Foto 2 (Vendée, estanc entre els camps)

Un parell de nuvols baixos, carregats pero mandrosos de ploure, passegen davant d'uns altres d'alts, agrupats com boletes de coto fluix i moldejats pel vent de l'oest que ara bufa per a què es pugui pintar un quadre de bellesa excepcional, irrepetible. Només hi haurà un cel com aquest en tota la historia del temps.

Aqui les muntanyes no hi pinten res i deixen pas a una plana que s'extén centenars de quilometres, allunyant la linia de l'horitzo quasi a l'infinit, pero ben clara, per a què no perdem les ganes d'arribar-hi; decorada per uns arbres que segurament delimiten algun camp d'una explotacio agricola. Aquesta immensa plana permet la visio d'una volta del cel extensissima, tant gran que quasi sembla que t'hagi de caure a sobre.

Davant meu, les aigues ondulades per un vent suau d'un petit estany artificial alimenten uns quants joncs que hi creixen tot al voltant i reflecteixen la llum d'un sol d'abril imponent i aquest, al seu torn, converteix en miralls la meitat de les fulles d'uns pollancres que s'alcen esvelts a l'altre costat de l'estanc.
Darrere, pasturen unes vaques que les televisions d'avui en dia dirien que s'han quedat antiquades, menjant tranquilament l'herba del camp mentre un ànec surt a estirar les potes lliscant suaument sobre l'aigua.

La calma és tant gran en aquest diumenge que els sorolls distants dels vehicles semblen no formar part d'aquest mon on la musica surt de les gorgues dels ocells i de la dansa de les fulles entre les branques dels arbres.








No tinc càmera de fotos, i els paisatges que a vegades contemplo son tant esglaiadors que no es just que només jo els gaudeixi. Aixi que us els descric, i cada un de vosaltres en treurà la seva propia foto. No n'hi haurà dues d'iguals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario