Foto 4 (Bretanya, platja de Kervel)

Uns nuvols com coliflors fugen de la mar esporuguits, tement la seva bravura i el seu brugit incessant malgrat lacalma del dia per a què es pugui pintar un quadre de bellesa indescriptible, irrepetible. Només hi haurà un cel com aquest en tota la historia del temps.

El vent no es fort per la regio en la que soc, crec, pero és incessant i fa fred des d'on escric, assentat sobre una boia ajeguda a la sorra dura d'una platja d'uns quants centenars de metres, despullada, que s'encongeix a poc a poc amb el temps a mesura que la marea avança.
On soc, l'abadia fa una cullera pronunciada, i davant meu el mar es tanca, enlloc d'obrir-se, custodiat a costat i a costat per uns penyasegats que fan una porta per on s'esmuny l'oceà.


Tot al voltant d'aquests penyasegats es veuen les pedres nues coronades per prats d'herba i de tant en tant algunes cases, algunes granges o alguns pobles s'hi han plantat per deixar-se embal-ladir per la bellesa de l'indret. Si recorres la platja prop de les parets de pedra que la tanquen, trobaràs alguna gruta profunda cavada amb anys d'esforç per la mar on a vegades degota l'aigua dolça dela terra, besant, gota a gota la mar salada, en una unio romàntica, o impossible, o romàntica i impossible, com si hi hagués alguna diferència.










No tinc càmera de fotos, i els paisatges que a vegades contemplo son tant esglaïadors que no és just que només jo els gaudeixi. Aixi que us els descric, i cada un de vosaltres en treurà la seva propia foto. No n'hi haurà dues d'iguals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario