Foto 1 (Poussan, vistes des dels turons)

Una orquestra barroca de nuvolositat cobreix d'un gris morat el cel blau turquesa, rosat pels ultims raigs de sol que es filtren entre les escletxes dels nuvols, per a que es pugui pintar un quadre de bellesa indescriptible, una foto irrepetible. En tota la historia del temps, nomes hi haura un cel com aquest.

Direccio sud oest, unes muntanyes allunyades, d'un gris cendros, xoquen amb la linia de mar que mes a l'est traça una lina recta perfecta. El cel sobre aquestes muntanyes es d'un ocre pur que cap dissenyador de moda se li hagues acudit mai combinar amb el gris del Canigo, tintat de blanc, des d'aqui un gris palid, i de la linia, camuflada, dels Pirineus. Nomes hi ha un dissenyador, un artista, capaç de tal bellesa, la Natura, que ens brinda aquestes petites dosis de paradis per a que ens adonem d'on vivim. Si, al paradis.


Avui la visibilitat, malgrat els nuvols, es esplendida, es poden veure centenars de quilometres enlla, muntanyes retallant com una serra el cel ataronjat del capvespre que es deixa veure entre elles i els nuvols enfadats. Si aquell colos tacat de blanc es el canigo, el punt on es besen terra i mar, no pot ser un altre que el Cap de Creus.


Direccio nord, els nuvols desfilen com un exercit uniformat de gris que a cada passa fa tremolar el cel, ametrellant el terra de petits projectils d'aigua. Gotes que cauen com una cortina ondulada pel vent. Vent que fa moure uns molins de vent quixotescos, modernitzats, com vinguts d'un altre planeta enmig d'aquest espectacle visual. I com restes de visites alienigenes, tota la superficie d'aquest turo des d'on escric, esta coberta, aqui i alla, de petites piles de pedres, dues una sobre l'altra, deu potser les mes agoserades, i d'altres petites escultures, com deixant missatges incomprensibles per essers que no es deixen coneixer. 

I ni un arbre que faci ombra a les innumerables mates de romani que creixen per tota la zona com si d'un centre d'aromaterapia es tractes. Un paisatge desolador, quasi apocaliptic. Una combinacio esgarrifosa amb aquest cel amenaçador. Una foto preciosa.







No tinc camera de fotos, i els paisatges que a vegades contemplo son tant esglaiadors que no es just que nomes els gaudeixi jo. Aixi que us els descric, i cada un de vosaltres en treura la seva propia foto. No n'hi haura dues d'iguals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario