques a canvi d'allotjament i menjar, i
viatjo fent autoestop, aixi que pràcticament no necessito diners. Ara mateix
estic amb els fills d'una d'aquestes families que estic ajudant, fent una
petita excursio per l'Île de Ré, també sense diners, per aprendre a
ensortir-nos-en d'aquesta manera.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Vaja, molt interessant – va fer la
dona admirada, mentre el seu marit li oferia a en Peter el crosto de pa, un
crosto de pa que feia una pinta alucinant... - ell et dona una mica de pa, aixi
que deixa'm que jo et doni una altra cosa – i va entrar a la casa d'on en va
sortir amb un paté i unes xocolatines. - aixo es un paté tradicional francès
que podràs menjar amb el pa, i aquestes xocolatines son les que han sobrat dels
nostres néts. Agafa-les.</span></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l3 level1 lfo5; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Moltes gràcies, als dos. Moltes
gràcies! A reveure!</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En Renaud i la Juliette van mostrar-se de nou
eforics davant de les noves provisions que els va portar en Peter, sobretot pel
pa, que feia dies que esperaven amb ansies per poder acompanyar una mica el
formatge.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Després d'allo en Peter va decidir que
refrescar-se al mar li faria bé i en Renaud el va acompanyar i la Juliette, que
estava massa cansada, va tant sols remullar-se els peus i es va estirar a la
sorra.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJlLSnj6caHzUO9VfIIzkkXvDECF2sHednmKrwQa2SQKjl4WCr1sRKn4hYbhiO1jv4ZBjCHmnG3Ep_ouGeiQwMoldy4UxQPc7AQyy8SU24tPkdTTPpZEQFnsNJ1v6AZxRRRXokZnu8qVrC/s1600/2014-08-25+08.12.35.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJlLSnj6caHzUO9VfIIzkkXvDECF2sHednmKrwQa2SQKjl4WCr1sRKn4hYbhiO1jv4ZBjCHmnG3Ep_ouGeiQwMoldy4UxQPc7AQyy8SU24tPkdTTPpZEQFnsNJ1v6AZxRRRXokZnu8qVrC/s1600/2014-08-25+08.12.35.jpg" height="82" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">l'últim campament</td></tr>
</tbody></table>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En tornant del petit bany van decidir
entretenir-se intentant parar alguna trampa per conills. La idea és agafar un
filferro bastant flexible i enrollar-lo en un aro de diàmetre prou gran per fer
passar el cap del conill i fer un nus correder que es lliga al mateix filferro.
La cua de la trampa es lliga en un arbre proper a la terrera i l'aro es posa
just a l'entrada de la terrera, d'aquesta manera, quan el conill entra o surt
del seu cau estira el filferro que quan més s'estira, més es tanca l'aro
gràcies al nus correder que s'ha fet, i el conill queda atrapat. El filferro
que tenien no era més que les restes d'una valla de platja, mig rovellat i massa
gruixut i poc elàstic, aixi que de les tràmpes que van posar, cap va atrapar
res. Aixi que després van decidir un altre procediment: un tirachinas (a saber
com es diu en català). Van tallar les branques d'uns arbres amb la forma que
volien amb un ganivet i van pelar la branca fins tenir una forma definitiva més
o menys acceptable. Amb les gomes elàstiques que tenien van fer l'elàstic, pero
el material no era prou bo, i les pedres pràcticament queien davant seu sense
cap mena de força... Almenys havien ocupat una mica el temps. Pero estava clar
que no protagonitzarien cap episodi de el ultimo superviviente.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Després d'allo la Juliette va decidir
estirar-se i reposar, en Peter es va negar a seguir el seu poc entusiasme i va
voler sortir a passejar i explorar la zona. En Renaud el va acompanyar.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Al cap de poca estona de caminar van veure un
grapat de conills en un camp de cultiu i armats amb unes pedres van esperar que
tornéssin a sortir del cau per intentar encertar-los. Tenien prou menjar perquè
la seva espera no fos gaire llarga, aixi que dos minuts després van
encaminar-se de nou cap al poble que hi havia una mica més a l'est.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Allà, al primer carrer van preguntar-li a una
dona si sabia on era la fleca i seguint les seves indicacions van posar-se per
un carrer. Just en aquell moment, sortia una familia de casa seva, i en Peter
els va sentir parlar espanyol. En Renaud va fer cara de "demana'ls-hi
alguna cosa!" pero en Peter no es va atrevir. No li agradava demanar a
compatriotes, era com si pel sol motiu de ser del mateix pais haguéssin d'estar
obligats a ajudar-se, quan aixo hauria de ser extès a tots els habitants de
tots els paisos del mon independentment de la seva nacionalitat. Aixi que van
arribar al cap del carrer sense tenir ni la més remota idea de si la dona els
habia dit que la fleca era a dreta o esquerra.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Aixi que quan la familia espanyola els va
atrapar de nou, els hi van preguntar on era la fleca.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">La dona, madrilenya, havia vingut amb la seva
filla a visitar uns amics francesos, i en aquell moment es dirigien a la plaça
del poble a buscar unes pizzes, i resultava que la fleca estava al costat de la
plaça del poble, aixi que els acompanyarien fins al costat.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En Peter va explicar-los una mica el que
estaven fent allà, i perquè buscaven la fleca malgrat que sabien que podria
estar tancada a aquella hora. Tenien pensat buscar en les escombraries si
havien llençat pa del dia que no havien venut.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Un cop a la plaça es van separar de la familia
i en Peter, sense cap mena de vergonya malgrat la gent que hi havia encara a la
plaça, va començar a obrir i explorar tots els contenidors que hi havia a prop
de la fleca pero, mala sort, tots estaven buits o plens de deixalles massa
brutes per remanar en gaire profunditat. I va ser llavors quan, de cop, va
sentir un crit:</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l5 level1 lfo6; text-indent: 0cm;">
- <span lang="DE">Ei! Escuchad! Que... nosotros
podemos daros un pan que tenemos en casa! - l'Anabel, devia haver-los vist
remanant entre les escombraries i se li devia encongir el cor i llavors se li
va acudir que podria donar-los el pa que tenien a casa seva. De totes maneres
aquell dia menjarien pizzes, aixi que el pa quedaria per a la posteritat. I els
hi van donar un pa rodo biologic. La class!</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">En tornant al campament, la Juliette no hi era,
aixi que van amagar el pa per fer-li una sorpresa, i la van anar a buscar a la
platja. La marea havia baixat enormement i ella estava mar endins, buscant
coses al terra. S'hi van acostar i, de lluny, ella els va cridar que anéssin a
buscar una navalla, que estava ple d'ostres. Aixi que van fer l'aperitiu al
mar, menjant ostres, obrint-les directament sobre la pedra i menjant-les allà
mateix. La Juliette va remarcar-los que l'aportacio de les ostres era cosa
seva... i llavors en Peter va entendre una mica millor el malhumor que
arrossegava les ultimes hores. Se sentia ferida d'alguna manera, perquè en
Renaud havia aportat alguna cosa en benefici dels tres, i en Peter els havia
omplert les mans amb una quantitat de menjar fora del que podien esperar, i
ella no havia aportat res, ni una bona zona de campament, ni menjar, ni bromes,
ni rialles... Es podia acontentar amb les ostres doncs. Eren delicioses. I
menjar-ne, en aquell raco de mon, fresques, acabades d'arraplegar, mentre el
sol es ponia per l'oest pintant el cel de colors impossibles i fent uns
reflexos sobre les basses d'aigua que quedava atrapada entre les roques es
podia considerar una aportacio al grup d'un valor excepcional. Qui sap si ella
se n'havia adonat d'allo.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Aquell sopar el van gaudir com nens, acompanyant
tot el que els quedava amb pa, paté, humus, avocat, formatge, tomàquet...
Pràcticament no van guardar res per l'endemà, tant sols un petit esmorzar a
base de melo i bananes, en tindrien prou per arribar de nou a la cabana.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Van dormir com mai, sense mosquits, sense fred
i comodes.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">L'endemà, en menys estona de la que esperaven
van plantar-se de nou al pon, i van divertir-se com nens fent una cursa per
travessar tot el pon. En Peter va arribar l'ultim.</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Van fer el ple al camio i van comprar un grapat
de galetes i pastes i sucs de fruita, cosa que no va deixar massa satisfet a en
Peter, pero que els altres dos van gaudir-ho com nens. Com el que eren de fet.
En Peter a vegades oblidava que tenien 15 i 17 anys, pero per sort de tant en
tant feien algunes infantilades d'aquelles per recordar-li.</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span lang="DE">Arribant al xiringuito tenien preparada una
sorpresa per en Franz i la Maëlle.</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-76624171321583980522014-08-26T17:11:00.002+02:002014-08-26T17:11:52.821+02:00Juliette o no<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Què? No t'entenc...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs, aixo, que m'agrades.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'agrades, je t'aime, me gustas...
Es a dir... Jo t'agrado?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si... Be, no...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si? No? Es a dir, si ara mateix et
faig un peto... me'l tornaràs, o em fotràs una bofetada?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Què? No... No. M'agrades, pero
com un amic.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ah... Ah, si? Jo pensava... es a
dir? N'estàs segura?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si, si. Jo et veig com un amic.
Com un super amic. Quasi com un germà. Pero no m'agades de la
mateixa manera...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Oh... Merda...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé... ja està. Aixo es el que et
volia dir. Almenys ara les coses estan clares...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ok.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un tall de pizza?</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pizza ja devia estar freda en
aquella moments... En Peter havia agafat un tall abans de començar a
parlar i el va haver de deixar dins la capsa un altre cop perquè
estava tremolant... No s'acabava de creure el que havia sentit... La
dona de la seva vida, totes les senyals, tot el que semblava
evident... No ho era.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Uff... bé, ara ja m'he tret el
pes de sobre i podem parlar-ne més tranquil-lament, perquè portava
uns dies que ja no podia més...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si... m'imagino que deu haver
estat dur...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Què en penses?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De què?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">D'aixo, coi, del que t'acabo de
dir. M'acabo de declarar, no sé si te n'has adonat...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si, si. No sé...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">T'es igual?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, no es que em sigui igual. Pero
es que no sé què dir. Jo et veig com un gran amic. Ets super
simpàtic, super amable i m'agrades molt. Pero no en aquest sentit.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Uff... Bé, no hi ha res que pugui
fer, està clar... Pero no havies vist res? No te n'havies adonat
que m'estava enamorant de tu?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No! Estic super sorpresa!</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que no! Pero si pràcticament
t'ho havia dit en un mail...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ah si? Ai, no sé... jo no ho vaig
interpretar d'aquesta manera...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si fins i tot en Saul se n'havia
adonat... I estic segur que els teus pares també...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs no, no. No m'imaginava
res... Em sap greu...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No te'n sàpiga, aquestes coses
passen... Joder... Quina merda... Hi havia dies que em menjava molt
l'olla, pensava que jo també t'agradava, i altres dies tot el
contrari... em donaves com falses pistes, a vegades sembles tant
interessada per tot el que faig, ens entenem tant bé... i a vegades
estàs freda i super distant... Estava molt confus... Pero bé.
Encara que no he rebut la resposta que esperava, ara sé la veritat.
I m'alegro d'haver-t'ho dit. Ara podem continuar com sempre. No sé
si serà fàcil, potser passarem uns dies estranys, pero espero que
puguem fer com sempre.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si si, per mi no hi ha cap
problema. Jo faré com sempre!</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Era la primera vegada que en Peter es
declarava a una noia, cara a cara, serè, sense haver pres una gota
d'alcohol, amb paraules, sense llançar-se als seus llavis, sincer,
completament a mercè d'ella... La sensacio era estranya,
pràcticament podia dir que sentia l'adrenalina accelerar-li el pols,
la sensacio que li havia quedat a la panxa era una barreja entre
alleujament i tristesa i resignacio... No sabia si penedir-se del que
acabava de fer o estar-ne orgullos... El temps diria.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia es va acabar, van entrar a casa
seva, no al xiringuito, a la casa. Els dos dormirien sols alla
aquella nit. Plovia a fora. Van mirar una pel-licula i en Peter va
preguntar-li si li feia res que dormissin junts, no volia sortir a
fora per anar a la seva habitacio, volia estar a prop d'ella. No
tenia intencio de fer res amb ella aquella nit, no hi veia cap mal en
dormir junts. El llit era suficientment gran. Ella va estar-hi
d'acord. Potser per educacio, potser per no ferir-lo... Va dormir al
costat de la dona que estimava, sense poder-s'hi acostar. No va ser
dur, ni insuportable, portava ja molts dies resistint-se a la
temptacio de besar-la, no vindria d'aqui.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'endemà va estar trist. Molt trist.
Sense poder-ho evitar. Va fer una migdiada, llarga, potser sense
dormir, no n'era conscient. No tenia ganes d'estar conscient i
afrontar la realitat. Al vespre va parlar amb en Franz, i amb la
Maëlle, i amb els dos germans i els va explicar el que havia passat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Franz ja s'ho imaginava, la Maëlle
va dir-li que no ho sabia. I els dos van mostrar-se comprensius,
respectuosos i el van animar i van parlar amb ell una estona per
reconfortar-lo. Els devia aquella sinceritat almenys.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia seguent va dir-se que ja n'hi
havia prou. Va demanar-li disculpes a la Juliette per haver estar
trist i distant i absent el dia anterior, i li va dir que volia ser
el seu amic, que volia recuperar el que tenien abans. Ella va dir-li
que ella també, i que mirarien de fer-ho.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero les coses no van anar bé aquell
dia... En Peter no sabia què dir-li, tot el que podia dir-li li
semblava forçat, i ella tampoc semblava molt xerrameca aquell dia.
Només van intercanviar unes quantes paraules si la situacio ho
exigia, i pràcticament sempre que en Peter entrava a un lloc o
s'acostava a ella, quan normalment ella li parlaria, o li faria una
petita empenteta juganera, s'allunyava o sortia de l'habitacio on es
trobaven...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la mare, la Maëlle, no li va passar
desapercebuda aquella tensio, i se li trencava el cor, tant que quasi
es posava a plorar. Abans d'anar a dormir va agafar en Peter per
banda i van anar a passejar per la platja.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Escolta, m'imagino que ha de ser
dur per a tu. Vols que t'expliqui una cosa? El primer cop que vaig
veure en Franz, ell va enamorar-se de mi, ell sabia que jo era la
dona de la seva vida. Pero jo no ho sabia. Ell no em va dir gran
cosa a primer cop d'ull. Pero ell n'estava tant convençut, la seva
conviccio era tant clara, que al final em vaig acabar enamorant
d'ell. Ell sabia que jo era la dona de la seva vida, per sobre de
tot el que el raonament pugui entendre. I al final ell ha resultat
ser l'home de la meva vida. Perquè t'agrada la Juliette? Què té
ella que no tinguin les altres noies?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">... ... - en Peter va haver de
pensar-s'ho molt, i tot i aixi, no estava segur de que el que diria
fos el que volia dir. - No ho sé, ella és pura. Es sincera.
Malgrat li costa parlar dels seus sentiments, no té mitges tintes,
saps? Quan no li agrada una cosa t'ho diu de seguida, no premedita
les coses ni maquina. M'agrada perquè és sincera, no amb les
paraules que utilitza, que també, sino amb les coses que fa. - Si
tenia una explicacio aqauesta era l'explicacio que podia donar.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo he parlat una mica amb ella.
Ella no diu gran cosa saps? Es com el seu pare. No parlen. Per aixo
cal anar-los a buscar i parlar, i parlar i parlar fins que les coses
s'arreglin.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si les coses segueixen com avui,
em veure amb la obligacio de marxar. Ho tinc clar. No vull marxar,
no vull deixar-vos. Estic molt bé amb vosaltres, i no vull deixar a
la Juliette, i molt menys marxar estant aixi les coses. Pero no
podré suportar gaire més una situacio com aquesta... se'm trenca
el cor...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mi també. Ella m'ha dit que bé,
de totes maneres tu marxaràs al Brasil...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creus que el que vol dir amb aixo
és que no vol enamorar-se de mi, si és que un pot voler
enamorar-se d'algu, perquè de totes maneres soc algu que està de
pas?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No ho sé. El que vull dir és que
potser el que vol dir és que no vol lligar-se a tu, ni com amiga,
perquè de totes maneres marxaràs.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abans que jo li digués res, ja
estava lligada a mi. Ja erem com germans. Aixo no hauria de canviar
aquest fet. I si ella em digués de quedar-me jo no marxaria enlloc,
em quedaria aqui per ella.
</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I aixo li has dit a ella?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, aixo no...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Doncs diga-li.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero com? Em fa por la seva
indiferència...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo també tinc por cada vegada que
li he dir alguna cosa dificil de parlar a en Franz, pero val la pena
fer-ho. Ves a parlar amb ella.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ok...</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter tenia por, tenia por de sentir
de nou les seves paraules... pero no podia seguir d'aquella manera, i
estava clar que la Juliette sabia que estava parlant amb la seva mare
d'allo, i seria hipocrita entrar a la mateixa habitacio que ella
sense dir-li res, aixi que tant bon punt va entrar per la porta li va
demanar a la Juliette si podien parlar.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Be... què ha passat avui?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que què ha passat?</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allo, no va agradar-li a en Peter.
Pensava fer veure que tot havia anat normalment?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cony, doncs que no m'has parlat en
tot el dia.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No ens hem vist en tot el dia...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que no? Si hem estat
treballant junts tot el dia! Pero m'has evitat i has sortit de totes
les habitacions quan jo he entrat. I aquesta tarda, quan he estat a
fora la taula tocant la guitarra, on normalment haguéssis vingut a
compartir el temps amb mi, t'has quedat a dins quan a dins no hi
havia res a fer...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Be, potser si que tens rao...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I doncs? Què passa?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sé... què vols que et digui?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vull que em diguis que m'estimes,
que t'agrado com tu a mi. Pero sé que aixo no es aixi. Aixi que a
part d'aixo, només tu saps què m'has de dir...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No... no sé què dir-te...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sé... perquè no m'has pogut
parlar... Quan normalment haguéssim parlat i fet broma, quan estava
al teu costat treballant, en què pensaves?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No ho sé... Suposo que no sabia
què dir-te... No trobava les paraules...</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter no podia acusar-la per allo...
Ell tampoc les trobava. Pero almenys no havia volgut pretendre que
tot havia anat normalment... Si ella no trobava les paraules, ell
hauria de fer les preguntes correctes...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estàs decebuda?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si, suposo que una mica...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em sap greu...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, es a mi que em sap greu...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ta mare m'ha dit que li has
comentat que de totes maneres, jo soc algu que està de pas, que
marxaré a Brasil...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I que potser per aixo creus que no
val la pena establir lligams amb mi... Pero ja els has establert
aquests lligams! Abans de que jo et digués res ja erem amics, ja
ens estavem apropant cada dia més l'un a l'altre! Aquests lligams
ja hi son, marxi o no a Brasil...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aixo tens rao...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ho has dit potser perquè no
voldries caure enamorada de mi i després que jo marxi?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, no. Tu no m'agades. Be, si eh!
Si que m'agrades, pero no d'aquesta manera. Et trobo un noi super
simpàtic, super agradable... Pero jo soc molt jove, i no crec que
sigui el moment per comprometre'm amb ningu...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creus que quan torni del Brasil,
si et faig la mateixa pregunta, les coses poden haver canviat?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No perds l'esperança eh... no, no
crec que les coses canviin...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">... Aixo no ho sabem...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé... Doncs res... - va
aixecar-se i va fer-li una abraçada.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em sap greu – ve dir en Peter
mentre l'abraçava.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No, no, a mi em sap greu...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No es culpa teva... Creus que
podrem tornar a la normalitat?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Crec que si... Bé, o aixo espero.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo també ho espero.</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van deixar-se anar i van entrar a
l'habitacio i van posar-se a mirar un capitol d'una serie a la
pantalla que havien instal-lat. I van estar comentant les escenes,
els personatges, i fent broma... Aparentment, començaven a tornar a
la normalitat...</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-43694103885320597292014-08-18T12:37:00.002+02:002014-08-18T12:37:35.711+02:00Juliette<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La partida precipitada i estranya d'en
James va deixar a la familia amb un mal gust de boca durant uns
quants dies. Pero aviat van preferir ocupar les seves ments amb
pensaments més bonics i van seguir volcats als preparatius de la
cabana.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Alguns dies, en Renaud, la Juliette i
en Peter dormien a la cabana i alguns dies eren els pares i en Saul
qui hi dormien, aixi, mentre no haguéssin acabat de deixar-la
habitable, hi havia algu a prop per a vigilar-la i algu a casa per
seguir portant coses a la cabana l'endemà i ocupar-se dels animals
que hi deixaven.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter era un més de la familia,
bromejava, jugava i es molestava amb en Renaud com amb el germà
petit que mai havia tingut, i amb la Juliette bromejaven i feien
broma, i parlaven de coses serioses, i practicaven espanyol, i
treballaven junts i s'anaven apropant cada dia més. Els dos van
construir l'habitacio on dormirien els quatre, amb unes quantes
fustes, un metre i una serra circular van construir una estructura
solida a una alçada determinada on hi reposarien dos somiers i els
respectius matalassos i a sota dos més. Els matalassos arribaven de
costat a costat de les parets i per la llargada a una mica més de la
meitat de l'amplada de la cabana. Aixi que a l'habitacio encara
quedava una mica d'espai per uns quants armaris on guardar la roba de
tots sis, tovalloles, sabates i motxilles i cistells.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Havien treballat magnificament bé
junts, quan un tenia una idea l'altre l'aprovava de seguida si la
trobava bona o suggeria una cosa diferent si havia vist una altra
manera de procedir que l'altre no havia remarcat i procedien sense
discussions i fluidament. Estaven tant contents del resultat que van
firmar el projecte. Un ex-futur-enginyer i una futura-enginyera.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Moltes nits, abans d'anar a dormir, en
Peter s'asseia a les taules que havien instal-lat com a terrassa per
contemplar les estrelles, i sense falta de dir res, ella s'asseia amb
ell i s'estaven parlant una bona estona, fins que anaven a
l'habitacio, tant sols per després seguir parlant a través del
matalàs, ell al de dalt, ella al de sota, a vegades fins més enllà
de les dues de la matinada...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter a vegades tenia massa clar que
era correspost, li agradava una noia molt més jove que ell,
qualsevol es posaria les mans el cap, vuit anys de diferència poden
ser molts, pero l'amor no es fa aquestes preguntes, i no li va
demanar permis a en Peter per apoderar-se d'ell. La Juliette era
madura, intel-ligent i amb molts més coneixements que la majoria de
noies que havia conegut en tota la seva vida. Tenia una manera de
pensar en sintonia amb la seva, i a vegades tenien converses en les
que, ni de bon tros, ningu s'hagués imaginat estar parlant amb una
noia de disset anys. I a vegades ella feia coses, en les que s'hi
veia clarament marcat un "tinc disset anys, què esperaves?".
Pero tothom creix.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWkQ1rs1hyZ1AWDkAmMFBorD7w975BiyjU1ZRJP3VJq5iDoin1AI6Fx6zjSxvXGNp783fEWbGOXKk6gclucfd9zDmWMkk6DREPRLUEpV5okdm7uZM_T6GNXGJBVfwKAFKdrrHYodkKVX6/s1600/2014-07-15+14.42.33.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioWkQ1rs1hyZ1AWDkAmMFBorD7w975BiyjU1ZRJP3VJq5iDoin1AI6Fx6zjSxvXGNp783fEWbGOXKk6gclucfd9zDmWMkk6DREPRLUEpV5okdm7uZM_T6GNXGJBVfwKAFKdrrHYodkKVX6/s1600/2014-07-15+14.42.33.jpg" height="150" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la cabana, mica en mica venien els
clients, i en Peter cada dia se sentia més unit a tota la familia.
Un cap de setmana van rebre la visita d'uns tiets i cosins, i un
altre dia van dibuixar un enorme laberint en la sorra endurida
despullada per la marea, un laberint magnific que molta gent va fer,
i molts s'hi van perdre. El van fer ell i la Juliette, entenent-se i
compenetrant-se a les mil meravelles, com sempre. Pero seguia sense
tenir clar els sentiments de la Juliette, un dia o altre petaria, un
dia o altre no s'aguantaria més i li diria com li agradava, la de
nits que feia que somniava amb ella... Ella hi havia dies que
semblava fer com si ell no existis, quan es llevava solia ser freda i
li costava arrencar, i potser hi havia algun dia que anava
completament a la seva bola, compartien alguns moments, algunes
bromes i alguns riures, pero poca cosa més. Aixo si, pràcticament
sempre acabaven parlant fins tard entre el matalàs. I hi havia dies
que, fes el que fes en Peter, ella el seguia per acompanyar-lo. En
Peter estava fet un embolic. Li agrado i tot aixo es nou per ella i
no sap com portar-ho? No li agrado? Em veu com un amic, com un germà?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un determinat divendres, cap a finals
de Juliol, en Peter va decidir agafar el cotxe i anar a visitar el
port de La Rochelle per buscar un barco per anar al Brasil. O si més
no, per començar la seva busqueda. Visitar el port, la capitaneria,
posar algun anunci, buscar en la borsa d'equipers i capitans,
preguntar a la gent, passejar-se pel moll i preguntar a la gent,
localitzar el bar del port i posar un anunci i preguntar a la gent...
Potser no trobaria un barco aquell mateix dia, pero començaria a
respondre's unes quantes preguntes i començaria aprendre a buscar i
moure's per un port.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La Juliette l'acompanyaria, agafarien
les bicicletes, aparcarien el cotxe i començarien a buscar. Mentre
ella aprofitaria també per visitar la ciutat i l'institut on
estudiaria el següent curs.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van estar parlant i fent broma com
sempre durant el viatge d'anada, d'una horeta de durada, i van
aparcar cap al centre de la ciutat i van descarregar les bicis per
dirigir-se al port. Allà van començar per preguntar a un home que
estava repintant el seu barco, en Peter va preguntar-li si coneixia a
algu que estigués preparant un viatge transatlàntic o almenys on
creia que podria ser el millor lloc on preguntar o on dirigir-se per
preguntar i informar-se, evidentment, l'home li va dir que s'havia de
dirigir a la capitaneria i li va indicar la direccio.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com a primer contacte no estava
malament, sabia la resposta que rebria, pero havia de posar-s'hi tard
o d'hora.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la capitaneria en Peter va sentir una
olor que li era familiar en un moment en què es van apropar molt
l'un a l'altre amb la Juliette. Era la mateixa olor que havia sentit
moltes altres vegades quan estava amb una noia, aquella olor que
sentia just el moment abans de llançar-se i fer-li el primer peto...
Eren imaginacions seves?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé, a capitaneria va veure un panell
amb uns quants anuncis, fins i tot anuncis de gent que buscava un
barco per travessar l'atlàntic. Aixi que va deicidir posar el seu.
Va preguntar a la recepcio i li van donar uns quants papers per
escriure l'anunci i li van dir que el deixés allà quan acabés que
ells el penjarien. Un cop acabat, va dirigir-se a l'ordinador que hi
havia a la disposicio del public, i allà va trobar-se dins d'una
pàgina magnifica. Hi havia accés directe a una borsa d'intercanvi,
gent que buscava un barco per fer una excursio o per fer una petita
travessa o fins i tot transatlàntics (travesses de l'atlàntic) i
anuncis de capitans que buscaven equipers, gent que els ajudés amb
el barco, per vigilar la vela, netejar o cuinar.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter hi va passar una bona estona
explorant anuncis i pàgines, i hi va veure algun que li va
interessar, pero no podia posar-s'hi en contacte a no ser que
s'inscrivés a la pàgina i pagués. Ho faria un altre dia. Pero es
va guardar la direccio de la pagina. La cosa és que com més
s'apropava a la opcio de marxar a Brasil, menys ganes tenia de deixar
enrere a la Juliette...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan van deixar la capitaneria van anar
a passejar pel moll, allà van preguntar a algu que van veure sobre
un barco, pero no n'eren els propietaris i ningu sabia res. Els
catamarans que van veure, nous, devien esperar un skipper (algu que
sap navegar que el propietari del barco contracta per portar-li el
barco a qualsevol indret del mon) que els portés al port on habitava
el seu propietari. A aquells era a qui havia de preguntar. Pero allà
no hi havia ningu encara. Estaven una mica massa lluny de l'estacio
de transatlàntics. En un moment donat, la Juliette es va entrabancar
i li va anar de bon poc que no es fot a l'aigua, pero quasi
inconscientment, en Peter li va agafar la mà i ella a ell també,
per mantenir l'equilibri, i d'una manera tendra i innocent van saltar
guspires...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després de deixar capitaneria i el
moll van anar a recorrer la zona de bars a prop del port, allà va
deixar un anunci en un bar on li van dir que la majoria de capitans
que passaven per allà, solien passar-hi cap al vespre, i sent l'hora
que era, les quatre de la tarda, van decidir anar a donar una volta
per la ciutat i visitar-la. Pero en passar per davant de l'aquàrium,
la Juliette va proposar-li d'anar-hi. Que era una visita interessant
i entretinguda i que aixi farien temps.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Peter va començar a flipar...
"Merda, s'acosta el moment de dir-li, una visita a l'aquàrium
els dos sols... estàs malinterpretant alguna cosa?" Fos com
fos, cada cop estaven els dos més callats, bromejaven menys, la
tensio creixia...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l'aquàrium, ara un s'apropava per
darrere a l'altre, ara ella li estirava la mà per a què s'acostés
a veure algun peix estrany... En Peter ni s'hi fixava...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van assentar-se a veure els taurons en
una graderia, de costat, en silenci... en Peter li volia dir, pero hi
havia molta gent al voltant, no se sentia comode, ella tampoc deia
gran cosa... Què passava?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una hora i mitja llarga de visita va
passar i van sortir sense haver-se dit res... A en Peter li va costar
fins i tot donar-li les gràcies per la visita a l'aquàrium i per
haver-lo acompanyat al port, tement i desitjant que aquell comentari
podria desencadenar la declaracio d'amor...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es van sentir amb gana, aixi que van
anar a comprar alguna cosa per menjar, una pizza, i van anar a
menjar-se-la en un parc, sota els arbres i a la ombra d'un dia
caloros i xafogos.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Era el moment.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va començar a tallar la pizza</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Juliette, et semblarà una bojeria el
que et diré ara, pero... M'agrades, m'agrades molt.</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-37182048117851310402014-08-12T12:47:00.002+02:002014-08-12T12:47:59.440+02:00Construint un xiringuito<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Franz havia arribat d'acabar de
construir la caseta a casa el seu pare, a Pignans, al sud de França,
un dia abans que ell, aixi que encara havien d'acabar de descarregar
el camio i, bàsicament, d'instalar-se i començar a enfocar la
temporada d'estiu.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Joseph, el helper anglès, seguia amb
ells, i pel que semblava i les noticies que li havien arribat, la
seva estada seguia sent positiva, ajudant enormement a la familia,
aixo si, seguint estrictament els seus horaris de helper: quatre
hores de feina al dia i els caps de setmana lliures. Pero fos com
fos, havia tingut temps per acabar de construir l'habitacio, una
saleta d'uns 12m², amb un altell amb un llit de matrimoni, i un llit
individual a sota, una taula, una calaixera, un penja robes i dues
butaques. Des del punt de vista d'en Peter, era perfecta. Petita,
funcional i acollidora. I en Joseph no havia vulgut instalar-s'hi, aixi
que seria la seva habitacio a partir d'aquell instant. Li agradava
dormir amb els germans a la seva habitacio i parlar una mica abans
d'anar a dormir, sobretot per compartir més temps amb la Juliette,
pero d'aquesta manera deixava a tots més intimitat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A en Peter, els horaris no li deien
gran cosa. Ell se sentia part de la familia, i malament si no feia
tot el que estava a les seves mans per ajudar a qualsevol hora en
qualsevol tasca. Ell sempre s'havia mostrat cent per cent disponible,
i el que rebia a canvi era un tracte càlid i proper i molta
confiança, bàsicament i a efectes pràctics, era un altre dels
germans, com si no tinguéssin prou fills en Franz i la Maëlle, que
en tenien set.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sense més temps per reposar, que,
desmitifiquem la fatiga, per més cansat que un estigui, amb una nit
de bon son n'hi ha prou per recuperar-se de qualsevol esforç,
l'endemà van anar a la platja de La Tranche Sur Mer, un poble coster
situat just davant de l'illa de Re, on instalarien el xiringuito per
passar-hi la temporada d'estiu i guanyar uns quants diners per passar
l'any i pagar les escoles i cursos dels fills.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El lloc era magnific, just davant del
mar, i a l'atlàntic el mar es mou, les marees l'apropen i l'allunyen
dues o tres vegades cada dia. Just darrere hi havia un camping, i al
costat tres entrades a la platja, per barques, per la gent del
càmping i des del punt de socors. En aquell indret, la mar era
tranquila, l'illa de Re frenava la força de l'atlàntic i les onades
mai eren prou grans com per veure cap dia de prohibicions de bany, i
el vent bufava sovint, pero mai violent. Aixi que podriem dir que era
una platja perfecta per a windsurfers i/o petits barcos de vela
lleugera, per a una o dues persones. Aquella era també la seva
intencio aquella temporada, llogar uns quants barcos per tenir una
altra font d'ingressos i més moviment a prop de la cabana. De
passada, en Peter aprofitaria per conèixer els rudiments de
navegacio a vela i començar a familiaritzar-se amb conceptes tècnics
dalt d'un barco per preparar-se pel viatge que volia fer fins a
Brasil.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El primer que van haver de fer va ser
moure una mica de sorra, la cabana feia uns 30m² i aparentment
havien tret sorra respecte al que hi havia l'any anterior, aixi que
van moure sorra del lloc on posarien la cabana fins a davant per
anivellar una mica tot l'entorn, i tot seguit van començar a posar
les plaques pel terra. Després van descarregar tots els
"prefabricats" de fusta que havien portat de casa seva que
havien construir l'any anterior per la cabana, i un parell més per
agrandir-la, i després de trencar-s'hi una mica el cap per trobar el
sentit correcte, van començar a fixar-los els uns als altres fins
que van aconseguir aixecar tot el rectangle que constituia el volum
de la cabana. I seguidament van posar les plaques de teulat
prefabricat (aquest si, en una fabrica) per deixar la construccio
tancada. Els hi va portar tot el dia fer allo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els dies que seguirien continuarien
avançant amb les feines de la cabana: el tancament interior amb
panells de fusta, la instal-lacio elèctrica i d'aigua, i la
instal-lacio de lavabo, vàter, dutxa, rentadora, rentaplats i
distribucio dels mobles a l'interior de la cuina, congeladors pels
gelats, neveres, taules, torradores de pa, planxes de crepes, planxes
pels paninis, microones, cuina...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Almenys estarien ben equipats, d'aixo
no n'hi havia cap mena de dubte.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un determinat dia, tornant de la
platja, van parar a casa de l'Alisandre, un amic de la familia que
tenia un viver de plantes. Aquell cap de setmana estarien fora de
vacances amb tota la familia i li van demanar a en James, que en
principi es quedava tot el cap de setmana a casa els Kharitokhoff, si
podia donar de menjar als gossos que es quedaven a la casa, sobretot
perquè la gossa acabava de tenir cries. En teoria, en Peter i tota
la familia ja estarien instal-lats a la platja, aixi que per aixo li
demanaven a en James.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan en Peter va fer la traduccio en
anglès del que li demanaven, una traduccio una mica maldestre, val a
dir-ho, en James va fer cara de disgut, va fer com qui es rumia molt
la resposta i va accedir a fer-ho visiblement disgustat. A aquesta
reaccio en Peter va afegir-hi ràpidament que si no li anava bé, ell
podria fer-ho, que segurament es quedaria a la casa ell o algu altre
de la familia.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Franz i en Renaud també es va adonar
que alguna cosa no rutllava, pero com que no havien entès la
conversa no van afegir-hi res. Després l'Alisandre va demanar-los
que es quedéssin a beure un vas i mentre estaven assentats al
voltant de la taula, en James, que no havia volgut beure, cosa que en
principi no li va estranyar a en Peter ja que en ell no acostumava a
beure alcohol, va excusar-se i va dir que tornava a la casa a peu.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Renaud va seguir-lo un moment per
parlar amb ell, pero va insistir en marxar corrents, que li aclariria
les idees, i que quan tornéssin amb el camio, si el trobàven pel
cami, el recollissin.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A taula, tots es preguntàven què li
devia passar, i en Peter els va explicar la reaccio que havia vist en
en James i la manera en que havia acceptat l'encàrrec que li
demanaven. En Franz va caure-hi de seguida en que li estaven demanant
de treballar per ells un cap de setmana i que era culpa seva
d'haver-ho fet, ja que segons semblava algunes altres vegades, quan
li havien demanat ajuda fora d'horari o algun cap de setmana, no ho
havia rebut amb gaire entusiasme, tot i que ho havia acabat fent.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més tard, un cop a casa, en James va
excusar-se i va dir-los que aquell vespre no tenia gana i que no
soparia amb ells. Havien parat la taula a fora, en una de les taules
que estaven preparant per fer servir a la terrassa que posarien a
fora del xiringuito, els pares, els tres fills petits, en Peter i la
filla gran. Allo va sorprendre a la Maëlle i a l'Arianne i en Peter
els va explicar el que havia passat i de seguida van anar a buscar en
Franz per anar a parlar amb en John i aclarir el malentès.
L'Arianne, que havia passat un any a Nova Zelanda, dominava molt més
bé l'anglès que la Maëlle qui, malgrat tot, el parlava molt bé, i
ajudaria a interpretar i traduir el que volien dir per evitar
malentesos a causa d'una mala traduccio.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La conversa va durar una bona estona i
semblava que no havia arribat a cap bon port. En James considerava que
no el tractaven amb la consideracio que es mereixia, i en Franz i la
Maëlle s'havien excusat per la peticio fora de lloc que li havien
fet, malgrat sempre l'havien tractat amb cortesia i una generositat
fora de mesura.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cosa va aguantar tant sols un parell
o tres de dies més.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un dia que en Franz i la Maëlle van
arribar tard a casa, en Peter va estar mirant una pel-licula amb els
germans a l'habitacio dels pares mentre plovia a fora a bots i
barrals, cosa que el va fer decidir-se per dormir a l'habitacio dels
germans, com feia habitualment abans, l'Arianne ja havia marxat, aixi
que tenia el seu llit per ell. Quan ja estaven al llit, van arribar
els pares, i en anar-los a saludar i parlar una estona, mentre
revisaven el mail abans d'anar a dormir, van veure que en James els
havia enviat un missatge, llarguissim on, aparentment i segons el
que li havien explicat, els posava a parir. Criticava l'inexistent
maltracte que rebia, criticava la fobia a l'anglès i a les coses
angleses, criticava la manera d'educar dels seus fills...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El missatge va ferir enromement a la
familia que l'havia tractat sempre tant bé...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'endemà al mati, després d'un
esmorzar sense paraules en James els va dir que els havia enviat un
mail i que després de llegir-lo li agradaria que li diguéssin com
havien de procedir.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquell mati, en Peter se'l va passar a
fora, amb un amic de la familia que havia arribat en mal moment,
mentre a dins de casa, la familia i en James intentaven resoldre les
seves diferències.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diferències que no es van resoldre,
aixi que mentre en Peter tocava la guitarra a la seva habitacio, va
venir en James a acomiadar-se d'ell.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Adeu, és el moment de marxar per
a mi.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Bé, adéu... Em sap greu que les
coses hagin anat aixi...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Si, a mi també, pero a vegades,
quan no hi ha manera d'entendre's, el millor és separar els camins. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Si, bé. Ha estat un plaer
coneixer-te, i poder treballar amb tu.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- El mateix et dic. I et desitjo
molta sort, ets un bon noi, molt complet, ets bo pels treballs
fisics i pels treballs mentals. Segueix aixi.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Gràcies. Bona sort pel cami.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Bona sort a tu també.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A en Peter, en James no li havia fet
res, tot i que no estava d'acord amb les coses que havia dit a la
familia, pero al cap i a la fi, què hi podia fer ell? Li desitjava
sort de tot cor.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una nova etapa començava amb els
Kharitokhoff.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-21139602018802183012014-07-25T12:19:00.002+02:002014-07-25T12:19:59.484+02:00De nou a la carretera IX, aventures i desventures pel nord de França (IV)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcMVcnQi1f8FtfYPqtD9hD79kB23AUA7TZVPUGByPUIuqLa7viyFbBjceUM4lGj6kjdfL38QB71lSPKVvVErVHz4t2uJDBHn6gcr5WfFs4eDsXFtB73TFJlUiNAEAEa-SvQmhPmc_dSRM-/s1600/Capture+d%E2%80%99e%CC%81cran+2014-07-25+a%CC%80+12.13.02.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcMVcnQi1f8FtfYPqtD9hD79kB23AUA7TZVPUGByPUIuqLa7viyFbBjceUM4lGj6kjdfL38QB71lSPKVvVErVHz4t2uJDBHn6gcr5WfFs4eDsXFtB73TFJlUiNAEAEa-SvQmhPmc_dSRM-/s1600/Capture+d%E2%80%99e%CC%81cran+2014-07-25+a%CC%80+12.13.02.png" height="130" width="200" /></a></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
El lloc era precios, si, i
l'hamaca frenava suficientment bé l'aire com perquè no fos una
grossa molèstia. Potser el pitjor era el brugit de la mar. O
simplement era que les hamaques, ideals per una bona migdiada, no son
el millor lloc on passar-hi una nit sencera. Aixi que va dormir a
intervals. Encara que tampoc del tot malament, almenys, millor que la
primera nit a Amsterdam.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Va recollir les coses i va
pujar a dalt abans de canviar-se, menjar i rentar-se les dents, per
fer-ho una mica més lluny de l'aire que corria i del so del mar.
Després va enfilar ruta de nou.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
No sabia massa cap a on
dirigir-se, pero conservava el cartell amb la destinacio de Crozon,
aixi que un cop va trobar la carretera va seguir-la intuïnt que, des
d'on era, qualsevol podria acostar-lo allà. A aquella hora del mati
i per aquella carretera deserta la quantitat de cotxes que passaven
era minima, pero era dilluns, aixi que algu o altre passaria. I aixi
va ser, va sentir el motor d'un cotxe que sortia d'una granja, i es
va posar al trencant que donava a la carretera amb el cartell alçat,
i la dona que el conduia es va parar per portar-lo fins una mica
abans de Crozon, i el va deixar en una rotonda on hi havia lloc per a
què els cotxes es paréssin.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Al cap d'uns quinze minuts
es va parar un home, un professor de quimica de batxillerat que es
dirigia a Chateaulin, on encara estava treballant per acabar el curs
amb les correccions dels darrers examens de batxillerat. Allà el va
deixar en una rotonda que desembocava a la via rapida. I va fer un
cartell on hi va escriure LORIENT. Estava ben situat, els cotses
tenien lloc on parar-se, i l'afluència no estava malament, pero va
haver d'esperar més de quaranta-cinc minuts abans no es va parar una
parella que es dirigia exactament a Lorient. No van parlar gaire, ell
seia darrera i la parella parlava de les seves coses, i excepte les
quatre preguntes habituals, d'on ets? Què fas? Quant temps portes
aqui? I on vols que et deixem? No van intercanviar gaires més
paraules.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
A Lorient el van deixar al
centre, necessitava trobar un altre cartro per escriure Nantes, i el
cel amaneçava tempesta i començaven a caure quatre gotes, aixi que
va creure molt més segur estar a prop de qualsevol establiment on
protegir-se de la pluja, on pogués menjar alguna cosa més
consistent i escriure el cartell amb tranquilitat.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Efectivament va caure un
ruixat dels que ho fan tremolar tot, pero mentrestant es va prendre
un cafè i un bon entrepà. I quan la pluja va disminuir prou com per
començar a caminar sense massa risc d'acabar empapat va demanar la
direccio de la sortida de la ciutat cap a Nantes i s'hi va encaminar.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Després d'una caminada
d'uns quaranta minuts es va situar a la sortida, just on començava
la via ràpida, on hi havia espai per a què es paréssin els cotxes
i se'l veia bé. Pero per alguna estranya rao, no parava ningu... I
després d'una hora plantat al mateix lloc (no n'hi havia cap altre)
va decidir començar a fer una mica el pallasso per cridar l'atencio
dels conductors. Normalment es limitava a estar dret ensenyant el
cartell a l'alçada del pit, o alçant-lo per sobre el seu cap,
sempre mostrant el seu rostre, ni somrient ni serios. Neutral. Pero
després d'una hora i pico va començar a senyalar el cartell amb les
mans, a moure's teatralment com qui presenta un espectacle de circ i
mostra al public un rètol important, saltant i fins i tot fent una
mica de claqué...</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
No se sap si aquella tècnica
va funcionar, pero al cap de poc, es va parar un mercedes
espectacular que el conduia un home amb aires de satisfaccio, qui el
va portar fins al centre de Nantes.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHsz3hSQm9zpFwjLtnv23OFJjTePw9mp0MGVETo-7cJzmEmTVWpV-PvolqHG3xQLUyx4fRYDYUBsEp9pxXa7-nYtEs4_LEv4nYwkeYtYO2tg8uEWidHE_Qwyb9p__LgDcpGz-XRBus10qI/s1600/original_nantes-1131.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHsz3hSQm9zpFwjLtnv23OFJjTePw9mp0MGVETo-7cJzmEmTVWpV-PvolqHG3xQLUyx4fRYDYUBsEp9pxXa7-nYtEs4_LEv4nYwkeYtYO2tg8uEWidHE_Qwyb9p__LgDcpGz-XRBus10qI/s1600/original_nantes-1131.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=UScc8jeepcM">Beirut - Nantes</a></td></tr>
</tbody></table>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Allà va passejar-se per la
ciutat, famosa, per ell, per la bonica canço del grup Beirut que
porta el nom de la ciutat, li va semblar una ciutat bonica, amb molts
arbres i parcs, amb un castell esplèndid i algunes esglesies
magnifiques. Pero tampoc tenia intencio d'entretenir-s'hi més del
compte, i com de costum, mentre caminés cap a la sortida de la
ciutat tindria també temps de veure-la. Aixi que sense donar gaires
més voltes va preguntar a una parella d'edat avançada quina era la
sortida de la ciutat que el conduiria cap a la Roche sur Yon, i com
que ells es dirigien en la mateixa direccio, van caminar un tros.
Parlant una mica del seu viatge, com sempre, la parella va quedar
bocabadada per la seva historia, cosa que ja no el sorprenia, ni
tampoc el feia sentir-se especialment important o dotat per les
"grans aventures". Com tampoc creia que la seva ho fos. Tot
depen dels ulls que miren les coses. Ell havia acostumat els seus a
la seva vida, i li semblava una aventura més perillosa, o més
dificil d'afrontar, el dia a dia d'una vida rutinària, plena de
responsabilitats i preocupacions.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
El punt on volia fer
autoestop estava al final d'una recta infinita, i exactament aixo es
el que li va semblar intentar atrapar. Un punt que no arribava mai,
just davant seu, pero que s'allunyava a cada passa. Caminar en linia
recta tota l'estona és una de les coses més cansades que
existeixen. Finalment, quan tant sols li quedaven un centenar de
metres per arribar a la rotonda on volia posar-se, un noi, que havia
llegit el cartell que portava a la mà, va aturar-se i el va fer
pujar al seu cotxe.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Ell es dirigia més lluny,
pero podia deixar-lo directament a Thorigny, molt més a prop de casa
la familia Kharitokhoff, que quedava a prop d'una sortida de
l'autopista. El noi havia passat uns anys a València, aixi que
parlava perfectament l'espanyol, i també havia estat un temps a
Thailandia i havia recorregut una mica Asia. Aixi que de seguida van
entendre's perfectament. Va donar-li la seva targeta de contacte i li
va dir que si passava per Nantes, el podia trucar que anirien a
prendre alguna cosa i li ensenyaria la ciutat.
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Un cop a Thorigny, poble que
no havia visitat mai i a través del qual només hi havia passat dues
vegades amb cotxe, va deicidr encaminar-se cap al Moulin de la Boule,
sense saber massa quina direccio agafar. Pero agafant com a punt de
referència una antena de mesura de la força del vent (volien
instalar uns aerogeneradors a la zona) va acabar trobant el cami
encertat, i va caminar els aproximadament 5Km que el separaven del
seu desti.</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Un cop allà, el primer en
rebre'l va ser en Saul, que estava jugant amb un amic seu a la carretera
poc transitada que passava per davant de casa seva. I un cop va
arribar a casa seva, tota la familia el va rebre amb una
calurosissima benvinguda, ningu l'esperava, no havia avisat a ningu
de la seva arribada, aixi que la sorpresa que es van emportar va ser
molt gran. I entre els seus braços, de nou, es va sentir estimat i
com a casa.
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Van oferir-li menjar de
seguida i totes les atencios que necessités, i abans de dormir, van
menjar tots plegats, intercanviant histories i explicant-los el
periple que acabava de viure.
</div>
<br />
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
Començava l'estiu amb els
Kharitokhoff.</div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-72623344810145512402014-07-20T18:29:00.001+02:002014-07-20T18:29:52.895+02:00De nou a la carretera IX, aventures i desventures pel nord de França (III)<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy1Hjk7767fuNYrP09IVz0jyIdvw4vzOMTQ_f5UeiO-bFGXNIY90hTEFKp8vzF7v-3eb2rvnPdMN1f17az5czh64rRCO8k9GEPd5AyUfkFtg5zBj9BESLd54o1QxqU5vP0JlPxeaOix6g6/s1600/ruta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy1Hjk7767fuNYrP09IVz0jyIdvw4vzOMTQ_f5UeiO-bFGXNIY90hTEFKp8vzF7v-3eb2rvnPdMN1f17az5czh64rRCO8k9GEPd5AyUfkFtg5zBj9BESLd54o1QxqU5vP0JlPxeaOix6g6/s1600/ruta.jpg" height="148" width="320" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Esmorzar de buffet lliure, i ell,
català, ja podeu imaginar-vos-ho. Va arramblar amb tot el que li va
cabre a la safata, i amb tot el que li va cabre a la panxa, i encara
va dubtar de guardar-se unes quantes coses a les butxaques.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb la panxa tant plena que amb prou
feines podia caminar, va tornar la targeta de la seva habitacio i va
començar a dirigir-se a la sortida de Rennes direccio Brest segons
el cartell, pero direccio la regio de finistere, amb prou feines
sabia ben bé on anava, pero sabia que aniria on havia d'anar.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La caminada va ser llarga, pero just
deixar la maleta i alçar el cartell per fer dit, es va parar el
primer cotxe que el va veure. Devien ser les 09:30 del mati.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cotxe el conduia en Jean-Marc, un
noi de la seva edat que explicava una historia semblant a la seva.
Tenia feina, i vivia a la ciutat, pero estava cansat del mon que veia
i tenia ganes de viatjar, aixi que ja havia avisat a la feina de la
seva dimisio, i al setembre faria amb el seu pare el cami de
Santiago, i després anava a Anglaterra a passar-hi una temporada i
després a on li diguéssin les ganes.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El va portar fins a Quimper, aixi que
van tenir molt temps per parlar, i li va dir que sobretot havia de
visitar la petita peninsula de Crozon, mirant al seu mapa, va veure
que hi havia una punta que es deia Punta dels Espanyols, aixi que li
va semblar indicat dirigir-se cap allà, dins de la regio de
finistere. Ja tenia destinacio. Abans de separar-se van intercanviar
direccions mails i van dir-se que mantindrien el contacte.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9UfKI6fzVpoPgpJYY2oqqjUDCFgqy9C80OT1vNhH37rUpVovHsfGu68nTRqOa5TJuQ5SKwyrOv_WTN2G_MUMeM1_NbaCbufRS400AEVIzbTQ9p6QuayfnhjJuGfi5g3un88bNoAv0G4BZ/s1600/1156089-quimper-classee-ville-d-art-et-d-histoire.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9UfKI6fzVpoPgpJYY2oqqjUDCFgqy9C80OT1vNhH37rUpVovHsfGu68nTRqOa5TJuQ5SKwyrOv_WTN2G_MUMeM1_NbaCbufRS400AEVIzbTQ9p6QuayfnhjJuGfi5g3un88bNoAv0G4BZ/s1600/1156089-quimper-classee-ville-d-art-et-d-histoire.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quimper</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quimper és una ciutat petita i bonica,
almenys pel barri on va passejar-se en Peter, amb una arquitectura
que conservava l'estil antic breto, i pel passeig on va estar
caminant, al costat d'un riu, desenes de ponts peatonals el
travessaven cada pocs metres i al damunt de les seves baranes, els
decoraven diversos testos amb milers de flors precioses. Va caminar
fins al centre i va visitar la catedral, on a aquella hora, les 12, i
sent diumenge, feien missa. La catedral era d'estil barroc, grossa,
plena a vessar de gent, amb grosses columnes i boniques vidrieres per
on entrava una llum acolorida.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No s'hi va quedar gaire estona, i de
seguida va encaminar-se cap a la sortida de la ciutat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà, en una rotonda, un home el va
recollir i el va deixar en una rotonda més ben situada, aparentment,
que menava a una carretera que esquivava la via ràpida per passar
per una ruta més directa al seu objectiu. Allà va fer autoestop
allargant el dit als pocs cotxes que passaven, fins que s'hi va fixar
més bé i va decidir mirar exactament on anava a parar la carretera.
I va descobrir que desembocava a la via ràpida. Aixi que va caminar
marxa enrere fins a la rotonda grossa que hi havia més enrere i que
donava a la via ràpida. Augmentat notablement el nombre de cotxes
que li passaven per davant i en consequència les possibilitats de
que algu el recollis.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà va trobar-se una jove parella
d'autoestopistes que es dirigien a Lorient, molt timids, que no li
van explicar gaire més cosa. Aixi que, com que no es dirigien al
mateix lloc, va situar-se una mica més endavant i va alçar el nou
cartell on ara posava CROZON.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al cap de poca estona es va parar una
furgoneta amb un home d'uns quaranta anys que el va recollir i li va
dir que, efectivament, la via ràpida no era la millor ruta per
arribar a on es volia dirigir. A Bretanya n'hi diuen via ràpida o
express a l'autopista, perquè allà les autopistes son gratuites
(després d'anys d'activisme d'una banda, anomenada les boines
vermelles, que per aconseguir-ho han fet accions com tallar
carreteres per bloquejar i col-lapsar el trànsit de tota una regio).
Al cap d'una estona de parlar, en Johann, va dir-li que ell es
dirigia a una platja a fer kite-surf amb un amic seu, i que si en
tenia ganes, podia anar amb ells, i quan tornéssin el deixaria al
mateix lloc on tenia pensat deixar-lo. Va dir-li que en Peter no
podria fer kite, cosa perfectament comprensible, la seva idea era fer
kite, no passar-se l'estona ensenyant-n'hi a una persona que no
n'havia fet mai, pero que podria estar-se a la platja, banyar-se o
fins i tot agafar la bicicleta i passejar-se per la sorra dura que
deixa al descobert la marea baixa. Aixi que sense pensar-s'ho ni un
segon va acceptar l'oferta.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al parking de la platja, mentre
esperaven al seu company, en Tristan, van beure's un cafè i van
començar a preparar el material. Quan en Tristan va haver arribat,
un home nervios i amb molta energia, van baixar tots a la platja.
Feia vent, un dia ideal per fer kite surf, pero no per banyar-se,
aixi que en Peter es va posar el jersei i va agafar la bici d'en
Johann i va recorrer de costat a costat tota la costa, empès per la
força del vent, traçant cercles, cantant i cridant de joia.
Explorant petites grutes que s'obrien a la roca del penyasegat,
mentre els altres dos s'ho passaven bé dins de l'aigua sobre les
seves planxes i amb el seu estel.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En acabat van prendre un cafè els tres
i van estar parlant una bona estona. En Tristan vivia una mica com en
Peter, sense rumb fix, sense compromisos ni obligacions, fent feines
aqui i allà, i gaudint de les possibilitats de la vida d'un que ha
decidit no lligar-se enlloc. Li va caure bé, se li va contagiar la
seva desbordant energia. Després, en Johann (que es pronuncia quasi
com el Joan català) el va portar fins on li havia promès i li va
donar el seu numero de telefon i li va dir que sempre que passés per
la zona li podria fer un toc i passar a visitar-lo, li obria les
portes de casa seva.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà on el va deixar, poca estona va
esperar fins que es va parar una parella amb la seva filla petita
assentada al seient de darrere. Els hi va preguntar per la finestra
si es dirigien a Crozon, l'home, assentat al seient de l'acompanyant,
no va baixar més la finestra, que estava oberta quatre dits, i ni
tant sols se'l va mirar, i la dona que conduia amb prou feines va
respondre, tant sols amb un gest de cap i una cara seriosa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nena, assentada al seient de
darrere, tenia una cara serena i tranquila, i li va deixar un lloc al
seu costat, pero no li va dir res. En Peter va intentar obrir
conversa sense massa exit, ok, missatge captat. Un viatge
silencios... n'hi havien, a vegades, com aquell.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero el van deixar a la plaça del
poble de Crozon, i els ho va agrair. I allà va entrar al bar del
poble i els va preguntar per la punta dels espanyols. El cambrer li
va dir que estava a uns 12km, i que un dels seus clients vivia a tres
quilometres i que el podria portar, el client, que acabava d'encetar
una cervesa, pràcticament entre l'espasa i la paret, va acceptar en
portar-lo quan s'acabés la cervesa. En Peter no tenia pressa malgrat
s'apropaven les sis de la tarda, feia bon temps i no veia
inconvenient en estrenar l'hamaca que s'havia comprat a Antwerpen, i
la punta dels espanyols, prometia molts llocs on instal-lar-se.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre l'home el portava a lloc van
estar parlant, i si abans semblava tenir les seves reserves de si
portar-lo o no, ja que el cambrer pràcticament l'havia obligat, tot
i que en Peter va mig entaular conversa amb ell a dins del bar
treient el seu mapa i preguntant-li sobre la zona, va canviar
d'opinio, molt interessat pel viatge del jove i va acabar decidint
deixar-lo just davant del mirador de la punta dels espanyols,
estalviant-li tres quilometres preciosos.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà, hi havia un cotxe de l'exèrcit
francès. Tota la peninsula estava constantment vigilada amb
centinelles a diversos llocs que vigilaven tot el dia l'entrada de
vaixells a la badia i al port de Brest, just davant de la punta. A
Brest s'hi aparquen diversos submarins nuclears, i la presència de
militars és constant i visible. Sense tenir en compte que per tota
la costa de la peninsula de Crozon hi ha antics forts, bunkers, punts
de vigia i de tir que converteixen l'estret passatge fins a la vila
de Brest en un acte suicida per a qualsevol enemic que intenti
arribar-hi.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de la punta dels espanyols va
ficar-se per un cami entre les falgueres que baixava avall, a través
de l'empinat penyasegat fins pràcticament a tocar de l'aigua. I va
seguir-lo fins que no va poder més on va trobar-se amb una antiga
via de tren, per on es devien moure soldats i armes en el temps de la
guerra. El cami corria entre milions de falgueres i arbres i flors de
diversos colors i quasi ni va decidir seguir-lo, simplement va
deixar-se portar per les seves cames, amb la motxila a l'esquena,
lleuger tot d'una. Content. Va experimentar una sensacio de llibertat
immensa, més intensa que la que havia sentit deixant-se emportar pel
vent sobre la bicicleta aquella mateixa tarda a la platja on havia
anat amb en Johann. Estava sol, pero no se sentia sol, la bellesa de
l'entorn era perfecta, l'oceà a la seva dreta convertit en mil
miralls pel sol que començava a baixar, ni un soroll, ni tant sols
el dels seus passos, atenuat per un suau llit de palla que recobria
el terra, sols el fregar de les seves cames amb algunes plantes que
creuaven el cami.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Deuria haver caminat unes dues hores, i
ni se sentia cansat, l'esquena, que normalment s'acabava quexant
després d'uns quants quilometres, degut al pes de la motxilla, no
deia res, pero en arribar en un punt més elevat, va decidir
aturar-se a contemplar el vast paisatge que tenia al davant.
Finalment havia arribat a la punta des d'on podia veure l'obertura de
l'oceà al seu davant, l'infinit més enllà dels seus ulls. Sota els
seus peus, creixia una capa tant grossa i espessa d'herba, que ni els
millors matalassos del grupo lomonaco, i allà es va treure la roba i
es va banyar en el sol, dubtant de si passar la nit allà, renunciant
fins i tot a estrenar la seva hamaca. Pero quan es va despertar de la
petita migdiada que va fer, va fixar-se més bé en una petita illa
que tenia a pocs quilometres davant seu. Un pont hi accedia, i des
d'on era hi distingia les restes d'unes ruines. Allo era el que
estava buscant, allà passaria la nit.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCT1dnrCfMcK0kv7a-peT1x4T0Dri5bQ9gIXe7j6bfSHXzP9cVPYbnokz0Du8O1tUAn1VUNOZucn1K9k-gZNR6eqUCJPqZZBTThyphenhyphenKosfNiL7g8dbUjmYuxVUHY0JUzeiVpKRfNqrwvcOX/s1600/fort+de+capucin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCT1dnrCfMcK0kv7a-peT1x4T0Dri5bQ9gIXe7j6bfSHXzP9cVPYbnokz0Du8O1tUAn1VUNOZucn1K9k-gZNR6eqUCJPqZZBTThyphenhyphenKosfNiL7g8dbUjmYuxVUHY0JUzeiVpKRfNqrwvcOX/s1600/fort+de+capucin.jpg" height="133" width="200" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S'hi va acostar i abans del pont es va
trobar un home que li va explicar que era l'antic fort de Capucin, on
si s'hi fixava, les coses construides en pedra natural daten de la meitat del segle XIX, i la resta d'afegits en formigo son més
moderns, de la 1a i 2a guerres mundials. Ningu se'n cuidava de la
seva conservacio o restauracio i la meitat dels edificis estaven en
ruines, sense sostre o amb algunes parets caigudes. Un cop a baix va
explorar la petita zona, i fins i tot va baixar per unes escales al
capdemunt de les quals ni tant sols es veia el fons i que no
convidaven gaire a endinsar-s'hi, pero ho va fer de totes maneres.
Qualsevol paranoia que pogués tenir, o por, era infundada. Va penjar
la seva motxilla per explorar més comodament en un garfi que sortia
d'una paret en un edifici exterior i on, a primera instància, va
decidir que passaria la nit, a recer del vent, encara que no de la
improbable pluja, i on podria lligar fàcilment l'hamaca als
diferents garfis o anelles que sortien de les parets.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYTfArpIWf982cRLz3Z2QJRx8RSr8tMNVkfg-im1WV2hglwtgwzMUh_6nBC0ySK9ETJBaWAy2NR0PWxVv8Tq21eDw6t9ch-EegRmUumLBOLFj_7Ie1mGhcz_imCHf5mPt8bqB7VsgUaMZ/s1600/fortDesCapucins5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYTfArpIWf982cRLz3Z2QJRx8RSr8tMNVkfg-im1WV2hglwtgwzMUh_6nBC0ySK9ETJBaWAy2NR0PWxVv8Tq21eDw6t9ch-EegRmUumLBOLFj_7Ie1mGhcz_imCHf5mPt8bqB7VsgUaMZ/s1600/fortDesCapucins5.jpg" height="200" width="133" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest no és ell, pero aqui és on va dormir</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero quan va donar la volta a la part
de darrera de l'illa, la que donava a l'oceà, va descobrir encara
una altra escala que baixava a una habitacio subterrània. Va
baixar-hi. L'escala feia una ela, i hi devien haver-hi un total de
cinquanta escalons. Donava a una habitacio de sostre alt, amb un tros
de sostre que havia caigut i quasi bloquejava el passatge. En aquella
habitacio hi havia una obertura, grossa, en arc, que donava
directament a la pedra nua, on uns quatre metres més avall trencava
l'oceà salvatge amb fort brugit. Allà també hi havia anelles i
garfis on penjar l'hamaca, i des d'aquella grossa finestra a l'oceà
podia veure com el sol es ponia lentament, difuminant-se amb el color
gris apagat del fons de l'horitzo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà, exactament allà passaria la
nit. A recer de la pluja, encara que no del vent, que s'enfilava
escales amunt. Pero de qui es protegiria ambla seva hamaca, feta amb
tela de paracaigudes i que frenava magnificament l'aire.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va menjar una mica i va beure, i
després que el sol es pongués va endormir-se satisfet d'un dia que
recordaria sempre més.</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-7144402124592154222014-07-10T16:14:00.001+02:002014-07-10T16:14:15.475+02:00De nou a la carretera IX, Aventures i desventures pel nord de França (II)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvm4KFEGlE2ZC2SXnFdrisQ88UrBIJaIePMGliMl_c5j9pZkRAKETz1JLeSC03i4M2Kqt0b5-Bgl3gAJTNrXSaLegJttfbwpM0bUbn2jMGlt9OMyYOb2CBOIEOgKHzSFjpxpxbsHZ9Kq2C/s1600/Capture+d%E2%80%99e%CC%81cran+2014-07-10+a%CC%80+15.32.59.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvm4KFEGlE2ZC2SXnFdrisQ88UrBIJaIePMGliMl_c5j9pZkRAKETz1JLeSC03i4M2Kqt0b5-Bgl3gAJTNrXSaLegJttfbwpM0bUbn2jMGlt9OMyYOb2CBOIEOgKHzSFjpxpxbsHZ9Kq2C/s1600/Capture+d%E2%80%99e%CC%81cran+2014-07-10+a%CC%80+15.32.59.png" height="130" width="200" /></a>Es va llevar d'hora, renovat, amb energies per un dia que no sabia com aniria, pero obert a tot el que es presentés.<br />
Es va plantar a davant del pont d'Arches a fer dit amb un cartell direccio CAEN, i al cap de deu minuts es va parar un transportista que parlava amb un fort accent dificil de comprendre que li va dir que estava posat en direccio contrària a la bona, i el va deixar molt amablement, encara que portava pressa, a la rotonda d'entrada a l'autopista.<br />
Allà va esperar-se més de trenta minuts, fins que finalment es va parar un home molt amable amb un aire de felicitat i pau que li van donar molta confiança. L'home el va portar tant sols fins a Rouen, pero passet a passet sempre s'acaba arribant a desti. Que per cert, quin era el seu desti? No en tenia massa idea...<br />
L'home va dir-li que per la zona de bretanya podia visitar moltes coses, pero que si o si, havia de visitar el Mont Saint Michel. Que era practicament una de les 10 meravelles del mon i que si no el coneixia (ja era un sacrilegi que no el conegués) la parada era obligada.<br />
Aixi que ja va trobar el seu desti. Aquell dia, el primer lloc on aniria seria al Mont Saint Michel. Després ja ho veuria.<br />
<br />
L'home el va deixar a la sortida de Rouen per agafar l'autopista, pero el lloc era terriblement dolent per fer autoestop, tot i aixi, en Peter era un home de sort, i sene haver d'esperar massa, un home d'unes pintes una mica estranyes i inquietants el va portar molt generosament fins a la primera estacio de servei que van trobar a l'autopista malgrat que no era, ni molt menys, el desti de l'home. Simplement el va recollir perquè es va compadir d'ell perquè estava molt mal situat, en un lloc on els cotxes ja havien agafat molta velocitat i on ni tant sols ell tenia espai per posar-se dret fent dit sense representar un perill per als conductors o per ell mateix. No era la primera vegada que algu el recollia per portar-lo a un lloc on pogués fer més bon autoestop... Potser s'hauria de plantejar forçar aquelles situacions per trobar cotxe més ràpid...<br />
<br />
En aquella estacio de servei, després de preguntar directament a unes quantes persones davant la porta, va decidir posar-se a la sortida per on passaven tots els cotxes. A vegades, quan hi havia massa gent, anar preguntant a tothom directament no li agradava...<br />
Allà, després de deu minuts va veure un camioner que, des del parquing, se'l mirava, i li va preguntar amb senyals si el podia portar allà on anava (encara CAEN), i el camioner va dir-li que pugés amb ell.<br />
<br />
El camioner, un home lituà, el primer que li va dir va ser que ell era un novell, que només feia tres mesos que conduia camio, i que li agradava molt la marihuana. Per postres, el cinturo de l'acompanyant no es cordava... fantàstic... anava directe a les portes del suicidi... Per sort, no va haver-hi més accidents, i després de converses a entrebancs per culpa del baix nivell d'anglès de l'home, el va deixar a una estacio de servei abans de continuar en una direccio que no li interessava a en Peter.<br />
Allà, va estirar-se a l'herba i va menjar uns quants fruits secs i unes galetes que li havia donat el camioner que treballava transportant palets de iogurts d'anglaterra a Nantes i de tant en tant, l'empresa li regalava diverses coses.<br />
Per un moment va dir-se que podria aprofitar per anar a Nantes i arribaria aquell mateix dia a cals Kharitokhoff, la idea era temptadora, pero havia promès a aquell home que aniria a veure el Mont Saint Michel, i no havia visitat res de la bretanya, aixi que va oblidar la seguretat i la calidesa dels Kharitokhoff i va decidir seguir l'aventura.<br />
Després d'uns minuts, una parella de joves va aturar-se per recollir-lo abans de posar gasolina. I tot seguit van enfilar cami. Ells anaven a Saint Malo, una vila que, per les fotos que li van ensenyar, també li venia de gust visitar... Pero primer una de les meravelles del mon (com si el mon en si no fos una meravella).<br />
<br />
La parella el va deixar, malgrat tampoc era el seu desti ni els hi venia de cami, al peu de la carretera que accedia a la mitica catedral, que es veia de diversos quilometres de distància, de Saint Michel. Des d'allà només hi havia la opcio d'accedir-hi amb un bus, a peu, o amb bicicleta. L'accés amb cotxe havia estat restringit temps enrere. Aixi que ni ho va dubtar i va encaminar-se cap alla. La caminada era llarga, més llarga del que semblava. El mont Saint Michel era tant gran que semblava més a prop.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOLZBi3Org5Ij_Qwd7sddGndPSJQki17LZP9l15Fua9kZOrWIfQKCPWUdH50hIqAYnl8Szto3UjL7GmvhNmNUTAhmkEq8lkfGClHZAhqri9Mu6Uupg_DfyadsUlskk5E5FT2m_te2mV0Bn/s1600/PI18194-hr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOLZBi3Org5Ij_Qwd7sddGndPSJQki17LZP9l15Fua9kZOrWIfQKCPWUdH50hIqAYnl8Szto3UjL7GmvhNmNUTAhmkEq8lkfGClHZAhqri9Mu6Uupg_DfyadsUlskk5E5FT2m_te2mV0Bn/s1600/PI18194-hr.jpg" height="133" width="200" /></a></div>
Pero la imatge que tenia a davant l'estirava, la vista era espectacular, una illeta al mig del mar, que la marea baixa deixava al descobert i la connectava per terra amb la resta del mon, pero que quan pujava la illava i la deixava flotant, coronada per una catedral magnifica, enorme, amb tot de petites cases que s'enfilaven per la pedra. Malhauradament, pero, i ja s'ho temia, quan va ser-hi dins va venir la decepcio. La multitud de turistes (i malgrat tot, què era ell en aquell moment?), i la multitud d'hotels, de botigues de souvenirs, i fins i tot de botigues de roba que res tenien a veure amb la illa, de menjar... tot plegat va desencantar-lo enormement, massa explotat vers el turisme, massa pervertit, massa profanat... Tot i aixi va enfilar-se escales amunt per veure la catedral. S'havia de pagar. Aixi que va treure's del cap la idea de dormir allà amb els monjos o els habitants. I va baixar per continuar el seu cami.<br />
Malhauradament hi havia arribat de marea baixa i les vistes des de dalt no eren prou boniques per retenir-lo més estona allà. I probablement la decepcio que s'havia emportat tambe el van empènyer fora.<br />
<br />
Un cop lluny del magnific indret va buscar una carretera que el pogués portar al seu proxim desti, BREST, a finistere, la ultima ciutat a la punta de Bretanya. No estava especialment en la ciutat tant com en la proximitat del "fi de La Terra" d'aquella regio que prometia. A la carretera, es va posar a ploure, no molt fort, pero prou com per molestar, i gràcies a la pluja, un cotxe es va aturar a recollir-lo. Aquest cotxe anava a Saint Malo, pero no visitaria la ciutat. La pluja el va dissuadir de recorrer cap ciutat, aixi que va decidir apropar-se el maxim possible al seu desti i allà ja decidiria què fer.<br />
A la sortida de Saint Malo, va recollir-lo un fumador compulsiu que anava a veure la seva dona que estava de part i, pel que semblava, tenia certs problemes amb el part perquè ella era alcoholica... bona sort, petit infant. L'home el va deixar a Rennes, des d'on també podria agafar alguna carretera direccio Brest, pero ja es feia tard, i els cotxes no van tenir ganes de parar-se, o més aviat les persones que els conduien.<br />
I per postres es va posar a ploure... Va esperar que parés la tempesta dins d'una gasolinera, a qui tant sols va poder preguntar a un parell de clients si el podrien acostar a Brest, a qui tenia pensat, de passada, preguntar si podrien allotjar-lo aquella nit. Pero no es va donar el cas. Aixi que aquella vegada va decidir anar a un hotel baratet.<br />
Plovent no volia recorrer els carrers preguntant a la gent, i va dir-se que ja havia tingut una bona experiència "alternativa" a la utilitzacio dels diners en casos dificils, i també que si en tenia tampoc estava prohibit utilitzar-ne, és més, creia més sa utilitzar-los quan realment els necessitava que voler-los guardar a qualsevol preu, tampoc tindria sentit tenir diners i no donar-los l'us pel que han estat inventats...<br />
<br />
Aixi que va passar la nit en un hotel, i es va pagar també un esmorzar per l'endemà sortir amb la panxa plena i l'energia carregada al màxim.<br />
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-28787294170269904492014-07-06T17:46:00.000+02:002014-07-06T17:46:03.812+02:00De nou a la carretera IX, Aventures i desventures pel nord de França (I)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd4mOpiFb32Qha8iurkfjyX_K9aQvcLJ-N_8INfRH0oKF2cS6H8R4vZmfZ6Yp1JG0xEf2zdA5bvJrchsC0VU-03jdpl8fOG8owjQJIl3VT21SJ1MgsA-Azj3iIgIXoQ58qEvwB_fGHxKXx/s1600/Sans+titre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd4mOpiFb32Qha8iurkfjyX_K9aQvcLJ-N_8INfRH0oKF2cS6H8R4vZmfZ6Yp1JG0xEf2zdA5bvJrchsC0VU-03jdpl8fOG8owjQJIl3VT21SJ1MgsA-Azj3iIgIXoQ58qEvwB_fGHxKXx/s1600/Sans+titre.jpg" height="93" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com de costum, es va llevar quan es va llevar, sense presses i amb l'energia necessària per recorrer els aproximadament 1200km que el separaven del seu desti, el Molin de la Boule. Aixi que el seu periple va començar amb despedides i amb la caminada habitual fins a la sortida de la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Assentat en un banc va posar-se a escriure el cartell amb la seva proxima destinacio: Brugge (bruixes pels amics) i allà, ua noia molt simpàtica que passejava el seu gos va aturar-se al seu costat a conversar amb ell i li va donar algunes indicacions per anar al punt exacte de sortida de la ciutat direccio Brugge i allà es va dirigir. Després de 15 minuts, un pare amb els seus tres fills, que es dirigien a jugar un torneig de rugby platja al costat de Brugge, el van recollir i el van deixar a uns dotze quilometres de la ciutat, on avans de posar-se a fer dit, un cotxe que passava i el va veure amb el cartell el va recollir i el va deixar a l'entrada.</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJoAkJzbwy957jvPuKtN30-9mRTVq7gIYrtzjdR4uRmZIFXlnAKCko1EVAd33isuw4-syGcrhZP1Zvv_lZy5dIRYqllqBOisDplAoMmFx5yzjsvh2rNU5TD_eWe2yKGEJZB2Jn6uigOpfO/s1600/bruges-brugge-be053-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJoAkJzbwy957jvPuKtN30-9mRTVq7gIYrtzjdR4uRmZIFXlnAKCko1EVAd33isuw4-syGcrhZP1Zvv_lZy5dIRYqllqBOisDplAoMmFx5yzjsvh2rNU5TD_eWe2yKGEJZB2Jn6uigOpfO/s1600/bruges-brugge-be053-2.jpg" height="135" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des d'allà va posar-se a passejar per la ciutat, observant els canals, els ponts, les façanes coronades per una escala triangular que acompanyava el pendent del teulat i els arbres i flors que es veien aqui i allà al costat d'alguns ponts i carrers. El va sorprendre la calma de la ciutat fins que va arribar al centre, on el que el va sorprendre allà va ser la gentada que anava amunt i avall, fent fotos, comprant souvenirs o parant-se a escoltar la musica d'algun artista de carrer.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No li desagradava la ciutat, pero aquella gentada el va cansar de seguida i va començar a encaminar-se fora de la ciutat. Allà, una dona que el va recollir, el va deixar molt mal situat al mig de l'autopista direccio Oostduinkerke, pero malgrat tot, en deu minuts va aturar-se la Beatrice, una dona separada sospitosament interessada en agregar-lo al facebook i en viatjar a Espanya, que el va deixar a Duinkerke, i des d'allà un pare amb el seu fill, conduint una camioneta, el van portar fins a Calais, on el van deixar en una gasolinera al peu de l'autopista on la gent que hi passava no li donava gaire bones vibracions, aixi que després d'uns vint minuts va decidir moure's i se'n va anar a la rotonda que donava les entrades a l'autopista i a diferents barris de la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà es va trobar una parella d'autoestopistes, d'avançada edat que feien dit amb un cartell ilegible i un gos chihuahua, amb un estat de presència deplorable, descuidats, bruts, podents i amb molt males cares, sobretot la dona. L'home li va estar clavant un rotllo brutal sobre la dificultat de fer autoestop, de passar-se sis, vuit, dotze hores fent dit, que allà on eren feia dos dies que hi intentaven aturar un cotxe, que havien passat joves i grans amb el seu cotxe o a peu i els havien increpat, intentat robar o tirar coses per la finestra del cotxe... En Peter alucinava...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els va deixar on eren (molt ben situats, en el millor lloc de la rotonda de fet) i va posar-se a fer dit en un altre lloc, suficientment bo com per, en cinc minuts, aturar un cotxe. El conduia un home amb traje i corbata i van passar pel costat dels dos pitjors autoestopistes de la historia i en Peter els va saludar des de la fienstra de l'utilitari de l'home encorbatat.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'home encorbatat, molt afable i obert, el va deixar en una estacio de servei al mig de l'autopista. Estava una mica elevada en un turo i les vistes eren magnifiques. Devien ser entre les cinc i les sis de la tarda i, per un instant, va dubtar si quedar-se a dormir en aquell bosquet de roures joves que tenia al costat i aprofitar el bell paisatge. Pero finalment es va aturar un cotxe que el va deixar pocs quilometres mes endavant, en un peatge, on es va aturar un comioner rumanès que el deixria més enllà de Rouen.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'Anton li va fer escoltar musica rumanesa que tindria al cap durant uns quants dies. L'home pensava que en Peter estava tarat per viatjar com viatjava i, com que en prou feines parlava anglès, no acabava d'entendre perquè els pares d'en Peter no li havien enviat diners, mil euros, per exemple, per ajudar-lo, és el que ell hagués fet amb els seus fills. No entenia que en Peter havia decidit recorrer aquell cami, i que ell havia decidit no rebre més ajuda que la que ell mateix es pogués procurar amb la conviccio de les seves paraules i el treball de les seves mans.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mig cami va començar a ploure, a caure una tempesta de les maques, i com que no trobaven cap lloc on parar el camio, finalment, el va deixar en una gasolinera fora de servei just abans del poble del Pont de l'Arche.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà, sota la gasolinera va escriure un cartell doble on posava CAEN, i per l'altre costat, UN LIT zzz..., Eren aproximadament les deu del vespre, el tràfic era poc, i per sort la pluja també, i ningu parava...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aixi que després de molts dubtes va fer la unica cosa que podia fer. Es va dirigir en unes cases adossades que hi havia allà a prop i va trucar a la porta d'una de les que encara tenia llum a l'interior. Li va obrir la porta un noi d'uns vint llargs, trenta i pocs:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Si?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Bona nit. Perdoni, sé que no és hora per trucar a la porta de ningu...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Si.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- ... pero avui no ha sigut el meu dia de sort... Viatjo fent autoestop i un camioner m'ha deixat just aqui, enmig de la pluja..; I volia preguntar-li si no sap algun lloc on passar la nit... - no es va atrevir a preguntar directament per quedar-se a casa seva, pensant que entendria al que es referia amb allo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Doncs, aqui al poble, travessant el pont, hi ha un camping... hi ha bungalows...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ja... perquè aqui casa seva... seria impossible?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ostres... no... tenim dos fills i dues habitacions, una per nosaltres i una per ells, i jo demà treballo, aixi que no podrà ser...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ja veig... Bé doncs, me n'aniré cap al poble... Moltes gràcies i disculpi per les molèsties.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Molt bé, bona nit. - L'home va ser educat i amable almenys.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vaja... Primer intent fallat. Tenia diners, els seus tiets li havien pagat generosament, pero volia buscar altres opcions, no volia recorrer a la solucio facil, aixi que mentre caminava pel pont va veure una grossa esglèsia al poble i va encaminar-s'hi per buscar la rectoria i demanar hospedatge.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero tot semblava tancat i barrat, aixi que va dirigir-se a una creperia que encara estava oberta i en la que hi havia vist clients... Ultima opcio abans de la de sota el pont... Estava disposat a dormir sota el pont abans d'utilitzar els diners. No per garrepa, si no per adquirir una nova experiència, per aprendre el que era tenir les coses dificils per a què més endavant li sembléssin més fàcils.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va dirigir-se cap a la caixa, a preguntar per l'esglèsia i buscar d'obrir un cami cap a la casa d'alguna de les persones que allà treballaven.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els ultims clients estaven pagant i ell va esperar darrere.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un dels joves, ros, cabells despentinats, mirada viva, alegre, se li va posar al costat i se'l va mirar encuriosit.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Perdona... és que sabeu si es pot dormir a l'esglèsia,si té algunes dependències per hospedar gent o alguna cosa per l'estil?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- No en tinc ni idea, no som d'aqui. Nosaltres hem arribat avui i ni tant sols coneixem el poble. Hauràs de preguntar a la caixera.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ok, moltes gràcies.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El noi encara va preguntar-li què feia per allà i en Peter va explicar-li una mica la situacio per sobre, mentre els dos ultims clients, un noi i una noia, preguntaven alguna cosa a la caixera que la tenia ben entretinguda.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- I d'on ets? - va preguntar-li el noi.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- D'Espanya.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Oh! Espanyol, yo conozco un poco Espanya - va respondre en espanyol - yo soy italiano. Yde donde eres de Espanya?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- De Catalunya. - continuant en espanyol.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Vaya! Ella es catalana. - va fer senyalant a la noia.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ah si? Bien bien! Estamos por todas partes los catalanes... - En Peter no volia anar directament a la catalana i, com si pel simple fet de ser catalans els dos, s'haguéssin d'ajudar. Allo havia de ser més aviat que pel simple fet de ser els dos humans s'haurien d'ajudar. Aixi que no li va dir res i va dirigir-se a la noia que hi havia a la caixa i li va preguntar per l'esglèsia o per algun lloc on dormir, i mentre ho anava a preguntar a algu de la cuina, va sentir com el noi amb qui havia parlat li deia a la noia que en Peter era català, i es va girar per saludar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Ets català?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Si... Hola! hehehe - va fer timidament sense saber massa com continuar. Ella el va ajudar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- I què fas aqui? - En Peter li va explicar la situacio.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Bé, si vols pots dormir al nostre camio. Som una companyia de circ que actuem aqui demà i dormim en un hotel que ens paga l'ajuntament, i el llit del camio està lliure, aixi que pots dormir-hi - va fer mirant als seus companys que no van posar-hi cap objeccio.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Oh! Gràcies! En serio? no us fa res? No voldria que et sentis obligada pel sol fet de ser catalans els dos...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- I ara! Si si, va, vine amb nosaltres, ara anem cap allà. - En Peter es va girar cap a la caixera que ja havia tornat amb la resposta i esperava que acabés de parlar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Doncs finalment ja ho tinc solucionat, m'han ofdert dormir al seu camio, aixi que gràcies i perdona les molèsties.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">- Cap problema, me n'alegro. Que vagi bé.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quina coincidència! Una catalana en aquell indret perdut! I una companyia de circ! Al seu poble, per petit que fos, hi havia un festival circomusical, i aquella companyia semblava encaixar en el perfil del festival perfectament. Els hi ho va comentar, és clar, i van meravellar-se de la coincidència.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al final van dir-li que el millor seria que un d'ells dormis al camio, eren quatre, tres nois i la noia, la Jur, l'Anaisio, en Julien i el noi Italià que va desaparèixer i a qui no li va poder preguntar el nom, perquè l'endemà en Peter es llevaria d'hora, i ells tard, i hauria de tornar a entrar a l'hotel per tornar-los la clau del cotxe, aixi que li van oferir una habitacio amb llit de matrimoni, i una sala de bany amb una dutxa que li va venir com caiguda del cel.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No s'acabava de creure la sort que havia tingut. Definitivament no ho atribuia a la sort. La sort havia deixat d'existir, era, per ell, només una paraula, una expressio que s'utilitzava, i fins i tot ell ho seguiria fent, per anomenar les recompenses per les teves bones accions. El que anomenem sort, no és més que la tercera llei de Newton: un objecte que rep una força, en torna una d'igual en sentit oposat; o el karma, quan fas bones accions desinteressades, rebràs bones accions desinteressades; o Déu, per rebre amor primer has de donar amor, si estimes al proxim, tindràs obertes les portes del cel. Per ell, una metàfora que representava les recompenses,els regals rebuts a canvi... I tantes altres maneres d'anomenar, representar i metaforitzar aquest simple i senzill principi.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van compartir els contactes d'uns i altres, el d'en Peter, el del festival circomusical del seu poble, el de la companyia de circ i el del seu grup de musica, i van acomiadar-se i desitjar-se sort.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Imaginava que l'endemà tindria energia de sorbes per arribar a qualsevol lloc.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/wsdVRIkV5Vo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Pour Le groupe Jur</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-35994785239006511672014-07-04T22:21:00.000+02:002014-07-04T22:21:10.878+02:00De nou a la carretera VIII i Bèlgica<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxs1y5oa7yD8eOMBQNzoasovkGhS7nMO5ifAllTbQltd3ehrS3anteuGF8V8_-soqMiJnv6AyovW42_TKo6bGpHZ0gMady-VrogexSTa9Me7-lEoQzE2CalUkr13gZHvwxwmSl-2JXdUn/s1600/Sans+titre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxs1y5oa7yD8eOMBQNzoasovkGhS7nMO5ifAllTbQltd3ehrS3anteuGF8V8_-soqMiJnv6AyovW42_TKo6bGpHZ0gMady-VrogexSTa9Me7-lEoQzE2CalUkr13gZHvwxwmSl-2JXdUn/s1600/Sans+titre.jpg" height="86" width="200" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es va llevar d'hora i va començar a caminar cap a l'exterior de la ciutat, ja havia après, i és de logica, que dins d'una ciutat, el temps d'espera per trobar un cotxe que et porti on vols pot elevar-se a més d'un dia, no forçosament, pero en Peter preferia caminar mitja hora o una hora, fer exercici, veure la ciutat i posar-se en un bon lloc, que estar-se tres hores parat al mateix punt perdent la paciència.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aixi que un cop fora la ciutat, direccio Utrecht, situat en un punt no massa bo, ja que els cotxes passaven quan ja havien agafat molta velocitat, malgrat tenien un bon espai per frenar i parar-se sense molestar a ningu, va fer dit amb alegria. Al cap d'uns trenta minuts va parar-se un home juvenivol, un enginyer amb molta feina que de jove havia estat fent autoestop per Europa.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'home el va deixar just després d'Utrecht, en una gasolinera, i allà, va escriure un cartell tranquilament i es va encaminar cap a davant la porta de la gasolinera per preguntar a tota persona que passés, pero mentre s'hi dirigia es va creuar amb una noia que se'l va mirar curiosa, per un moment va dubtar si parar-la i preguntar-li, pero va dir-se que el seu lloc era davant la gasolinera. Tenia la costum de prendre-s'ho amb molta calma, escrivia el cartell tranquilament i sense presses i no començava a preguntar fins que era a lloc. Seguir aquell ritual el feia calmar l'ansietat de trobar algu i li treia les presses de sobre. Tres passes més endavant, una veu darrera seu el va fer girar. La noia li preguntava si no volia que el portés un tros de carretera. Ella anava a Eindhoven, i no a Breda, com ell havia escrit, pero un cop van haver comprovat en el mapa que des d'Eindhoven tambe sortien carreteres que anaven directament a Antwerpen, aixi que va enfilar-se al seu cotxe alegrement.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pel cami van tenir temps de parlar de moltes coses, tenien la mateixa edat i una manera de pensar que es complementava molt bé i la conversa fluia lleugera, recolzant-se uns arguments sobre els altres i abans que se n'adnés ja era a lloc. La Kasha va deixar-lo al centre d'Eindhoven, on va poder trobar un altre cartro per escriure el seu proxim cartell i va tornar a caminar una bona estona per posar-se a la sortida de la ciutat.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allà, poca estona després va parar-se una dona de mitjana edat que el va portar una mica més enllà de la frontera belga, i el va deixar en una estacio de servei bruta i deixada, plena de papers i escombraries per terra. Aparentment, ningu es cuidava de netejar-la, i allà, pocs minuts després d'haver començat a preguntar, un home va accedir a Deixar-lo a Antwerpen directament.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En Dominic, que aixi es deia l'home, va trobar molt interessant la historia d'en Peter, i el va deixar exactament al mateix carrer on vivia la seva familia que l'acolliria.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Devien ser aproximadament les tres de la tarda quan va trucar el timbre de casa seva i va treure el cap per la fienstra l'Isis que va copsar de seguida de qui es tractava i va obrir-li la porta el seu tiet Angel, un home amb un somriure que semblava indicar-li que li divertia la vida. El van rebre calurosament i el van convidar a menjar, intuïnt encertadament que tindria gana. I de seguida van posar-se a parlar, sobretot de per quin costat eren familia. Podria semblar estrany a alguns que sent familia no es coneguéssin, pero és una cosa que passa més sovint del que un es pensa. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Resulta que l'avi d'en Peter i el pare de l'Angel eren cosins, i l'avia d'en Peter i la mare de l'Angel eren germanes. Es a dir, imagineu-vos que el vostre germà, o germana, es casa amb el cosi, o cosina, de la teva parella. Aixo els posava en una linia dins l'arbre geneologic mes proxima que la dels tiets segons, pero mes allunyada que la dels tiets directes. I convertia en els fills de l'Angel i la Isis en una cosa semblant a cosins. Total, tiets i cosins. I ell el nou nebot. Que al final un es perd.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquella casa regnava aquella espècie de desordre en el que tothom sap on té les coses excepte quan estan ordenades. I tenien una biblioteca enorme a la que li feia falta una classificacio i informatitzacio del que contenia. Ordenar, informatitzar i classificar tots els llibres que hi havia en aquella casa era una feina que podria portar mesos de feina constant, pero en Peter s'hi va posar de seguida per avançar feina, i almenys donar una metodologia que facilités el procés a qui s'atrevis a continuar la feina.</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijDln0QZoA2tSJbGw6tzCSZ_a3CdrsXP8jvMsUhxXQLFbshrREA-wK4-ktjN2FKd9jEHeCfwSqLheFkK1HgR5P0vJuunpiYnv5RB2ziolsEhZOUc4QlKEm0uJQeMXOw9E3cGIHtwBPKYFw/s1600/image.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijDln0QZoA2tSJbGw6tzCSZ_a3CdrsXP8jvMsUhxXQLFbshrREA-wK4-ktjN2FKd9jEHeCfwSqLheFkK1HgR5P0vJuunpiYnv5RB2ziolsEhZOUc4QlKEm0uJQeMXOw9E3cGIHtwBPKYFw/s1600/image.jpeg" height="200" width="150" /></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I mentrestant va anar intercalant altres feinetes per la casa que convenia fer, entre passejades per la ciutat, lectures interessants i fins i tot va tenir temps de veure un partit del mundial Belgica-Russia, partit que no va mirar gaire atentament en realitat, ja que va estar tota l'estona parlant amb el seu cosi Sergi. A vegades li feia pensar molt en ell feia un any enrere. Portaven un estil de vida similar. Pero no seria ell qui l'emputxaria a fer un viatge com el que estava fent. Cada persona necessita unes coses, i cada persona ha de trobar el seu cami, com a molt podria servir-li d'exemple o d'inspiracio.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En fi, malgrat alguns petits malentesos amb la seva cosina Coral, (tots hem d'aprendre a conviure els uns amb els altres, i sobretot que no tothom veu les coses de la mateixa manera i el que son paraules sense importancia per uns poden ser ferides per uns altres) l'estada va ser molt agradable, tranquila, acollidora i càlida. I fins i tot amb la seva cosina, s'entenien be sense tenir en compte aquelles diferències, i després de pràcticament dues setmanes els hi va agafar carinyo a tots de seguida. Tornaria a visitar-los en el futur, no sabia on el portaria el seu viatge i quant de temps passarien sense veure's, pero que tornarien a veure's era clar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aviat va començar a estudiar-se el mapa d'Europa i pensar en una ruta per tornar a casa de la familia Kharitokhoff, la intencio seria visitar Bruixes, tant famosa i romantica ciutat, sobretot per visitar tot sol com tenia intencio de fer, i baixar fent una mica de volta per la costa del canal de la mànega fins arribar a Bretanya, regio de França de la que encara no s'havia cansat de sentir elogis, aixi que visitaria la regio més plujosa de França, sense tenda de campanya, amb diners a la butxaca, aixo si, pero sense intencio d'utilitzar-ne. Un dels objectius d'aquell viatge sempre havia estat aprendre a no recorrer a la solucio facil, pagar, i a explotar les seves habilitats iles opcions que tenia al davant per sortir de situacions dificils.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tenia ganes de fer carretera de nou!</span></div>
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-55162555810190852592014-07-03T10:23:00.000+02:002014-07-03T10:23:40.288+02:00AmsterdamEls australians van deixar-lo just a fora del primer anell que envolta el centre de la ciutat i, de fet, malgrat tenir un bon mapa de la ciutat, no acabava de trobar-se. Tocaven les deu del vespre i no sabia massa què fer a continuacio, aixi que es va girar i va veure acostar-se a una noia.<br />
<br />
- Perdona, on soc?<br />
- Mira, ets aqui, en aquest costat d'aquest pont - li va dir la noia, simpàtica, molt amablement. - on vols anar?<br />
- No ho sé.<br />
- Es que et passeges?<br />
- No... Bé, de fet... A veure... T'explico. Vinc de Berlin en autoestop perquè viatjo sense diners. I demà ve d'Espanya la meva germana a veure una amiga seva que viu aqui i de passada també em visita a mi. Jo no sabia si faria el trajecte en un dia o dos, pero vaig contactar amb l'amiga de la meva germana, a qui no conec personalment, per avisar-la que arribaria avui o demà, i que en cas d'arribar avui si em podria quedar a casa seva a dormir encara que no hi fos la meva germana.<br />
- Ahà - la noia semblava seguir perfectament l'explicacio.<br />
- I ella em va dir que si, i em va donar l'adreça de casa seva i el seu telefon, pero em va dir que a la tarda-nit treballava i no seria a casa seva. Jo li vaig contestar preguntant-li si de totes maneres podria trucar-la si arribava més tard, i passar per la seva feina a recollir unes claus (ella treballa en un bar, aixi que no hi ha d'haver problema per aixo). Pero a aquest ultim missatge ja no em va contestar. Aixi que aqui estic, i no tinc mobil ni diners per trucar-la i, encara que sàpiga on viu, ella no es a casa...<br />
- No et preocupis, té, vols trucar-la? - i li va oferir el seu mobil.<br />
- De debo? no et fa res?<br />
- No, no, té. - i li va marcar el numero que li va ensenyar en Peter.<br />
<br />
Després d'uns quants tons... res. No contestava. Devia estar en el bar, treballant, i no deuria portar el mobil a sobre. O almenys és el que li va semblar més logic pensar a en Peter.<br />
<br />
- No contesta... Uhm... Bé, doncs... - en Peter no sabia molt bé què fer a continuacio. - Saps si hi ha cases d'acollida per a sense sostres?<br />
- Buf... no ho sé... pero suposo que si. Pero no sé on son... Aqui, a l'altra cantonada hi ha un punt d'informacio... Potser preguntant allà...<br />
- Si, pero ja a aquesta hora... Bé, saps d'albers barats barats on pugui arribar a ser possible dormir gratis a canvi de netejar quatre habitacions?<br />
- Bua... tampoc ni idea... - a en Peter tampoc li va estranyar, ell havia viscut sis anys a Girona i coneixia dos albergs perquè hi passava sovint per davant, pero si no, no n'hagués sabut ubicar ni un. - Emsap greu... - Va afegir la noia, qui semblava realment trista per no poder-li ser de més ajuda...<br />
- Bé, doncs no hi ha més remei... A quin parc puc dormir millor? On hi hagi uns bons quants arbres on posar-me a sota una mica amagat de mirades indiscretes i rosades matineres? - la noia va obrir uns ulls com unes taronges sense acabar de creure's el que li demanava en Peter, que li ensenyava el plànol de la ciutat senyalant tres parcs que hi apareixien.<br />
- Bé, doncs, no sé... mai m'he mirat els parcs des d'aquest punt de vista... Pero a aquest d'aqui, - i li va senyalar el més gros i allunyat del centre de la ciutat. - no hi vagis perquè està ple de vagabunds i drogadictes. En tot cas aquest altre d'aqui pot ser millor, pero no et sabria dir...<br />
- Ok, cap a Oosterpark doncs.<br />
- Pero... ja t'està beé aixo?<br />
- Si... no és exactament la primera vegada que ho faig. No ho havia fet mai en una ciutat tant grossa, pero suposo que sobreviuré.<br />
<br />
Malgrat la noia era simpàtica, i molt guapa, i amb aquella pregunta semblava obrir-li una porta de casa seva, en Peter no s'en va adonar en aquell moment. O no es va atrevir a fer una pregunta tant directa... Li va donar les gràcies i es va encaminar cap al parc. Maleint-se a cada passa, volent tornar enrere i rebuscar per tota la ciutat aquella noia d'ulls desperts per demanar-li que li deixés dormir, almenys, sobre la catifa de casa seva.<br />
Pero no ho va fer.<br />
<br />
Es va asseure en un banc del parc, va menjar una mica del pa que havia cuinat ell mateix a Berlin a casa en Jaume i va buscar un lloc on dormir.<br />
El terra dur, dormir vestit dins d'un sac de dormir i amb fred durant la nit li van garantir una trista hora de mal son i quan començava a clarejar es va aixecar i va enfilar direccio a l'aeroport per anar a buscar a la seva germana Estela que arribava a les 17h. Tenia dotze hores per arribar-hi.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXA52-1CyVZkMlAPwmoBZ20zvFBc0cQEBzfBWgCXVidC62hAJuCJgvLK76AObhdei0jW1XF12o_gJ5O4J7Ec8n2NmGXOPu6mKmX5Mcc3cuKg0FSd54d-dNINpBWitbxILtdC9fBddHkij/s1600/Sans+titre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXA52-1CyVZkMlAPwmoBZ20zvFBc0cQEBzfBWgCXVidC62hAJuCJgvLK76AObhdei0jW1XF12o_gJ5O4J7Ec8n2NmGXOPu6mKmX5Mcc3cuKg0FSd54d-dNINpBWitbxILtdC9fBddHkij/s1600/Sans+titre.jpg" height="93" width="200" /></a>A mig cami va passar per davant la porta de casa la Rita, l'amiga de la seva germana, i va maleir-la, i quan va arriar a Vondelpark, es va estirar sota un descomunal pollancre i va dormir un parell d'horetes, despertant-se de tant en tant.<br />
Cap a les onze del mati va reprendre la marxa, entretenint-se pels diferents senders del parc que, val a dir-ho, és molt bonic ie stà molt ben cuidat, malgrat la gent l'embruta d'una manera fora de mesura. Ho va poder comprovar arribant abans que els serveis de neteja, i l'estat era realment deplorable.<br />
De cami a l'aeroport es va equivocar de direccio, ja que no li apareixia en el plànol de la ciutat, i només es podia malguiar pels avions que veia enlairar-se i aterrar de lluny, aixi que va caminar uns tres quilometres més dels que feien falta per recorrer els aproximadament vint que el separaven de l'aeroport.<br />
A l'aeroport, on va arribar-hi cap a les tres de la tarda, es va estirar a una gespa que hi havia a fora i va tornar a fer una becaina i finalment va retrobar-se, després de vuit mesos sense veure's, amb la seva germana, que quasi se li escapaven unes llàgrimes en veure'l. Que content estava de reveure davant seu aquella cara!<br />
Sense perdre massa temps van encaminar-se cap a l'estacio de tren, i finalment van acabar pujant-hi sense pagar, ja que no van trobarla manera de comprar els bitllets amb la targeta. També va tenir temps per maleir-se una mica més, ja que se li hagués pogut acudir abans, a en Peter, d'agafar el tren a l'espanyola (i a la francesa pel que tenia entès) pero bé, tampc tenia altra cosa a fer en tot el dia...<br />
<br />
Finalment es van trobar amb la Rita, que els va acollir a casa seva i els hi va deixar una clau per a què féssin i desféssin al seu aire. I també va aprofitar per dir-los que, fixa't tu, la nit anterior al final no havia treballat, i havia vist una trucada d'un numero que no coneixia i, pensant que era en Peter, no el va agafar perquè com que no es coneixien en persona, li feia cosa... En Peter l'hagués volgut matar...<br />
<br />
Pero bé, aquella nit jugava espanya-holanda al mundial de futbol, aixi que no la veurien perquè aniria amb uns amics a veure el partit, i l'Estela i en Peter van aprofitar per anar a sopar en un restaurant, preferiblement on no poséssin el futbol, pero no semblava haver-n'hi cap, aixi que es van ficar en un que semblava, almenys, tranquil. En Peter, aquella nit, va dormir com mai. Amb el ventre ple i sobre un bon matalàs i ben tapat.<br />
<br />
L'endemà, els dos germans van anar a fer un tour guiat per la ciutat. Es un tour que cada vegada s'ofereix a més ciutats, on el guia et fa el tour i després, si t'ha agradat, li pagues en funcio de la teva satisfaccio i de la teva voluntat. La veritat és que en van quedar molt molt contents, i el noi que els guiava era entusiasta i explicava la historia de la ciutat com un conte, amb passio i sentiment, i en el "discurs final", parlant del respecte i la tolerància d'Amsterdam i dels amsterdamers, a en Peter se li va posar la pell de gallina.<br />
Com sabreu, les cases d'Amsterdam son famoses per ser estretes i tortes. El primer és perquè hi ha un impost que augmenta en augmentar l'amplada de la casa, i el segon és, primer perquè la ciutat està construida sobre pilars enfonsats en aigua, i tot plegat acava movent-se, una mica com Venècia; i el segon és per questions pragmàtiques en pujar mobles per la façana a través d'una politja exterior ja que, en ser estretes les cases i haver-se d'aprofitar el màxim l'espai interior, les escales son molt empinades i es fa impossible pujar-hi res. Allo era només una de les moltes coses interessants que va aprendre durant aquell tour.<br />
En acabat, a la tarda, van anar a passejar per un immens i interessant mercat i a prendre un cafè i donar-se temps per parlar i seguir posant-se al dia. Casualment, i a tall de curiositat, va retrobar-se amb la parella d'australians que l'havien portat fins allà amb aquell cotxe tant carregat!<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8wJfUEUqzke-mj3OcOU-U-4dqje5zysBvQ5NRzTFllBZfl2DQ5prB0CHvjVqJm81ebhizF8j_sRhOsuQTRk9z6DEPyyW4NSSCsoe5686r3ZCiBvpn5dpYsRu2SkrprSFA6zZOmcug2DZ/s1600/10444549_10154251137285008_6722612734043564687_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu8wJfUEUqzke-mj3OcOU-U-4dqje5zysBvQ5NRzTFllBZfl2DQ5prB0CHvjVqJm81ebhizF8j_sRhOsuQTRk9z6DEPyyW4NSSCsoe5686r3ZCiBvpn5dpYsRu2SkrprSFA6zZOmcug2DZ/s1600/10444549_10154251137285008_6722612734043564687_n.jpg" height="200" width="150" /></a>I a la nit van anar a sopar amb el germà petit de la Rita, en Roy, un noi molt simpàtic qui estava molt content de reveure a l'Estela i, per casualitat i a tall de curiositat, van tornar-se a creuar amb la parella d'australians! I en acabat van seguir bebent cerveses i discutint fins que se'ls va unir l'altre germà, en Michael, i van anar a buscar a la Rita qui els va portar a un pub i van estar bebent fins que el bar es va omplir massa, i en Peter anava massa begut i els va deixar per anar-se'n a estirar.<br />
<br />
L'endemà encara van tenir temps per passejar una mica pel Vondelpark, ell i l'Estela, abans que agafés l'avio de tornada a Espanya. Després d'acomiadar-se, en Peter va conèixer una noia argentina amb qui va compartir el trajecte en tren (aquell cop no estava disposat a caminar, per més que anés sense motxilla) i almenys, aquest detall si que el va tenir la Rita, li va deixar unes claus de casa seva per a què hi pogués anar a dormir. Pero abans encara va passejar-se una estona per la ciutat, confiant creuar-se, per casualitat, no amb els australians, que ja hagués sigut massa, si no amb la noia d'ulls desperts del dia que va arribar...<br />
<br />
Pero no se la va creuar.<br />
<br />
L'endemà enfilaria cap a Antwerpen, a casa uns tiets llunyans.Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-54702111703681369932014-06-21T17:23:00.001+02:002014-06-21T17:23:26.770+02:00De nou a la carretera VIIJa havia après a fer l'espanyol i va agafar el metro, amb els seus transbords i el tren fins a Potsdam sense pagar. Corria el risc que algun revisor li demanés el bitllet i hagués de pagar una multa d'uns 40€, però amb què pagaria? s'havia gastat la majoria dels diners que tenia encara durant aquella setmana a Berlín, uns 120€, i tant sols n'hi quedaven vint, allò i res era el mateix, així que ni els contava aquells diners. No tenia possessions de valor, i no tenia comptes bancaris enlloc. Com podria pagar cap multa?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg572ursLbdjD7ozif_RVWSmQ6GpqTIKTthP80HzlnCQBn-zlhRLRedi4rVpaY2lctBd0wdTYmqL4cRJERcOQ4nVMgtX5dLyqtm3QEWqAonl0etfJOHeMwhThVnnmHNheRMfIUuRAK4r_n7/s1600/Naamloos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg572ursLbdjD7ozif_RVWSmQ6GpqTIKTthP80HzlnCQBn-zlhRLRedi4rVpaY2lctBd0wdTYmqL4cRJERcOQ4nVMgtX5dLyqtm3QEWqAonl0etfJOHeMwhThVnnmHNheRMfIUuRAK4r_n7/s1600/Naamloos.jpg" height="155" width="400" /></a></div>
<br />
A Potsdam va comprovar horroritzat com en cap establiment dels que hi havia a l'estació tenien cartró. Pel que es veu, les comandes arribaven en un altre tipus d'embalatge, potser era que no havien entès el que els hi estava demanant... Finalment, però, va ser el propietari d'una pizzeria, amb qui no s'"entenien", perquè no tenien cap llengua en comú, el que va donar-li cartró. No hi ha més cec que el que no vol veure. Es podria extrapolar amb la comprensió...<br />
I amb un cartell enorme on posava Magdeburg, va decidir dirigir-se a l'autopista, que li havien dit que estava a tant sols dos quilòmetres... sí, tant de bo...<br />
<br />
Mentre caminava va trobar-se amb tres autoestopistes rumaneses que anaven a França, amb un cartell minúscul en un full de paper, així que va compartir amb elles un tros de cartró que li sobrava per poder fer un cartell amb condicions doncs estava clar que aquell no funcionava, i tampoc estaven situades en un lloc gaire interessant... si venien de Rumania fent autoestop devien haver-se tirat moltes hores a la carretera esperant... Tampoc volien caminar fins a l'autopista, i en Peter tampoc hagués volgut amb aquelles motxilles mastodòntiques que portaven...<br />
Les va deixar enrere i va seguir la seva ruta, i més endavant es va trobar un altre autoestopista, un home d'avançada edat que es dirigia a Hannover, sense cartell i amb una maleta petita, tenia tota la pinta de ser dels de la vella escola, un autèntic; però, desitjant-li sort, també el va deixar enrere i va continuar caminant. Deuria haver passat els dos quilòmetres que teòricament el separaven de l'autopista en feia almenys quatre, i feia tota la pinta de ser lluny encara, quan, finalment, en un indret on va decidir aturar-se a reposar i fer dit, un cotxe va fer sonar el clàxon des de darrere seu. Un cotxe car, un audi 4x4 o un BMW, no hi entenia en Peter de cotxes i ni s'hi fixava, estava fent mitja volta i se li va acostar fent marxa enrere al mig de la carretera. En Peter va dir-li on es dirigia, i l'home que conduia va dir-li que, malhauradament, ell es dirigia a Leipzig, però que el portaria fins a la primera estació de servei de l'autopista en direcció Magdeburg, que devia estar a poc més de cinc minuts en cotxe.<br />
<br />
L'home, d'uns cinquanta anys molt ben portats, es deia Friedrich i va quedar alucinat pel projecte de viatge d'en Peter, pel recorregut que ja portava fet i per tot el que, resumit, li va poder explicar sobre ell i els motius que el movien a viatjar d'aquella manera. Més enllà de tot el que s'hagués pogut esperar, en Friedrich va oferir-li allotjament sempre que ho necessités a Leipzig o a Potsdam, li va donar la seva targeta i li va dir que el podia trucar quan vulgués si necessitava qualsevol cosa, i que li enviés un sms per dir-li qui era i ell li respondria amb la seva direcció de mail personal perquè en la que apareixia a la targeta, la de la feina, rebia milers de mails al dia i no els veia tots. A més a més li va explicar que ell treballava amb gent molt rica, venen cases, cotxes, barcos, seguros, oferint advocats, o el que fos que una persona rica pugui necessitar (i necessiten moltes coses), així que si es trobava amb gent rica durant el seu viatge, va dir-li, mirés de donar el seu contacte i si aconseguia vendre alguna cosa a alguna d'aquesta gent rica, li enviaria una part dels guanys. Sonava massa bé? A en Peter li va semblar sincer, i fos com fos, tampoc es posaria a treballar per ell. Si apareixia la ocasió ho faria, no li costava res, si no, tampoc la provocaria. Les bones ocasions venen soles, la feina està en saber-les veure.<br />
<br />
Després d'acabar la conversa, doncs es van parar a l'estació de servei i es van estar una bona estona xerrant, es van acomiadar i en Peter va anar a buscar un altre autoestopista que també buscava algú que el portés, curiosament, en la mateixa direcció que ell. El noi, visiblement més jove, tenia una manera de fer autoestop que en Peter desaprobava rotundament, insultant les persones que no es volien parar, i es va veure obligat a demanar-li que canviés d'actitud. Un autoestopista fa autoestop perquè vol, (a no ser que s'hagi tingut un accident amb cotxe o alguna pana, però majoritàriament un tria ser autoestopista) i un ha de saber una cosa molt òbvia, però en la que sembla que hi ha gent que no pensa: ningú està obligat a recollir-te. Encara que vegis marxar el cotxe en la mateixa direcció que tu.<br />
Cansat de seguir el mètode de l'impulsiu i apressat (si, és alucinant, però hi ha autoestopistes apressats) autoestopista va abordar directament, però amb educació, una noia que estava fent gasolina, que no parlava massa bé l'anglès i que encara no tenia molt clara la seva trajectòria, amb la qual cosa tindria encara el temps d'anar a pagar per decidir si seguia la seva direcció i els portava, o si feia veure que havia de seguir una altra ruta.<br />
Per sort, va accedir a portar-los, al jove de nom impronunciable a qui anomenaré Alim el portaria una mica més enllà de Magdeburg, i a en Peter el deixarien a la primera estació de servei que es trobéssin just després de Magdeburg.<br />
La noia es deia Mika i era la primera vegada que recollia algú fent autoestop, i esperava que no fos la última, va comentar-li en Peter, "pel bé dels nostres germans autestopistes". Com que ella no se sentia còmode parlant anglès, en Peter va cedir el seient de l'acompanyant a l'Alim que parlava alemany, mentre ell aprofitava per fer una becaina al seient del darrere.<br />
<br />
Un cop a Magdeburg es va acomiadar d'ells i es va trobar amb un altre autoestopista (encara un altre!), que acabava de trobar algú que el portés, i just després, mentre començava a escriure el cartell de Hannover, un hove va passar per davant i es va oferir a portar-lo.<br />
Es deia Davis i treballava montant i desmuntant estands per fires i convencions i viatjava força amunt i avall. En la seva furgoneta, molt moderna i confortable, la van fer petar una mica fins que van arribar a una estació de servei més enllà de Hannover, en un punt proper a on aquella autopista virava cap al sud direcció Dortmund i en Peter miraria de trobar un altre cotxe que seguís per l'altra autopista direcció oest, cap a Osnabrück i que acabava directament a Amsterdam.<br />
<br />
Allà va esperar uns trenta minuts, la seva tècnica en les estacions de serveis era plantar-se davant la porta de la caixa amb el cartell de la ciutat a la mà, deixant-lo veure a tothom "discretament" perquè, de lluny, la gent l'identifiqués com a autoestopista i comencés a decidir com el tractarien - alguns et miren per sobre l'espatlla com si fóssis escombraries, d'altres es neguen educadament, d'altres s'inventen excuses barates, d'altres fan veure que no t'han vist, i després hi ha els camioners que s'han parat a dormir allà que es queden a fer-la petar una estona -. Després deixava entrar a la gent a pagar abans de preguntar, però preguntava a pràcticament tots els que sortien, per evitar preguntar dues vegades a la mateixa persona, una vegada quan entrava i una quan sortia, que ja li havia passat alguna vegada. Costa recordar les cares de totes les persones...<br />
Sempre preguntava educadament i si rebia un no, somreia i donava les gràcies pel seu temps. Qualsevol xòfer en potència podria veure'l de lluny remugar, insultar o posar males cares i repensar-s'ho. Això és el que havia retret a l'Alim, que malgrat haver viatjat molt semblava no haver après res.<br />
<br />
Així doncs, després d'una mitja horeta seguint el seu estudiat mètode, una parella de nois d'uns trenta anys van accedir a portar-lo una mica més enllà d'Osnabrück. Anaven a fer una barbacoa a casa uns amics i a veure el primer partit del mundial, segons ells, birres, carn, cap dona i futbol era el pla perfecte; en Pete tenia una altra idea al cap com a pla perfecte, però a ells s'els veia feliços i no tenia intenció de desmotivar-los. En Christian i l'Ali el van deixar en una altra estació de servei quan devien caure les sis de la tarda.<br />
I allà va estar-se probablement més d'una hora preguntant a la gent, i ja començava a mirar-se els voltants per trobar un lloc on dormir, i potser fins i tot es prendria una dutxa sota el raig d'aigua d'un aspersor que hi havia en marxa allà al costat, quan li va passar per davant una dona amb rastes...<br />
"Aaah, rastes, com us estimo! Si tingués més cabells potser me'n faria" va pensar... i quan la dona va sortir li va preguntar si el podrien portar a Amsterdam i va dir-li que si tenien espai al cotxe sí. I el cotxe estava ple de valent. Eren músics, australians, que havien estat tocant pel carnaval de les cultures de Berlín i anaven a Amsterdam a tocar també i més endavant anirien al País Vasc també a tocar. Així que es van alegrar que fos espanyol, i movent una mica l'immens amplificador que tenien instalat al seient del darrere, doncs el maleter estava ple a vessar, van poder fer un petit espai on en Peter va poder encabir el seu petit cul i amb penes i treballs es va poder cordar el cinturó. El trajecte era llarg, i l'espai tant petit que al cap d'unes hores una de les rodes de l'amplificador, malgrat ser rodona, se li clavava dolorosament, i havia de posar els peus en una postura tant incòmode que se li començaven a adormir els turmells, i tampoc podia canviar de posició... però va consolar-se pensant que segurament aquella nit dormiria en un llit o en un sofà, a casa l'amiga de la seva germana a Amsterdam.<br />
Que equivocat que estava...<br />
<br />Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-52637466814024407942014-06-19T17:23:00.000+02:002014-06-19T17:23:59.640+02:00BerlinEs va acomiadar de la Lara afectivament, més emocionat del que esperava. Els contactes intensos amb les persones, per més que a vegades es xoqui amb aquesta gent, i potser precisament perquè a vegades s'hi xoca i converteix l'experiència viscuda en més intensa, fan els comiats més durs. També la Maelle, que encara que no fos allà el va trucar per desitjar-li un bon viatge i bones experiències pel cami. I també es va acomiadar amb en Franz amb un "à bientôt" i un darrer consell "Que no et robin. Parlo de tu. Que no et robin a tu". No sempre és fàcil, pero convé aprendre no només a escoltar a les persones (cosa ja prou dificil en una societat d'individus egoistes i egocèntrics), si no a saber distingir entre el que diuen i el que realment volen dir. En Franz es referia a una cosa més profunda que el fet que et puguin robar les teves possessions materials. Ell parlava d'en Peter com a persona i sobretot de la seva possessio més valuosa, el temps. Aprèn a dir NO. El temps també es pot robar. Que no et facin perdre el temps. Fes el que et ve de gust fer. Aixo és el que havia volgut dir.<br />
Es va guardar les seves paraules com un gran regal i van enfilar amb en Thomas cap a l'aeroport de Nice, no era aconsellable que en Franz conduis per més millores que hagués fet amb l'esquena. A poca estona d'haver sortir, per sort, en Peter va caureen el fet que havia oblidat el bitllet d'avio a casa! i el passaport, el DNI i el carnet de conduir, i el més important, la musica!<br />
Per sort havien sortit amb temps i, encara que ells no ho sabien, l'avio sortiria amb 35 minuts de retard.<br />
Durant aquella estona, esperant a la cua per embarcar, va coneixer algunes persones molt maques i va dir adéu a la "fluidesa" de parla. Feia temps que no practicava l'anglès i sabia el mateix d'alemany que de suahili.<br />
Malgrat no ser partidari dels avions, per una qüestio de velocitat i contaminacio, va gaudir del trajecte amb un cel bastant net de nuvols i va poder meravellar-se per l'extensio espectacular dels Alps i, de lluny, va poder veure el que en aquell moment percebia com la curva de l'horitzo, lleugerament, pero s'intuïa la curva del planeta, la seva immensa esfera (aplanada pels pols, puntualitzarien alguns) el va fer sentir petit, com cada vegada que mirava el cel estrellat, i un sentiment de pau, tranquilitat i humilitat el va portar fins a Berlin.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKPShPwDYESI_xUK8Xpah7NA1xrl5enBLGhJr95R9AokPrED8BkUJjXDw7xnLtaXl7MxHmrpjyMpkLKE0sioQjVIi63RPSQ0prhbFwGAglEmpA1652dBsbA8cbknQjc2XuQYPjiayIn5_/s1600/10151961_10204093950452922_3245812578544047197_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKPShPwDYESI_xUK8Xpah7NA1xrl5enBLGhJr95R9AokPrED8BkUJjXDw7xnLtaXl7MxHmrpjyMpkLKE0sioQjVIi63RPSQ0prhbFwGAglEmpA1652dBsbA8cbknQjc2XuQYPjiayIn5_/s1600/10151961_10204093950452922_3245812578544047197_n.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lourdes, sempre tant natural ella</td></tr>
</tbody></table>
Volia fer autoestop fins a la ciutat, pero no tenia cap rètol i la sort no es va posar del seu costat i després de trenta minuts esperant, va decidir agafar el tren que, d'haver-ho sabut, no hagués pagat.<br />
Moure's per una ciutat, a no ser que tinguis una bicicleta, surt car, i potser fins i tot si tens una bicicleta corres el risc de que te la robin, aixi que, moure's per la ciutat, surt car. Es cert, pots anar a peu a tot arreu, pero heu vist l'extensio de Berlin? Em sembla que prefereixo la bicicleta...<br />
En definitiva, viure en una ciutat surt car. Les ofertes d'oci gratuit son limitades, o poc publicitades i la majoria de gent ni les coneix. Una de les coses que més sol fer la gent és simplement anar a un parc, seure a la gespa i xerrar, fumar, beure, fer malabars, jugar al freesby, tocar algun instrument... posats a contar, potser si que es poden fer coses gratuites... o si no tens res de tot aixo a fer, veure l'espectacle de gent practicant aquestes activitats, o simplement la desfilada de bojos pot ser molt entretingut.<br />
Desfilada de bojos? si, de bojos. Bojos com tots de fet, tots tenim el nostre punt de bojeria, cert, aixi doncs, la bojeria és ja normal, i com que la normalitat no existeix tampoc existeix la bojeria... i el dificil, com sempre, és descobrir qui ets tu enmig de tanta mediocre normalitat o extravagant bojeria.<br />
Desfilada d'extravagants doncs, si ho preferiu. A Berlin hi tenen cabuda totes les extravagàncies. Aquesta gent a qui agrada vestir-se mig d'home i mig de dona, amb una jaqueta, unes mitges roses i unes sabates de talons i jugar a golf enmig d'un parc sense forats, el que es tenyeix els cabells de colors impossibles, el que s'arrambla al cul de totes les noies que veu passar, el musculman que juga amb un boomerang i mil coses que no et pensaves que podien existir. Existeixen, es troben tots a Berlin. I no vull ni pensar en com deuen ser altres grans ciutats, pero val a dir que en Peter, i fins i tots els seus amics que allà va veure que en teoria hi estaven més avesats, hi estaven d'acord: Berlin està ple de tarats.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsmdHcuYzhmiYgkXhViXV3Q2djbNVHL-P9ryPTJk9LRtztWL9VT9CzlBFwjvQlmzapIMJwuavqEbmFBkQSo_VBSDQ1KwmaXyd1Muoyg5sfNK1CtlD7D1GHsIZJoDYKLGoqkTKaC_HSuXoL/s1600/10329107_10204093952532974_3881945426764307385_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsmdHcuYzhmiYgkXhViXV3Q2djbNVHL-P9ryPTJk9LRtztWL9VT9CzlBFwjvQlmzapIMJwuavqEbmFBkQSo_VBSDQ1KwmaXyd1Muoyg5sfNK1CtlD7D1GHsIZJoDYKLGoqkTKaC_HSuXoL/s1600/10329107_10204093952532974_3881945426764307385_n.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jaume, el gran fotograf, <br />
buscant la inspiracio</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Una setmana i dos dies van donar cabuda a moltes més coses de les que s'esperava... Va visitar a tres grans persones, l'Ainara, la Lourdes i en Jaume, l'Ainara estava per allà visitant la seva germana Lourdes i es quedava pocs dies, aixi que van aprofitar per veure's bastant els dos dies que van coincidir i posar-se al dia de mil i una coses, i durant tot aquell temps, s'estaria a casa en Jaume.<br />
<br />
El mateix dimarts, tant bon punt va arribar es va dirigir al bar on treballava la Lourdes i van sopar amb l'Ainara mentre esperaven que arribés en Jaume (qui no les coneixia) i acabés el seu torn la Lourdes. Quan van estar tots quatre van anar a comprar alguna ampolla més de vi i es van dirigir a un parc on van veure clarejar. Val a dir que a Berlin, com que està a més alta latitud a l'estiu els dies son realment més llargs. El sol es pot arribar a pondre a les deu del vespre i pots tenir llum fins cap a les onze, i comença a clarejar cap a les quatre del mati, aixi que les nits son curtes curtes.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNA0lc1Pxa-jMd8wT7Ch0KlUCNTFxoGLjAGmIQ5nxNmRFRMKsd6Z5uusYq2EEbjuEsBVVqKYiMUfvMqFJPL37xu2LyDLksPkiP5OvRVZ2hiVMApJTKofTBfZNZNRW1kJvk3SeXkA09sUR/s1600/10300283_10204093954013011_620775648590305892_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNA0lc1Pxa-jMd8wT7Ch0KlUCNTFxoGLjAGmIQ5nxNmRFRMKsd6Z5uusYq2EEbjuEsBVVqKYiMUfvMqFJPL37xu2LyDLksPkiP5OvRVZ2hiVMApJTKofTBfZNZNRW1kJvk3SeXkA09sUR/s1600/10300283_10204093954013011_620775648590305892_n.jpg" height="133" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Peter i Ainara, compenetrant-se <br />
tant bé com sempre</td></tr>
</tbody></table>
L'endemà havien quedat al migdia per anar-se a banyar a un llac, i en Peter, puntual, i sense mobil ni diners es va presentar al punt de reunio i va esperar i esperar, pero les noies s'havien adormit aixi que després de deixar-se robar unes tres hores del seu temps, que poc o molt va mirar d'aprofitar escribint, sentint retronar les ultimes paraules d'en Franz. Se'n va tornar amb la cua entre cames a casa el seu amic Jaume... Més tard, van quedar per anar a fer una barbacoa en un parc i van passar allà la tarda tranquilament. Molt agradable tot plegat.<br />
<br />
El dia següent van recorrer la ciutat per fer uns quants encàrrecs, i a la nit del següent dia van quedar amb uns amics d'en Jaume per, aparentment, anar al carnaval de les cultures que se celebrava durant tot aquell cap de setmana, pero es veu que no hi havia plan, aixi que se'n van entornar d'hora a casa.<br />
<br />
L'endemà, dissabte, van recorrer el caranval de les cultures i van passejar per entre un munt de paradetes de menjar de totes les cultures i paisos i van parar-se a veure uns quants concerts.<br />
En acabat se'n van anar a un concert de musica clàssica on en Jaume treballava com a fotograf i on va poder colar en Peter per poder gaudir d'una musica i un ambient més calmat en un entorn idilic.<br />
<br />
Com que en Jaume treballava, l'endemà va trobar-se amb la Lourdes, qui cumplia anys i van donar una volta per la rua del carnaval de les cultures, sota un sol imponent que els va fer suar molt i els hi va fer venir moltes ganes d'estar mes tranquils bebent un cafe en una terrassa sense massa estrés de gent. Fos com fos, van esperar a que en Jaume acabés de treballar per anar tots plegats al mig del barullo, tot i que la Lourdes no ho va aguantar gaire estona i se'n va anar, en Peter i en Jaume es van quedar a ballar en un concert de percussio en l'escenari de musica llatina. Quan ja retiraven van creuar-se amb un estand de catalunya, on a en Peter li van regalar un petit diccionari Alemany-Català que en Peter faria servir per aprendre, almenys, una mica de vocabulari. I van acabar trobant-se uns altres amics catalans d'en Jaume! Hi ha catalans per tot arreu!<br />
<br />
El dilluns se'l va prendre de repos mentre en Jaume treballava i feia uns quants encarrecs, pero en acabat van anar a sopar a un restaurant grec en memoria d'un viatge que havia fet en Peter temps enrere fins a Thessaloniki per visitar a un altre amic seu.<br />
<br />
Dimarts van anar al jardi botànic on en Jaume feia fotos per una empresa i en Peter va aprofitar per passejar entre un grapat de plantes de centenars de milers d'espècies diferents i arbres gegantins, magnific, els arbres apassionen a en Peter, i veure's sota aquells gegants, forts, imponents, tant vius... li posava la pell de gallina.<br />
Quan van haver acabat van marxar corrents cap a l'entrenament que tenia en Jaume de Hockey patins i en el que en Peter no va poder participar doncs el seu nivell com a patinador era bastant pèssim, aixi que es va quedar en un raco de la pista aprenent a girar bruscament sense creuar els patins. Si bé no va acabar dominant perfectament la tècnica, va aprendre'n el principi bàsic i al final ja li sortien els girs un setanta per cent de les vegades.<br />
<br />
L'ultim dia van aprofitar per anar a comprar un mapa que, cansat d'anar comprant petits mapes desplegables que costen d'obrir i plegar cada vegada, va comprar-se, a molt bon preu, un mapa sencer d'europa a una escala suficientment precisa i en format de llibre, on a més a més hi havia també el mapa del centre de les principals ciutats. Després van anar a prendre una cervesa amb uns altres amics d'en Jaume catalans, més encara! i quan se'ls hi va fer suficientment tard (els dies s'allarguen tant que no te n'adones i és mitjanit) se'n van anar a casa seva a fer nit de pizzes. En Peter va fer la massa i entre els dos van preparar la guarnicio, i tela quines pizzes! Amb la massa restant van fer tres panets. Un dels quals, l'endemà, el van anar a portar al bar on treballava en Jaume on va descobrir que hi hagués pogut treballar com a panader/pastisser durant aquella setmana, gràcies per avisar abans. Un altre dels pans se'l va emportar ell per menjar pel cami, i es va acomiadar d'en Jaume amb tota la gratitud del mon per una setmana carregadeta de moltes coses, i en la que fins i tot va tenir temps de llegir-se dos llibres, "el monjo que es va vendre el seu ferrari" de Robin Sharma, i "el simbolo perdido" de Dan Brown. Bons llibres tots dos i molt recomanats.<br />
<br />
L'esperava un llarg viatge en autoestop fins a Amsterdam on no sabia si hi arribaria en un dia o en dos i, per tant, si hauria de dormir al ras o no; i on esperava trobar-se amb la seva germana.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Totes les fotos son de la Lara Martinez Wiesselmann, cap dret reservat, pero tampoc me les voldria apropiar.</i></span><br />
<br />Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-26246396107223028422014-06-02T23:34:00.000+02:002014-06-02T23:55:07.620+02:00Esta casa era una ruina, especial viajerosDesprés d'unes setmanes fantàstiques a Vendée tocava tornar a Pignans, viatge que van fer acompanyats d'una covoitureuse, una noia camerunesa que no callava ni sota l'aigua i que amb la tonteria de voler fer-li una visita sorpresa a la seva germana els va fer perdre una mica de temps buscant el seu pis per Montpellier, pero malgrat tot, molt simpàtica, i després de més de 12 hores a la carretera en Peter i en Franz van arribar a casa els pares del segon per posar-se a treballar en la renovacio de la que seria la futura caseta del jardiner.<br />
La casa l'havia estat ocupant un tal Leonardo, un informàtic enormement desordenat i a qui no semblava preocuparli la bruticia, i que amb els anys havia aconseguit una casa digne d'un dels millors programes de "esta casa era una ruina".<br />
No era una casa ecologica, no van fer servir els materials ni les tècniques amb les que a en Peter li hagués agradat treballar, pero tot aprenentatge suma i conèixer tot allo de ben segur que li serviria.<br />
Anem doncs a veure passet a passet el procés:<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXLd06iIWgcIhDLpDUiARyT3X0PkOvQwGOfEbjt1udyd_Xe03OzMqQPQeiEoBpn6s5X3n8OuE_NXtrNzFpDEBa5rOi5A3kBo-ZeGhwLwYa2GH2rB2tiLZG4rvDrzDNhcazY31bXWQ8d-q/s1600/100_4717.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXLd06iIWgcIhDLpDUiARyT3X0PkOvQwGOfEbjt1udyd_Xe03OzMqQPQeiEoBpn6s5X3n8OuE_NXtrNzFpDEBa5rOi5A3kBo-ZeGhwLwYa2GH2rB2tiLZG4rvDrzDNhcazY31bXWQ8d-q/s1600/100_4717.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">imagineu-vos tota la casa en un estat semblant</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnkw_suNLRJ6b0Xv7pUlXTihe27fRSZOarfJFrtR5icSyEmJ2gDB1oESg_vXlTWCEJdqUHnYKkHyIe4P8H4FjZB4OW6EhHKdB1uPJ5mVJyU-_QxFNXuwapzjW1Q2zSxvgGf-qnyvGfv-8v/s1600/100_4719.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnkw_suNLRJ6b0Xv7pUlXTihe27fRSZOarfJFrtR5icSyEmJ2gDB1oESg_vXlTWCEJdqUHnYKkHyIe4P8H4FjZB4OW6EhHKdB1uPJ5mVJyU-_QxFNXuwapzjW1Q2zSxvgGf-qnyvGfv-8v/s1600/100_4719.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">aquesta és la porta nova que van obrir</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhySwyBk1KvOMENL71gLuw_t4ZvdTFZ8GCKkx_snmQVHtCufmXlg0hEZ-M7ZQyNI2PY-Xd2v-9Lxanq5FFiKrSmMv1bSReXkZRPb4r1XmEkw1WwNXOaJtuuafjGMfILjuNiyYmDMigOuVmH/s1600/100_4722.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhySwyBk1KvOMENL71gLuw_t4ZvdTFZ8GCKkx_snmQVHtCufmXlg0hEZ-M7ZQyNI2PY-Xd2v-9Lxanq5FFiKrSmMv1bSReXkZRPb4r1XmEkw1WwNXOaJtuuafjGMfILjuNiyYmDMigOuVmH/s1600/100_4722.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">vista de la segona porta des de l'exterior</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzS2XtWmn6g_tfxNRxroMC0Wm3JDGcdjqMS6_veIwNiHZ4coST28eVIwS6csuJo0pJtaWyazW6lWryswuz22-bPGv1LqRUj9BOL7wYXU20yvRMb8HuVUKdfsz7X8nN_LydL8G_ig8qSNBF/s1600/100_4721.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzS2XtWmn6g_tfxNRxroMC0Wm3JDGcdjqMS6_veIwNiHZ4coST28eVIwS6csuJo0pJtaWyazW6lWryswuz22-bPGv1LqRUj9BOL7wYXU20yvRMb8HuVUKdfsz7X8nN_LydL8G_ig8qSNBF/s1600/100_4721.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">vista de la porta original d'entrada des de fora</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimna3ttGEhi3NXZDkSiSWNoZJpxSnIh9ajWJHlKG3LygDb2ZWsr_7PcWUdcULSxJ42yN6y77o5fE0YrBCJbpv4I_a7sZaJGPazlrTrZWkQfpBSaoOGa5CbEJumYOWzYaV3WIlGhL_YscB4/s1600/100_4720.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimna3ttGEhi3NXZDkSiSWNoZJpxSnIh9ajWJHlKG3LygDb2ZWsr_7PcWUdcULSxJ42yN6y77o5fE0YrBCJbpv4I_a7sZaJGPazlrTrZWkQfpBSaoOGa5CbEJumYOWzYaV3WIlGhL_YscB4/s1600/100_4720.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">vista de la porta d'entrada des de l'interior</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-8hLcx4CvVUck97tNCeK94IdvPsNHfdQXT9PGelBE0pU8TVxu8W4YWAV5Q6uIR3FLCmLWHiiWOW1pXqJs_rxGh-5YLfnyfwiNRzPvs3swHXWQvwU9x-A-JDLWgvGwYJcijCSIY0OGrkyu/s1600/100_4718.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-8hLcx4CvVUck97tNCeK94IdvPsNHfdQXT9PGelBE0pU8TVxu8W4YWAV5Q6uIR3FLCmLWHiiWOW1pXqJs_rxGh-5YLfnyfwiNRzPvs3swHXWQvwU9x-A-JDLWgvGwYJcijCSIY0OGrkyu/s1600/100_4718.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr align="center"><td class="tr-caption">si aixo es el que queda un cop "net" imagineu-vos com devia estar....</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnkw_suNLRJ6b0Xv7pUlXTihe27fRSZOarfJFrtR5icSyEmJ2gDB1oESg_vXlTWCEJdqUHnYKkHyIe4P8H4FjZB4OW6EhHKdB1uPJ5mVJyU-_QxFNXuwapzjW1Q2zSxvgGf-qnyvGfv-8v/s1600/100_4719.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd-5X88LXvTF51UZol7DCm1RT87XjE7zRe602lYFKjh1EgFI516XhSz2HXsn96_P2vpcXAoK_eY7-AhISb91tuxcZrtQpMkc33PY1sCKZRhMp6KUfoF97g7JN0tDv_fa62l3rRQ4WfJfc7/s1600/23-04-2014-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd-5X88LXvTF51UZol7DCm1RT87XjE7zRe602lYFKjh1EgFI516XhSz2HXsn96_P2vpcXAoK_eY7-AhISb91tuxcZrtQpMkc33PY1sCKZRhMp6KUfoF97g7JN0tDv_fa62l3rRQ4WfJfc7/s1600/23-04-2014-1.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">el primer pas va ser retirar el teulat</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNMJzoPJ9-20ct760Rh1E65YWadGbsTQUoifBkrY6Mz40jrE6LeMAxrk4DASxkFtkQmznjHj9CgFBje8wk0fjyF26129UhVmp7laEklXyB2rVLfKohyuNOlkgJLLwXM-DQxNjRAubn_bVw/s1600/23-04-2014-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNMJzoPJ9-20ct760Rh1E65YWadGbsTQUoifBkrY6Mz40jrE6LeMAxrk4DASxkFtkQmznjHj9CgFBje8wk0fjyF26129UhVmp7laEklXyB2rVLfKohyuNOlkgJLLwXM-DQxNjRAubn_bVw/s1600/23-04-2014-2.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teules i estructura de fusta. Tot fora!</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaXWm71Jls3fSb9N7PN3J52N3eEIhqf_EYPlkxA9dNEpGNF2ZRQ2WS6v_yiDBTMY_s0aoFYydphD7fEYnjvgJixWpjuhpxDOwah9iQXbeCMNLG_pukRdz8DYSXdWuUAlIVm0X6GpTouKy/s1600/24-04-2014-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaXWm71Jls3fSb9N7PN3J52N3eEIhqf_EYPlkxA9dNEpGNF2ZRQ2WS6v_yiDBTMY_s0aoFYydphD7fEYnjvgJixWpjuhpxDOwah9iQXbeCMNLG_pukRdz8DYSXdWuUAlIVm0X6GpTouKy/s1600/24-04-2014-1.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">un cop retirat el teulat van preparar tot el material per fer un cinturo de formigo armat que donaria la volta als quatre murs per donar-los força i resistència, doncs corria el risc que queiéssin, i el pressupost no donava per fer-ne de nous.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK0JL-PD2V7aaFUz8rgiTrDzOSByyl9sBumA0n_SU99Hqt93uVxy8e41EMUPge6A4gmhnh2f726bM10dJ5qyu3MVoQG4TMKCpxVvizP0407y5-XB09wJc8RUD_fZkiKx4Y1456SsymBwu7/s1600/24-04-2014-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK0JL-PD2V7aaFUz8rgiTrDzOSByyl9sBumA0n_SU99Hqt93uVxy8e41EMUPge6A4gmhnh2f726bM10dJ5qyu3MVoQG4TMKCpxVvizP0407y5-XB09wJc8RUD_fZkiKx4Y1456SsymBwu7/s1600/24-04-2014-4.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">formigonera, ciment, bastida mobil, i taulons de fusta per fer l'encofrat. I molta motivacio! Els blocs de formigo eren per fer la pendent del teulat més endavant.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXWXyhkRXSFqqM8f9YgNY5wcgRDgNMBSjJEdTkpFbFiUVulxO1tAELqdUO3OowjA0uuFn77EibFC8lv9-Il8xaIELXZCsEM9wMItq4DYKSnn308UtzJMBMpyGZkv6gH2Qq2oQu838fTXr6/s1600/25-04-2014-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXWXyhkRXSFqqM8f9YgNY5wcgRDgNMBSjJEdTkpFbFiUVulxO1tAELqdUO3OowjA0uuFn77EibFC8lv9-Il8xaIELXZCsEM9wMItq4DYKSnn308UtzJMBMpyGZkv6gH2Qq2oQu838fTXr6/s1600/25-04-2014-4.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">aqui es veu com és l'encofrat. En realitat, pero, després van adonar-se que era molt més pràctic foradar el mur amb un gros trepant i fer passar els sergents de manera que quedés completament lliure la part superior de l'encofrat per poder posar bé a nivell el formigo sense molèsties. També es veuen les barres d'acer corrugat que es posen per donar-li més resistència al formigo.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyKHDTF57N5kD2xhSyns_XiYp80VfURpzJSZdsGmKtfOqxtkI0b25GLrSC5s-Bn3AqdplvF5L4sQyAW2vuJlkR-7y4-1DSvK9aC_T4S6LUNYWEGF1apazffEDpYRpvHvTn3lBDoc2saCBG/s1600/25-04-2014-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyKHDTF57N5kD2xhSyns_XiYp80VfURpzJSZdsGmKtfOqxtkI0b25GLrSC5s-Bn3AqdplvF5L4sQyAW2vuJlkR-7y4-1DSvK9aC_T4S6LUNYWEGF1apazffEDpYRpvHvTn3lBDoc2saCBG/s1600/25-04-2014-2.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les coses més importants en qualsevol obra, a part de mantenir el lloc de treball net i ordenat, és reflexionar abans de fer les coses. Si es vol colocar un teulat amb plafons i aillant, amb acabat exterior i interior, tard o d'hora l'hauràs de fixar en algun lloc. Un lloc interessant podrien ser aquestes barres de fusta. Com veieu, tenen clavades uns claus. No ho van fer per divertir-se i prou. Amb aquests claus, posarien les barres sobre el formigo quan aquest estigués encara fresc. D'aquesta manera quedarien fixades automàticament i s'estalviarien haver d'esperar 21 dies per poder perforar el formigo i la fusta, cosa que els portaria molta més feina i un resultat segurament menys bonic, bonic per eficaç, és clar.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRHITFBlStu4hpJTzhA61EUzpsNh2v0jg7_fzxPKMLsJm8IT6SkJUt95_5I8BlNOY_WTVOb0xfNhzD2I2N-0-GnK6QJy-GzCr00mooZmFG40Vne40oP7WMpTWs7FAoK6IxathuF2BRkI-/s1600/26-04-2014-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRHITFBlStu4hpJTzhA61EUzpsNh2v0jg7_fzxPKMLsJm8IT6SkJUt95_5I8BlNOY_WTVOb0xfNhzD2I2N-0-GnK6QJy-GzCr00mooZmFG40Vne40oP7WMpTWs7FAoK6IxathuF2BRkI-/s1600/26-04-2014-2.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aqui es veu l'encofrat amb les barres de fusta que sobresurten una mica del mur, ja que el teulat tambe sobresortirà del mur i, encara que no es vegi, ja hi ha el formigo posat. Només toca esperar a que s'assequi i es faci fort. Van tenir el cap de setmana sencer per aixo. Amb dos o tres dies es suficient per a què el formigo hagi calat i poder retirar l'encofrat i treballar-hi a sobre. Perforar o sotmetre'l a masses vibracions no és massa recomanat, pero van poder començar a pujar la inclinacio del teulat.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd01HPtQD3FEVT-de4a9RURMjWA5qp_vuqIUntUgiCBDVBHvAGToNY_zjGqjz-nkoO9s_YDgzMOBY9W2QWoVwf7svWuTqc2hV8qv9Gdem75Nx7beWIHrWKWufiTuVT7IJtS09YaP6fV9u6/s1600/29-04-2014-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd01HPtQD3FEVT-de4a9RURMjWA5qp_vuqIUntUgiCBDVBHvAGToNY_zjGqjz-nkoO9s_YDgzMOBY9W2QWoVwf7svWuTqc2hV8qv9Gdem75Nx7beWIHrWKWufiTuVT7IJtS09YaP6fV9u6/s1600/29-04-2014-1.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Per a fer-ho van fixar una barra de fusta que van fer sobresortir del mur a l'alçada que volien posar la punta del teulat i des de l'extrem de la barra a l'extrem del mur hi van lligar un fil ben tens per tenir la inclinacio de referència i posar els blocs de formigo, fixats amb ciment, en conseqüència. El resultat es un petit mur escalonat. Aquests desnivells esglaonats se salven amb un altre encofrat que van reomplir també amb formigo per donar un acabat llis i que quedarà bastant ben tancat un cop posat el teulat. Aquest cop, pero, no hi van posar les barres de fusta, doncs els donava un resultat més elevat del que volien. Aixi doncs, aquestes barres de fusta les van fixar més endavant amb el procés "tradicional": perforar i fixar amb visos.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXKMJnHGl54qtmi1c9fInpolkf9kD-A64I6HaQnFjV6JaZlfxTDYGUy38PlmptBk-fihlNQGaPdZW6CW7ew42gWrVH6uHCKw6A4FSRWXBngBDgcWypc-lskUIr7-y2IEpgRkR6-5pMxMx/s1600/30-04-2014-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TOPZJtJuZcVSh2XsSWu-c-7sxrLTK2jodkwnbFNingGOovjyJU5_kBkyHy1BuGaA5JtIf-bQF_gzK0xRnx-lW7EcmiHKUdaF8rbc1_mtjLO0JXjn__p3xhbYBetMY3zgmCBe92-Oc1A4/s1600/30-04-2014-3.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TOPZJtJuZcVSh2XsSWu-c-7sxrLTK2jodkwnbFNingGOovjyJU5_kBkyHy1BuGaA5JtIf-bQF_gzK0xRnx-lW7EcmiHKUdaF8rbc1_mtjLO0JXjn__p3xhbYBetMY3zgmCBe92-Oc1A4/s1600/30-04-2014-3.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest és el resultat final. Com veieu, van posar un tros de fusta del tamany de la biga de la casa per a poder-la posar fàcilment més endavant.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXKMJnHGl54qtmi1c9fInpolkf9kD-A64I6HaQnFjV6JaZlfxTDYGUy38PlmptBk-fihlNQGaPdZW6CW7ew42gWrVH6uHCKw6A4FSRWXBngBDgcWypc-lskUIr7-y2IEpgRkR6-5pMxMx/s1600/30-04-2014-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXc43JbEHoviPQtTZyPfzcb3IP6N6_jh0JUMsReKdOf-HtmXKcgZmOUv-oB6pFpIZ7wHLFlWmjrlPkeOI4xwerbkXfatQ1Ov0OZrHZspYNCHTR-czDKJoRKpe0OpV4V88puTh2l3QJe-se/s1600/30-04-2014-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXc43JbEHoviPQtTZyPfzcb3IP6N6_jh0JUMsReKdOf-HtmXKcgZmOUv-oB6pFpIZ7wHLFlWmjrlPkeOI4xwerbkXfatQ1Ov0OZrHZspYNCHTR-czDKJoRKpe0OpV4V88puTh2l3QJe-se/s1600/30-04-2014-1.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">una vista més atractiva del resultat final del cinturo i de la pendent del teulat.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXKMJnHGl54qtmi1c9fInpolkf9kD-A64I6HaQnFjV6JaZlfxTDYGUy38PlmptBk-fihlNQGaPdZW6CW7ew42gWrVH6uHCKw6A4FSRWXBngBDgcWypc-lskUIr7-y2IEpgRkR6-5pMxMx/s1600/30-04-2014-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXKMJnHGl54qtmi1c9fInpolkf9kD-A64I6HaQnFjV6JaZlfxTDYGUy38PlmptBk-fihlNQGaPdZW6CW7ew42gWrVH6uHCKw6A4FSRWXBngBDgcWypc-lskUIr7-y2IEpgRkR6-5pMxMx/s1600/30-04-2014-4.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El següent pas va ser petar tot el terra, van demanar una perforadora elèctrica ben potent a un vei i es van massatjar bé els braços fins a aixecar tot el terra. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1V9f9-78Fu4ikOF38aCN7UdnNCObyiRDnhR8PEiDkiOfNj_ovxxeuQqoYN_Ha19kgCauaOC7S884C28q_meUsE1F4LtNZ6gVoyeyOsPmzXGgQPtbYpH2HM_CvGP6vZZSSrA1nj6YPdctZ/s1600/06-05-2014-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1V9f9-78Fu4ikOF38aCN7UdnNCObyiRDnhR8PEiDkiOfNj_ovxxeuQqoYN_Ha19kgCauaOC7S884C28q_meUsE1F4LtNZ6gVoyeyOsPmzXGgQPtbYpH2HM_CvGP6vZZSSrA1nj6YPdctZ/s1600/06-05-2014-2.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Van llogar tambe una mini excavadora per a poder enterrar tots els tubs de desguàs, arribada d'aigua a la casa i a l'hort, i elèctrics, a una profunditat suficient per a protegir-los de possibles futures gelades.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_zayZvnqMJ6-C0Wh9Nv75wSOS8wfbZ01SXol2zG8Z2NJcfpf7NaWUalVv_3o9j8Fs0iM1Wjdvatv8i80EHpqhdrYMom1f0-xJ4ccgiPH5QHudMm1B8UGpzskUgLi-uVoZN35k26P8ubK9/s1600/06-05-2014-3.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_zayZvnqMJ6-C0Wh9Nv75wSOS8wfbZ01SXol2zG8Z2NJcfpf7NaWUalVv_3o9j8Fs0iM1Wjdvatv8i80EHpqhdrYMom1f0-xJ4ccgiPH5QHudMm1B8UGpzskUgLi-uVoZN35k26P8ubK9/s1600/06-05-2014-3.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">la destrossa és considerable...</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSOSv9foV3zaek_zwaCCjfsroXqitoV1zzcsqjs9jhqMdo8j0pkN5Zzh1JdkkmHF5urVpY1MYaz4M9jCWMkI65RykC1YVLHsZAN4hXJxceRb4daamW8O1lgtQlNEzVf-Q91aialeftQdX1/s1600/08-05-2014-1.JPG" height="87" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">a davant de la casa el forat va ser encara més gros doncs hi hauria la sortida principal d'aigues, amb els corresponents resguards per poder accedir fàcilment en cas d'embussaments o possibles reparacions. Van fer també un sifon ajuntant tubs i colzes.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhif_GBJs6pwYRQs6fK5QIM8n8prggp_RpqROj2PV0_nPhf9bGieaJDSF1OdhbmwbIMVQiLVm130wWutwvRc1wW1rE0A8f8ECB2oDO7TfrfAa_K6Rs4bzcwTZ0SZnUi-toDdcUbv55CcMu/s1600/08-05-2014-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhif_GBJs6pwYRQs6fK5QIM8n8prggp_RpqROj2PV0_nPhf9bGieaJDSF1OdhbmwbIMVQiLVm130wWutwvRc1wW1rE0A8f8ECB2oDO7TfrfAa_K6Rs4bzcwTZ0SZnUi-toDdcUbv55CcMu/s1600/08-05-2014-2.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">i ho van portar tot a la fossa scèptica, que cobririen més endavant amb una petita paret de blocs de formigo amb una tapa metàlica per a poder-hi accedir des del terra un cop tot plegat fos enterrat.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0T4ikWh8_4qIyirJtf8EiJ8A2fcKJ1IUABiQW8sd7QHg2wyuiLuQxU1OQZBfTwF04rpbbeLbvcy2kgiGoV9qXZyEoELU404lFHdg960KTYl0cfwYP5UdIDeaEhGP6OQIO7kTGFzoPcoG/s1600/08-05-2014-5.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0T4ikWh8_4qIyirJtf8EiJ8A2fcKJ1IUABiQW8sd7QHg2wyuiLuQxU1OQZBfTwF04rpbbeLbvcy2kgiGoV9qXZyEoELU404lFHdg960KTYl0cfwYP5UdIDeaEhGP6OQIO7kTGFzoPcoG/s1600/08-05-2014-5.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">també van posar resguards pels tubs d'arribada d'aigua, tant per la casa com pel jardi, i per l'arribada d'electricitat. Aixi, un s'estalvia de cavar el terra per trobar les coses en possibles casos de reparacions.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq6ZBtD_nekC2EQNc1moZHnvxWWlVoSTespFHpglT39KeJv3Q0qOvvLIfOvbOdCkWvICzmhyphenhyphenaV0dYPKJrQaXYWDWKXdgF_i2WF716pQ5v_5BfLp-TIi__IPggze5XpGXcB_bLNGSUeSTW0/s1600/09-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq6ZBtD_nekC2EQNc1moZHnvxWWlVoSTespFHpglT39KeJv3Q0qOvvLIfOvbOdCkWvICzmhyphenhyphenaV0dYPKJrQaXYWDWKXdgF_i2WF716pQ5v_5BfLp-TIi__IPggze5XpGXcB_bLNGSUeSTW0/s1600/09-05-2014-2.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aqui es veu com tot el sistema de desguàs ja ha estat recobert i s'ha fet un petit box per cobrir i protegir l'entrada de la fossa i s'ha fet un encofrat per a poder-hi abocar una mica de formigo que li donarà resistència i permetrà tapar-ho a un nivell més precis.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSOSv9foV3zaek_zwaCCjfsroXqitoV1zzcsqjs9jhqMdo8j0pkN5Zzh1JdkkmHF5urVpY1MYaz4M9jCWMkI65RykC1YVLHsZAN4hXJxceRb4daamW8O1lgtQlNEzVf-Q91aialeftQdX1/s1600/08-05-2014-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0RcQ6_tDEhnsJ4eRjJr3lTKk4M-rfe1zvG_RnwJfb1uXh07y0FjoFG-eXvZ-wdeH8FnBIjjLXtM5PSp6wLDlxgl0Wr3zND4QyEZpDqQBPneue6qaxMmu7jcCxUkfEdDvYY5ex0OdIARcw/s1600/09-05-2014-6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0RcQ6_tDEhnsJ4eRjJr3lTKk4M-rfe1zvG_RnwJfb1uXh07y0FjoFG-eXvZ-wdeH8FnBIjjLXtM5PSp6wLDlxgl0Wr3zND4QyEZpDqQBPneue6qaxMmu7jcCxUkfEdDvYY5ex0OdIARcw/s1600/09-05-2014-6.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'arribada d'aigua i la sortida tambe tenen el seu paper dins de la casa, aixi que després de retirar les parts més "brutes" de la picada i les pedres més grosses, van repartir el volum de runa més o menys a nivell i després van cobrir el terra amb sorra per poder fer un nivell més precis. Com es veu, hi ha una linia blava a sobre la sorra, aquesta marca el nivell del terra acabat, es a dir, l'enrajolat.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx3KhLmxdNE2XP2oso_vLEGBjGX2ZNtjYMpff6ldpwu4zvgUYnPyIamWSj8KDH_Ke_mO9KP_R8Nud-TFZ4Af4dbI5kntQOrEr9ZNS7fWUnd_iPIM3C2wF0CniMgbN1ac4lgMVjcyy-BIzq/s1600/09-05-2014-5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx3KhLmxdNE2XP2oso_vLEGBjGX2ZNtjYMpff6ldpwu4zvgUYnPyIamWSj8KDH_Ke_mO9KP_R8Nud-TFZ4Af4dbI5kntQOrEr9ZNS7fWUnd_iPIM3C2wF0CniMgbN1ac4lgMVjcyy-BIzq/s1600/09-05-2014-5.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">aquests son els tubs d'aigua calenta i freda de l'escalfador d'aigua i de la banyera, i el tub de desguàs de la banyera.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi98G1UD7Oh9Ly8xxSclLKt8p6Ir0SYirdnVQgAFd_Byr3vxPYx4osRQYz6DJHRTssVZVzTzuyuHltk22S6v7kULxg4YqifTvglR2rr_H5DzxmAOludHAEYXMJ4NDYNuW-rtZLvJZEwsq7k/s1600/09-05-2014-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi98G1UD7Oh9Ly8xxSclLKt8p6Ir0SYirdnVQgAFd_Byr3vxPYx4osRQYz6DJHRTssVZVzTzuyuHltk22S6v7kULxg4YqifTvglR2rr_H5DzxmAOludHAEYXMJ4NDYNuW-rtZLvJZEwsq7k/s1600/09-05-2014-4.jpg" height="86" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">d'esquerra a dreta: desguàs del lavabo, arribades d'aigua calenta i freda del lavabo, desguàs del vàter, arribada d'aigua freda del vàter, porta d'entrada, arribades d'aigua calenta i freda de la pica de la cuina, desguàs de la pica, arribada d'aigua pel rentaplats i desguàs del mateix.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFXcCTpS0SaGn-wIwaI_cCpYXna7SG7SQwbfrGKgjJNg4C-tLSAJs93WctcBFNWnX4ISNTAInDHDnJNGazU5iAk-PBUZXdo3gu9DJkrxKV33Y9_7QPuWZb4-7zWs6t1l-rsds_58kdOqo2/s1600/09-05-2014-7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFXcCTpS0SaGn-wIwaI_cCpYXna7SG7SQwbfrGKgjJNg4C-tLSAJs93WctcBFNWnX4ISNTAInDHDnJNGazU5iAk-PBUZXdo3gu9DJkrxKV33Y9_7QPuWZb4-7zWs6t1l-rsds_58kdOqo2/s1600/09-05-2014-7.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">detall de la porta d'entrada, a la que se li va posar un encofrat (un altre, encara) per a poder anivellar el marc de la porta.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU1h6UGmERL8GqYswFQcnwzHpvD1WmQ9Duw758IMTJcpdkGQNT0H99ZMNneQAggOHTcegEM16IFILoOHz8nnf4PQQO6B7zEufntGqNbvwSgg2WXajBGNdnr04TN83zvXJEGKNh1kE8z6Cx/s1600/12-05-2014-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU1h6UGmERL8GqYswFQcnwzHpvD1WmQ9Duw758IMTJcpdkGQNT0H99ZMNneQAggOHTcegEM16IFILoOHz8nnf4PQQO6B7zEufntGqNbvwSgg2WXajBGNdnr04TN83zvXJEGKNh1kE8z6Cx/s1600/12-05-2014-3.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caos! Aqui ja van instalar la columna per sostenir la biga, enfonsada uns quants centimetres en el terra i fixada amb una bona capa de formigo. També es veu tot el merder de cablejat elèctric. Per a aixo, amb un plànol de la casa del que volien com a instalacio elèctrica van anar a una empresa que els proporcionava tot el material. Caixes elèctriques, cables, tubs, interruptors, endolls, tot ben indicat i amb uns plànols per a la instalacio que facilitaven enormement la feina. Els cables s'estiren i es fixen a la paret deixant penjant un bon tros de més (sempre es pot retallar, pero costaria més allargar un cable massa curt) al lloc on hi haurà el punt de llum, l'interruptor, l'endoll, etc. No té més.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNOmMfWq-9tAOZFlLhPMGoUOt2itC-RMAEsZAVed05hSLVwe-n2rC3mrYIUfBV1-OTDkCZ1_GQSsq1JMAopLfEUhs62J-8H2FU7ESCTQQC_2sSnFwshp7pWh9MsGYnJOpswsRzpbT4UikA/s1600/14-05-2014-8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNOmMfWq-9tAOZFlLhPMGoUOt2itC-RMAEsZAVed05hSLVwe-n2rC3mrYIUfBV1-OTDkCZ1_GQSsq1JMAopLfEUhs62J-8H2FU7ESCTQQC_2sSnFwshp7pWh9MsGYnJOpswsRzpbT4UikA/s1600/14-05-2014-8.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Despres de cobrir tot el terra amb sorra i anivellar-lo, més o menys, doncs sempre serem a temps d'anivellar-lo un cop posat el formigo, pero si que ens estalviarà una mica més de temps si ja està bastant ben ajustat; van passar-se una bona estona entretenint-se posant l'aillant, porexpan, intentant ajustar-lo al màxim a les parets per evitar el pont tèrmic i intentant, de nou, posar-ho a nivell. Després van extendre la malla d'acer corrugat per armar el formigo de la llosa.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1QhKZenxEHIP_fI4eKTHsfTHyFbkzi5jZsAaihBUbDEJncPuBsdMesIro9LJ3vAWtisL4sbLRBf7fmJoOmsdAPvKkJDsW7wvtX0N3bGaJJj86mJpEEDXSSkBJaKbVuYJCrbhbFc6Jb4N/s1600/14-05-2014-7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1QhKZenxEHIP_fI4eKTHsfTHyFbkzi5jZsAaihBUbDEJncPuBsdMesIro9LJ3vAWtisL4sbLRBf7fmJoOmsdAPvKkJDsW7wvtX0N3bGaJJj86mJpEEDXSSkBJaKbVuYJCrbhbFc6Jb4N/s1600/14-05-2014-7.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I van preparar tot el material per un dels dies més durs de treball. </td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwXJV3v17JjXnvOmDnSIszvS8ZbhbAb6znRysgTnuJ8uFPLghAeiuZG5qby8b_TO23cWorqjS3WZkjbMJG8Go0iY3gSIEPyq_gCROixRLhOZoZaBW9Odz3ilN068L6ugUO4r0fmunnkC1E/s1600/15-05-2014-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwXJV3v17JjXnvOmDnSIszvS8ZbhbAb6znRysgTnuJ8uFPLghAeiuZG5qby8b_TO23cWorqjS3WZkjbMJG8Go0iY3gSIEPyq_gCROixRLhOZoZaBW9Odz3ilN068L6ugUO4r0fmunnkC1E/s1600/15-05-2014-1.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pero el resultat final mereix l'esforç!</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGIvrldIigi7RevQxupVh6DzDBvTtiV9McrJJLNCkOfz9324eABYpz1Qi-uFpJZDvyYrKDFElhiB_a1IzUCsj-yeDSJJR6dkKgnL5a7_PcCFRoqwqoiqMy5ScLlGKhqV9ieXKZe2RqM5wI/s1600/15-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGIvrldIigi7RevQxupVh6DzDBvTtiV9McrJJLNCkOfz9324eABYpz1Qi-uFpJZDvyYrKDFElhiB_a1IzUCsj-yeDSJJR6dkKgnL5a7_PcCFRoqwqoiqMy5ScLlGKhqV9ieXKZe2RqM5wI/s1600/15-05-2014-2.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aqui es detalla una de les entrades, on s'hi posa una fusta al nivell d'acabat del terra per a poder anivellar el terra amb la sortida de la casa. D'aquesta manera queda una entrada neta i llisa, amb un petit esglao.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibc-UVFGs5jlJ6DL9C8dhVSS-U6ULo6afSSwYpkg3lfS2CH10Q8JE5LeKnZSDGzX8CngcK0WcHCtN8Lku0aQnSFalJUVV9EwC6B8HpX71YE457N349x-_guz9vlOpTuwefjUQoK7bckqGN/s1600/16-05-2014-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibc-UVFGs5jlJ6DL9C8dhVSS-U6ULo6afSSwYpkg3lfS2CH10Q8JE5LeKnZSDGzX8CngcK0WcHCtN8Lku0aQnSFalJUVV9EwC6B8HpX71YE457N349x-_guz9vlOpTuwefjUQoK7bckqGN/s1600/16-05-2014-1.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot seguit van començar a posar el teulat. </td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjus9YMWg6F0sxTqrujPZQKVoZCkLpAHw0nssAsJSS29X1RbF4kEw5W_HKM6sDGNDIlS5TgbMov6Ecu0klp-EvgxWwqoM7MU3tPANObYiGEITCt44brbUlcQynvTyskAXCC2qEP8fwkqvlX/s1600/17-05-2014-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjus9YMWg6F0sxTqrujPZQKVoZCkLpAHw0nssAsJSS29X1RbF4kEw5W_HKM6sDGNDIlS5TgbMov6Ecu0klp-EvgxWwqoM7MU3tPANObYiGEITCt44brbUlcQynvTyskAXCC2qEP8fwkqvlX/s1600/17-05-2014-1.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teulat acabat! Jolie o pas jolie? Un dia de feina i acabat interior, exterior i aillament.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfgC8kkNhehjeRQQinqa-1-YOuLi4kohUfuTb4tIZ76rDOaJDqjMLEf1WZev7PgX8V-emu8gKF-OwYFX47UWd1-siYoRkI_JmvNovfMdr1IVLt-Qr3Bubxb26XORIcLPoF8LMp97u47dE/s1600/17-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfgC8kkNhehjeRQQinqa-1-YOuLi4kohUfuTb4tIZ76rDOaJDqjMLEf1WZev7PgX8V-emu8gKF-OwYFX47UWd1-siYoRkI_JmvNovfMdr1IVLt-Qr3Bubxb26XORIcLPoF8LMp97u47dE/s1600/17-05-2014-2.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En acabat es posa l'espuma aillant, un invent del dimoni espectacular. S'infla d'una manera espectacular, ailla, i a més a més és solida com una pedra! la cobertura es fixa amb reblons i el teulat es fixa amb visos a l'extrem més baix, i uns quants a tota la llargada de la pendent en els dos extrems del teulat, que son els que resistiran els cops de vent.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg19z-AkqsNVszFFRYs1MHe8101IdktsmPWZcQCJtqQTaqP8QiavrSDNZdHL9SzuJIpbuUOGVSw7KkKrmwGrF_j67_fgKcLqA9SB_yX6HRj70f0f4cmAjZVmiKToHNY_OlOB_uGSQfYTrmH/s1600/19-05-2014-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg19z-AkqsNVszFFRYs1MHe8101IdktsmPWZcQCJtqQTaqP8QiavrSDNZdHL9SzuJIpbuUOGVSw7KkKrmwGrF_j67_fgKcLqA9SB_yX6HRj70f0f4cmAjZVmiKToHNY_OlOB_uGSQfYTrmH/s1600/19-05-2014-1.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot seguit van obrir portes i finestres i van polir els marcs per posar-les correctament.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikrYELkQevHdN8PRt7jq9m8DntHy-ffH2RyE99WJNeHspTLCdAnp-8trg5Ms0j52TvLm5W6XDjUbPWNXG6sVpIC5CpAxgB6o1sZGvkL9uzuUXu3t2NEiM6pVKj5McfvlaCcI3liJPFItHk/s1600/19-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikrYELkQevHdN8PRt7jq9m8DntHy-ffH2RyE99WJNeHspTLCdAnp-8trg5Ms0j52TvLm5W6XDjUbPWNXG6sVpIC5CpAxgB6o1sZGvkL9uzuUXu3t2NEiM6pVKj5McfvlaCcI3liJPFItHk/s1600/19-05-2014-2.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Voilà el marc de la segona porta d'entrada. Treball de professional!</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51rC5Ye18IDNhg8jQZJ8aCtX_mDhmWArpYgL6eGTtsn9LnrhhZ4TO8B-ns63hLtfLxyEq11n4Iv-XnZ_LECK82qtfYdRgB2aHqnZVqsyFkDTJ-v9FyiLWY7rTFTTJrOIfKfeIPBG-zWCu/s1600/20-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi51rC5Ye18IDNhg8jQZJ8aCtX_mDhmWArpYgL6eGTtsn9LnrhhZ4TO8B-ns63hLtfLxyEq11n4Iv-XnZ_LECK82qtfYdRgB2aHqnZVqsyFkDTJ-v9FyiLWY7rTFTTJrOIfKfeIPBG-zWCu/s1600/20-05-2014-2.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Porta d'entrada...</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXkNCKzxgov_UmrSOp8BxiquOBy9k_DuevPn3WxZYgOllmqcXe6dIhyphenhyphenW2eyo5StmLMkoWGvYtKAz-Xkh19NsWM7uQssLE1Ths-5jwAtK9WTgiAM1TFUaM8VargNpCPAt2qN6zGbOA5YJg/s1600/19-05-2014-7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsXkNCKzxgov_UmrSOp8BxiquOBy9k_DuevPn3WxZYgOllmqcXe6dIhyphenhyphenW2eyo5StmLMkoWGvYtKAz-Xkh19NsWM7uQssLE1Ths-5jwAtK9WTgiAM1TFUaM8VargNpCPAt2qN6zGbOA5YJg/s1600/19-05-2014-7.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">... i la finestra de la cuina. Els forats que puguin quedar al voltant es tapen tambe amb l'escuma expansiva, i aquesta a més a més, fixarà ben fixada l'estructura.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizd7ownfWIqLMVphfTLeXC_sMuNGdKOUE753mh0QpK2EvosXqx3QnYdgUNFPdow98kISeuF3NBbM2JM5OqUofBSjlebm0XUJ8-ac0iOeOxUW90aAeXQEXTA_97GMLkSQESN0o9BVAQiPKI/s1600/19-05-2014-6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizd7ownfWIqLMVphfTLeXC_sMuNGdKOUE753mh0QpK2EvosXqx3QnYdgUNFPdow98kISeuF3NBbM2JM5OqUofBSjlebm0XUJ8-ac0iOeOxUW90aAeXQEXTA_97GMLkSQESN0o9BVAQiPKI/s1600/19-05-2014-6.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I tot seguit, les parets. Plaques de guix amb un bon gruix d'aillant, aproximadament uns 12cm en total d'espessor. Una feina de paciència i uns quants dies. Cal tallar els plafons a les mides corresponents per deixar els forats de les finestres i de tota l'electricitat.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKb1UkuGi7KvLpx4K13nVRM4Zs7j0YKCwmCDn1m3YwuaoyC23K8lIU-TpAgiXi1bsfvC3pVSywmqudDb9VC_p5gIWMSk4pYSDEOxijdqPAGOsTskcipSIPJDVQfX-n6DlNeF7pkoI3zXaU/s1600/29-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKb1UkuGi7KvLpx4K13nVRM4Zs7j0YKCwmCDn1m3YwuaoyC23K8lIU-TpAgiXi1bsfvC3pVSywmqudDb9VC_p5gIWMSk4pYSDEOxijdqPAGOsTskcipSIPJDVQfX-n6DlNeF7pkoI3zXaU/s1600/29-05-2014-2.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aixi que paciència i anar prenent i reprenent les cotes i assegurant-se de no fer errors. Que se'n fan. </td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhULXFZWqMoyyy9oZVUIX_I-MXKEjfxNhPQiPv4ywZZCAjin_hs60uvScEThapx9CjYw9ppP2_tuOv-6Fhemn9gQ4Pk0cXtSyPXWPObMbWoEjhAc9jT69rtbmzbVL-PKJZ6cbTUbRfj6QC/s1600/29-05-2014-5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhULXFZWqMoyyy9oZVUIX_I-MXKEjfxNhPQiPv4ywZZCAjin_hs60uvScEThapx9CjYw9ppP2_tuOv-6Fhemn9gQ4Pk0cXtSyPXWPObMbWoEjhAc9jT69rtbmzbVL-PKJZ6cbTUbRfj6QC/s1600/29-05-2014-5.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I després els marcs de les finestres, una mica en diagonal per poder obrir bé i deixar entrar millor la llum. De nou, paciència i little by little!</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt4JTgc8AD2cXcCdLzevKQ9ir8WXUtGuFAOpEhyjhyEN4ybyKlvTITTjdq4Xr-AffdxnELAVdmv5msWArlmvA1Gz3XGd3Oo_PZwMErpJQC_X6s91uTWXmsbKT5RjXGCN6w0_S2vzvGHb4e/s1600/27-05-2014-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt4JTgc8AD2cXcCdLzevKQ9ir8WXUtGuFAOpEhyjhyEN4ybyKlvTITTjdq4Xr-AffdxnELAVdmv5msWArlmvA1Gz3XGd3Oo_PZwMErpJQC_X6s91uTWXmsbKT5RjXGCN6w0_S2vzvGHb4e/s1600/27-05-2014-2.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I mentre un fa una cosa, l'altre en pot fer una altra. Per exemple, una terrassa i una petita fossa per desviar l'aigua de la pluja lluny de la casa mentre s'espera a que s'instalin les goteres. Es cava un forat fent inclinacio per portar l'aigua lluny de la casa i es cobreix amb plàastic. Després es s'omple amb runa o pedres, i després amb sorra per anivellar-ho al nivell de la terra de l'exterior.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLZtx4EMXFykU4t9H8LuNcflilk8ssTMZYC3xcliJHHMHwpotn3tvAfG-XYzk9eNi9FqFTh5Cg-NUvj9ZgdhxM8mpUgXjIK-pBqjiGmie5GtnBSy3INGLncmVecMZE4dBGSWDpF34ytGZ/s1600/27-05-2014-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsLZtx4EMXFykU4t9H8LuNcflilk8ssTMZYC3xcliJHHMHwpotn3tvAfG-XYzk9eNi9FqFTh5Cg-NUvj9ZgdhxM8mpUgXjIK-pBqjiGmie5GtnBSy3INGLncmVecMZE4dBGSWDpF34ytGZ/s1600/27-05-2014-3.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot seguit s'hi posa una tela geotextil per evitar que creixi l'herba</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvxEXhPWJJUvAkU72Rs0yI7u-u3yuCHM8xGTg9NYyogjWk8lDULp9dHjyfre5sZ7Fbd8SWqFjWDhlcam1ieUhCUsMM1_o89veafeeD8lYh23HfttJQ3En3XZMI9RWZiZxgF4yO2V8tK9i/s1600/29-05-2014-9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYSjQm3bEsK-lQMK1uBrtFaSSYvIlMPgJRBkRcQy-f84dKrlH34Eu6ewVCqOQvuvYjqHGP1CoUToQrDL3hXb3BdJUbTuhOiDaaBdcwqHVPHr-Zsm_fGu0siGnjqCuWFVZ75GZZZ7b7bju/s1600/27-05-2014-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYSjQm3bEsK-lQMK1uBrtFaSSYvIlMPgJRBkRcQy-f84dKrlH34Eu6ewVCqOQvuvYjqHGP1CoUToQrDL3hXb3BdJUbTuhOiDaaBdcwqHVPHr-Zsm_fGu0siGnjqCuWFVZ75GZZZ7b7bju/s1600/27-05-2014-4.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I es posa una barreja de terra i grava a tota la superficie de la terrassa. I es comprimeix tant bé com es pugui, si no es té un rodet pesant per fer-ho, es rega una mica la terra i s'hi camina una mica i ja es fa el fet.</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvxEXhPWJJUvAkU72Rs0yI7u-u3yuCHM8xGTg9NYyogjWk8lDULp9dHjyfre5sZ7Fbd8SWqFjWDhlcam1ieUhCUsMM1_o89veafeeD8lYh23HfttJQ3En3XZMI9RWZiZxgF4yO2V8tK9i/s1600/29-05-2014-9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcYJV8VkMxEERZR0qhHLFu6bfrYCUMWz7qFOJ2KES6zxuiNMIXoKsh-02WsbOOy9gnYiYwM6tqmZk30skLhqWkRGYqsTz0drdUEqXzwt6iyvr7XqmAIMiU9exKl7nqwKrl8yzpGnUlQdR/s1600/27-05-2014-6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcYJV8VkMxEERZR0qhHLFu6bfrYCUMWz7qFOJ2KES6zxuiNMIXoKsh-02WsbOOy9gnYiYwM6tqmZk30skLhqWkRGYqsTz0drdUEqXzwt6iyvr7XqmAIMiU9exKl7nqwKrl8yzpGnUlQdR/s1600/27-05-2014-6.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Seguidament, amb unes quantes pedres es delimita la superficie i es crea una barrera per evitar que la grava que es posarà posteriorment s'escampi per tot arreu. Es pot fer, també, un esglao per la porta d'entrada i evitar, d'aquesta manera, deixar-se la figura cada vegada que es vol entrar i sortir de la casa. Per fer l'esglao, de nou un encofrat (amb la forma que es vulgui si es tenen ganes de passar una estona divertida fent-l'ho)</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvxEXhPWJJUvAkU72Rs0yI7u-u3yuCHM8xGTg9NYyogjWk8lDULp9dHjyfre5sZ7Fbd8SWqFjWDhlcam1ieUhCUsMM1_o89veafeeD8lYh23HfttJQ3En3XZMI9RWZiZxgF4yO2V8tK9i/s1600/29-05-2014-9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvxEXhPWJJUvAkU72Rs0yI7u-u3yuCHM8xGTg9NYyogjWk8lDULp9dHjyfre5sZ7Fbd8SWqFjWDhlcam1ieUhCUsMM1_o89veafeeD8lYh23HfttJQ3En3XZMI9RWZiZxgF4yO2V8tK9i/s1600/29-05-2014-9.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I finalment s'hi afegeix la grava del color que es desitgi. Una grava d'un color massa blanc pot molestar als ulls amb el reflex del sol, aixi que van decidir posar-hi una grava d'un color més grisos. Aquesta és només una manera de fer una terrasseta ràpida i barata. Per gustos colors. Herba, gespa, males herbes, rajoles quadrades, hexagonals, rectangulars, triangulars o d'espines per a funambulistes. La questio es experimentar!</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtFDreLJ5hqmWhKSv7gj32v12fk5A5LsGRQJwlmr4upPRWeL8le8FCcjvJJF6F1obpV3s8ZQ8NPKBBrYPNmD8GgC_uYEx-RXiP3iwCpCHUxt8IYsjDhvYCMtWjhAUNuVIcgaVPR_cGuks/s1600/29-05-2014-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtFDreLJ5hqmWhKSv7gj32v12fk5A5LsGRQJwlmr4upPRWeL8le8FCcjvJJF6F1obpV3s8ZQ8NPKBBrYPNmD8GgC_uYEx-RXiP3iwCpCHUxt8IYsjDhvYCMtWjhAUNuVIcgaVPR_cGuks/s1600/29-05-2014-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtFDreLJ5hqmWhKSv7gj32v12fk5A5LsGRQJwlmr4upPRWeL8le8FCcjvJJF6F1obpV3s8ZQ8NPKBBrYPNmD8GgC_uYEx-RXiP3iwCpCHUxt8IYsjDhvYCMtWjhAUNuVIcgaVPR_cGuks/s1600/29-05-2014-3.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I aixi es com queda una vegada posades les plaques per la paret.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaRq6MbYFpWT12EMYNMuw5eb0-7OfVZ4tiGE81M9vZh_pZfKfeItSWIZSra6bGQt3JDrcuX1VCyMShNWV9UVVdG1PY5UrMpJ700fRSJwK8X-IeA0KYB7OJGJFh7GAs7QytKo-jyOsxj8fP/s1600/2014-05-09+14.38.03.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaRq6MbYFpWT12EMYNMuw5eb0-7OfVZ4tiGE81M9vZh_pZfKfeItSWIZSra6bGQt3JDrcuX1VCyMShNWV9UVVdG1PY5UrMpJ700fRSJwK8X-IeA0KYB7OJGJFh7GAs7QytKo-jyOsxj8fP/s1600/2014-05-09+14.38.03.jpg" height="200" width="150" /></a>Durant tot aquest procés, pero, no eren del tot infeliços. Es prenien el seu ritme per fer les coses, s'entenien be, feien broma i reien. I tenien una piscina per refrescar-se després d'una llarga jornada de treball. En Peter, a més a més, s'havia emportat la guitarra de l'Arianne i va tenir tant de temps per practicar i tocar que va aconseguir aprendre's unes quantes cançons. A més a més, van rebre la visita de tota la familia durant una setmana i van tenir temps d'anar al cinema i d'anar d'excursio als canons del riu Verdon, espectaculars! </div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmfYsFNwgmUsLWAKvQnPpKQIx1WOQDcj4p48hkAlMq1OHHZPssY7AZIlht7pw-UJvYGMP_xRvvJw6PhzL32Ug4qEpCSWX5Jk92pXS4acd6trnapcvH_ELUC1tCDWpLS9Y_RDCcbZU5T42a/s1600/2014-05-09+11.56.25.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmfYsFNwgmUsLWAKvQnPpKQIx1WOQDcj4p48hkAlMq1OHHZPssY7AZIlht7pw-UJvYGMP_xRvvJw6PhzL32Ug4qEpCSWX5Jk92pXS4acd6trnapcvH_ELUC1tCDWpLS9Y_RDCcbZU5T42a/s1600/2014-05-09+11.56.25.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Saul, Juliette i Renaud</td></tr>
</tbody></table>
A més a més, en Franz estava tant content amb en Peter que un dia, coneixent els seus plans de voler viatjar fent autoestop fins a Berlin un cop acabades les obres, va decidir regalar-li un bitllet d'avio fins a Berlin! Marxaria el dia 3 de juny, i deixaria en Fred sol per acabar les tasques d'enrajolar el terra, pintar les parets, posar els envans per delimitar la distribucio de la casa i instalar els mobles.<br />
La idea d'en Peter era marxar a Berlin a visitar un amic que allà hi vivia, i va resultar a més a més, que podria visitar una amiga seva que casualment també estaria per allà aquells dies! Després viatjaria en autoestop fins a Amsterdam, on es trobaria amb la seva germana qui visitaria una amiga seva i passarien allà un cap de setmana que pintava tant prometedor com la resta. Després volia viatjar, sempre en autoestop, fins a Antwerpen, a Belgica, on tenia pensat visitar uns familiars. I tot seguit faria ruta cap a Vendée de nou, per unir-se encara a la familia Kharitokhoff i passar amb ells un estiu que pintava també prometedor. Fos com fos, quedava encara per a tot allo, i ja es veuria com s'arribaria fins allà.<br />
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyhxAzfoTEd0qtx3SA0RCsZULl9fFEFiBrauz2a7F-dMBdbKPXz5VOAsdJKohZKofGBku96DDpK-hSc5OdBxw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br />
Malhauradament, pero, i per aixo s'acaba tant bruscament el reportatge d'avui. En Franz va tenir un pinçament a l'esquena dos dies abans de que en Peter hagués marxat que el va deixar practicament immobilitzat, podent-se moure amb penes i treballs, i les obres corrien el risc de quedar paralitzades una llarga temporada. No tenia ganes de fer esforços innecessaris i arriscar-se a empitjorar el seu estat i correr el risc de no estar al cent per cent per l'estiu que a ell li esperava. I necessitava estar en forma!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F3.bp.blogspot.com%2F-2-OV91W_8FQ%2FU4x-qIrB1aI%2FAAAAAAAAAf0%2Fat4dH4yem18%2Fs1600%2F29-05-2014-9.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvxEXhPWJJUvAkU72Rs0yI7u-u3yuCHM8xGTg9NYyogjWk8lDULp9dHjyfre5sZ7Fbd8SWqFjWDhlcam1ieUhCUsMM1_o89veafeeD8lYh23HfttJQ3En3XZMI9RWZiZxgF4yO2V8tK9i/s1600/29-05-2014-9.jpg" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F4.bp.blogspot.com%2F-xibxUUzYi0Y%2FU4x-w66e_sI%2FAAAAAAAAAgE%2FTcpcevFX41s%2Fs1600%2F30-04-2014-4.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxXKMJnHGl54qtmi1c9fInpolkf9kD-A64I6HaQnFjV6JaZlfxTDYGUy38PlmptBk-fihlNQGaPdZW6CW7ew42gWrVH6uHCKw6A4FSRWXBngBDgcWypc-lskUIr7-y2IEpgRkR6-5pMxMx/s1600/30-04-2014-4.JPG" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-BeKBNdzvQAo%2FU4x-fK25fVI%2FAAAAAAAAAfk%2FDuY0CErpgaM%2Fs1600%2F29-05-2014-3.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEtFDreLJ5hqmWhKSv7gj32v12fk5A5LsGRQJwlmr4upPRWeL8le8FCcjvJJF6F1obpV3s8ZQ8NPKBBrYPNmD8GgC_uYEx-RXiP3iwCpCHUxt8IYsjDhvYCMtWjhAUNuVIcgaVPR_cGuks/s1600/29-05-2014-3.jpg" -->Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-62227294302962528292014-04-28T20:24:00.002+02:002014-04-28T20:31:04.935+02:00Un parell de setmanes molt, molt intensesEl dia que, a casa en Thomas i la Lara, en Franz i en Peter van estar fent el ciment pel terra del bany, -aixo devia ser al tercer o quart dia de ser allà- quan en Peter tenia una formigonera preparada, feia sonar la campana de la porta d'entrada perquè en Franz, des de dins, mentre anivellava el terra, el sentis i sortis a judar-lo a portar a dins un cubell ple d'aquell formigo estrany. La Lara va sentir també la campana, "mira, juga amb la campana" va pensar ella. Pero quan va tornar a sentir la campana, i encara una altra vegada, i després una altra, fins a cinc o sis vegades més, al vespre va comentar al seu marit i al seu fill << en Peter és un noi fantàstic, treballa molt bé i és molt gentil, pero és una mica criatura, no? Avui l'he sentit un bon grapat de vegades divertint-se amb la campana de l'entrada com un nen...>><br />
Després en Franz li va explicar que era el codi que tenien mentre treballaven i la Lara va deixar de pensar que era una mica criatura.<br />
<br />
Quan li van explicar aquest episodi a en Peter ell va riure, pero va fer sortir a tothom de l'error. Si, efectivament, ell era una mica criatura. Li agradava jugar amb la campana, i remenar per tot arreu i fer preguntes, i tocar el que no podia tocar, i obrir les portes tancades. I cantar i ballar i fer l'idiota, i vantar-se de si mateix només per després deixar-se en ridicul i, tal i com deia ell, li agradava ser un pallasso i de tant en tant fer-se el serios.<br />
<br />
Podia ser un comportament reprobable per moltes persones.<br />
S'ha de ser serios. Amb vint-i-cinc anys un ha de tenir un ofici clar, un treball decent. Què és aixo de viatjar pel mon sense saber què es vol fer quan es torni, sense ni tant sols saber quan es tornarà? No es poden prendre les coses a broma. No es poden dir bestièses tota l'estona, no es pot ser optimista, no es pot tenir el cap als nuvols (malgrat els peus siguin al terra) no es pot confiar en l'home, no es pot creure en un mon millor.<br />
Tot aixo està condemnat com una idea infantil, com al comportament d'una criatura. Sindrome de Peter Pan? Ell era Peter, pero no Pan. No, res s'allunyava més de la realitat, en Peter es moria de ganes de tenir responsabilitats, d'iniciar un projecte com en els que vivia, de tenir una familia com en la que ell vivia en aquell moment. Ser criatura no és incompatible amb ser responsable, si és aixo el que us fa por.<br />
Ell era aquella dualitat, fer el tonto, ser serios, fer una tombarella per que si -o per exterioritzar la seva joia- i després parlar del càstig i la venjança. Els que el coneixien bé sabien que ell era aixi. Els que no el coneixien el titllaven de criatura, de poc serios o fins i tot d'hipocrita -amb paraules o amb gestos- i ell no podia ser qui era.<br />
<br />
Amb aquella familia, des del primer moment, va poder ser ell. El van deixar ser ell, jutjant-lo, potser, tothom jutja, pero sense sentenciar. Ningu hauria de sentenciar a ningu abans de comprendre, abans de conèixer. Ni tant sols, i sobretot en Peter, qui havia tingut sempre aquella mala costum.<br />
I, de fet, com que mai arribarem a conèixer al cent per cent, ni a comprendre-ho tot, més val oblidar-se de sentències definitivament.<br />
<br />
Com explicar-vos com eren en aquella familia sense que els sentencieu? Dir-vos que eren creients segurament només farà que disparar els vostres prejudicis, i podria passar una llarga estona explicant-vos la seva manera de viure la fe, pero ni seria capaç de ser fidel a la realitat ni serieu capaços d'entendre realment el que vull dir (per defectes de la meva habilitat narradora, no de la vostra comprensio lectora, que no conec).<br />
El que importa és que l'amor es respirava en aquella familia.<br />
Com tota familia, no era perfecta. Com sempre, i a mesura que coneixes a la gent, veus que no son tant perfectes com t'havien semblat al principi. Tots tenim el nostre costat fosc, tots tenim els nostres dies, tots tenim defectes. I no perquè siguin coses categoritzables com a defectes (pot fer-se tal cosa?). Si no perquè tots tenim gustos, a tots ens agraden unes coses i ens en desagraden unes altres que no tenen perquè tenir absolutament res a veure amb el que agrada o desagrada als altres. Es per aixo, que tothom té defectes. Coses que a tu et desagraden d'algu, per d'altres és la polla. Es aixi. I pot semblar obvi per alguns, pero no ho és per a tothom. I no ho havia sigut durant molt de temps per en Peter, qui sovint s'entestava en ser perfecte.<br />
I com en tota familia, hi havia discussions, i fins i tot alguna picabaralla entre germans i alguna bronca pares-fills, només faltaria! Pero l'amor... transpiraven amor. Qualsevol diria que eren capaços de parlar amb persones que no coneixien la seva llengua amb tant sols un somriure sortit d'un raco profund del cor. Ells dirien que era amor per Jesucrist, en Peter hi veia amor per l'amor, per la vida.<br />
<br />
Van tenir moltissimes converses sobre la Biblia, sobre Jesus i tots els seus contes. En Peter hi veia molts aprenentatges, pero les coses s'aprenen realment vivint-les, allo era indubtable per ell, potser una de les poques coses indubtables per ell.<br />
Havia sigut la providència anar a parar en aquella familia? Ell feia temps que havia deixat de creure en les casualitats, la resta podeu posar-li el nom que vulgueu.<br />
Aquell mon, aquella meravella, era fruit de Déu, de la casualitat, de les lleis de la fisica, d'extraterrestres? Eren preguntes en les que havia perdut les ganes de perdre el temps buscant una "veritat absoluta", com a molt es divertia divagant-hi amb altres persones, pero no tenia intencio de fer-se una idea fixa.<br />
<br />
El que tenia clar era que si feia les coses bé, si ajudava, si treballava, si intentava sempre tenir una actitud positiva, si podia perdonar i sobretot perdonar-se a si mateix els errors que pogués cometre; si somreia a la vida, com s'ha dit tantes vegades, la vida li somriuria. Alguns podrien no estar-hi d'acord, pero de moment viure aixi li havia portat més bones noticies que dolentes.<br />
<br />
<br />
Va treballar dur aquells dies. Van estar tallant arbres d'un petit bosquet de xiprers d'uns vivers amb alguns amics de la familia amb qui compartien la fusta, van estar cuidant les cabres, les van munyir i van matar un parell de cabrits i va poder aprofitar per fer el que no havia pogut fer a Les Bernous, i en va treure els organs i els va esquarterar després; van estar construint la cabana de fusta amb en Joseph, amb qui es treballava magnificament, amb qui parlava anglès i de qui va poder veure el sentit de l'humilitat, servir als demés, questionar-se els seus principis.... Van estar cuidant dels cavalls també, a qui calia domar, com li va ensenyar l'Arianne, qui ja n'havia domesticat uns quants, i cosa que no era gens fàcil. La proxima vegada ho faria millor.<br />
Pero també va tenir temps per reposar, per jugar, per tocar la guitarra, per pensar, per iniciar-se amb la vela, per fer amistat amb tots ells i fins i tot d'encarinyar-se de la Juliette. Passaria un llarg temps amb aquella familia, tenien moltes coses per compartir. Ja veuriem on el portaria tot plegat.Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-61798191552100089632014-04-24T15:02:00.001+02:002014-04-24T15:02:58.937+02:00Le Moulin de la boule<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSZ-XCrvwkIM7to4XpLWoDN5RHWKOThbdG5KYc4OJ9CFY5sy_PEXV6w2WlSiydJEdqxSvylnvfLH6MSMjfT-XaPgAtGcBEv9FhKzXwQeX99xc5dhc1Z_Ngd1cJYfqz_K8BDN0rhIuTgdHk/s1600/Sans+titre.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSZ-XCrvwkIM7to4XpLWoDN5RHWKOThbdG5KYc4OJ9CFY5sy_PEXV6w2WlSiydJEdqxSvylnvfLH6MSMjfT-XaPgAtGcBEv9FhKzXwQeX99xc5dhc1Z_Ngd1cJYfqz_K8BDN0rhIuTgdHk/s1600/Sans+titre.png" height="151" width="320" /></a>De Pignans a Thorigny (prop de La Roche Sur Yon) hi ha aproximadament mil quilometres i vora vuit hores de trajecte amb cotxe.<br />
Es van anar turnant el volant, i a Montpellier van recollir un covoitureur per abaratir costos del viatge. Un noi de 28 anys anomenat Yifan, d'origen xinès, que havia estudiat horticultura i viatjava a Bordeaux a visitar uns amics.<br />
Passat Bordeaux, en una estacio de servei on van parar a posar gas GPL al cotxe, van recollir a dues autoestopistes alemanes que aprofitaven dues setmanes de vacances de la universitat per visitar Nantes ja que, com bé havia intuit en Peter, el grup Beirut n'hi dedicava una canço.<br />
<br />
Finalment, després de tot un dia al cotxe i un viatge entretingut, en Franz i en Peter van arribar a casa el primer.<br />
<br />
La casa, de fusta, que havia construit en uns dos mesos el mateix Franz com a vivenda provisional abans de restaurar una casa pairal en ruines, estava en un terreny de mitja hectàrea, rodejada per un prat d'herba ufanosa.<br />
A davant de la casa, duns dos cents metres quadrats de superficie habitable entre planta baixa i primer pis, pero no tota destinada a aquesta fi, hi havia un tancat fet amb unes estaques grosses de fusta de xiprer i enreixat de malla, molt ben feta, i a dins i pasturaven mitja dotzena de cabres i una dotzena de cabrits, fent una diferència en el tallat de cabells de l'herba de dins i de fora del tancat. En un raco del tancat, a tocar de la carretera, petita i poc transitada, hi havia un estable per les cabres.<br />
Fora la tanca hi havia una petita superficie de gespa artificial que els nens feien servir per jugar a futbol, o instalar-hi, establement, una taula de pim pom; al costat, una taula de marbre i estructura metàlica reposava pesadament just davant de la porta d'entrada, amb unes quantes cadires de fusta al voltant.<br />
Una mica més enllà hi havia un immens llit elàstic i just darrere un petit tancat on abocaven el compost, els fems de les cabres i els excrements dels vàters secs, i al costat un hort amb una forma creativa, circular, amb diverses rangleres semicirculars que s'entrecreuaven divertidament sense tocar-se a l'interior, fetes amb la tècnica de la lassanya (recordeu Les Bernous?) Aqui i allà havien plantat arbres que havien trobat en contenidors a la ciutat, i a l'altre limit del terreny, oposat a l'estable de les cabres, s'alçava una cabana de fusta en procés de construccio, dividida en tres cambres, una de les quals estava destinada a ser l'habitacio d'en Peter un cop acabada. Les parets exteriors eren fetes amb un encofrat de fusta on a l'interior hi abocaven terra que comprimien donant com a resultat una paret d'uns 40cm de gruix, aillada i molt solida.<br />
Just darrera de la cabana hi havia un bany sec, cosa que en Peter va agrair, li agradaven els banys secs, no nomes no malgastaven aigua, si no que donaven compost (principalment per flors o arbres, poc recomanable per l'hort, aixo si) i solien fer menys pudor si estaven ben construits i airejats; i al costat hi havia tambe una dutxa solar, i daltres rangleres d'hort lassanya on plantaven alguna altra verdura mes, flors i arbres.<br />
<br />
Adossat a la casa hi havia un cobert que s'extenia més enllà de la paret on, a sota, hi dormia una caravana on habitava en Joseph, un altre helper, anglès, un home interessant de qui us parlaré més endavant.<br />
Darrera de la casa un altre cobert protegia de les inclemències del temps alguns estris per l'hort, multicultor que no feien servir perque no cal, i tallagespes que tampoc cal quan tens cabres, i alguna petita barca d'optimist i un dos cavalls vell i destartalat de qui, intuia, n'havien aprofitat algunes peces per restaurar un altre dos cavalls, en realitat tres cavalls, pero ja us podeu imaginar el model de cotxe.<br />
<br />
Els va rebre en Saul, el fill petit, de dotze anys, encara fent l'escola a casa, que estava sol en aquell moment. Un noi avispat, viu, curios i rialler.<br />
Després que en Franz li ensenyés tota la propietat, van arribar amb el vell 2CV la Maëlle, la mare, una dona amb els cabells grisos, ulleres, ulls clars i sincers i un somriure d'una calidesa fora de l'habitual; l'Arianne, la germana gran, d'uns vint-i-sis anys, tranquila i serena, amable, cordial i interessant; i la Juliette, la filla petita de disset anys, una mica més timida degut a la joventut, amb una xispa d'orgull, i madura per la seva edat, o aixo deixava entreveure la seva mirada segura, riallera i bromista. Si, probablement eren certs aspectes de la seva personalitat, entre d'altres que en Peter aniria coneixent, pero el que aquests adjectius volen descriure no és res més que la seva mirada, la seva actitud, tal i com en Peter ho va percebre en aquelles persones a primer cop d'ull.<br />
<br />
Van estar parlant del viatge, una mica de cada un d'ells, amb tota confiança i un afecte sorprenent per la joventut de la seva relacio, i la complicitat ja existent entre en Franz i en Peter, va donar peu a fer broma i a prendre's el pèl els uns als altres de seguida.<br />
<br />
Poc després va arribar en Renaud, un altre fill, de quinze anys (després d'haver conegut els quatre avis, ja nomes li faltava conèixer els dos fills grans i la filla del mig per conèixer la familia al complet. Els tiets ja era una cosa que se li escava) que venia de l'entrenament de futbol. Semblava el tipic adolescent en edat rebel, pero darrera d'aquella mirada lleugerament arrogant, en Peter descobriria un noi humil i amb un sentit de l'humor agut, dels que a en Peter li agradaven.<br />
<br />
A l'hora de sopar s'els va afegir en Joseph, que va resultar ser un home amb un passat complicat i carregat de vivències que li havien pintat una mirada suau i oberta, disposat a deixar-se sorprendre i aprendre de tot el que li vingués.<br />
<br />
Després d'aquell àpat es va sentir com a casa, perfectament integrat i acceptat i una corrent d'energia positiva va eriçar-li els pèls per carregar-li les piles pels dies que passaria allà. Tenia ganes de viure entre ells!Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-30895228304468429302014-04-03T20:37:00.000+02:002014-04-03T20:37:22.473+02:00Renovant un bany<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivH_W_At0fbM8mOLjoA9LkcVh_-EcQvJbpgIJ79x4jNAiRG1rLOMR7i4nTiTscFkY9qtetN56FewtbgxsMEgOLZDeZuAMW3lg-0nTTxadGcxVDjWICZbt9p_VE86-SRyycZy7zPW_GBWcX/s1600/100_4723.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivH_W_At0fbM8mOLjoA9LkcVh_-EcQvJbpgIJ79x4jNAiRG1rLOMR7i4nTiTscFkY9qtetN56FewtbgxsMEgOLZDeZuAMW3lg-0nTTxadGcxVDjWICZbt9p_VE86-SRyycZy7zPW_GBWcX/s1600/100_4723.JPG" height="200" width="150" /></a>El primer que un ha de saber quan renova un bany, o quan renova alguna cosa, sigui la que sigui, és que estarà fotut per tots costats constantment.<br />
Ja no es fan diàmetres de tuberies com els que et pots trobar en el bany, de cap mena, en Peter ignorava per complet per què passava allo. Possiblement, i es temia estar encertat, era una simple qüestio de màrqueting. Si tens una fuita a la tuberia del desguàs, hauràs de comprar un altre tub (o una cola especial que, o et costa un ull de la cara, o al final tampoc serveix de res), i pots estar segur que d'aquell diàmetre ja no se'n fabriquen, aixi que hauràs de comprar el tub i un ràcord per poder-lo empalmar amb el tub vell. Pero estigues tranquil, més et val, perquè amb aixo ben segur que no solucionaràs res. El ràcord no et servirà pel tub antic al que ho hauràs d'enllaçar, aixi que hauràs de comprar un altre tub per substituir el vell que no tenia cap problema. I al final no et quedarà més remei que refer tot el sistema de fonteneria.<br />
Probablement, a més a més, el paleta que va fer l'obra tenia mal de panxa aquell dia i va voler acabar ràpid i va fer les coses com un nyap, i ja se sap el que passen amb els nyaps, estàn tant ben fets, que costa un mal d'esquena desmuntar-los per poder recomençar.<br />
<br />
El bany tenia un esglao incomprensible que deixava la banyera i la dutxa a una alçada i el lavabo i el vàter a una altra, aixi que van començar per desmuntar tot el terra. En Peter es va divertir. A cops de maça van destrossar totes les rajoles i l'esglao per descobrir que a sota hi havia una barreja de pedretes, sorra i trossos de guix, nefasta idea, doncs tot aixo no és solid, i amb el temps per les vibracions dels passos al caminar o qualsevol cop que li puguis donar, tota aquesta amalgama de merda, -perquè també hi havia algun plàstic, fil, tros de fusta i d'altres runes que el paleta al seu moment, empès pel mal de panxa, es va apressar a posar de qualsevol manera sota les rajoles- es belluga a causa d'aquestes vibracions. Com quan omples massa un pot amb arros, i el bellugues i li dones cops perquè s'acatxi i hi hagi més espai. I d'aquesta manera estava fet el terra de la meitat de la casa, i a la meitat de la casa, per tant hi havia rajoles trencades. En Peter ja es veia refent el terra de mitja casa... Per sort, allo l'hagués divertit enormement i s'hagués emportat un bon aprenentatge.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6OQ5tliOiG1EBGTXhZVQ2dCIvZCF2iQP2zJIGWm90DY7z5Lbmehs8FQhJ94X-j9bKpOmxg5KtyxRt2DblyIR1ihYHT0iSRkgJI6hVIlEQgrcUqRh0ry2p7UTw_9vaLEHpd2BGF5j5SWMz/s1600/100_4725.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6OQ5tliOiG1EBGTXhZVQ2dCIvZCF2iQP2zJIGWm90DY7z5Lbmehs8FQhJ94X-j9bKpOmxg5KtyxRt2DblyIR1ihYHT0iSRkgJI6hVIlEQgrcUqRh0ry2p7UTw_9vaLEHpd2BGF5j5SWMz/s1600/100_4725.JPG" height="200" width="150" /></a>Enlloc de refer tota la casa, pero, van decidir refer tot el terra del bany i no només l'esglao com haguéssin fet si no fos pel mal de panxa del paleta original.<br />
Un cop tret tot el terra i haver respirat la meitat de la pols que en va sortir, van fer un ciment amb un material especial. Era una barreja de ciment amb boletes de porexpan, cosa que el feia molt lleuger i voluminos, i igual de resistent per l'aplicacio per la que ells ho volien. No era precisament el material més ecologic, i en Peter no creia que arribés a utilitzar-ho mai per casa seva, pero no està mai malament saber què hi ha al mercat.<br />
Després de posar-lo i anivellar-lo i d'haver respirat també la meitat de la pols que sortia dels sacs en abocar-los dins de la formigonera, perquè, a més, en Peter es va voler passar de llest i, fent cas omis als avisos d'en Franz, va voler obrir el primer sac com ho havia fet amb els sacs de ciment a Les Bernous, posant-los sobre una barra de fusta, tallant-los per la meitat i estirant amb la fusta cap amunt per separar-los en dues meitats i abocar-los més comodament dins de la màquina. Pero aquells sacs no eren de ciment convencional, i el porexpan voleia com si no hi hagués un demà, i tant bon punt va fer el tall transversal al sac i va estirar una mica cap amunt, va veure que l'havia cagat: el porexpan va començar a volar per tots costats i el ciment en pols a caure pel terra aixecant una bona polseguera. Aixi que, com que el mal ja estava fet, no va quedar més remei que abocar-los com van poder meitat dins la màquina, meitat fora, amb la conseqüent polseguera que allo va aixecar (no us ho podeu ni imaginar). Aquella nit, els seus mocs haguéssin pogut fer els fonaments d'una casa.<br />
Mentre esperaven que s'assequés (tres dies per poder treballar-hi a sobre, vint-i-un per obtenir la màxima resistència, com el ciment normal i corrent), van començar a treballar en la caseta on havia estat vivint un informatic durant 14 anys, que els feia de guardià de la casa al mateix temps les temporades que ells vulguéssin marxar. Aquell home era el desordre i la bruticia personificada. Hi havia peces d'ordinador per tot arreu, sense cap mena d'ordre. I el bany semblava el d'una casa abandonada. Pero segons li havien dit, fins feia poques setmanes l'havia estat fent servir.Les feines eren principalment de neteja i preparacio per a poder començar a construir en condicions unes setmanes més endavant: s'havia de buidar de tota la merda que hi havia, desmuntar un afegit que es va fer a la casa, tirar a terra els envans que hi havia per separar les habitacions de la casa (en Peter s'ho passava com un nen amb aquella feina), obrir una porta i una finestra nova, i fer els plànols per crear una nova distribucio. Feines que van estar fent durant els temps de secatge del formigo i de les rajoles del bany que estaven renovant.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQautqn3fFJb_foz1xGWw0ABCYIphec81_MIbpRU8h4FcTTnLErTPtbMvgHpJeIKjE-zDjPp_IGspC8QIKlZM7Pz253i1qv38uOeaRWnj62YzMddBhJMHRFXWXCne-4m_AlltWmSWfsDi/s1600/100_4727.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRQautqn3fFJb_foz1xGWw0ABCYIphec81_MIbpRU8h4FcTTnLErTPtbMvgHpJeIKjE-zDjPp_IGspC8QIKlZM7Pz253i1qv38uOeaRWnj62YzMddBhJMHRFXWXCne-4m_AlltWmSWfsDi/s1600/100_4727.JPG" height="200" width="80" /></a>Tornant al bany, -fixa't, ja s'ha assecat l'estrany formigo- s'ha de dir, pero, que els principals inconvenients d'aquest innovador material, son que, per clavar cargols, amb el seu corresponent tac, aquest formigo no agafa, és massa tou, un ho nota quan ho perfora amb el taladre, aixi que el cargol que posis (per fixar la tassa del vàter, per exemple) només agafarà en la capa de cola de rajola i la rajola, que sol ser suficient, poca gent es fot a ballar sobre la tassa del vàter, pero després tens aquelles tasses que quan t'hi assentes es mouen; i el segon inconvenient és que costa molt més de fer a nivell. Aixi que, per després poder posar netament les rajoles, van haver d'afegir una bona capa de cola per rajoles (un altre tipus de ciment) i la feina, malgrat el bany era petit, els hi va portar ben bé un dia i mig. Tampoc eren professionals, i no calia correr. L'important en aquest tipus de treballs és que un mateix en quedi satisfet, i tant un com l'altre eren suficientment perfeccionistes com per no quedar facilment satisfets. Aixi que van treballar sense pressa, pero sense pausa.<br />
Un cop posades les rajoles, i havent deixat tots els tubs de desguàs al lloc on volien segons on volien posar els nous elements a posar al bany, ossigui, un jacuzzi de tres parells de collons, un lavabo, una dutxa i un vàter nous, van procedir, precisament, a posar-los. I aqui va ser on es van trobar amb els mil i un inconvenients de la fontaneria. Es molt important comprovar be tots els diàmetres dels tubs, que els desguassos fàcin suficient pendent perquè l'aigua baixi correctament, que tots els ràcords tanquin perfectament bé per evitar fuites i que la longitud dels tubs sigui la correcta. Tot i aixi, una dutxa inesperada és molt probable que no te l'estalvii ningu.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIHJ8wpfZ5t9M7sejTfucnYuofE4xLp73BhzFLHH0_ZqZb_U8s6pxzQp1pQjOj_6z_WjF9fFBJDZHhQNRfW_AxKMVSntkGTY_PaKb1QSVIBMy8z2kxCMWIDJ8hoR6hHtJrvzHuGD5NOceH/s1600/004.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIHJ8wpfZ5t9M7sejTfucnYuofE4xLp73BhzFLHH0_ZqZb_U8s6pxzQp1pQjOj_6z_WjF9fFBJDZHhQNRfW_AxKMVSntkGTY_PaKb1QSVIBMy8z2kxCMWIDJ8hoR6hHtJrvzHuGD5NOceH/s1600/004.JPG" height="150" width="200" /></a>Val a dir, pero, que treballar amb en Franz va resultar ser un veritable plaer, tenia paciència amb els seus errors i, sobretot, li deixava cometre'n, ell sempre deia que un és capaç de qualsevol cosa si li permeten equivocar-se, si un té aquesta llibertat, tot ho podrà. A més a més tenien molta complicitat i es passaven el dia fent broma, fins i tot quan les coses (o un tub) es torcien, i aixo permetia un ritme de treball que malgrat ser ràpid, era relaxat. Amb en Thomas i la Lara també es portava magnificament bé. Va encaixar entre ells com un més de la familia ben ràpid, fent broma amb tota la confiança del mon, i els dos el tractaven amb carinyo, generositat i admiracio. Potser massa admiracio pel gust d'en Peter, que li feien més por els elogis que les pedregades. Pero tambe allo era una prova i una ocasio per aprendre.<br />
I aprendre el que és aprendre, durant aquelles dues setmanes i mitja, es podia ben be dir que ho va fer.Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-45660185093099477172014-03-21T22:29:00.000+01:002014-03-21T22:29:28.718+01:00De nou a la carretera VI, o casiPerquè aquest cop no es va tractar de fer autoestop.<br />
<br />
Posem-nos en situacio.<br />
<br />
Durant l'estada a la Serre de Chabanas en Peter es va llegir un llibre titulat "Cabanons à vivre. Rêverie, ecologie et conseils pratiques" de Christian La Grange. I si, va somiar. Tant que es va fer un disseny del que podria ser la casa que es faria quan tornés. I com qui escolta una peticio que mai va ser feta, el desti, l'univers, el karma o la tita d'en Neymar, van decidir oferir-li una oportunitat. Aquesta es va presentar en forma de mail, a través del helpx, d'una familia que vivia a prop de La Roche Sur Yon, on li preguntaven si estava disposat a anar a casa seva a ajudar-los a construir una caseta de fusta i terra.<br />
No s'ho podia creure.<br />
<br />
La Roche Sur Yon estava lluny, i ell ja tenia amparaulada la visita a Nyons i en principi el seu objectiu després era anar a Berlin xino xano, i allo era anar en direccio contràaria... Què fer?<br />
S'ho va pensar molt, pero allo era una senyal, una oportunitat que no podia deixar escapar. Aixi que va contestar que si, i els va explicar que podria anar-hi després de visitar en Bambou a Nyons, cosa que podria ser a principis, mitjans o finals de març en funcio de si trobava feina.<br />
Van dir-li que ja tenien un helpx, pero que hi podia anar de totes maneres.<br />
Aixi que es va posar a preparar el viatge fins allà. En autoestop no creia poder arribar en un dia, o almenys no al seu ritme tranquil, aixi que va enviar solicituds de couchsurfing per dormir a Clermont Ferrand un parell de dies abans de deixar La Serre de Chabanas.<br />
Un cop a Nyons, i després de no haver trobat feina, va intensificar la busqueda de sofa a Clermont, i va enviar un mail a la familia del helpx per avisar de la seva inminent arribada.<br />
I just quan finalment havia rebut una resposta afirmativa pel couchsurfing, d'una noia la mar de guapa i simpàtica, llàstima, van avisar-lo els de la familia que el pare estava als Alps i es dirigia aquell mateix diumenge cap a un poble "proper" a Marsella i que el podria recollir a Nyons, sempre i quan no li suposés cap problema passar 15 dies a casa els pares de l'home (Françoise) renovant un bany. Evidentment no li suposava cap problema, primerament perquè no s'hauria de trencar el cap buscant lloc on dormir a Clermont Ferrand; segon, perquè faria el trajecte d'una sola tirada (adorava fer autoestop, pero si, posem l'exemple, fent autoestop el primer cotxe que es parava el portava a lloc no s'hi negava, i allo venia a ser una mica el mateix); tercer, aprendria més sobre construccio i ultim, tindria la oportunitat de viatjar per aquella zona de França de la qual n'hi havien parlat molt bé.<br />
<br />
Aixi que aquell diumenge, després de dir-li adéu a en Bambou i desitjar-se mutua sort, va anar a trobar-se amb en Françoise (en endavant Franz). Un home jovenivol, amb potes de gall (a en Peter li agradaven les potes de gall perquè li donaven la impressio de ser propies de gent riallera), ulls blaus, pocs cabells i mirada sincera.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklurRTxCjxb9YNHb19cf5tJHA5hIOeLmyrG0zVeziZE_ZNBbXoMepzHTZfQ0k9-tuBYTRUA-DYnHty-zlShyv0MlqEz2CgfPHerLDcr2qEow881zl50KZyeuXmi-v6R1wIvRaW5SFV0ID/s1600/Sans+titre.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklurRTxCjxb9YNHb19cf5tJHA5hIOeLmyrG0zVeziZE_ZNBbXoMepzHTZfQ0k9-tuBYTRUA-DYnHty-zlShyv0MlqEz2CgfPHerLDcr2qEow881zl50KZyeuXmi-v6R1wIvRaW5SFV0ID/s1600/Sans+titre.png" height="196" width="320" /></a>Van fer el trajecte, d'unes tres hores, parlant de tot una mica, del viatge d'en Peter, de la historia d'en Franz, que li va explicar que després de passar-se mitja vida obsessionat en fer diners, va descobrir que allo no el feia feliç i va viure un canvi en la seva vida que el va convertir a la fe cristiana (en Peter ja tindria temps, quqn hi hagués més confiança, a descobrir quin havia sigut aquell canvi) i va decidir deixar la seva vida luxosa per viure humilment del treball de les seves mans i recollir el fruit del seu esforç. Bravo. Per aixo si que cal valentia!<br />
La veritat és que van conectar molt bé, i de seguida van permetre's fer-se bromes. En Peter ja començava a dominar prou el francès com per atrevir-se amb les bromes sense por de ser malinterpretat. Seria un gust treballar amb ell.<br />
<br />
Durant el trajecte, a més a més, va rebre moltes més bones noticies:<br />
En Franz era president del club de vela de La Roche Sur Yon i va prometre-li que li ensenyaria a navegar amb vela lleugera, optimist pel que tenia entès en Peter, i allo podria servir-li de molt per buscar un veler per travessar l'Atlàntic! A més a més, mireu si van entendre's ràpid, en Franz li va proposar de, cap al maig, tornar a casa els seus pares a construir una altra caseta, i aquell cop li pagaria i tot! A més a més, va dir-li que podria quedar-se amb ells tot el temps que vulgués (mentre les dues parts estiguéssin contentes, com sempre) i que si volia podia marxar un parell de setmanes, o el que fes falta, per anar a Berlin a veure el seu amic que allà vivia, i tornar després i seguir amb l'ajuda que calgués.<br />
I per postres una de les seves filles (tenia 7 fills) s'estava treient el carnet de pilot d'avio i estava fent pràctiques, i si qlgun dia l'havia de portar amb cotxe a fer-les, podria pujar amb ella a l'avio! Bé, allo era una xorrada, pero a vegades les postres son una xorrada...<br />
<br />
Un cop van arribar a la casa, que estava a les afores de Pignans, els van rebre molt calurosament en Thomas i la Lara, una parella d'uns 80 llargs, molt simpàtics, amb bon sentit de l'humor i molta generositat. Russos d'origen, aixi que, per si encara podia demanar alguna cosa més, menjaria uns quants plats tipics de Russia sense haver de viatjar-hi, perquè tal i com estan les coses ara mateix, poques ganes en tenia en Peter.<br />
<br />
En fi, les coses pintaven molt bé. Pero el temps l'havia ensenyat a ser prudent i alegrar-se pel present, i per les coses que vinguéssin, a mesura que anéssin venint. Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-24424112794815405442014-03-17T14:02:00.000+01:002014-03-18T13:41:27.695+01:00Nyons, paradoxes, illes de merda i topades amb la realitat<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfdkQw0vHPtLtunAJGR3wS6y0G2RlfiGf02Xe7szOuZge15ENxH50nl0jwWX93gvVhagbbnAmRyB3bFzIwMMo7UF9F8b88mEI91b_eJoiSXvle02VAvHpuQYqfYpWozJZnbH7hUbNNd_hj/s1600/1250500542_ph26_nyons.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfdkQw0vHPtLtunAJGR3wS6y0G2RlfiGf02Xe7szOuZge15ENxH50nl0jwWX93gvVhagbbnAmRyB3bFzIwMMo7UF9F8b88mEI91b_eJoiSXvle02VAvHpuQYqfYpWozJZnbH7hUbNNd_hj/s1600/1250500542_ph26_nyons.jpg" height="145" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La part més bonica de Nyons</td></tr>
</tbody></table>
En Peter Schemes no sabia qui era. Ni tampoc qui volia ser, com és normal quan no saps qui ets.<br />
Hi havia coses de la seva personalitat que no li agradaven. Com per exemple la seva ocasional, però forta timidesa. Massa "respectuós" per fer o dir segons què o parlar o preguntar a les persones obertament sobre la seva vida. Sempre temorós de rebre un no, de no saber-lo encaixar.<br />
<br />
I si preguntava sobre els seus pares? podria ser que estiguéssin separats, o enfadats i no en vulgués parlar...<br />
I si preguntava sobre la seva feina? potser guanyava molts diners i no en volia parlar...<br />
I si preguntava si tenia parella? potser s'ho prenia com una investigació perquè en Peter hi tenia interès emocional o sexual...<br />
<br />
Sempre hi havia potsers... Sempre hi havia el "què diran/pensaran els altres". Ell, que sempre deia a tothom que no es preocupés del que penséssin els altres... No li feia vergonya, per exemple, portar els pantalons grocs més cantaires de la comarca; fer cas omís del que penséssin els altres en aquell tipus de situacions era fàcil. El complicat venia després.<br />
Tampoc s'atrevia molt a parlar sobre alguns temes, doncs tenia el mal costum de parlar sense coneixènça, de fer suposicions, i no volia que li diguéssin que estava equivocat, que no era tant intel·ligent ni tant savi com es pensava...<br />
<br />
Si deia alguna cosa i la gent l'ignorava se sentia ferit; si deia alguna cosa i estava equivocat i el corregien se sentia ferit; si algú estava enrotllat amb la noia més guapa, lamentava no ser ell, i se sentia ferit... Era egocèntric, terriblement egocèntric. I precisament, a La Serre de Chabanas havia alimentat aquest egocentrisme: havia estat rebent constantment elogis per la seva feina, molts, masses, a vegades ho pensava. És dificil encaixar una crítica, però potser és encara més difícil saber encaixar un elogi.<br />
<br />
Es desenvolupava bé amb persones de caràcter dèbil o neutral, amb una personalitat poc marcada, però davant de persones més llestes, més sàbies i amb una personalitat forta, s'encongia. Es quedava en un racó, escoltant, o ni tant sols això. S'esforçava en fer comentaris segaços i el·loqüents que passaven desapercebuts, o posava la pota constantment. Així que més tard o més d'hora, optava pel silenci.<br />
<br />
"Prefiero estar callado y parecer tonto que hablar y despejar las dudas definitivamente"<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiITQplTdtQDahUMk2WQeONN4vUko56Zd78Y96dsNaeePzAchdR2FG-bD-C4rJcCjOU2KCRAy-C4uq5tjqJm-s67RFwuH5DfTSN6SSEUJQcw5HGYau2krCYUtfhcLsE8GUdC4JsToB41yiz/s1600/img_Great-Pacific-Garbage-Patch_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiITQplTdtQDahUMk2WQeONN4vUko56Zd78Y96dsNaeePzAchdR2FG-bD-C4rJcCjOU2KCRAy-C4uq5tjqJm-s67RFwuH5DfTSN6SSEUJQcw5HGYau2krCYUtfhcLsE8GUdC4JsToB41yiz/s1600/img_Great-Pacific-Garbage-Patch_2.jpg" height="115" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Nada como ver amanecer <br />
sentado en la basura"</td></tr>
</tbody></table>
Era una mala opció en el fons. Si volia deixar de ser tonto primer havia de ser-ho, mostrar que ho era, acceptar-ho. I poc a poc empapar-se dels que saben, parlant, intercanviant i equivocant-se.<br />
Un no aprèn a anar amb bici sense caure.<br />
<br />
A Nyons va passar-s'ho molt bé malgrat el que pugui semblar. Va descobrir el que era el "món" del reciclatge del menjar en els contenidors de supermercats, panaderies o centres socials, us en farieu creus de la de menjar en bon estat que es tira...<br />
Va participar en "tallers de cant" amb uns quants joves i no tant joves, en els que, sorprenentment per ell, s'ho va passar de conya. Va fer molts jammin's amb en Bambou, el Pirata, el Juan i la Suzy. Van fumar, van beure i van provar un experiment amb unes llavors d'una planta d'efectes psicotròpics naturals, sense masses resultats però.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJipudleZfq12hTm5YVHYHbUvnqI8QeW1GSo9z_xyh41IaH4dGtDmh5H2UvXl_i3Q2Cl4hPdaFJqHV_OjHzqWcr_0da_F1MRkDHyJb89rpT-umz1oK9TTeEtnO5YeBqhVGVNN5hjPE2YyE/s1600/small-hondas_de_la_ayahuasca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJipudleZfq12hTm5YVHYHbUvnqI8QeW1GSo9z_xyh41IaH4dGtDmh5H2UvXl_i3Q2Cl4hPdaFJqHV_OjHzqWcr_0da_F1MRkDHyJb89rpT-umz1oK9TTeEtnO5YeBqhVGVNN5hjPE2YyE/s1600/small-hondas_de_la_ayahuasca.jpg" height="148" width="200" /></a>Va tenir temps de llegir-se un llibre molt interessant, "La serpiente cósmica. El ADN y los origenes del saber"<br />
I va buscar feina en totes les panaderies del poble, que no eren poques, campings, restaurants i cooperatives alimentaries, Nyons és país d'olives, albercocs i vi, però no va tenir sort. La última bala la va gastar deixant un currículum en la pizzeria d'un càmping. Ja veuriem si el trucarien.<br />
Si, "si el trucarien". També es va haver de comprar un mòbil per poder deixar un número en els anuncis que va posar i en el curriculum. Més que mobil era un receptor de trucades, vaja.<br />
<br />
A Nyons va aprendre, sobretot, que ell no era especial, ni especialment valent. La majoria de les persones que va conèixer allà també viatjaven, també havien deixat la comoditat i l'escalfor de la casa per provar sort a l'estranger. Ell no era "el millor", ni el viatger expert, era un més, i enlloc d'aprofitar-ho i beure de tots aquells coneixements que desbordaven els altres, s'encongia, incapaç d'acceptar la seva ignorància, d'acceptar que només era un humà.<br />
Incapaç de sorprendre's dels coneixements dels altres, incapaç de reconèixer, així, la seva inferioritat. I aquell pensament ja era de per sí, estúpid. Qui decideix qui és inferior o superior dels altres si no ell mateix?<br />
<br />Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-2816411317749926122014-03-08T19:30:00.001+01:002014-06-08T10:59:47.153+02:00De nou a la carretera VLa nit anterior a la seva marxa, la familia el va convidar a sopar en un restaurant a Cliousclat, i en acabat van mirar tots plegats una pel·lícula, en Peter hagués preferit jugar tots a alguna cosa, però no va haver-hi manera de desenganxar els dos germans més petits de la tele...<br />
L'endemà, doncs, es va llevar com habitualment i va esmorzar bé. Quan es va haver despertat tota la familia i quan l'Alain va estar a punt, doncs marxarien junts a peu fins a Marsanne per un camí a través de la muntanya, va acomiadar-se de tots i va rebre una carta d'agraïment de part de tota la familia on a més a més hi havia 80€ "pour la route" havien dit.<br />
<br />
Van caminar pel bosc travessant la muntanya per camins majoritàriament amples, visibles i fàcils, i van estar parlant, principalment, de com canviar el món.<br />
<br />
No hi ha una manera de canviar el món, n'hi ha moltes, i a la vegada no n'hi ha cap. El món és el que vols veure. Si vols veure seats panda els veus per tot arreu, si vols veure misèria i decadència, la veuràs fins i tot en un somriure, i si vols veure esperança i entusiasme els veuràs fins i tot en uns ulls plorosos.<br />
Només hi ha un món a canviar, el teu. El més difícil de canviar. Borrar totes les idees preconcebudes, tots els prejudicis, fixar la vista en allò que un vol i no en el que li posen davant dels nassos, veure el mal que s'amaga darrera de la comoditat d'una vida fàcil viscuda per inèrcia, ser conseqüent amb el que penses a traves d'actes que demostrin que creus en allò que dius, ser ferm en aquestes conviccions i conscient de qui i com ets, acceptar-te, ser flexible també, per no caure en la intolerància, la desesperació i la ràbia...<br />
És tota una odissea, un viatge cap a Ítaca, un camí gens fàcil, com el que et mena als llocs més bonics.<br />
<br />
Un cop a Marsanne, havent menjat tots dos i havent-se acomiadat, en Peter va dirigir-se a la sortida del poble per mirar de parar algun cotxe, però no en passaven gaires i no va haver-hi manera; així que abans que se li comencés a fer tard, doncs entre pitos i flautes ja eren vora les dues de la tarda, va decidir començar a caminar. I caminant i cantant, com qui no vol la cosa, però cansat, val a dir-ho, va arribar a Cleon d'Andran. Allà va fer-se un cartell per arribar a La Begude de Mazenc, on el va portar un noi ben simpàtic.<br />
A La Begude just fer-se el cartell i plantar-se a la carretera es va parar una noia amb una express destartalada, però que encara feia quilometres, que li hagués agradat que el portés més lluny d'on el va deixar, simplement per seguir parlant amb ella, però tampoc es podia queixar perquè el va deixar a Taulignan, on sense haver d'esperar massa un home gran el va portar fins a Valréas i el va deixar a la sortida, indret perfecte per fer autoestop, i ben aviat va parar a un golf negre amb una enganxina que posava "good vibrations", només faltaria que no es parés!<br />
El noi timid i poc parlador que el conduia el va deixar al centre de Nyons, i un cop allà va preguntar a uns joves que estaven fent la birra on era el bar que li havia indicat el seu amic Bambou, i aquests li van dir que seguís el carrer fins al final per a trobar-lo.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9X8UlwfH7WFjqjpdYJFtN2bbRs1G2wUgEBpXKoHYZHvFhu0UwQnnmtS770g8c5dBFvXIkymnRCh7kT-0dvudY4TRfxXRfGf3cK-XvQgyVUfCe9yPQpkzDszLchpfer8qJWw0lbuCDdDq/s1600/grane+-+nyons.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9X8UlwfH7WFjqjpdYJFtN2bbRs1G2wUgEBpXKoHYZHvFhu0UwQnnmtS770g8c5dBFvXIkymnRCh7kT-0dvudY4TRfxXRfGf3cK-XvQgyVUfCe9yPQpkzDszLchpfer8qJWw0lbuCDdDq/s1600/grane+-+nyons.jpg" height="145" width="320" /></a>Un cop allà, va descarregar-se la maleta de l'esquena i cansat va esbufegar. Un home que passava per allà va preguntar-li si tot anava bé, i es van posar a parlar, i com qui no vol la cosa va acabar aconseguint que el deixés trucar amb el seu móbil, però en Bambou no va contestar, tot i que quan li va dir que buscava a un espanyol que vivia en aquella plaça li va dir que en el pis que tenien just a sobre hi vivien espanyols. Així que es va posar a cridar fins que van treure el cap per la finestra i el van convidar a pujar amb ells mentre esperaven que tornés en Bambou, de qui eren amics.<br />
<br />
Va agrair-li l'ajuda a l'home i va reunir-se amb en José, el Pirata i la Tania que vivien en un pis minúscul just al costat d'on vivia en Bambou. Allà van estar parlant una mica i tocant la guitarra compartint un got de vi fins que va arribar el seu amic.<br />
Després de les salutacions va informar-lo que aquella nit tenien un sopar a casa uns amics, així que s'en van anar a comprar quatre coses que faltaven per fer el plat que aportarien ells i després de preparar-lo van fer cami cap allà. També va explicar-li que ell treballava en un restaurant i que solia dinar i sopar allà, i que pel tema menjar solien fer-ho junts amb els veins que reciclaven* molt menjar de diversos supermercats, així que per aquell tema no s'havia de preocupar massa ni gastar-se masses diners.<br />
*(recuperar el menjar en bon estat dels contenidors dels supermercats)<br />
<br />
El sopar va ser molt agradable en un ambient familiar i acollidor, i finalment, després d'un dia esgotador. Estava clar que fos el que fos el temps que passés allà, seria una experiència totalment diferent de tot el que havia estat fent. Aprendria molt, n'estava segur.Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-51611984675681341402014-03-04T21:09:00.004+01:002014-04-23T22:51:08.473+02:00La Serre de Chabanas"Aquesta és la historia d'una familia que tenia un fill, jove i intel·ligent, amb bon cor i uns ideals profunds i purs, però que no sabia controlar la seva ira. Discutia constantment amb els seus pares, i perdia la paciència fàcilment amb els seus germans. Se'ls estimava amb devocio, pero en determinades situacions no podia reaccionar d'una altra manera que bruscament.<br />
<br />
Un dia, cansada dels atacs de còlera del seu fill, la mare, aprofitant que aquell dia havia estat de bon humor, li va proposar de fer una cosa:<br />
- Fill meu, t'estimem, ja ho saps, i sabem també que tu ens estimes, però hem de fer alguna cosa per controlar aquests atacs de ràbia.<br />
- D'acord, t'escolto mare.<br />
- Mira, cada vegada que perdis els estreps, clavaràs un clau a la porta de la teva habitació, entesos?<br />
- No sé per a què ha de servir això - féu el fill que començava a perdre la paciència...<br />
- Confia en mi, si us plau, més endavant ho entendrás tot.<br />
- Entesos, mare. - va respondre el fill fent un fort suspir.<br />
<br />
I així va ser que cada vegada que perdia els nervis el fill clavava un clau a la porta de la seva habitació. El primer dia en va clavar vint-i-sis, i quan se'n va anar a dormir i els va veure allà clavats va reflexionar i es va dir que faria un esforç. I així, dia rere dia en va anar clavant menys, fins que un dia se'n va anar a dormir sense haver-ne afegit cap més respecte el dia anterior.<br />
L'endemà li va donar la bona noticia a la seva mare.<br />
- Estic molt orgullosa de tu fill meu. A partir d'avui, doncs, cada dia que aconsegueixis passar sense clavar cap clau, n'arrencaràs un.<br />
- D'acord mare! - va fer entusiasmat.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3O4MfEXv8cS00q3OLEuLrL3tJ8_N79ItCBZhr6yMWkjIrP6p4ryB9297lCNAQsGeYrrTDGL4FO8fmzFwdDo0z7FfenIGAoVG6vj5hPoQJUuirso8fgVO-9mTW-YUeB-7NFmXpLtE5VJpo/s1600/419310_3502817648906_1618458224_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3O4MfEXv8cS00q3OLEuLrL3tJ8_N79ItCBZhr6yMWkjIrP6p4ryB9297lCNAQsGeYrrTDGL4FO8fmzFwdDo0z7FfenIGAoVG6vj5hPoQJUuirso8fgVO-9mTW-YUeB-7NFmXpLtE5VJpo/s1600/419310_3502817648906_1618458224_n.jpg" height="150" width="200" /></a>I dia rere dia, un a un, va anar desclavant tots els claus de la porta fins que no en va quedar cap. I l'endemà li va anunciar la bona noticia a sa mare. Que s'el va emportar davant la porta i allà li digué:<br />
<br />
- Estic molt contenta fill meu, molt. - digué amb llàgrimes als ulls - has aconseguit controlar els nervis completament, ara t'enfades menys i estàs més content i tots estem més bé. Però fixa't, la porta està plena de forats, ja no tornarà a ser la mateixa. El mateix passa quan t'enfades amb algú i el fereixes, li deixes una cicatriu com les d'aquesta porta. No oblidis mai aquesta porta, estimat."<br />
<br />
<br />
Ja feia molt temps que havia llegit aquella historia i aquell mes de febrer a La Serre de Chabanas, més que el que pogués fer treballant i aprendre vivint, com ara partir troncs amb la destral, netejar de fulles un cami, arreglar un teulat, arreglar un cami de terra per la pluja, netejar una vinya mig abandonada, cuinar vegetarià, aprendre a identificar unes quantes plantes silvestres comestibles, etc; el que va recordar cada dia més sovint era la lliçò d'aquella paràbola.<br />
La familia era abundant, i ben avinguda gran part del temps, els fills eren ben educats, amb contats "incidents" tipics de la infància i l'adolescència, per part dels dos més petits, però l'Alain va resultar ser complicat. No per en Peter, amb qui es portaven bé i amb qui solien anar a passejar pel bosc i pels voltants de la zona tot parlant de com salvar el món... A vegades li recordava a ell mateix amb la seva edat, ple d'ideals purs, d'aquesta voluntat de la juventut de canviar el món, de carregar amb aquesta responsabilitat, defensant amb ungles i dents els seus principis, pràcticament sense tolerar idees oposades o tant sols diferents.<br />
Sí, havien sigut molt semblants.<br />
<br />
Però l'Alain es discutia amb sa mare i amb son pare constantment i, malgrat en Peter ja entenia quasi perfectament el francès (aquell mes de febrer només va parlar en francès), no entenia els motius dels sobtats canvis d'humor. L'Alain no volia sentir a parlar a ningú, menjava els seus àpats vegetarians que havia cuinat meticulosament i se n'anava de la sala enfadat. Quan es discutien punts de vista diferents sobre politica o actualitat, les seves intervencions eren atacs de ràbia contra les idees que eren diferents de les seves, i quan va veure en Peter fumant va marxar de la sala fet una fera dient que ell era contrari a tot allò que fa mal a l'ésser humà, sense escoltar-se, sense haver descobert, encara, en Peter confiava en la seva sobrada intel·ligència, que el que més mal fa a l'ésser humà, lluny de ser una cigarreta ocasional o un tros de pollastre al forn, era la ràbia, la ira, el malhumor i la intolerància. El seu era un comportament radical, i els radicalismes mai han portat res de bo.<br />
<br />
Per això, abans de deixar la casa, en Peter va explicar aquella paràbola a la familia, confiant que, d'una manera o altra, tots en treiéssin conclusions positives i es pugués "curar"a poc a poc, ja que aquests canvis no son d'un dia per l'altre, la ràbia del jove; i permetre, d'aquesta manera i deixant lloc al bon humor i a l'amor que era capaç de donar, que totes les seves bones intencions, el seu desig de canviar el món, es fes realitat.<br />
<br />
En Peter recordaria sempre aquella lliçó com si hagués estat ell el que hagués clavat els claus a la porta.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Actualitzacio </i></span><br />
I aquest és l'estat en que en Peter va deixar la vinya després de molts d'esforços i de fins i tot, l'ultim dia, teballar-hi sota una pluja abundant, ja que quedava ben poc a fer i ho volia deixar enllestit, mentre cantava cançons per motivar-se.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVkg2DKlYk-3VffGXTq4V0is3S9cGr7rcqBNztEjtGJGfdvd4LHCOmw1fIicx42LIR-z-DQTvru3JGw5lv57gHSYFxDXUJcdSEvStUxbOqo-i1Qsh44h26m_fo8pkFq7vPzfi5mX0oOEH/s1600/P2280042.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMVkg2DKlYk-3VffGXTq4V0is3S9cGr7rcqBNztEjtGJGfdvd4LHCOmw1fIicx42LIR-z-DQTvru3JGw5lv57gHSYFxDXUJcdSEvStUxbOqo-i1Qsh44h26m_fo8pkFq7vPzfi5mX0oOEH/s1600/P2280042.JPG" height="150" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidEhTHGK4ABE01vNaj9Uj-ML4ui7H9XZ89k0Uye4TQUsqbP6Yql_V4b5qsDAYoxiEPXyBWuYPCf_Ssfpr9xEXQr927qLHX81aT8LBh8Nn6dyLYUbNG57m60ekyydqJ6rRkNuGhz4lSEMdJ/s1600/P2280040.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidEhTHGK4ABE01vNaj9Uj-ML4ui7H9XZ89k0Uye4TQUsqbP6Yql_V4b5qsDAYoxiEPXyBWuYPCf_Ssfpr9xEXQr927qLHX81aT8LBh8Nn6dyLYUbNG57m60ekyydqJ6rRkNuGhz4lSEMdJ/s1600/P2280040.JPG" height="150" width="200" /></a>Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-39175969431476525202014-02-12T22:46:00.001+01:002014-02-18T15:10:57.699+01:00De nou a la carretera IVAquella nit, vora les 4 de la matinada, l'hora en la que se solia despertar per sortir a fer un riu, va sentir que la vella Ruth es llevava i sortia a fora, de cop, es va posar a cridar alguna cosa en francès que no va arribar a entendre.<br />
La nit del diumenge al dilluns la Ruth li havia dit que havia sentit un cotxe i algu que es passejava amb un gos pels voltants de la casa, i que estava segura que eren lladres que estaven donant un cop d'ull a la zona per veure què podien robar. A partir d'aquell dia li va fer tancar el taller cada nit i la casa principal amb clau.<br />
Semblava, doncs, que aquella nit els lladres s'havien decidit a actuar. La Ruth va sortir a fora i es va posar a cridar, i al cap d'una estona va tornar a entrar.<br />
<br />
- Passa alguna cosa? - li va preguntar en Peter quan va tornar a entrar.<br />
- He vist un cotxe i un home que es passejava amb un gos per aqui al voltant, pero ara he sortit a fora i no els he vist. Es deuen haver amagat a la casa dels veins, que esta buida. Pero no tinc llum, i la llum de la casa ha marxat i la porta elèctrica no es pot obrir. Aixi que s'haurà de saltar la porta per anar-los a buscar.<br />
<br />
"Tu estàs penjada" va pensar en Peter. Pero es va oferir per iluminar el cami amb el seu frontal i per acompanyar-la a donar un cop d'ull. Un cop a fora la vella Ruth li va dir que saltés la valla de fusta que no es podia obrir i entrés al jardi dels veins empenyent la porta i dones un cop d'ull. "Saltar la porta entesos, pero entrar a casa els veins a buscar lladres que, si hi son, potser m'estan esperant, ni somiar-ho". Aixi que es va acostar a la porta del jardi dels veins i des d'alla va iluminar el jardi en tota la distancia que li permetia el focus del frontal, que no era massa, pero no va veure ni percebre res més que les ombres que projectaven les mates d'herbes més altes a la llumm de la seva llanterna. Tot seguit va tornar a buscar a la vella Ruth<br />
<br />
- No m'ha semblat veure ningu. -va dir insegur.<br />
- Doncs jo estic segura que he vist un cotxe i un home amb un gos. Es necessari que comprovem be tots els voltants. - i va provar d'obrir la porta electrica, que va trobar una mica d'electricitat ves a saber on i es va obrir amb el comandament manual.<br />
<br />
La vella va empenyer la porta del vei que es va obrir grinyolant escandalosament, "fantastic, almenys els avisem de que els anem a buscar" va pensar en Peter. Van recorrer el jardi a poc a poc, iluminant per tot arreu amb el frontal, intentant veure mes enlla de les ombres que projectava. Pero ningu va donar senyals de vida, tampoc es que esperéssin que sortissin dues persones amablement saludant com qui saluda a qui passeja el gos un diumenge a la tarda, pero ni tant sols un soroll. Res. En Peter tenia la ferma teoria que tot eren imaginacions de la vella, alucinacions causades per la son i les drogues que es prenia la vella abans d'anar a dormir. Pero ella semblava convençudissima d'haver vist algu, i encara van sortir de casa el vei i van baixar carretera avall uns quants metres fins a l'unic lloc on es podia deixar un cotxe sense que fos vist. Pero alla tampoc hi havia ningu. En Peter, cansat d'aquell joc va convençer a la Ruth per a què se'n tornéssin a dormir, i finalment, despres de vint minuts de passeig a les 4 de la matinada, sota les estrelles, se'n van anar a dormir. Cadascu al seu llit, que aixo ja estava quedant molt romantic...<br />
<br />
<br />
L'endemà es va llevar una hora més tard del que volia llevar-se, normal, i va esmorzar be i va despertar a la vella que va dir-li que el portaria fins al peatge de l'autopista on faria autoestop. Li havia agafat gust a l'autopista.<br />
<br />
La vella va acomiadar-se d'ell dient-li que tenia les portes de casa seva obertes (espero que ningu vegi metafores en tot aixo) i encara que no era la intencio d'en Peter tornar-hi, li picava la curiositat veure si les plantes de cassis que li havia regalat l'Steve a Les Bernous per a què les plantés al següent lloc on anés, haurien crescut o no.<br />
Fos com fos, al peatge, es va posar a ploure i es va haver de refugiar sota cobert, al costat d'on surten els tiquets, lloc on no li agradava gens parar-se, pero no hi havia més remei, aixi que va alçar tant com va poder el cartell on posava Nîmes/Lyon i va esperar. Poca estona després un noi va oferir-se a portar-lo fins a Montpellier, pero va dir que no. No sabia molt bé perqué havia dit que no, de fet, a Montpellier hagués trobat més afluència de cotxes i segurament més possibilitat de que algun el recollis, pero enlloc de lamentar el que havia fet, va dir-se que segurament aquell no era el cotxe que havia d'agafar. I tant cert era i tant cert és que les coses no passen per a què si, que poc després un altre cotxe es va aturar per oferir-se a portar-lo fins a Montpellier. Aquest cop va dir que si. El cotxe el conduia un home d'uns quaranta anys, un xuleta, arrogant, d'aquestes persones que se li nota que la vida li va bé i se'n vanta per tot arreu, pero va ser simpàtic i amable amb ell, i com que s'havia d'aturar en una estacio de servei a fer gasolina, va oferir-li convidar-lo a un cafè. Evidentment, en Peter no s'hi va negar. Durant la poca estona que va durar el trajecte li va poder explicar més o menys el seu projecte de viatge, i la historia devia impressionar a l'inimpressionable Julien, perquè un cop a la cafeteria de l'àrea de servei, va donar-li 10€ com qui li dona una piruleta.<br />
<br />
- Mais... Pourquoi ça?? - va interrogar-lo en Peter confus i content.<br />
- Pour le bon courage - va fer l'home donant-se un cop al pit amb el puny.<br />
<br />
Res passa per què si.<br />
<br />
Al peatge de Montpellier, després d'esperar una estona, es va fixar que hi havia un home parat a un punt de pagament de més enllà, que feia estona que buscava alguna cosa entre els seients del cotxe sense arribar a ensortir-se'n. Després de dubtar-ho un instant, en Peter va decidir acostar-s'hi per oferir-li el seu frontal per poder veure millor les parts fosques de sota els seients. No va fer-ho pensant "després li demanaré que em porti", va fer-ho perquè va veure a l'home apurat i aquest se l'havia mirat algun cop de reüll una mica desconfiat, com si temés els autoestopistes, o simplement per aquesta desconfiança vers els autoestopistes que la televisio fa tenir a tota persona que no ha recollit mai a ningu. Aixi, de passada, li trencava una mica els esquemes a l'home.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7zmvY2X8z4VgTrCugfYlt2haARgyCqjPIh32fDCIjlZmnm7W2dkgtYPDe-QsZb2qvtn9k59KXnJWfW7kRAwMuKOjuVCvQL5qBdClfT2qlsnnWybcopwm2RysTs2pYaEGWA3BTIKRBMQU/s1600/Sans+titre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7zmvY2X8z4VgTrCugfYlt2haARgyCqjPIh32fDCIjlZmnm7W2dkgtYPDe-QsZb2qvtn9k59KXnJWfW7kRAwMuKOjuVCvQL5qBdClfT2qlsnnWybcopwm2RysTs2pYaEGWA3BTIKRBMQU/s1600/Sans+titre.jpg" height="308" width="320" /></a>Amb el llum li va ser fàcil trobar el que buscava, la targeta de crèdit, i quan li va tornar el frontal va preguntar-li a on es dirigia, en Peter li va ensenyar el cartell i l'home va dir-li que l'aproparia fins al peatge de Nîmes. Va resultar que la seva dona era espanyola, de Murcia, aixi que l'home parlava un espanyol de Murcia perfectissim, i van estar xerrant tot el viatge, de ben segur que li va canviar el concepte que tenia sobre els autoestopistes (si és que en tenia mal concepte). L'home es dirigia més enllà de Nîmes, pero en una direccio que no interessava a en Peter, aixi que va baixar al peatge de Nîmes, un cop allà, sense haver d'esperar massa, el va recollir un camioner. Marius es deia, Tunisià d'origen, que fins i tot li va oferir portar-lo a Paris, que era on es dirigia, pero tambe va acceptar deixar-lo exactament a la sortida 16, que era el lloc que en Peter necessitava que el deixés. Els trajectes amb camio sempre son més llargs, ja que no poden anar tant ràpid com un cotxe, aixi que van tenir molta estona per parlar de mil coses i fins i tot d'aprendre una mica més de francès, en Marius va resultar ser molt pacient i el corregia i li ensenyava tot el que veia que en Peter deia malament per mal costum, i allo li va anar de conya. Just abans d'arribar a la sortida, pero, van haver d'aturar-se per fer un repos de 45 minuts, per obligacio, doncs els camioners tenen les parades i les hores de trajecte contades, i alla el va convidar a un cafè i a galetes, i fins i tot es va burlar d'en Peter (amistosament) per no conèixer un famos cantant francès, Claude Françoise, biografia de qui en Peter va estar fullejant a la llibreria de l'àrea de servei.<br />
<br />
Les galetes que van sobrar del paquet que van compartir li va regalar abans de deixar-lo a la sortida 16, i allà es van despedir. Des d'aquell punt va caminar, posant el dit sense masses esperances ja que no tenia cap cartell ni cap cartro per escriure la seva destinacio, fins al trencant cap a Grâne, després de Loriol sur Drôme, el que vol dir que va caminar una bona estona, pero durant la caminada va trobar un tros de porex-pan ben gros, quasi del tamany d'una senyal de trànsit indicadora de poblacio, de color blanc i ben net i va decidir agafar-lo per escriure-hi "Grâne" ben gros. El millor cartell que havia tingut mai, pero, no el va fer parar un cotxe a la primera, pero si que al cap d'una estona es va parar un cotxe minuscul, ocupat per una parella de joves amb la seva filla petita, i tant ple de trastos que va témer que no hi cabrien amb la maleta que portava en Peter. Pero l'home va encabir-se a la part de darrere, al costat de la seva filla, en una posicio gens reglamentària, i el van deixar a la carretera que menava a la casa on es dirigia, entre Grâne i Mirmande.<br />
<br />
Des d'allà va caminar uns metres i va preguntar en una masia exactament on era la casa que buscava, i després de donar unes informacions vagues el matrimoni que va sortir a rebre'l va entendre de qui parlava i li van indicar com trobar la casa. La seva amfitriona li havia dit que si trobava la casa i arribava tot sol fins allà seria el chef (jefe en francès) ja que no era fàcil de trobar, i no volia ser menys, aixi que va caminar els 4 quilometres que li faltaven i va plantar-se, més fàcilment del que esperava, davant d'un portal amb unes portes grises d'una casa que feia tota la pinta de ser un luxe.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLVKKdFK5GGPdddnbVI6-AvPxSTjK4RWw38uGEkU2thLPpS5cM4Mf8jlVKDAxytaxHfpQAH7nyXZsgZmm7zhpmLnjfkSytlMWNlWncaq-BwPJVYEK073h_Ul61wrQ4QCkryl6XyPxhHRcW/s1600/115994-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLVKKdFK5GGPdddnbVI6-AvPxSTjK4RWw38uGEkU2thLPpS5cM4Mf8jlVKDAxytaxHfpQAH7nyXZsgZmm7zhpmLnjfkSytlMWNlWncaq-BwPJVYEK073h_Ul61wrQ4QCkryl6XyPxhHRcW/s1600/115994-01.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Voilà la grand maison</td></tr>
</tbody></table>
Va fer sonar la campana uns quants cops, pero ningu va respondre, aixi que va donar una mica de volta i va veure que al costat del gran portal, una mica amagada, hi havia una altra entrada més petita i es va colar per allà mig dubitatiu.<br />
Va picar amb els dits el vidre de la porta que donava a dins de la casa i on hi veia un home parlant per telefon al davant d'una llar de foc, i aquest es va girar i va anar a obrir-li la porta. Un cop el va fer passar va avisar a la seva dona, la seva amfitriona, la Isaure, mentre ell acabava la trucada.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lB11K74alOZSkeTic0IWxrtSnvftJmJaQtTPVsbycHeZ3up_sxkF5DYF8XrG6AgOvyxYzXb3SYOcqXASM44xgHUco5-3KtBXVSTwmV-WUYJO03vSwu1yzA9R-_-zz6xl8LMvkNBC4xmt/s1600/115994-02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lB11K74alOZSkeTic0IWxrtSnvftJmJaQtTPVsbycHeZ3up_sxkF5DYF8XrG6AgOvyxYzXb3SYOcqXASM44xgHUco5-3KtBXVSTwmV-WUYJO03vSwu1yzA9R-_-zz6xl8LMvkNBC4xmt/s1600/115994-02.jpg" height="200" width="133" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">son fotos que podeu trobar <br />
a internet, no us enganyo</td></tr>
</tbody></table>
La parella va resultar ser encantadora, i li van ensenyar tota la casa, que era tant gran i tenia una distribucio tant estranya de les habitacions que va dubtar de poder tornar a trobar la seva, una cambra amb un sostre de més de tres metres, un llit de matrimoni que feia una pinta espectacular, un armari tant gros que li cabien totes les seves peces de roba una al costat de l'altra, sense apilar-les, i ni es tocaven, un aparell reproductor de musica, un escriptori, una cadira, un mirall de cos sencer i una butaca que va creure que no faria servir massa pero que se la veia comodissima. La class, que en diuen els francesos quan alguna cosa és la hostia.<br />
Després van enseyar-li el terreny, la vinya, la piscina, i el bosc que ocupava la muntanya fins a dalt del turo, i les feines que requerien atencio, fusta per l'hivern, netejar la vinya, arreglar el cami d'accés a la casa, etc.<br />
<br />
El canvi d'un lloc a l'altre no podia ser més dràstic, i quasi sense creure-s'ho, va acabar d'instal-lar les seves coses, es va regalar una dutxa merescuda i van compartir un sopar amb tota la familia fora de tot el que en Peter es podia esperar.<br />
I per més bones noticies, el seu fill gran, de 19 anys, arribaria l'endemà de la India, on hi havia marxat l'octubre passat (en Peter també havia començat el seu viatge a l'octubre), per fer un viatge d'aprenentatge, i també va saber per uns posters que va veure a la seva habitacio que compartien gustos musicals i el gust per l'escalada. Es portarien be.<br />
<br />
<br />Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-51643700653935014542014-02-04T13:12:00.000+01:002014-02-04T13:12:04.992+01:00No es or tot el que brilla, ni tota la merda fa pudorEl dissabte, per fi, va marxar en Ted. En el fons no era mal paio, pero tenia la seva manera de fer les coses, i acceptava dificilment cap altra manera de fer-les. Obviament allo xocava constantment amb la manera de fer de la Ruth. Quan vas a casa d'algu les coses es fan de la manera que l'amfitrio vol. Com a molt pots suggerir-li, educadament, una manera diferent de fer-les. Pero mai intentar imposar-li res a casa seva o fer coses, que saps que desaprovaria, d'amagat.<br />
<br />
A en Peter tot allo li semblava de logica pura, pero en Ted no tenia pinta d'haver-ho descobert. Fins i tot amb en Peter havien tingut alguna discussio sobre com fer les coses; en Peter es deia que havia de ser pacient i no perdre els nervis, i sovint simplement el deixava fer sense dir res, pero constantment el posava a prova: el dia abans que marxes en Ted, la Ruth li va demanar a en Peter que es mires les connexions de les plaques solars i els panells controladors, llegint-se els manuals d'instruccions per veure si trobava algun error que pogues reparar. En Peter sabia que un d'aquells manuals es trobava a dins la caixa on venia empaquetat un quadre elèctric on connectar les plaques, perque ell mateix havia obert la caixa i havia deixat el manual al costat de la mateixa. Pero quan va buscar-lo no el va trobar per enlloc i en Ted s'encaparrava en dir-li que aquell quadre, contràriament a tota logica, doncs cada component de la instal-lacio fotovoltaica tenia el seu propi manual, no en tenia. Pero que podia mirar-se unes indicacions fetes a mà que, de fet, ja s'havia mirat i no hi havia Déu que les entengués. I un deia que si... i l'altre deia que no... Fins i tot per un moment en Peter va plantejar-se estampar-li un cop de puny al mig de la cara, pero va dir-se que corria el risc de fer-se mal amb les ulleres del noi i que no seria una reaccio ni una manera molt madura de resoldre la situacio. Aixi que va respirar profundament, li va donar la rao, i se'n va anar a fer una altra cosa.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5WGTqz-7u9pX7rI_G61kRybgZbg01cgvc6kzUnECX2MPqYVRLt4Sec4cFNIwiyboIyuEGf8KM46F5Y2qhXvvk5hNZUSQ5MaZKM6XZS_9htec4mwAtkBPdc-o4qesofFMzWg1H4GqPV-Od/s1600/poda-frutales.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5WGTqz-7u9pX7rI_G61kRybgZbg01cgvc6kzUnECX2MPqYVRLt4Sec4cFNIwiyboIyuEGf8KM46F5Y2qhXvvk5hNZUSQ5MaZKM6XZS_9htec4mwAtkBPdc-o4qesofFMzWg1H4GqPV-Od/s1600/poda-frutales.jpg" height="155" width="200" /></a>Aquell diumenge va treballar també, va ordenar la fusta que s'havia de tallar i va treure cargols i peces metaliques per no cremar-les i aprofitar els cargols que estiguessin en bon estat, que no eren pocs. El dilluns va tallar la fusta que, sol, li va portar tot el dia. I el dimarts va posar-la sota cobert i després la Ruth li va demanar que podés un albercoquer, cosa que no sabia com es feia, aixi que va buscar-ho per internet i es va llegir un document del ministeri d'agricultura d'Espanya de l'any 1958 sobre el cultiu dels albercoquers, i va procedir a arreglar aquell desastre d'arbre, sense estar, en realitat, massa segur del que feia, ni massa segur del resultat que en va obtenir. Seria una cosa que descobriria la vella Ruth més endavant, ell ja l'havia previngut de la seva inexperiència sobre el tema. Després, aprofitant els seus coneixements acabats d'adquirir va podar també una pomera, que potser es podava diferent, pero va seguir la mateixa logica que amb l'albercoquer: va tallar les branques que es creuaven i es molestaven, i totes les que creixien cap a l'interior de l'arbre, totes les que semblaven mortes o danyades i les prematures, ja que si florien i donaven fruit no serien prou fortes per aguantar el pes i es trencarien de totes maneres. El que no va entendre del tot era que algunes s'havien de tallar per la meitat o a una certa distancia de la branca de la que sortien. Aixi que no es va arriscar massa amb aquestes. Aquella era una poda mes per donar forma a l'arbre que per afavorir-ne la fructificacio, pero tampoc creia haver-la impedit, almenys no massa, esperava...<br />
<br />
El dimecres va ploure durant el mati, aixi que va netejar la guarreria fruit del magnific nyap que havia fet en James amb els tubs de l'estufa, que havien deixat la cuina de la casa petita feta una porqueria. I quan va tornar a brillar el sol va continuar amb el teulat.<br />
L'endemà va treure un grapat de branques d'un lloc on les tenien apilades, per cremar-les lluny de la vegetacio dels voltants. Feina que li va portar tot el dia, ja que el munt de branques que va fer era d'almenys tres metres d'altura i semblantment de diàmetre, aixi que feta la construccio va haver de dividir-la per a no fer un foc massa gran que se li pogués descontrolar i va apartar unes quantes branques que aniria cremant després a poc a poc, amb una manguera al costat per si de cas el tema es posava massa calent...<br />
Aquell dia al vespre va arribar un altre cop en Dick, que semblava que la seva aventura per Espanya no havia anat tant bé com esperava, i l'endemà, el dia abans que en Peter marxés, va ensenyar-li com feia el teulat per a que pogués continuar sol la resta de dies que estigués alla.<br />
<br />
Tanta feina i tant bona voluntat i actitud a l'hora de fer-la, doncs sovint xiulava, cantava o ballava mentre la feia, van acabar agradant a la vella Ruth, que amb els dies va anar canviant el seu caràcter i va convertir-se en una persona molt mes agradable, hospitalaria, i fins i tot el va convidar algun cop a prendre un vas de vi blanc amb ella! I aixo que al perfil de helpx posava explicitament que l'alcohol se l'havia de pagar cada un de la seva butxaca! Si fins i tot van acabar compartint algunes converses molt interessants!<br />
<br />
La malaltia cronica de l'esquena, que la feia anar dopada de morfina la meitat de les hores (cosa que ella semblava disfrutar enormement), i que sempre tenia la casa plena de desconeguts i que pocs eren els que netejaven més del que embrutaven, o donaven amb feina i ajuda més del que gastaven en aigua, llum i menjar, l'havien tornat esquerpa, com els gats que vivien amb ella, que bufaven a la minima, pero s'amansaven si els tractaves amb cura.<br />
<br />
<br />
Havia après mes coses de les que esperava aprendre quan va arribar, i finalment l'estada alla va resultar agradable i tot, malgrat els constants problemes amb l'aigua i la llum, pero els plats que cuinava la vella Ruth eren de primerissima qualitat, aixo si que ho tenia! I fins i tot la nit abans que marxes li va cuinar una paella de puta mare en agraïment a la feina feta! Fos com fos, no creia que mai tornés a posar els peus per allà<br />
.<br />
Pero mai diguis mai...Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-5419107857700730512014-01-31T15:15:00.000+01:002014-02-05T18:10:30.801+01:00Segona setmana a la casa dels mals endreços o "conoce a James"En Dick va marxar el divendres de la primera setmana i la vella Ruth ho va agrair. Cada cop que es connectava feia mala cara, i cada cop que en Dick no hi era present es queixava del "laptop boy".<br />
A en Peter li queia be, tenia un munt de coses interessants a explicar i li anava be parlar amb ell perque practicava angles. I a mes a mes tambe sabia fer uns quants trucs de magia amb les cartes i van estar compartint coneixements, i li va ensenyar una versio d'un joc que sabia fer ell pero encara millor. Ja ho practicaria mes endavant. No sabia mai quan necessitaria fer un espectacle de magia per guanyar quatre duros...<br />
<br />
Com que no hi havia qui sabes exactament les feines que calia fer semblava ser que un tal James, un altre helper que havia estat alla abans que ells i a qui en Peter i l'Alonso no volien coneixer perque li haguessin dit quatre coses, va estar treballant en el que li venia de gust, fent "chapuzas" aqui i alla. Aixi que els hi va tocar desfer algun dels desastrosos treballs que havia fet, com ara posar un tub per l'estufa de la casa petita, pero no de qualsevol manera, no. El va posar estrategicament malament, el va posar consciençudament malament, va fer una chapuza de tal magnitud que hagues sigut proclamat el rei dels chapuzeros. Va arreplegar tubs de diversos diametres, pero no de mig centimetre de diametre de diferencia, almenys de 4cm! i com que, evidentment, no hi havia Deu que els mantingues units, no se li va ocorrer res mes que fer-se el McGyver i va enroscar-hi un filferro sense cap mena de criteri, i despres va unir-ho tot amb una quantitat immensa de ciment! Ciment senyores i senyors! Evidentment, quan van provar si aquella obra d'art funcionava i deixava sortir el fum com hauria de fer-ho un tub d'estufa, no van trigar gaire en comprovar que el fum s'escapava per tot arreu, i que degotava sutge i liquid marro pudent de tub d'estufa (no em pregunteu com es diu aquest liquid perque no ho se) i que deixava la paret, la finestra, el terra per la part de fora, i l'interior de la cuina fet un fastic. Aplaudiment, si us plau.<br />
<div style="text-align: right;">
</div>
Com es d'esperar la vella Ruth no va trigar gaire en demanar-li que s'allunyes tant com pugues de la seva granja, que malgrat el desordre, podia presumir d'unes obres i uns treballs força ben fets.<br />
Aixi que van estar-se una bona estona per desfer tot aquell merder, treure el ciment enganxat als tubs a cops de martell i reparar la finestra que havia fet servir per fer sortir el tub.<br />
Tot i aixi, el geni d'en James, digne d'un programa d'art attack, o de bricomania, encara va tenir temps de començar a construir el cobert del tractor, posant quatre columnes aprofitant les fustes d'unes bigues velles. Fusta forta i resistent com tothom sap, pero que no devia trobar trossos de prou longitud i va ajuntar-ne uns altres de mes curts a sobre i els va unir amb unes barres de ferro i uns quants cargols. Semblava solid, pero ni de bon tros era la manera correcta de fer allo... I per si no fos poc, i com era d'esperar, va prendre les mides amb un metre i un nivell que per força havia d'estar mal calibrat o no funcionava correctament, perque no va fer un quadrat de quatre costats iguals, ni tant sols un rectangle, de dos costats d'una mida i dos d'una altra amb tots els costats perpendiculars. Allo semblava mes un trapezi escale que cap altra cosa. A mes a mes (si, encara hi ha mes) les bigues que va posar a dalt de tot eren totes de longituds diferents i no va calcular be quantes en necessitava i n'hi van faltar dues, que va solventar alegrement amb trossos de fusta del mateix tamany enganxats a distancies completament aleatories i sense cap mena de calcul per a que les seguents bigues transversals es puguessin fixar correctament.<br />
<br />
Aixi es doncs, que en Peter i l'Alonso es van passar la majoria dels matins d'aquella setmana divertint-se d'allo mes cada vegada que s'adonaven del seguent desastre que havia fet el famos James; el que mes semblava divertir-los era el fet de pensar que, segurament, l'home havia acabat cada un dels seus treballs i se'ls devia mirar amb cara de satisfaccio dient-se a si mateix "ho he clavat". En fi, ells dos tampoc eren experts en la materia, ni molt menys, de fet, era el primer cop que cap dels dos es posava a posar un teulat a una estructura, i evidentment van cometre alguns errors, pero anaven rectificant i aprenent de mica en mica i al final, el dia abans que l'Alonso i la Kathelin marxessin, van posar unes quantes files de teules, ben fixades amb els seus cargols a dalt i a baix les primeres i les ultimes, i la resta enganxades amb silicona (era el que els havien ofert per a fer-ho) i van mirar-s'ho i es van dir "ho hem clavat".<br />
La situacio divertida seria quan els seguents que arribessin a continuar el teulat es caguessin en ells perque no hi havia cap mena de correspondencia entre les linies de les bigues i les linies de les teules, pero es el que passa quan un no fonamenta be un edifici. Que al final cau. Si aquell havia de ser el cas, esperaven no ser-hi per quan passes.<br />
<br />
<br />
El que es feia mes dificil eren les hores amb la vella Ruth. Sense saber perque, tenia un despreci immens cap a la dona moderna, i escarnia constantment els crits de joia de la Katie, que era tant alegre i expressava tant obertament les seves emocions que no podia evitar els sons de sorpresa davant alguna cosa, de gust amb els exquisits plats que cuinava la vella (aixo si que ho tenia), o d'alegria quan jugava amb els gats, i la vella Ruth sempre se'n fotia, constantment la jutjava i posava en dubte tot el que la Katie deia... L'Alonso no volia crear una situacio complicada sortint en defensa de la seva parella i demanant-li a la Ruth que pares, i fins i tot en Peter se sentia ofes i li sabia greu com la tractava, pero tampoc era la seva guerra i la Kathelin era gran per defensar-se sola o decidir si volia defensar-se obertament, i de totes maneres la Katie era forta i tampoc es deixava deprimir pels seus comentaris, pero si que se li veia a la cara que tot allo la començava a cansar, i cada dia buscaven amb mes desig un nou lloc on anar per fugir del mal humor d'aquella dona insopurtable.<br />
<br />
Aquella setmana, la seva busqueda va donar fruit, i el divendres la Katie i l'Alonso van marxar per continuar el seu viatge. Havien tingut mes sort que en Peter buscant un nou hoste que els allotges uns dies, i es dirigien cap a la frontera amb Italia, a passar unes setmanes en un projecte que semblava molt millor que aquell on havien anat a parar. Pero com que res passa per a que si i de tot se'n treu alguna cosa bona, s'havien conegut amb en Peter, i ell esperava tornar-los a veure fossin on fossin, un cop acabes el seu viatge. Aixi que amb el dubte de com anirien les coses amb la vella quan es quedes sol, en Peter els hi va dir adeu i els hi va desitjar sort i va seguir treballant parsimoniosament amb el teulat.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJWfjinl-uTVWQ1659UzJhFuA9HC-bdLxoBfY3CGLQshLvJqb9YBlXBDRvUuaIz7QXdeS_BbXQpB00mZRE1tWaagLtSMNHMjzS7AokqQs_tvXoLX2dlMTuMrMvsxCHL2-IJvD8FAC0ATep/s1600/1497022_10152199175509038_427037593_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJWfjinl-uTVWQ1659UzJhFuA9HC-bdLxoBfY3CGLQshLvJqb9YBlXBDRvUuaIz7QXdeS_BbXQpB00mZRE1tWaagLtSMNHMjzS7AokqQs_tvXoLX2dlMTuMrMvsxCHL2-IJvD8FAC0ATep/s1600/1497022_10152199175509038_427037593_n.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Katie, servidor i Alonso. Bon viatge i molts aprenentatges!!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Ni un accent, ho sento, escric des d'un apple que deu ser holandes i no tinc ni idea de com posar accents a les lletres.</i></span>Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4981151362536480077.post-68647089319996221232014-01-23T18:32:00.004+01:002014-01-23T18:32:52.137+01:00Fent endreçaPer sort el sofa era bastant llarg i no va haver de dormir en una postura excessivament incomode, tot i que no va dormir tant be com hagues volgut. Tocava prendre's les coses amb calma i aprendre a estar content en una situacio complicada o acabaria els dies amargat.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhig81kJFpxHxclQv_PNmY9T3fV0ucwRpcQs28eDMg0vr6Y-GQJ2_sgd74Tm6AwvtdH4iTQNDGokLrGXGIdF0CvSZ85dmvw7NP_VMCRlCisHhobT28BPVGIMhby8NqCDnnUCFCRq_MhSS0J/s1600/20140115_155431.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhig81kJFpxHxclQv_PNmY9T3fV0ucwRpcQs28eDMg0vr6Y-GQJ2_sgd74Tm6AwvtdH4iTQNDGokLrGXGIdF0CvSZ85dmvw7NP_VMCRlCisHhobT28BPVGIMhby8NqCDnnUCFCRq_MhSS0J/s1600/20140115_155431.jpg" height="150" width="200" /></a>El que corria mes pressa era tallar llenya per l'estufa. Aixi que van sortir amb els guants posats i en Peter i l'Alonso es van plantar davant de tot aquell munt de fusta, que no es podia considerar llenya. Eren trossos de fusta robats en una deixalleria. Aixi era com aconseguien la llenya en aquella casa. La majoria de fusta era de congolmerat, portes, taules, mobles, escales, taulons, algun palet amb sort... Poca era fusta realment bona per cremar, escalfaria, si, pero era fusta prima que l'estufa es menjaria com si d'un tros de mantega es tractes. Pero no hi havia cap altra alternativa, aixi que van endollar la maquina per tallar la fusta en trossos que cabessin a l'estufa i van començar amb la feina.<br />
No havien tallat ni tres trossos que la llum va saltar i van haver de deixar estar la maquina perque no hi havia prou potencia per fer-la anar, aixi que a cops de destral i de massa, posant la fusta recolzada sobre una pedra van anar tallant i trinxant tot el que podien.<br />
El cobert on la guardaven eren tres trossos de metall de teulat mal posats que cobrien mes aviat poc de l'humitat i la pluja, i la fusta s'amuntegava a sota amb tant de desordre que ocupava mes espai del que hauria d'ocupar i deixava massa fusta a fora, mullant-se. Aixi que el primer que van fer va ser treure-la tota, posar uns palets a sota i cobrir-los amb dues planxes de fusta per tapar els forats i a mesura que anaven tallant la fusta l'anaven posada ordenadament per a que n'hi cabes el maxim possible.<br />
<br />
Mentrestant la Katie posava ordre a dins de la casa ja que no volia treballar amb la fusta, i l'interior demanava tambe, a crits, una mica d'ordre; i era, en aquell moment, la seva habitacio, motiu de mes per fer neteja, doncs la pols s'acumulava capa rera capa engreixant tots els mobles.<br />
<br />
Deixar l'interior en un minim de condicions i tota la fusta acabada els va portar dos dies almenys. Tots ajudaven en la mesura que els era possible. En Ted anava d'aqui alla fent alguna cosa, pero sense dedicar-se en profunditat a res, i en Dick carregava el remolc del tractor de deixalles que anirien portant a una deixalleria.<br />
Tambe calia ordenar la paret del costat de la caseta petita, ja que estava plena d'eines i objectes d'utilitat dubtosa, i ordenar l'interior de la caseta petita on el pis de baix servia de taller i necessitava tambe ordre, i recuperar totes les eines que estaven extraviades pels exteriors de la casa que, com tothom sap, es el millor lloc per guardar en condicions i en bon estat de conservacio, eines com claus angleses, tornavisos, carretons d'eines, martells, claus i cargols, alicates i trepants de totes mides.<br />
<br />
Mica en mica el lloc començava a semblar el que hauria de semblar, un bon lloc on estar, tot i que encara quedava molta feina per fer, i el veritable amfitrio, el fill de la vella Ruth, l'Unai, estava en aquells moments en un altre projecte, a Netherlands, i la resta de feines "importants" que s'havien de fer, no es podien fer si no hi era ell per aclarir exactament com volia les coses. Acabar un parterra, connctar les plaques solars, fer un teulat per un cobert...<br />
<br />
Fos com fos, totes les feines i l'estada en general, sobretot aguantar la vella Ruth i els seus canvis d'humor, sempre es feien mes agradables amb la Kathelin i l'Alonso.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRq_17BNRLKITIlSBNSdXITMD8obUGZUE3YDpFAHX0DEQHEOVk_zbzQFYjoT-vU1Ybe0oUFUBWTGGog5nDo90T8mAeJ4ODexwYAX2ljSV2txy8BqYnIYrcJK8TlPagqcG_h8GVGnyCsNVR/s1600/GEDC1540.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRq_17BNRLKITIlSBNSdXITMD8obUGZUE3YDpFAHX0DEQHEOVk_zbzQFYjoT-vU1Ybe0oUFUBWTGGog5nDo90T8mAeJ4ODexwYAX2ljSV2txy8BqYnIYrcJK8TlPagqcG_h8GVGnyCsNVR/s1600/GEDC1540.JPG" height="150" width="200" /></a>El divendres van agafar les bicis tots tres, en Peter amb una de la casa mig atrotinada (com de costum) que van arreglar abans de marxar, i van anar a Montpellier a buscar unes peces que necessitaven per les bicis i aprofitarien el trajecte per fer un passeig magnific i agradable i visitar de passada la ciutat.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6WTPwuk5rpIemtbpmQbpoQEgVTeGcHzXbMfAXQJ6iyXgIo_svZFG1qDnFcR1V4omMBYIbMp1RuLIMGbPrO0HqrDWABavv8ElHXak2TjXGK18FS-1wQBwTm7A9sXR6xPX5E-NmPbySITx_/s1600/GEDC1629.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6WTPwuk5rpIemtbpmQbpoQEgVTeGcHzXbMfAXQJ6iyXgIo_svZFG1qDnFcR1V4omMBYIbMp1RuLIMGbPrO0HqrDWABavv8ElHXak2TjXGK18FS-1wQBwTm7A9sXR6xPX5E-NmPbySITx_/s1600/GEDC1629.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">no hi ha masses fotos amb la Katie, <br />es el que sol <span style="font-size: small; text-align: start;">p</span>assar-li al fotograf...</td></tr>
</tbody></table>
Es deien constantment entre ells que les coses eren estranyes en aquella casa, perque ho eren, i per corroborar-ho, el dissabte van tenir el dia lliure, i el diumenge van treballar en el teulat del cobert que havia estat tant mal començat que els hi faria falta un micracle per poder-lo acabar en un minim de condicions.<br />
Arnaudhttp://www.blogger.com/profile/09973915258236889129noreply@blogger.com2