Foto 5 (La Tranche Sur Mer, platja a la nit)

Una lluna quasi plena brilla majestuosa sobre el cel august d'una nit fresca d'un dia tempestuos.
El seu esclat il-lumina uns nuvols posats per decorar, amb un contorn brillant i un cor fosc, un quadre d'una bellesa indescriptible, irrepetible. Només hi haurà un cel com aquest en tota la historia del temps.

L'oceà parla avui, se'l sent segur i poderos, pero per a res enfadat. Sols remuga de fatiga després d'una jornada on les pessigolles de les gotes de la pluja l'han fet riure fins a l'extenuacio.

Amb un moviment persimonios, les aigues reflexen en un con que té la seva base a l'horitzo, a la costa de l'île de Re, i la punta a la costa davant dels meus peus la llum blanca de la bella lluna estival.
Uns quants barcos a motor es balancegen en un son tranquil, i com simplement taques negres de pintura que han caigut sobre la tela, estampen el mar, emmirallant-se a les enfosques.

A l'oest, un far em pica l'ullet, entremaliat, amb promeses d'un port segur i la tranquil-litat de la terra ferma, quan el meu esperit el que té ganes és d'aprendre de la por de la inseguretat.






No tinc càmera de fotos, i els paisatges que a vegades contemplo son tant esglaïadors que no és just que només jo els gaudeixi. Aixi que us els descric, i cada un de vosaltres en treurà la seva propia foto. No n'hihaurà dues d'iguals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario